{"id":16149,"date":"2020-06-03T09:20:13","date_gmt":"2020-06-03T07:20:13","guid":{"rendered":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/?p=16149"},"modified":"2020-06-03T09:20:13","modified_gmt":"2020-06-03T07:20:13","slug":"consequencies-de-laugment-dnecessitats-de-deteccio-dhepatitis-b-i-c-entre-diferents-grups-etnics-un-estudi-basat-en-la-poblacio-a-amsterdam-paisos-baixos-el-consum-dalcoh","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/consequencies-de-laugment-dnecessitats-de-deteccio-dhepatitis-b-i-c-entre-diferents-grups-etnics-un-estudi-basat-en-la-poblacio-a-amsterdam-paisos-baixos-el-consum-dalcoh\/","title":{"rendered":"Conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019augment dNecessitats de detecci\u00f3 d\u2019hepatitis B i C entre diferents grups \u00e8tnics: un estudi basat en la poblaci\u00f3 a Amsterdam (Pa\u00efsos Baixos) el consum d\u2019alcohol i malaltia hep\u00e0tica associada durant la pand\u00e8mia de COVID-19"},"content":{"rendered":"<p>[et_pb_section bb_built=&#8221;1&#8243; disabled_on=&#8221;off|off|off&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; custom_margin=&#8221;|||&#8221; custom_padding=&#8221;0px||0px|&#8221; next_background_color=&#8221;#000000&#8243;][et_pb_row custom_padding=&#8221;0px||0px|&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; background_size=&#8221;initial&#8221; background_position=&#8221;top_left&#8221; background_repeat=&#8221;repeat&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243;][et_pb_post_title author=&#8221;off&#8221; date_format=&#8221;d\/m\/Y&#8221; comments=&#8221;off&#8221; featured_placement=&#8221;background&#8221; text_background=&#8221;on&#8221; text_bg_color=&#8221;#ffffff&#8221; module_class=&#8221;ac-post-title-section-0&#8243; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; title_font=&#8221;Montserrat|600|||||||&#8221; title_text_color=&#8221;#2d2d2d&#8221; title_letter_spacing=&#8221;-1px&#8221; title_line_height=&#8221;1.2em&#8221; meta_font=&#8221;Open Sans||||||||&#8221; meta_text_color=&#8221;rgba(45,45,45,0.5)&#8221; text_orientation=&#8221;center&#8221; custom_margin=&#8221;|||&#8221; custom_padding=&#8221;|20px|20px|20px&#8221; title_text_align=&#8221;center&#8221; meta_font_size=&#8221;13px&#8221; meta_text_align=&#8221;center&#8221;]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=&#8221;1&#8243; specialty=&#8221;on&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; custom_padding=&#8221;0px|||&#8221; prev_background_color=&#8221;#000000&#8243; next_background_color=&#8221;#000000&#8243;][et_pb_column type=&#8221;2_3&#8243; specialty_columns=&#8221;2&#8243;][et_pb_row_inner admin_label=&#8221;Fila&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243;][et_pb_column_inner type=&#8221;4_4&#8243; saved_specialty_column_type=&#8221;2_3&#8243;][et_pb_text admin_label=&#8221;Contenido Entrada 1&#8243; ul_type=&#8221;square&#8221; module_class=&#8221;ac-posts-content&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; text_orientation=&#8221;justified&#8221; background_layout=&#8221;light&#8221;]<\/p>\n<h3>S\u2019estima que les infeccions pel virus de l\u2019hepatitis B cr\u00f2nica (VHB) i el virus de l\u2019hepatitis C (VHC) afecten a 4,7 milions i 5,6 milions de persones que viuen a Europa, respectivament.<\/h3>\n<p>Als Pa\u00efsos Baixos, s\u2019estima que 49.000 persones vivien amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB el 2016 i 23.000 persones havien estat infectades cr\u00f2nicament amb el VHC (el 0,34% i el 0,16% de la poblacin adulta, respectivament), amb un estimat de 500 morts cada any atribu\u00efdes a la infecci\u00f3. Actualment, hi ha disponibles opcions de tractament efectives per suprimir el VHB i curar la infecci\u00f3 pel VHC, sense acc\u00e9s restringit, als Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n<p>A m\u00e9s a m\u00e9s, els contactes d\u2019individus recent diagnosticats amb infecci\u00f3 per VHB s\u00f3n notificats i, si encara s\u00f3n susceptibles, se\u2019ls hi ofereix la vacuna. No obstant, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019infecci\u00f3 per VHB i VHC i el desenvolupament inicial de dany hep\u00e0tic en pacients amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica sovint \u00e9s asimptom\u00e0tica, el que deixa a moltes persones infectades sense coneixement de la seva infecci\u00f3, retardant el diagn\u00f2stic i, per tant, l\u2019inici del tractament. Els informes dels pa\u00efsos occidentals mostren que el 21-55% i el 43-50% de les persones infectades amb VHB i VHC, respectivament, no coneixen el seu estat d\u2019infecci\u00f3. Tanmateix, les dades dels Pa\u00efsos Baixos s\u00f3n escassos. Les dades del programa de detecci\u00f3 prenatal holand\u00e8s suggereixen que fins el 58% de les persones infectades amb el VHB poden no ser conscients de la seva infecci\u00f3 i pel VHC, es va estimar en un 51% segons la notificaci\u00f3 i les dades de laboratori.<\/p>\n<p>La detecci\u00f3 d\u2019infeccions per VHB i VHC facilita la identificaci\u00f3 d\u2019infeccions no diagnosticades, millora el pron\u00f2stic individual i limita la transmissi\u00f3 addicional. Per alguns grups de risc en els Pa\u00efsos Baixos, la detecci\u00f3 forma part dels programes d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica existents (\u00e9s a dir, atenci\u00f3 contra el VIH; programa de vacunaci\u00f3 contra el VHB i profilaxi pr\u00e8via a l\u2019exposici\u00f3 al VIH [PrEP] per a homes que tenen sexe amb homes [HSH] i treballadors sexuals; programes de reducci\u00f3 de danys per a persones que s\u2019injecten drogues [PQID]). A m\u00e9s, la detecci\u00f3 sistem\u00e0tica del VHB est\u00e0 integrada en l\u2019atenci\u00f3 prenatal en els Pa\u00efsos Baixos. Des del 1989, els recent nascuts de mares positives per a l\u2019antigen de superf\u00edcie del VHB (HBsAg) han estat vacunats immediatament despr\u00e9s del naixement i el 2011 es va introduir la vacunaci\u00f3 universal contra el VHB per a tots els nens, independentment de l\u2019origen \u00e8tnic.<\/p>\n<p>S\u2019estima que els migrants de primera generaci\u00f3 representen una proporci\u00f3 relativament gran d\u2019infeccions cr\u00f2niques per VHB i VHC en els Pa\u00efsos Baixos (un 81% i un 60%, respectivament) i en molts altres pa\u00efsos d\u2019Europa del Nord i de l\u2019Oest. El Consell de Salut dels Pa\u00efsos Baixos i les pautes holandeses per a metges generals aconsellen oferir ex\u00e0mens de detecci\u00f3 a migrants de pa\u00efsos end\u00e8mics de VHB i\/o VHC, per\u00f2 aix\u00f2 encara no \u00e9s una pr\u00e0ctica comuna. Aix\u00f2 pot deure\u2019s en part a l\u2019heterogene\u00eftat \u00e8tnica de les poblacions migrants, cadascuna amb un risc associat d\u2019infecci\u00f3 i el grau de consci\u00e8ncia de l\u2019estat de la infecci\u00f3.<\/p>\n<p>Avaluar la prevalen\u00e7a de la infecci\u00f3, els factors de risc associats i el coneixement de l\u2019estat de la infecci\u00f3 en grups espec\u00edfics de migrants \u00e9s, per tant, fonamental per a qu\u00e8 els programes de detecci\u00f3 i prevenci\u00f3 apuntin efectivament a les persones que necessiten una avaluaci\u00f3. No obstant, els estudis basats en la poblaci\u00f3 sobre la prevalen\u00e7a del VHB i el VHC entre les subpoblacions de migrants s\u00f3n limitats, i els que s\u2019han realitzat generalment no tenen dades sobre el coneixement de l\u2019estat de la infecci\u00f3. Per informar el desenvolupament del cribratge i les intervencions preventives pels migrants, va estudiar la prevalen\u00e7a dels marcadors d\u2019infecci\u00f3 per VHB i VHC, juntament amb els seus factors de risc, emprant dades d\u2019un gran estudi basat en la poblaci\u00f3 que inclou 5 grans grups \u00e8tnics minoritaris i individus d\u2019origen holand\u00e8s que viuen a Amsterdam, Pa\u00efsos Baixos. Tamb\u00e9 avaluem la consci\u00e8ncia de l\u2019estat d\u2019infecci\u00f3 entre individus identificats amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica.<\/p>\n<h3>Context i objectius<\/h3>\n<p>Les dades sobre la prevalen\u00e7a de les infeccions cr\u00f2niques pel virus de l\u2019hepatitis B (VHB) i l\u2019hepatitis C (VHC), inclosa la proporci\u00f3 de persones conscients de la infecci\u00f3, s\u00f3n escassos entre els migrants que viuen a Europa. Vam estimar la prevalen\u00e7a de la infecci\u00f3 per VHB i VHC passada i present, juntament amb els seus determinants i la consci\u00e8ncia de les persones sobre l\u2019estat de la infecci\u00f3, entre els diferents grups de migrants de primera generaci\u00f3 i residents d\u2019Amsterdam d\u2019origen holand\u00e8s.<\/p>\n<h3>M\u00e8todes<\/h3>\n<p>Es van usar dades transversals de 998 surinamesos (principalment del sud de l\u2019\u00c0sia i de l\u2019\u00c0frica del Sud), 500 ghanesos, 497 turcs, 498 marroquins i 500 participants d\u2019origen holand\u00e8s de l\u2019estudi observacional HELIUS basat en la poblaci\u00f3. Es van analitzar mostres de sang dels participants per detectar infecci\u00f3 per VHB i VHC. El coneixement de la infecci\u00f3 es va determinar utilitzant els registres dels metges generals dels participants.<\/p>\n<h3>Resultats<\/h3>\n<p>La prevalen\u00e7a cr\u00f2nica de VHB ajustada per edat i g\u00e8nere va ser m\u00e9s alta entre els participants ghanesos (5,4%), seguida de turcs (4,1%), africans-surinamesos (1,9%), marroquins (1,2%), surinamesos del sud de l\u2019\u00c0sia (0,9%) i holandesos (0,4%) participants. Un total de 58,1% dels casos eren conscients de la seva infecci\u00f3. En an\u00e0lisi de regressi\u00f3 log\u00edstica multinomial, ghan\u00e8s (OR ajustat [aOR] 42,23; interval de confian\u00e7a [IC] del 95%: 9,29-192,01), afric\u00e0-surinam\u00e8s (aOR 6,16; IC del 95%: 1,27-29,79) i turc (aOR 13,44; IC del 95% 2,94-61,39) els participants tenien un major risc d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB en comparaci\u00f3 amb els d\u2019origen holand\u00e8s. Els participants m\u00e9s grans tamb\u00e9 tenien un major risc (aOR 1,02 per any; IC 95% 1,00-1,05), mentre que les dones tenien un risc menor (aOR 0,49; IC 95% 0,29-0,83). La prevalen\u00e7a del VHC va ser del 0,4% (IC 95% 0,1-1,3%) entre holandesos i africans-surinamesos i 0% (IC 95% 0,0-0,5%) per a cadascun dels altres grups. Tots els casos amb dades de seguiment van ser conscients de la seva infecci\u00f3.<\/p>\n<h3>Conclusions<\/h3>\n<p>Els immigrants de primera generaci\u00f3 de Ghana, Turquia i \u00c0frica-Surinamesa tenen un major risc d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB i molts desconeixen la seva infecci\u00f3, mentre que la prevalen\u00e7a del VHC va ser baixa entre tots els grups \u00e8tnics. Les campanyes de detecci\u00f3 estan garantides amb urg\u00e8ncia i han de considerar grups \u00e8tnics espec\u00edfics.<\/p>\n<h3>Debat<\/h3>\n<p>En aquest estudi transversal basat en la poblaci\u00f3, realitzat en un pa\u00eds amb baixa prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 per VHB i VHC en la poblaci\u00f3 general, vam trobar una major prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHB entre els migrants de primera generaci\u00f3 d\u2019\u00e8tnica ghanesa, turca i africana-surinamesa, en comparaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3 d\u2019acollida, mentre que la prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHC va ser baixa entre tots els grups \u00e8tnics. Tots els individus infectats pel VHC pels quals aquesta informaci\u00f3 estava disponible estaven al cas dels seus infeccions, mentre que una proporci\u00f3 substancial de les persones amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB no ho sabien.<\/p>\n<p>La prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHB ajustada per edat i sexe en el nostre estudi entre els migrants de primera generaci\u00f3 de Turquia (4,1%) i el Marroc (1,2%) \u00e9s comparable a les estimacions anteriors entre els migrants de primera generaci\u00f3 d\u2019aquests pa\u00efsos, inclosos els d\u2019un Estudi d\u2019Amsterdam entre un petit grup de migrants de primera generaci\u00f3, aix\u00ed com d\u2019altres que informen estimacions del pa\u00eds d\u2019origen. Es va trobar una prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 per VHB cr\u00f2nica lleument menor en diversos programes pilot de detecci\u00f3 per migrants de primera generaci\u00f3 de Turquia, amb origen als Pa\u00efsos Baixos, que oscil\u00b7la entre l\u20191,7% i el 3,1%. Tanmateix, aquests programes probablement no atreuen a persones que ja s\u00f3n conscients de la seva infecci\u00f3, el que pot explicar la seva menor prevalen\u00e7a.<\/p>\n<p>Pels migrants de primera generaci\u00f3 de Surinam, vam trobar una major prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 per VHB cr\u00f2nica i passada entre els africans-surinamesos que entre els surinamesos del sud de l\u2019\u00c0sia, tot i que l\u2019\u00faltima difer\u00e8ncia no va ser estad\u00edsticament significativa. La difer\u00e8ncia en la prevalen\u00e7a de la infecci\u00f3 pel VHB entre els grups \u00e8tnics surinamesos tamb\u00e9 es va demostrar en un estudi realitzat a Surinam, on la prevalen\u00e7a entre els surinamesos del sud de l\u2019\u00c0sia va ser similar als nostres descobriments i la prevalen\u00e7a entre els africans i surinamesos va ser quelcom major. Curiosament, ja que els africans-surinamesos s\u00f3n en la seva majoria descendents de persones esclavitzades de l\u2019\u00c0frica occidental (una regi\u00f3 d\u2019alta prevalen\u00e7a pel VHB), mentre que els surinamesos del sud de l\u2019\u00c0sia s\u00f3n descendents de treballadors per contracte de l\u2019\u00cdndia (un pa\u00eds amb una prevalen\u00e7a molt m\u00e9s baixa del VHB). La difer\u00e8ncia en la prevalen\u00e7a podria explicar-se per interaccions confinades dins de les \u00e8tnies al llarg dels segles, que despr\u00e9s es van traslladar quan van emigrar als Pa\u00efsos Baixos. No obstant, els nostres descobriments il\u00b7lustren la necessitat de considerar els subgrups \u00e8tnics dins dels pa\u00efsos d\u2019origen a l\u2019estudiar la prevalen\u00e7a i identificar a les persones que necessiten proves de detecci\u00f3 del VHB.<\/p>\n<p>La prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB entre els migrants de primera generaci\u00f3 d\u2019origen ghan\u00e8s (5,4%) va ser molt menor en comparaci\u00f3 amb les estimacions de Ghana derivades de 2 grans metan\u00e0lisis (12,9%; IC del 95%: 12,4 a 13,4% 27 i 12,3%; IC del 95% 11,3-13,4%) i un estudi entre immigrants recents (&lt;5 anys) d\u2019\u00e8tnia ghanesa a Espanya (15\/92; 16,3%; IC del 95% 9,8-24,8%).<\/p>\n<p>La menor prevalen\u00e7a al nostre estudi pot explicar-se per un menor temps d\u2019exposici\u00f3 al VHB en el seu pa\u00eds d\u2019origen en comparaci\u00f3 amb aquells que no van emigrar, el biaix del salm\u00f3 (per exemple, els migrants greument malalts amb infecci\u00f3 pel VHB tendeixen a tornar a morir al seu pa\u00eds d\u2019origen) i\/o la hip\u00f2tesi del migrant saludable (per exemple, una selecci\u00f3 d\u2019individus m\u00e9s sans opten per la migraci\u00f3).<\/p>\n<p>\u00c9s preocupant que m\u00e9s del 40% dels participants amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHC no coneguessin el seu estat d\u2019infecci\u00f3. El desconeixement de l\u2019estat de la infecci\u00f3 va ser molt menor pels identificats amb la infecci\u00f3 pel VHC. Els homes, que tenen un major risc d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB, tenien menys probabilitats de con\u00e8ixer el seu estat d\u2019infecci\u00f3 pel VHB que les dones (tot i que no estad\u00edsticament significatiu). Les dones poden ser m\u00e9s propenses a ser conscients de la seva infecci\u00f3 com a resultat de la detecci\u00f3 sistem\u00e0tica del VHB en els programes d\u2019atenci\u00f3 prenatal als Pa\u00efsos Baixos per prevenir la transmissi\u00f3 de mare a fill, que es va implementar el 1989. Els nostres resultats indiquen que la detecci\u00f3 addicional necessita programes per identificar infeccions no diagnosticades de VHB entre homes i dones d\u2019origen ghan\u00e8s i turc per prevenir malalties relacionades amb el fetge i la transmissi\u00f3 posterior.<\/p>\n<p>Una gran proporci\u00f3 dels d\u2019\u00e8tnia no holandesa tenia infecci\u00f3 per VHB anterior, i les proporcions per grup \u00e8tnic reflecteixen patrons end\u00e8mics dels seus pa\u00efsos d\u2019origen. Aix\u00f2 indica que molts migrants van adquirir immunitat a la infecci\u00f3 per VHB. No obstant, s\u00ed trobem nivells relativament alts d\u2019estat serol\u00f2gic anti-HBc a\u00efllat, especialment entre els d\u2019origen ghan\u00e8s. L\u2019anti-HBc a\u00efllat pot ser el resultat de diferents escenaris: infecci\u00f3 resolta adquirida fa molts anys on es va perdre l\u2019anti-HBs detectable, infecci\u00f3 aguda pel VHB, prova anti-HBc falsament positiva o infecci\u00f3 oculta pel VHB on els pacients amb HBsAg no detectable tenen ADN-VHB detectable. Es sap que els pacients que s\u2019originen en pa\u00efsos amb alt valor end\u00e8mic de VHB tenen m\u00e9s probabilitats de desenvolupar infecci\u00f3 oculta per VHB en comparaci\u00f3 amb els de pa\u00efsos amb baix nivell end\u00e8mic. Tanmateix, fins i tot en regions amb alt nivell end\u00e8mic de VHB, la infecci\u00f3 oculta per VHB generalment no \u00e9s molt comuna, i s\u2019estima en prop del 6% en donants de sang anti-HBc positius i HBsAg negatius. Per tant, creiem que els alts nivells d\u2019anti-HBc a\u00efllats entre els grups \u00e8tnics no holandesos tenen m\u00e9s probabilitats de resultar d\u2019infeccions resoltes que es van adquirir durant la primera inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia. Com una gran proporci\u00f3 dels migrants de primera generaci\u00f3 s\u00f3n immunes al VHB, el requisit principal per a la prevenci\u00f3 del VHB \u00e9s la detecci\u00f3 per identificar infeccions cr\u00f2niques.<\/p>\n<p>Tot i que s\u2019estima que els migrants representen moltes infeccions cr\u00f2niques pel VHC en els Pa\u00efsos Baixos, aix\u00ed com en molts altres pa\u00efsos europeus, vam trobar nom\u00e9s 4 infeccions cr\u00f2niques pel VHC entre 2.993 persones avaluades. Pels immigrants de primera generaci\u00f3 d\u2019\u00e8tnia turca i marroquina, no esper\u00e0vem una prevalen\u00e7a d\u2019anticossos anti-VHC major que entre els d\u2019origen holand\u00e8s, ja que les estimacions del pa\u00eds d\u2019origen s\u00f3n baixes i la prevalen\u00e7a entre aquests grups en anteriors estudis en els Pa\u00efsos Baixos tamb\u00e9 van ser baixos. Pels migrants de Ghana i Surinam, esper\u00e0vem una major prevalen\u00e7a basada en estudis previs en el pa\u00eds d\u2019origen i\/o els Pa\u00efsos Baixos. La baixa prevalen\u00e7a d\u2019infecci\u00f3 per VHC trobada al nostre estudi pot deure\u2019s a les mateixes raons mencionades per a la infecci\u00f3 per VHB. Alternativament, per alguns pa\u00efsos d\u2019origen, existeixen grans difer\u00e8ncies en la prevalen\u00e7a del VHC entre regions (Ghana) i sub-\u00e8tnies (Javanesos-Surinamesos), el que podria no reflectir-se en el nostre estudi.<\/p>\n<p>Tot i que la detecci\u00f3 del VHC pels grups \u00e8tnics al nostre estudi no sembla justificada, la detecci\u00f3 combinada de VHB i VHC pot ser rendible ja que els costos addicionals de la detecci\u00f3 simult\u00e0nia de VHC s\u00f3n petits, especialment quan es considera la rendibilitat d\u2019aquesta estrat\u00e8gia per a pa\u00efsos d\u2019origen amb prevalen\u00e7a cr\u00f2nica de VHB i VHC \u22650,41% i \u22650,22%, respectivament. Aix\u00f2 suggereix que la detecci\u00f3 combinada de VHB i VHC de migrants de primera generaci\u00f3 d\u2019origen ghan\u00e8s i surinam\u00e8s pot ser rendible malgrat la baixa prevalen\u00e7a de VHC trobat al nostre estudi.<\/p>\n<p>Aquest estudi t\u00e9 diverses limitacions. Primer, tot i que els participants d\u2019HELIUS d\u2019entre 18 i 70 anys van ser reclutats mitjan\u00e7ant una selecci\u00f3 aleat\u00f2ria estratificada segons l\u2019origen \u00e8tnic del registre municipal d\u2019Amsterdam i el nostre estudi inclou una selecci\u00f3 aleat\u00f2ria de participants d\u2019HELIUS, pot haver-hi biaix de selecci\u00f3. No s\u2019inclouen les persones indocumentades i les persones majors de 70 anys que poden estar en major risc d\u2019infecci\u00f3. A m\u00e9s, els participants d\u2019HELIUS poden estar m\u00e9s preocupats per la seva salut en comparaci\u00f3 amb els no participants. Malgrat la baixa taxa de resposta a l\u2019estudi HELIUS (28%), la manca de resposta no es va relacionar amb les difer\u00e8ncies socioecon\u00f2miques. En segon lloc, amb 500 participants per grup \u00e8tnic, les comparacions en la prevalen\u00e7a d\u2019HBsAg i VHC podrien tenir poca pot\u00e8ncia.<\/p>\n<p>A posteriori, el c\u00e0lcul de la mida de la mostra va revelar que, amb base en la prevalen\u00e7a d\u2019HBsAg no ajustada del 0,4% en els participants d\u2019origen holand\u00e8s com a grup de refer\u00e8ncia, s\u2019hagu\u00e9s requerit una prevalen\u00e7a m\u00ednima d\u2019HBsAg d\u20191,6% en un altre grup \u00e8tnic per trobar una difer\u00e8ncia significativa amb un 80% de pot\u00e8ncia. En particular, vam observar una prevalen\u00e7a notablement m\u00e9s alta d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB pels participants d\u2019origen surinam\u00e8s del sud de l\u2019\u00c0sia, altres surinamesos \/ desconeguts i marroquins que els d\u2019origen holand\u00e8s, per\u00f2 els AOR probablement no van ser significatius degut a la pot\u00e8ncia insuficient. En tercer lloc, degut a que el nombre d\u2019HSH era petit en els grups d\u2019origen \u00e8tnic no holand\u00e8s, l\u2019estat de conducta sexual no es va incloure en les an\u00e0lisis de regressi\u00f3 multivariables que avaluaven els factors associats amb la infecci\u00f3 per VHB. Quart, 10 individus positius per HBsAg van resultar negatius per HBsAg despr\u00e9s de tornar a fer proves al seu metge de cap\u00e7alera. Vam trobar que 8 d\u2019ells tenien nivells baixos d\u2019HBsAg (&lt;0,1) en la prova inicial i nivells indetectables o baixos (&lt;220 UI\/ml) d\u2019ADN del VHB. Aix\u00f2 suggereix la pres\u00e8ncia d\u2019HBsAg de baix nivell, un resultat primari positiu fals o l\u2019eliminaci\u00f3 d\u2019HBsAg entre la recopilaci\u00f3 de dades HELIUS i la nova prova. Finalment, no vam determinar anti-HBs entre els quals van donar negatiu anti-HBc, per tant, no vam poder avaluar la proporci\u00f3 de la nostra poblaci\u00f3 vacunada contra la infecci\u00f3 per VHB.<\/p>\n<p>En conclusi\u00f3, la prevalen\u00e7a de la infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel VHB entre els immigrants de primera generaci\u00f3 d\u2019origen ghan\u00e8s, turc i afric\u00e0-surinam\u00e8s que viuen a Amsterdam \u00e9s relativament alta en comparaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3 d\u2019origen holand\u00e8s, i molts desconeixen el seu estat d\u2019infecci\u00f3. Es necessiten majors esfor\u00e7os de cerca de casos per part de metges de cap\u00e7alera i programes de detecci\u00f3 de VHB dirigits a aquests grups de migrants, segons el recomanat pel Consell de Salut Holand\u00e8s, per identificar infeccions no diagnosticades i vincular a les persones infectades amb l\u2019atenci\u00f3 per disminuir la morbiditat i mortalitat relacionades amb el VHB. \u00c9s important destacar que, com ho va destacar l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), els programes de detecci\u00f3 i tractament per a les poblacions migrants haurien de proporcionar opcions accessibles per a la detecci\u00f3 i el tractament oportuns, ja que hi ha una s\u00e8rie de barreres per a la detecci\u00f3 i el tractament de malalties infeccioses entre els migrants. Els programes han d\u2019abordar els factors que influeixen en la participaci\u00f3 en la detecci\u00f3 del VHB, com l\u2019estigma i el fatalisme i integrar estrat\u00e8gies per facilitar l\u2019acc\u00e9s, com la sensibilitzaci\u00f3 de divulgaci\u00f3. La detecci\u00f3 del VHC pels grans grups \u00e8tnics a Amsterdam sembla injustificada, per\u00f2 la detecci\u00f3 combinada del VHB i el VHC podria seguir sent rendible si s\u2019ofereix als migrants de primera generaci\u00f3 d\u2019origen ghan\u00e8s i surinam\u00e8s.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Font: JHEP Reports 2019 vol. 1<\/p>\n<p>Refer\u00e8ncia: <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jhepr.2019.04.003\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.jhepr.2019.04.003<\/a><\/p>\n<p>Article tradu\u00eft i adaptat per l\u2019ASSCAT<\/p>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=&#8221;Fila&#8221; custom_padding=&#8221;0px|||&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.105&#8243; custom_margin=&#8221;|||&#8221;][et_pb_column_inner type=&#8221;4_4&#8243; saved_specialty_column_type=&#8221;2_3&#8243;][et_pb_post_title admin_label=&#8221;Metadatos &#8211; Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n&#8221; title=&#8221;off&#8221; author=&#8221;off&#8221; date_format=&#8221;d\/m\/Y&#8221; categories=&#8221;off&#8221; comments=&#8221;off&#8221; featured_image=&#8221;off&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; title_text_align=&#8221;left&#8221; meta_font=&#8221;Open Sans||||||||&#8221; meta_text_align=&#8221;left&#8221; meta_font_size=&#8221;13px&#8221; meta_text_color=&#8221;#0082ca&#8221; border_width_top=&#8221;1px&#8221; border_color_top=&#8221;#cccccc&#8221; custom_margin=&#8221;50px|||&#8221; custom_padding=&#8221;10px|||&#8221; custom_css_before=&#8221;content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;&#8221; global_module=&#8221;3449&#8243; saved_tabs=&#8221;all&#8221;]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=&#8221;1_3&#8243;][et_pb_sidebar orientation=&#8221;right&#8221; area=&#8221;et_pb_widget_area_8&#8243; module_class=&#8221;ac-posts-sidebar&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; global_module=&#8221;3198&#8243; saved_tabs=&#8221;all&#8221;]<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>[\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=&#8221;1&#8243; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; custom_padding=&#8221;||0px|&#8221; prev_background_color=&#8221;#000000&#8243; module_class=&#8221;ac-post-section-share-rrss&#8221;][et_pb_row custom_padding=&#8221;||0px|&#8221; custom_margin=&#8221;|||&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.105&#8243; background_size=&#8221;initial&#8221; background_position=&#8221;top_left&#8221; background_repeat=&#8221;repeat&#8221;][et_pb_column type=&#8221;4_4&#8243;][et_pb_divider color=&#8221;#e20611&#8243; show_divider=&#8221;on&#8221; divider_style=&#8221;ridge&#8221; _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; \/][et_pb_text _builder_version=&#8221;3.0.106&#8243; text_font=&#8221;Montserrat||||||||&#8221; text_text_color=&#8221;#e20611&#8243; text_orientation=&#8221;center&#8221; custom_margin=&#8221;||0px|&#8221; custom_padding=&#8221;|||&#8221; background_layout=&#8221;light&#8221; disabled=&#8221;on&#8221;]<\/p>\n<h5>Desde aqu\u00ed puedes compartir esta publicaci\u00f3n. \u00a1Gracias!<\/h5>\n<p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n<!-- Begin Yuzo --><div class='yuzo_related_post style-1'  data-version='5.12.77'><!-- without result --><div class='yuzo_clearfixed yuzo__title yuzo__title'><h3>Related Post<\/h3><\/div>\n\t\t\t\t\t\t  <div class=\"relatedthumb \" style=\"width:125px;float:left;overflow:hidden;\">  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <a  href=\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/identifiquen-una-proteina-que-protegeix-contra-el-fetge-gras-no-alcoholic\/\"  >\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <div class=\"yuzo-img-wrap \" style=\"width: 125px;height:90px;\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"yuzo-img\" style=\"background:url('https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/proteina-150x150.jpg') 50% 50% no-repeat;width: 125px;height:90px;margin-bottom: 5px;background-size: cover; \"><\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t\t   <span class=\"yuzo__text--title\" style=\"font-size:13px;\">Identifiquen una prote\u00efna que protegeix contra el ...<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <\/a>\n\n\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t  <div class=\"relatedthumb \" style=\"width:125px;float:left;overflow:hidden;\">  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <a  href=\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/bates-blanques-denuncia-molta-demora-en-acces-a-farmacs-dhepatitis-c\/\"  >\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <div class=\"yuzo-img-wrap \" style=\"width: 125px;height:90px;\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"yuzo-img\" style=\"background:url('https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/batas-blancas-150x150.jpg') 50% 50% no-repeat;width: 125px;height:90px;margin-bottom: 5px;background-size: cover; \"><\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t\t   <span class=\"yuzo__text--title\" style=\"font-size:13px;\">Bates Blanques denuncia \u201cmolta demora\u201d en acc\u00e9s a ...<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <\/a>\n\n\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t  <div class=\"relatedthumb \" style=\"width:125px;float:left;overflow:hidden;\">  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <a  href=\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/que-saber-sobre-la-malaltia-hepatica-i-la-covid-19\/\"  >\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <div class=\"yuzo-img-wrap \" style=\"width: 125px;height:90px;\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"yuzo-img\" style=\"background:url('https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/covid19-4-150x150.jpeg') 50% 50% no-repeat;width: 125px;height:90px;margin-bottom: 5px;background-size: cover; \"><\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t\t   <span class=\"yuzo__text--title\" style=\"font-size:13px;\">Qu\u00e8 saber sobre la malaltia hep\u00e0tica i la COVID-19...<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <\/a>\n\n\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t  <div class=\"relatedthumb \" style=\"width:125px;float:left;overflow:hidden;\">  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <a  href=\"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/limpacte-del-diagnostic-dhepatitis-c-en-les-conductes-dus-de-substancies-en-pacients-que-participen-en-la-terapia-de-substitucio-dopiacis\/\"  >\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <div class=\"yuzo-img-wrap \" style=\"width: 125px;height:90px;\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"yuzo-img\" style=\"background:url('https:\/\/asscat-hepatitis.org\/wp-content\/uploads\/admin-ajax-46-150x150.jpeg') 50% 50% no-repeat;width: 125px;height:90px;margin-bottom: 5px;background-size: cover; \"><\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t\t   <span class=\"yuzo__text--title\" style=\"font-size:13px;\">L\u2019impacte del diagn\u00f2stic d\u2019hepatitis C...<\/span>\n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  \n\t\t\t\t\t\t\t  <\/a>\n\n\t\t\t\t\t\t  <\/div>\n<\/div> <style>\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post img{width:120px !important; height:110px !important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb{line-height:15px;background: !important;color:!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb:hover{background:#fcfcf4 !important; -webkit-transition: background 0.2s linear; -moz-transition: background 0.2s linear; -o-transition: background 0.2s linear; transition: background 0.2s linear;;color:!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb a{color:!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb a:hover{ color:}!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb:hover a{ color:!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .yuzo_text {color:!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb:hover .yuzo_text {color:!important;}\n\t\t\t\t\t\t\t\t.yuzo_related_post .relatedthumb{  margin: 0px  0px  0px  0px;   padding: 5px  5px  5px  5px;  }\n\t\t\t\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/style> <script>\n\t\t\t\t\t\t  jQuery(document).ready(function( $ ){\n\t\t\t\t\t\t\t\/\/jQuery('.yuzo_related_post').equalizer({ overflow : 'relatedthumb' });\n\t\t\t\t\t\t\tjQuery('.yuzo_related_post .yuzo_wraps').equalizer({ columns : '> div' });\n\t\t\t\t\t\t   })\n\t\t\t\t\t\t  <\/script> <!-- End Yuzo :) -->","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>S\u2019estima que les infeccions pel virus de l\u2019hepatitis B cr\u00f2nica (VHB) i el virus de l\u2019hepatitis C (VHC) afecten a 4,7 milions i 5,6 milions de persones que viuen a Europa, respectivament.<\/p>\n","protected":false},"author":9,"featured_media":16151,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_crdt_document":"","footnotes":""},"categories":[568],"tags":[4128,3304,834,6430,526,498,2947],"class_list":["post-16149","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos-cientificos-ca","tag-articles-cientifics-ca","tag-estudi-transversal","tag-europa-ca","tag-grups-etnics","tag-hepatitis-b-ca","tag-hepatitis-c-ca","tag-paisos-baixos"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16149"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16149\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16151"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/asscat-hepatitis.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}