[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u201cLes persones tenim molta m\u00e9s capacitat de la que imaginem per fer front a situacions complexes, hem de confiar en aquesta capacitat, som m\u00e9s forts del que imaginem per\u00f2 venim d\u2019una societat que ens ha fet molt i molt vulnerables, perqu\u00e8 \u00e9s excepcionalment c\u00f2mode\u201d<\/em>, assegura el psic\u00f2leg i director de la Fundaci\u00f3 Galatea, Antoni Calvo. En aquests moments la Fundaci\u00f3 Galatea t\u00e9 un programa de teleassist\u00e8ncia psicol\u00f2gica que d\u00f3na suport als professionals sanitaris. En formen part 32 persones per\u00f2 s\u2019est\u00e0 treballant, amb el Col\u00b7legi de Psic\u00f2legs, per refor\u00e7ar aquest equip. Atenen des de metges i infermeres fins a farmac\u00e8utics, passant per educadors i treballadors socials, veterinaris, t\u00e8cnics d\u2019ambul\u00e0ncia.<\/p>\n Calvo destaca que les trucades van en augment i que els professionals de la sanitat pateixen sobretot per donar l\u2019atenci\u00f3 adequada enmig d\u2019una situaci\u00f3 totalment nova i complexa: \u201cEntre els professionals sanitaris hi ha sobretot neguit per poder oferir una atenci\u00f3 adequada als seus pacients en una situaci\u00f3 excepcional, els professionals sanitaris treballen sobretot per ajudar a l\u2019altre, i quan veuen que no tenen les condicions per fer-ho pateixen molt\u201d<\/em>, assegura Calvo. Una altra angoixa que manifesten sovint els professionals de la sanitat \u00e9s la por al contagi, no per a ells mateixos, sin\u00f3 perqu\u00e8 si es posen malalts deixen a l\u2019estacada els companys o per si contagien la fam\u00edlia.<\/p>\n Com ajudar des de l\u2019altra banda del tel\u00e8fon? Calvo destaca que les intervencions s\u00f3n breus, molt concentrades i que intenten treballar la por, la incertesa, l\u2019autocontrol i l\u2019autoprotecci\u00f3. Aquest \u00faltim punt, l\u2019autoprotecci\u00f3, \u00e9s summament important: \u201c\u00c9s important que els professionals es cuidin per poder cuidar, \u00e9s un concepte que hem sentit moltes vegades per\u00f2 l\u2019hem de repetir\u201d<\/em>, diu el psic\u00f2leg. Cuidar la ment, destaca Calvo, repercuteix directament en el sistema immunol\u00f2gic: \u201cS\u2019han de buscar petits moments, sortir per tornar a entrar, trobar un petit espai d\u2019introspecci\u00f3, respirar b\u00e9, dimensionar b\u00e9 els sentiments que puc tenir i poder-los mesurar b\u00e9\u201d<\/em>.\u00a0 Respirar \u00e9s una cosa que fem tot el dia, de manera autom\u00e0tica, per\u00f2 Calvo recomana fer-ho a consci\u00e8ncia, una o millor dues vegades al dia, durant vint minuts: \u201cEns hem de concentrar en la respiraci\u00f3 abdominal, col\u00b7locar-nos en forma de quatre, sense creuar ni dits ni mans ni peus, i veure com la panxa s\u2019infla i es desinfla, evadir-se d\u2019aquesta manera incrementa les pr\u00f2pies defenses<\/em> -assegura Calvo-. Sempre s\u2019ha recomanat molt l\u2019activitat f\u00edsica, quan ens cansem f\u00edsicament descansem f\u00edsicament, els deu minuts de respiraci\u00f3 abdominal permeten descansar mentalment\u201d<\/em>.<\/p>\n La por, assegura Calvo, \u00e9s un sentiment leg\u00edtim i l\u00f2gic: \u201cEl que em preocuparia \u00e9s que en una situaci\u00f3 com aquesta no hi hagu\u00e9s por perqu\u00e8 voldria dir que estem absolutament desconnectats de la realitat\u201d<\/em>.<\/p>\n La clau, assegura el psic\u00f2leg, \u00e9s com gestionar aquesta por: \u201c\u00c9s important compartir amb altres persones, compartir descomprimeix interiorment, hem d\u2019aprendre estrat\u00e8gies que fins ara no hav\u00edem utilitzat, perqu\u00e8 l\u2019entorn ens havia solucionat moltes coses. Ara el repte \u00e9s aprendre a mirar als ulls all\u00f2 que ens fa por, desempoderar aquesta por i empoderar-nos nosaltres\u201d<\/em>. L\u2019allau de missatges que ens arriben pot ser molt aclaparador per\u00f2 el psic\u00f2leg afirma que hem de vigilar com diem les coses: \u201cEls mitjans tamb\u00e9 hi han d\u2019ajudar, no fa falta dir les coses cridant o com si estigu\u00e9s caient l\u2019edifici del darrere, el com tamb\u00e9 \u00e9s molt important\u201d<\/em>.<\/p>\n <\/p>\nAngoixa per poder donar l’atenci\u00f3 adequada<\/h3>\n
Cuidar-se per poder cuidar<\/h3>\n
Gestionar la por<\/h3>\n