[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Un dels processos que impulsa la progressi\u00f3 a cirrosi implica l\u2019acumulaci\u00f3 de greix en el fetge i es relaciona amb consum nociu d\u2019alcohol o amb obesitat, \u00e9s a dir, la malaltia del fetge per c\u00famul de greix pot estar relacionada amb l\u2019alcohol i\/o de causa no alcoh\u00f2lica (NAFLD, en les seves sigles en angl\u00e8s), amb patrons histol\u00f2gics id\u00e8ntics. En el n\u00famero de gener del 2020 de The Lancet Gastroenterology & Hepatology<\/em>, Kushala W M Abeysekera i els seus col\u00b7legues presenten un informe molt interessant sobre l\u2019amena\u00e7a de la malaltia del fetge gras en adults joves de 22 a 26 anys inscrits en l\u2019Estudi Longitudinal Avon de Pares a Fills (ALSPAC, en les seves sigles en angl\u00e8s). En aquest estudi, un de cada cinc participants joves tenia fetge gras, en gaireb\u00e9 la meitat dels casos la malaltia hep\u00e0tica era greu, i un de cada quaranta tenia evid\u00e8ncia de fibrosi hep\u00e0tica.<\/p>\n La ingesta d\u2019alcohol, quan \u00e9s perillosa (puntuaci\u00f3 de la prova d\u2019identificaci\u00f3 de trastorns per consum d\u2019alcohol \u22655) o d\u2019un nivell equivalent al trastorn per consum d\u2019alcohol, no va ser un determinant significatiu de l\u2019esteatosi, que es va relacionar principalment amb l\u2019obesitat, basada en l\u2019\u00cdndex de Massa Corporal [IMC]), i l\u2019obesitat visceral (basada en la relaci\u00f3 cintura-al\u00e7ada), i a la pres\u00e8ncia de s\u00edndrome metab\u00f2lica i, per tant, atribu\u00efble en \u00faltima inst\u00e0ncia a NAFLD. L\u2019estudi t\u00e9 el m\u00e8rit inq\u00fcestionable de destacar la c\u00e0rrega de NAFLD en adults joves. A m\u00e9s a m\u00e9s, confirma l\u2019\u00e0mplia sin\u00e8rgia de l\u2019alcohol i l\u2019obesitat en la fibrog\u00e8nesi hep\u00e0tica, alhora que refuta la hip\u00f2tesi d\u2019un efecte benefici\u00f3s del consum moderat d\u2019alcohol en l\u2019EHGNA (Malaltia Hep\u00e0tica per Greix No Alcoh\u00f2lica).<\/p>\n Les fortaleses d\u2019aquest informe s\u00f3n m\u00faltiples, des de la gran cohort poblacional general, imparcial i saludable, i l\u2019elecci\u00f3 d\u2019eines no invasives i d\u2019avantguarda per avaluar la fibrosi (per elastografia transit\u00f2ria) i l\u2019esteatosi (per control de puntuaci\u00f3 del par\u00e0metre d\u2019atenuaci\u00f3 [CAP, en les seves sigles en angl\u00e8s]), a nivell de la poblaci\u00f3. Aquests resultats mereixen consideracions addicionals. La malaltia hep\u00e0tica en etapa de cirrosi per NAFLD es desenvolupa lentament durant tota la vida. Tanmateix, una predisposici\u00f3 gen\u00e8tica, l\u2019exposici\u00f3 preco\u00e7 a factors de risc i altres exposicions ambientals (per exemple, alcohol) poden augmentar el risc o accelerar la progressi\u00f3. Creat el 1991, l\u2019ALSPAC va reclutar a 14.500 dones embarassades de l\u2019\u00e0rea de Bristol, i des de llavors ha estat rastrejant la seva salut i la dels seus fills. Gaireb\u00e9 30 anys despr\u00e9s, la cohort d\u2019aquests nens \u00e9s una de les cohorts de naixement m\u00e9s investigades cl\u00ednicament a tot el m\u00f3n. Lamentablement, els autors no van explorar un espectre m\u00e9s ampli de factors de risc potencials pel desenvolupament futur de NAFLD, com seria: el pes familiar al n\u00e9ixer, l\u2019obesitat infantil, el consum de sucre, l\u2019activitat f\u00edsica i els canvis longitudinals en l\u2019IMC aix\u00ed com la ingesta d\u2019alcohol.<\/p>\n Una proporci\u00f3 substancial dels adults joves de la cohort ALSPAC ja havia estat avaluada per a NAFLD per ultras\u00f2 en la seva adolesc\u00e8ncia tardana (17-18 anys), amb una prevalen\u00e7a del 2% al 5%; i 6 anys despr\u00e9s s\u2019hagu\u00e9s pogut relacionar amb una millor precisi\u00f3 diagn\u00f2stica amb el CAP en comparaci\u00f3 amb l\u2019ecografia, per\u00f2 no es van registrar canvis en el pes corporal o altres factors de risc en l\u2019interval dels 6 anys. Es poden anticipar modificacions importants en l\u2019exposici\u00f3 a l\u2019alcohol a mesura que augmenta l\u2019edat, tot i que es podria argumentar que l\u2019efecte de l\u2019alcohol probablement sigui un factor de risc en etapes m\u00e9s avan\u00e7ades de la vida en comparaci\u00f3 amb l\u2019obesitat. La mitjana d\u2019edat va ser de 24 anys, i de 4.021 participants que van assistir a la cl\u00ednica d\u2019Abeysekera i els seus col\u00b7legues (Focus @ 24 +), 1.535 (38,2%) tenien sobrep\u00e8s o obesitat, el que planteja la pregunta de quants ja tenien un IMC augmentat durant la inf\u00e0ncia. Sorprenentment, l\u2019augment de pes en l\u2019edat adulta temprana sembla tenir un major risc de mortalitat que l\u2019augment de pes en l\u2019edat adulta tardana<\/strong>.<\/p>\n A Dinamarca, un gran estudi longitudinal, va demostrar que un augment en l\u2019IMC entre els 7 i els 13 anys s\u2019associava positivament amb cada etapa de l\u2019EHGNA en adults, incloses l\u2019esteatohepatitis i la cirrosi, quan es va ajustar l\u2019IMC inicial als 7 anys i va assolir l\u2019IMC als 13 anys. A m\u00e9s a m\u00e9s, els nens sovint estan exposats a aliments i begudes amb alt contingut d\u2019energia, greixos saturats i sucre afegit (sacarosa, fructosa i xarop de blat de moro amb alt contingut de fructosa), el que podria promoure la progressi\u00f3 de l\u2019esteatohepatitis i la fibrosi independentment del greix corporal total. No obstant, tant en els estudis com en la pr\u00e0ctica cl\u00ednica, la ingesta de begudes ensucrades rara vegada es t\u00e9 en compte com un factor de risc, tot i que pot ser tan perjudicial com l\u2019alcohol. La baixa activitat f\u00edsica \u00e9s un altre factor descuidat per\u00f2 important<\/strong>.<\/p>\n Els factors de risc no modificables poden proporcionar el rerefons per a la progressi\u00f3 accelerada de NAFLD: els grups familiars de NAFLD poden suggerir un fons gen\u00e8ticament predisposat (a saber, variants PNPLA3 i TM6SF2), i petit pel pes al n\u00e9ixer de l\u2019edat gestacional el qual s\u2019ha relacionat amb una major probabilitat de NAFLD, probablement relacionat amb la regulaci\u00f3 epigen\u00e8tica en un entorn intrauter\u00ed advers. A l\u2019Estudi de Risc Cardiovascular en Joves Finlandesos, els predictors infantils de NAFLD en adults, 30 anys despr\u00e9s, eren els seg\u00fcents: IMC infantil, concentraci\u00f3 d\u2019insulina i pes al n\u00e9ixer petit en relaci\u00f3 amb l\u2019edat gestacional.<\/p>\n La NAFLD en adults joves t\u00e9 implicacions cl\u00edniques de suma import\u00e0ncia. Un estudi longitudinal suec va mostrar que el sobrep\u00e8s en l\u2019adolesc\u00e8ncia tardana (18-20 anys) \u00e9s un predictor significatiu de malaltia hep\u00e0tica en estadi de cirrosi gaireb\u00e9 40 anys despr\u00e9s: cada unitat d\u2019augment en l\u2019IMC en comparaci\u00f3 amb el magre (18,5-22,5 kg\/m2<\/sup>) en l\u2019adolesc\u00e8ncia tardana va causar un augment del 5% en els resultats relacionats amb el fetge (cirrosi, descompensaci\u00f3 o mort relacionada amb el fetge). Amb les taxes d\u2019obesitat infantil augmentant constantment amb el temps, el missatge \u00e9s clar: els resultats de la morbiditat, la mortalitat i el trasplantament relacionats amb la malaltia hep\u00e0tica avan\u00e7ada s\u2019aconseguiran a una edat m\u00e9s temprana en l\u2019edat adulta, el que porta a una c\u00e0rrega social substancial. L\u2019\u00fanica medicina sostenible \u00e9s la prevenci\u00f3, indagant i abordant cada factor de risc de malaltia hep\u00e0tica en la vida temprana de la persona, des de la inf\u00e0ncia, amb la perspectiva dels pares i la promoci\u00f3 de programes educatius, particularment a les escoles<\/strong>.<\/p>\n