[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u201cL\u2019obesitat \u00e9s una malaltia que t\u00e9 molta import\u00e0ncia perqu\u00e8 abasta a molta gent a tot el m\u00f3n i fins i tot se l\u2019anomena l\u2019epid\u00e8mia del segle XXI\u201d<\/em>. S\u00f3n paraules de la cient\u00edfica Maria Teresa Auguet, doctora internista a l\u2019Hospital Joan XXIII de Tarragona.<\/p>\n En la mateixa l\u00ednia es pronuncia Sandra Guaita, investigadora que, des de Reus, referent a nivell oncol\u00f2gic a la prov\u00edncia, analitza la relaci\u00f3 entre el c\u00e0ncer de mama i els l\u00edpids. Guaita explica que \u201cest\u00e0 demostrat que una pacient obesa t\u00e9 m\u00e9s risc de patir c\u00e0ncer<\/strong>\u201d<\/em>.<\/p>\n L\u2019obesitat \u00e9s el punt de partida d\u2019aquestes investigadores, l\u2019objectiu de les quals \u00e9s millorar la qualitat de vida dels pacients, cadascuna des de diferents \u00e0mbits<\/strong>.<\/p>\n Aix\u00ed, el grup en el qual treballa Auguet es centra en malalties associades a aquesta fisiopatologia com \u00e9s el fetge gras, no alcoh\u00f2lic<\/strong> i treballa conjuntament amb el servei de cirurgia bari\u00e0trica de l\u2019Hospital Sant Joan de Reus. Despr\u00e9s d\u2019una intervenci\u00f3 d\u2019aquest tipus, que \u00e9s una reducci\u00f3 d\u2019est\u00f3mac o b\u00e9 un by pass d\u2019un tros d\u2019intest\u00ed per a qu\u00e8 no s\u2019absorbeixin els aliments, Maria Teresa Auguet i Gemma Aragon\u00e8s\u00a0revelen que \u201cveiem quins canvis es produeixen perqu\u00e8 aquestes persones a banda de predre pes milloren molt altres de les seves patologies com la diabetis, la hipertensi\u00f3 o el colesterol alt\u201d<\/em>.<\/p>\n La majoria de pacients que opten per aquest tipus d\u2019intervencions s\u00f3n dones<\/strong>. No obstant, depenent del nivell de dany que tingui el fetge, no sempre es pot resoldre el problema. Aquestes cient\u00edfiques expliquen que \u201cel 90% de les pacients amb obesitat m\u00f2rbida tenen alguna alteraci\u00f3 hep\u00e0tica, que s\u2019anomena esteatosi i si la malaltia perdura el que passa \u00e9s que aquest greix acumulat crea tamb\u00e9 esteatohepatitis<\/strong>, que \u00e9s un proc\u00e9s inflamatori. Finalment, si aix\u00f2 continua s\u2019acaba produint una fibrosi i fins i tot una cirrosi hep\u00e0tica amb totes les complicacions que aix\u00f2 comporta\u201d<\/em>.\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n Una situaci\u00f3 que\u00a0no es produeix amb tots els malalts obesos<\/strong>. \u201cEn uns s\u00ed i en d\u2019altres no. Estudiem per qu\u00e8 passa aix\u00f2, quines caracter\u00edstiques tenen aquells que els hi passa\u201d<\/em> i en aquest sentit han dut a terme diferents estudis.<\/p>\n \u201cEls malalts que tenen esteatosi, quan s\u2019aprimen i fan b\u00e9 la dieta, el seu fetge pot tornar a la normalitat<\/strong>, \u00e9s una patologia reversible. Aix\u00f2 \u00e9s molt bo i \u00e9s quelcom que tamb\u00e9 els hi passa als alcoh\u00f2lics, que tenen la patologia i poden tornar enrere si deixen de beure\u201d<\/em>, explica Auguet.<\/p>\n Per\u00f2 qu\u00e8 passa si no s\u2019atura? Afegeix que \u201csi nosaltres no aturem l\u2019obesitat o l\u2019alcohol, llavors \u00e9s molt dif\u00edcil revertir-ho<\/strong>, tot i que es facin b\u00e9 les coses. I aqu\u00ed hi ha una part de pacients, un 20%, que tenen tend\u00e8ncia a anar cap a la cirrosi\u201d<\/em>.<\/p>\n Per aix\u00f2 aquest grup d\u2019investigaci\u00f3 s\u2019ha marcat l\u2019objectiu de discernir <\/strong>\u201centre quins pacients tenen esteatosi i quins esteatohepatitis sense necessitat de fer-los una bi\u00f2psia hep\u00e0tica<\/strong> perqu\u00e8 \u00e9s un m\u00e8tode molt invasiu\u201d<\/em>.<\/p>\n Per evitar-ho, investiguen les mol\u00e8cules per mitj\u00e0 de la sang<\/strong> \u201cper veure si alguna ens pot diferenciar entre ambd\u00f3s fetges\u201d<\/em>. I el m\u00e9s important, arribar a preveure \u201csi una persona derivar\u00e0 o no en una patologia o en una altra\u201d<\/em>.<\/p>\n Mentrestant, la cient\u00edfica Sandra Guaita est\u00e0 immersa en el projecte d\u2019estudi del greix corporal i el c\u00e0ncer de mama<\/strong>, que es va iniciar el 2014 amb el prop\u00f2sit de trobar mecanismes per revertir la malaltia o fins i tot prevenir-la.<\/p>\n Aquesta bi\u00f2loga treballa amb el grup d\u2019oncologia de l\u2019Hospital Sant Joan de Reus, amb els doctors Gum\u00e0 i Borr\u00e0s, aix\u00ed com amb medicina interna del mateix centre, encap\u00e7alat pel doctor Masana, \u201cque des de fa molts anys estudien el metabolisme dels l\u00edpids, pel que comencem a col\u00b7laborar per centrar-nos en greixos i c\u00e0ncer i pensem que el tumor que est\u00e0 molt envoltat de greix \u00e9s precisament la mama, pel que acabem treballant amb l\u00edpids i c\u00e0ncer<\/strong>\u201d<\/em>, relata.<\/p>\n Tanmateix, m\u00e9s enll\u00e0 de la demostrada relaci\u00f3 entre aquest tipus de c\u00e0ncer i l\u2019obesitat, Guaita comenta que \u201cel que indaguem \u00e9s la capacitat que t\u00e9 el tumor, fins i tot en una persona amb pes corporal normal, de fer que el teixit adip\u00f3s, \u00e9s a dir el greix que t\u00e9 al voltant, es torni patol\u00f2gic<\/strong> perqu\u00e8 el tumor li envia missatges per a qu\u00e8 es torni maligne i el greix li aporta nutrients per a qu\u00e8 ell pugui cr\u00e9ixer i pugui desenvolupar met\u00e0stasi. En aquestes estem\u201d<\/em>.<\/p>\n El que s\u00ed han demostrat \u00e9s que la prote\u00efna FABP4 provoca que la c\u00e8l\u00b7lula tumoral es divideixi m\u00e9s i creixi <\/strong>\u201cinvestiguem com ho fa, si existeixen altres mol\u00e8cules o prote\u00efnes implicades, com els greixos en si mateixos. Per exemple, si una dieta en greixos saturats provoca que el tumor creixi m\u00e9s r\u00e0pid o no\u201d<\/em><\/strong>, revela Guaita. \u00c9s, en definitiva, veure com la nutrici\u00f3 del dia a dia acaba afectant al tumor \u201cper\u00f2 aix\u00f2 encara no ho sabem\u201d<\/em>.<\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n Juntament amb el c\u00e0ncer, l\u2019altra malaltia que m\u00e9s morts provoca \u00e9s la cardiovascular<\/strong>\u00a0i \u201cs\u2019ha vist que malgrat que s\u00f3n molt diferents, tenen alguns mecanismes en com\u00fa com el metabolisme alterat dels l\u00edpids\u201d<\/em>. \u00c9s a dir, les prote\u00efnes que transporten els greixos d\u2019un teixit a un altre es veuen alterades quan existeix un proc\u00e9s patol\u00f2gic com una malaltia cardiovascular o una diabetis.<\/p>\n Per aix\u00f2 la investigaci\u00f3 es centra en saber si passa el mateix a nivell tumoral. \u201cNosaltres creiem que s\u00ed\u201d<\/em>, assevera Guaita, \u201cque el que fa la prote\u00efna d\u2019alguna manera afecta al tumor i l\u2019ajuda a cr\u00e9ixer\u201d<\/em>. L\u2019objectiu de tot aix\u00f2 no \u00e9s un altre que poder aportar un remei<\/strong>, \u201cdescobrir si amb uns f\u00e0rmacs es poden inhibir aquestes prote\u00efnes i si aix\u00f2 pot ser o no benefici\u00f3s per a la pacient. Tot i que en aquest moment tot s\u00f3n hip\u00f2tesi\u201d<\/em>.<\/p>\n El c\u00e0ncer de mama \u00e9s el m\u00e9s freq\u00fcent en dones, per\u00f2 alhora \u00e9s curable en un 80%<\/strong>. En l\u2019actualitat \u201cs\u2019intenta que el tractament sigui m\u00e9s personalitzat i espec\u00edfics per minimitzar el m\u00e0xim possible els efectes secundaris\u201d<\/em>, conclou.<\/strong><\/p>\n <\/p>\nEvitar la bi\u00f2psia<\/h3>\n