[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n
[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
L\u2019equilibri entre la necessitat de reactivar les economies i la preservaci\u00f3 de les vides requereix d\u2019ajustaments fins i monitoreigs permanents. I mentre els governs planegen relaxar les mesures de distanciament social, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) adverteix sobre els riscos de sortides apressades. \u201cSi les mesures de confinament s\u2019aixequen molt r\u00e0pid, el virus es pot disparar\u201d<\/em>, va assegurar l\u2019epidemi\u00f2loga de l\u2019OMS Maria Van Kerkhove.<\/p>\n A la seva sessi\u00f3 informativa setmanal, la directora de l\u2019Organitzaci\u00f3 Panamericana de la Salut (OPS), la Dra. Carissa Etienne,\u00a0va insistir en el mateix punt i va pregar als pa\u00efsos que siguin prudents, que basin les decisions pol\u00edtiques en les dades i que contemplin diverses estrat\u00e8gies a nivell subnacional quan planifiquin la flexibilitzaci\u00f3. \u201cLes pressions socials i econ\u00f2miques que veiem en aquest moment serien encara majors si no aconseguim controlar el virus\u201d<\/em>, va manifestar.<\/p>\n Mentre l\u2019error dels test d\u2019anticossos segueix preocupant a diversos pa\u00efsos, Alemanya ja no t\u00e9 dubtes sobre la qualitat de les proves serol\u00f2giques per identificar a aquells que han presentat la COVID-19. Roche va presentar un test que va validar en 5.572 mostres i que va mostrar una sensibilitat del 100% i una especificitat del 99,8%, pel que nom\u00e9s el 0,2% de les persones sense anticossos s\u00f3n considerades com si els tinguessin. L\u2019exposici\u00f3 pr\u00e8via a altres coronavirus no va afectar als resultats.<\/p>\n Tres milions de proves es van comen\u00e7ar a utilitzar a Alemanya a partir de mitjans de maig i cinc milions m\u00e9s per a cadascun dels mesos subseg\u00fcents. \u201c\u00c9s una nova fita important en la lluita contra el virus\u201d<\/em>, va dir el ministre de salut alemany, Jens Spahn, \u201cperqu\u00e8 tindrem informaci\u00f3 sobre el brot real\u201d<\/em>.<\/p>\n Els homes tendeixen a manifestar quadres m\u00e9s greus de COVID-19 que les dones, i l\u2019explicaci\u00f3 podria ser a causa dels andr\u00f2gens, segons suggereixen metges d\u2019It\u00e0lia i Su\u00efssa en la versi\u00f3 electr\u00f2nica d\u2019Annals of Oncology<\/em>. El descobriment va ser fortu\u00eft: van observar que pacients amb c\u00e0ncer de pr\u00f2stata sota ter\u00e0pia de deprivaci\u00f3 androg\u00e8nica eren quatre cops menys proclius a infectar-se amb SARS-CoV-2 i morir per aquesta causa que pacients amb la mateixa malaltia per\u00f2 tractats d\u2019una altra manera.<\/p>\n \u201cLes dades s\u00f3n interessants i plantegen una hip\u00f2tesi fascinant\u201d<\/em>, va opinar Richard Martin, Ph. D., professor d\u2019epidemiologia cl\u00ednica a la\u00a0University of Bristol<\/em>, Regne Unit. \u201cPer\u00f2 necessiten una validaci\u00f3 independent amb una base de dades poblacionals m\u00e9s \u00e0mplia i l\u2019ajustament per factors de risc importants\u201d<\/em>.<\/p>\n Al Regne Unit, It\u00e0lia, Espanya, B\u00e8lgica i els Estats Units, els metges van advertir un increment de casos de nens que presenten un estat hiperinflamatori multisist\u00e8mic, amb fortes sospites que tingu\u00e9s relaci\u00f3 amb COVID-19.<\/p>\n Ara, es va informar que\u00a025 nens de 3 a 17 anys amb malaltia de Kawasaki atesos durant les \u00faltimes tres setmanes amb aquest quadre a la regi\u00f3 parisenca, a Fran\u00e7a, van donar positiu al test. Tots van evolucionar de manera favorable despr\u00e9s de 3 a 4 dies en cures intensives.<\/p>\n \u201cLa patog\u00e8nia de la malaltia de Kawasaki encara es desconeix, i s\u2019han proposat diverses teories, inclosa la possibilitat d\u2019infecci\u00f3 per microorganismes secretors de toxines i un proc\u00e9s relacionat amb superant\u00edgens\u201d<\/em>, va senyalar la Dra. L\u00e9a Cacoub, cardi\u00f2loga de l\u2019H\u00f4pital Lariboisi\u00e8re<\/em>, a Paris. \u201cPer tant, es sospita molt de la participaci\u00f3 del sistema immune, probablement mitjan\u00e7ada per un agent bacteri\u00e0 o viral, com podrien ser virus de la fam\u00edlia dels coronavirus\u201d<\/em>.<\/p>\n La\u00a0petita comunitat de Gangelt, al districte de Heinsberg, a 70 km de D\u00fcsseldorf, s\u2019havia transformat al febrer en l\u2019epicentre de la pand\u00e8mia de COVID-19 a Alemanya, quan molts residents es van contagiar a partir d\u2019un event de superdisseminaci\u00f3 en una celebraci\u00f3 de carnaval. Ara, un\u00a0estudi presentat a\u00a0MedRxiv<\/em>\u00a0(sense revisi\u00f3 per iguals) sobre 919 persones de 404 llars del lloc\u00a0revela una taxa d\u2019infecci\u00f3 del 15%, el que quintuplica els n\u00fameros oficials registrats i fa baixar la taxa de mortalitat al 0,36%.<\/p>\n Si les dades es van extrapolar a tot el pa\u00eds, els investigadors de Bonn calculen que hi hauria 1,8 milions de casos positius al pa\u00eds, una quantitat molt m\u00e9s alta que els 163.000 registres oficials al 4 de maig. No obstant, altres experts es mostren m\u00e9s prudents, en especial amb la mortalitat inusualment baixa, que podria atribuir-se a que en les primeres etapes de la propagaci\u00f3 no ha haver-hi infeccions a les resid\u00e8ncies d\u2019adults grans, segons el Dr. G\u00e9rard Krause, cap d\u2019Epidemiologia del\u00a0Helmholtz-Zentrum f\u00fcr Infektionsforschung<\/em>, a Brunswick, Alemanya.<\/p>\n Qui va dir que nom\u00e9s s\u2019investiga al primer m\u00f3n? Almenys 480 estudis estan en marxa al Brasil destinats a provar o desenvolupar tractaments, biomarcadors, test diagn\u00f2stics, dispositius d\u2019atenci\u00f3 remota, respiradors, equips de protecci\u00f3 personal, vacunes (en conjunt amb centres de Su\u00efssa i el Regne Unit) i sistemes de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica.<\/p>\n \u00c9s tanta la ci\u00e8ncia que s\u2019est\u00e0 duent a terme al pa\u00eds que, com va dir el director de doc\u00e8ncia i investigaci\u00f3 de l\u2019Hospital Siri Liban\u00e8s a San Pablo, el Dr. Luis Fernando Lima Reis, \u201cels estudis s\u2019estan disputant els pacients\u201d<\/em>. Tot i aix\u00ed, \u00e9s poc probable que hi hagi ter\u00e0pies o vacunes aprovades a curt termini. \u201cJo crec que tindrem COVID-10, 21 i 22 i aix\u00ed per endavant\u201d<\/em>, va afirmar el Dr. Lima Reis.<\/p>\n Per suposat, ning\u00fa pot pretendre adquirir en una hora les compet\u00e8ncies necess\u00e0ries per treballar en unitats de cures intensives. Per\u00f2 qu\u00e8 passaria si un especialista \u00e9s reclutat per coordinar i capacitar metges internistes, generalistes i fins a un oftalm\u00f2leg per fer front a la COVID-19 en un hospital regional amb recursos limitats i quan s\u2019espera un pic en els propers 7 a 10 dies?<\/p>\n El Dr. Thierry Hern\u00e1ndez Gilsoul, especialista en medicina interna i medicina cr\u00edtica,\u00a0cap del Departament d\u2019Urg\u00e8ncies de l\u2019Institut Nacional de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques i Nutrici\u00f3 Salvador Zubir\u00e1n a la Ciutat de M\u00e8xic,\u00a0va prendre el repte d\u2019imaginar aquest escenari i va oferir algunes claus en un podcast sobre maneig inicial del pacient, intubaci\u00f3, ventilaci\u00f3 mec\u00e0nica intensiva, sedaci\u00f3 i analg\u00e8sia.<\/p>\n La capacitaci\u00f3 accelerada dels recursos humans m\u00e8dics i d\u2019infermeria per desenvolupar-se en \u00e0rees on habitualment no treballen s\u2019ha est\u00e8s tant com la pand\u00e8mia, tot i quan sigui incerta la magnitud de la demanda en el pic. El primer executiu d\u2019un hospital rural de Minnesota, Estats Units, va dir que s\u2019estaven preparant com per a un tsunami: \u201cNo sabem si l\u2019aigua ens arribar\u00e0 als turmells, als genolls o ens tapar\u00e0 el cap. No ho sabem. Per\u00f2 hem de preparar-nos pel pitjor escenari\u201d<\/em>.<\/p>\n Quedar-se a casa pot protegir-nos del SARS-CoV-2, per\u00f2 no necess\u00e0riament del desbordament a la balan\u00e7a. Als Estats Units o el Regne Unit es parla a les xarxes socials del lockdown<\/em>\u00a015 o\u00a0quarantine<\/em>\u00a015, en al\u00b7lusi\u00f3 a les suposades 15 lliures (gaireb\u00e9 7 quilos) que es guanyen durant el confinament. Les raons? Menys exercici, m\u00e9s ansietat, menys oportunitats d\u2019accedir a aliments saludables i major consum de carbohidrats, greixos i alcohol, coincideixen els especialistes.<\/p>\n Pel Dr. Mamas Mamas, Ph. D., professor de cardiologia a la\u00a0Keele University<\/em>, a Newcastle, Regne Unit, alguns estudis suggereixen que en realitat es puja menys que 15 lliures, tot i que segueix sent important prevenir qualsevol increment de pes pel seu impacte metab\u00f2lic en el curt i mig termini. El Dr. Mamas es va mostrar optimista: \u201cSospito que un cop acabi el confinament, molt del pes guanyat probablement es perdi per l\u2019augment en l\u2019activitat f\u00edsica, la millora dels h\u00e0bits alimentaris i la disminuci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s\u201d<\/em>, va senyalar.<\/p>\n Un\u00a0venedor de peix de 42 anys d\u2019un suburbi de Paris ja tenia COVID-19 com a m\u00ednim el 27 de desembre, un mes abans del primer cas oficial confirmat a Fran\u00e7a. Aix\u00ed sorgeix d\u2019un estudi que va reavaluar mostres de sang de 24 pacients que havien donat negatiu per a grip entre desembre del 2019 i gener d\u2019aquest any. S\u2019ignora la font de contagi, tot i que com treballa a prop d\u2019un aeroport, podria haver estat en contacte amb viatgers internacionals.<\/p>\n Per a un funcionari de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, Christian Lindmeier, el descobriment \u201cno \u00e9s sorprenent\u201d <\/em>i podria haver-hi nous casos preco\u00e7os que surtin a la llum en la mesura que altres pa\u00efsos investiguin mostres de pacients assistits a finals de l\u2019any passat.<\/p>\n Per cridar l\u2019atenci\u00f3 sobre les faltes d\u2019equip de protecci\u00f3 personal en consultoris, hospitals i centres assistencials, metges alemanys van llan\u00e7ar una campanya en l\u00ednia en la qual posen despullats en el seu lloc de feina. \u201cLa nuesa mostra el vulnerables que som sense protecci\u00f3\u201d<\/em>, va senyalar el Dr. Ruben Bernau, metge general de Bremen.<\/p>\n Els reclams es repeteixen a tot el m\u00f3n. I encara que les evid\u00e8ncies sobre l\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquests equips s\u00f3n limitades, ning\u00fa dubta que no disposar d\u2019ells en la quantitat i qualitat adequades exposa als metges al contagi. Segons un comunicat del International Council of Nurses<\/em>\u00a0<\/em>(ICN),\u00a0almenys 90.000 treballadors de la salut estarien infectats amb COVID-19, tot i que l\u2019organitzaci\u00f3 creu que la xifra podria rondar els 200.000.<\/p>\n Un efecte secundari de la pand\u00e8mia ha estat la caiguda en l\u2019atenci\u00f3 de pacients per altres patologies, el que suggereix un actual o futur increment de morts que no es relacionen amb el virus.<\/p>\n A Espanya,\u00a0una enquesta entre 73 centres de tot el pa\u00eds que realitzen pr\u00e0ctiques de cardiologia intervencionista va constatar un 40% de reducci\u00f3\u00a0en l\u2019atenci\u00f3 de pacients amb infart agut de miocardi amb elevaci\u00f3 del segment ST. I tot i que pot haver-hi diferents causes, com una reducci\u00f3 en els nivells de contaminaci\u00f3 ambiental, es sospita que la por a anar a centres hospitalaris i contraure la infecci\u00f3 \u00e9s el principal factor que explica aquesta caiguda.<\/p>\n Mentrestant, un altre estudi ha calculat que les barreres que el confinament ha imposat per accedir a serveis de salut provocaran que, en el transcurs d\u2019un any, es verifiqui un exc\u00e9s de 6.270 morts a Anglaterra i 33.890 als Estats Units entre pacients amb c\u00e0ncer.<\/p>\n En el cl\u00edmax de la pand\u00e8mia a M\u00e8xic, a dies de la\u00a0inauguraci\u00f3 de\u00a0la\u00a0Unitat Temporal al centre de convencions de la Ciutat de M\u00e8xic\u00a0per a fins a 800 pacients convalescents de COVID-19, el Dr. Hugo L\u00f3pez-Gatell, subsecretari de prevenci\u00f3 i promoci\u00f3 de la salut,\u00a0va trobar refugi en la poesia en el marc d\u2019una campanya del Fons de Cultura Econ\u00f2mica. Dimecres 6 de maig va pujar un\u00a0v\u00eddeo a les xarxes socials\u00a0en qu\u00e8 llegeix els versos de \u201cEl hambre\u201d, de Miguel Hern\u00e1ndez.<\/p>\n Hern\u00e1ndez va morir el 1942 per una altra pand\u00e8mia, tuberculosi, amb gaireb\u00e9 31 anys. Hagu\u00e9s estat un testimoni sensible de tantes morts que s\u2019est\u00e9n pel m\u00f3n: \u201cTant dolor s\u2019agrupa en el meu costat, que per fer mal em fa mal fins a l\u2019al\u00e8\u201d<\/em>, va escriure a\u00a0Eleg\u00eda<\/em>.<\/p>\n Dijous 7, M\u00e8xic va tenir un nou pic de casos i de morts, ja que ronden en total 30.000 i 3.000, respectivament.<\/p>\n <\/p>\nPresenten un test serol\u00f2gic perfecte (o gaireb\u00e9)<\/h3>\n
Els andr\u00f2gens expliquen la major vulnerabilitat masculina?<\/h3>\n
Creix la preocupaci\u00f3 pel quadre similar a Kawasaki en nens<\/h3>\n
Alemanya pot tenir 1,8 milions de persones infectades?<\/h3>\n
Brasil t\u00e9 almenys 480 projectes d\u2019investigaci\u00f3 en marxa<\/h3>\n
Missi\u00f3 (im)possible: transformar-se en intensivista en 60 minuts<\/h3>\n
Quant de pes es guanya durant el confinament?<\/h3>\n
COVID-19 ja estava a Europa a finals de desembre<\/h3>\n
Metges es despullen per denunciar la manca d\u2019equips de protecci\u00f3 personal<\/h3>\n
COVID-19 redueix l\u2019atenci\u00f3 d\u2019infarts i de c\u00e0ncer<\/h3>\n
M\u00e8xic, entre la poesia i els morts<\/h3>\n