[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Tamb\u00e9 s\u2019observar\u00e0 un increment de factors estressants (infecci\u00f3, morts de familiars, problemes socioecon\u00f2mics), i un augment o disminuci\u00f3 del consum de subst\u00e0ncies segons la seva disponibilitat.<\/p>\n
La depressi\u00f3 dual constitueix la condici\u00f3 cl\u00ednica m\u00e9s comuna en patologia dual<\/strong>. \u201cLa depressi\u00f3 dual \u00e9s m\u00e9s freq\u00fcent del que pensem. No totes les expressions cl\u00edniques de la depressi\u00f3 s\u00f3n iguals. Hi ha diferents tipus de depressi\u00f3 que hem de considerar i tractar. Els cl\u00ednics hem de tenir formaci\u00f3 en patologia dual, en aquest cas, de depressi\u00f3 i addiccions perqu\u00e8 les addiccions o consums problem\u00e0tics s\u00f3n tamb\u00e9 trastorns mentals a l\u2019igual que la depressi\u00f3\u201d<\/em>, ha explicat el president de la Fundaci\u00f3 Patologia Dual de la Societat Espanyola de Patologia Dual (SEPD)<\/a>, N\u00e9stor Szerman.<\/p>\n En comparaci\u00f3 amb aquelles persones que compten amb un sol diagn\u00f2stic, els pacients amb patologia dual mostren una elevada gravetat psicopatol\u00f2gica, som\u00e0tica i social, aix\u00ed com un elevat cost per a la societat que es manifesta a trav\u00e9s d\u2019un major nombre d\u2019urg\u00e8ncies psiqui\u00e0triques, i d\u2019ingressos psiqui\u00e0trics, elevada prevalen\u00e7a de su\u00efcidi, m\u00e9s conductes de risc i infeccions associades (VIH i hepatitis C i B), major taxa d\u2019atur i marginaci\u00f3 i major nombre de conductes antisocials.<\/p>\n En el cas d\u2019aquells pacients amb depressi\u00f3 dual diagnosticada abans de la situaci\u00f3 provocada per la pand\u00e8mia de COVID-19, i amb la finalitat d\u2019evitar recaigudes o la reaguditzaci\u00f3 de la malaltia, la doctora de l\u2019Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l\u2019Hospital del Mar, Marta Torrens, ha destacat\u00a0la necessitat de mantenir un seguiment estret del pacient ja diagnosticat<\/strong>, ja sigui per via telem\u00e0tica o presencial, garantint que rebi el tractament adequat, i detectar els factors de risc que hagin pogut augmentar durant la quarantena com, per exemple, els episodis de viol\u00e8ncia de parella, mort de familiars, dol o l\u2019augment de desigualtat social amb greus problemes econ\u00f2mics.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, els experts han detallat que el 40% de les persones amb depressi\u00f3 presenta un \u00fas problem\u00e0tic de l\u2019alcohol<\/strong>, el que empitjora la simptomatologia, el pron\u00f2stic de la malaltia i dificulta la recuperaci\u00f3. En aquest sentit, han indicat que la depressi\u00f3 dual afecta m\u00e9s a les dones que als homes.<\/p>\n \u201cEn la depressi\u00f3 dual en dones destaquen, a m\u00e9s de factors de tipus biol\u00f2gic, psicol\u00f2gic i ambiental, que expliquen la major prevalen\u00e7a de depressi\u00f3 en el sexe femen\u00ed, altres factors com l\u2019efecte de les drogues segons el moment del cicle hormonal i l\u2019elevada prevalen\u00e7a d\u2019estar patint viol\u00e8ncia de parella, major marginalitzaci\u00f3 social i m\u00e9s estigma en la dona amb addicci\u00f3 respecte de l\u2019home\u201d<\/em>, ha explicat la doctora Torrens.<\/p>\n Segons el doctor Szerman, tots els trastorns mentals estan basats en el cervell hum\u00e0 i aquest no \u00e9s igual en homes i dones. \u201cHi ha un dimorfisme sexual del cervell que es relaciona, per exemple, amb qu\u00e8 els trastorns afectius siguin gaireb\u00e9 el doble en dones que homes\u201d<\/em>, ha explicat.<\/p>\n La majoria dels pacients amb malaltia mental greu sol ocultar el fet de patir un \u00fas problem\u00e0tic o addictiu a subst\u00e0ncies, el que dificulta el correcte abordatge de la patologia dual.<\/p>\n Els pacients amb depressi\u00f3 dual presenten un curs m\u00e9s t\u00f2rpid, constitueixen un fenotip diferent amb s\u00edmptomes d\u2019inestabilitat emocional, s\u00edmptomes cognitius marcats, m\u00e9s intents de su\u00efcidi, anhed\u00f2nia, menys compliment i adher\u00e8ncia terap\u00e8utica i m\u00e9s refracci\u00f3 als tractaments habituals.<\/p>\n Els s\u00edmptomes cognitius de la depressi\u00f3 tenen efectes negatius sobre el pacient que afecten al seu funcionament i productivitat, com dificultats d\u2019atenci\u00f3 i concentraci\u00f3, de mem\u00f2ria, de presa de decisions i planificaci\u00f3, amb un elevat impacte en l\u2019\u00e0mbit laboral, familiar i social.<\/p>\n El tractament de la depressi\u00f3 dual ha de plantejar-se des d\u2019un model integrador i a llarg termini. \u201cQuan tractem a un pacient amb depressi\u00f3 i alcohol \u00e9s molt important fer un diagn\u00f2stic correcte d\u2019ambdues situacions cl\u00edniques, que atengui a que hi ha una situaci\u00f3 especial i que s\u2019han de tractar les dues expressions simult\u00e0niament. No s\u2019ha d\u2019esperar a que el pacient deixi el consum per tractar la depressi\u00f3 i viceversa\u201d<\/em>, ha explicat Szerman.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, explica Szerman, els tractaments farmacol\u00f2gics s\u00f3n fonamentals per tractar els trastorns mentals. Aix\u00ed, ha informat que les metan\u00e0lisis indiquen que els antidepressius serotonin\u00e8rgics (els anomenats ISRS), no s\u00f3n \u00fatils per tractar la depressi\u00f3 dual.<\/p>\n \u201cS\u2019ha de rec\u00f3rrer a antidepressius amb mecanismes d\u2019acci\u00f3 diferents, si b\u00e9 s\u2019han d\u2019utilitzar mol\u00e8cules antidepressives que puguin ser \u00fatils juntament amb el tractament per a l\u2019alcohol. Els estudis que coneixem indiquen que el tractament d\u2019un antidepressiu juntament amb un tractament per a l\u2019alcohol \u00e9s molt m\u00e9s efica\u00e7 que usar-los de forma seq\u00fcencial\u201d<\/em>, ha concl\u00f2s l\u2019expert.<\/p>\n <\/p>\nDifer\u00e8ncies entre dones i homes<\/h3>\n
Abordatge i tractament de la depressi\u00f3 dual<\/h3>\n