[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u201cEl lliurament dirigit de medicaments usant nanopart\u00edcules magn\u00e8tiques no \u00e9s un enfocament nou; per exemple, actualment estan sent provades cient\u00edficament com a portadores de docetaxel, un f\u00e0rmac contra el c\u00e0ncer de pr\u00f2stata. Els estudis suggereixen que les nanopart\u00edcules magn\u00e8tiques poden acumular-se efica\u00e7ment en els teixits funcionals del fetge i, per tant, poden utilitzar-se com a portadores de mol\u00e8cules de medicaments en la ter\u00e0pia de la fibrosi hep\u00e0tica\u201d<\/em>, explica Valeria Rodionova, la l\u00edder de l\u2019estudi, que s\u2019ha publicat a la revista Cell<\/em>.<\/p>\n La fibrosi pot afectar a diferents \u00f2rgans del cos. En el curs d\u2019aquesta malaltia, el teixit hep\u00e0tic \u00e9s reempla\u00e7at per teixit connectiu (cicatricial) que impedeix el funcionament normal de l\u2019\u00f2rgan. Es desenvolupa com una reacci\u00f3 a una inflamaci\u00f3 de llarga durada i es suposa que a\u00eflla el lloc de la inflamaci\u00f3 dels teixits circumdants. Per exemple, la fibrosi hep\u00e0tica cr\u00f2nica pot tenir lloc si el fetge est\u00e0 constantment influenciat per toxines, virus o alteracions metab\u00f2liques. El dany hep\u00e0tic es produeix per la mort dels hepat\u00f2cits, el principal tipus de c\u00e8l\u00b7lules hep\u00e0tiques que asseguren el funcionament de l\u2019\u00f2rgan.<\/p>\n A mesura que els hepat\u00f2cits moren i son reempla\u00e7ats per c\u00e8l\u00b7lules de teixit connectiu, les funcions hep\u00e0tiques disminueixen i si el pacient no rep tractament, pot desenvolupar-se una cirrosi. La cirrosi \u00e9s una malaltia mortal: els pacients que la pateixen viuen de 2 a 4 anys i moren amb un dolor insuportable. En les seves primeres etapes, la fibrosi no presenta s\u00edmptomes i sovint es diagnostica quan el pacient comen\u00e7a a experimentar una insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica greu.<\/p>\n Actualment, existeixen pocs m\u00e8todes eficaces per tractar la fibrosi hep\u00e0tica, i tots ells funcionen de forma indirecta, principalment mitjan\u00e7ant la reducci\u00f3 de les reaccions antiinflamat\u00f2ries. Molts cient\u00edfics estan treballant en nous medicaments que afectarien als mecanismes reguladors del desenvolupament del teixit connectiu. El paper principal en aquest proc\u00e9s l\u2019exerceixen les c\u00e8l\u00b7lules d\u2019Ito, pel que han estat escollides com a dianes dels f\u00e0rmacs.<\/p>\n Malgrat els avantatges dels nous f\u00e0rmacs, la seva administraci\u00f3 dirigida segueix sent una tasca complexa. La soluci\u00f3 pot residir en l\u2019\u00fas de nanopart\u00edcules magn\u00e8tiques com a portadores. Les nanopart\u00edcules magn\u00e8tiques terap\u00e8utiques m\u00e9s difoses es basen en l\u2019\u00f2xid de ferro. La seva mida varia entre 1 i 10 nm, que \u00e9s m\u00e9s petit que el de qualsevol c\u00e8l\u00b7lula animal, i els seus moviments en el cos poden regular-se mitjan\u00e7ant un camp magn\u00e8tic extern.<\/p>\n En la pr\u00e0ctica real, les nanopart\u00edcules mai s\u2019empren en la seva forma pura, sin\u00f3 que s\u2019hibriden amb altres materials, per exemple, es col\u00b7loquen dins de c\u00e0psules polim\u00e8riques en l\u2019etapa de s\u00edntesi. Aix\u00f2 permet als cient\u00edfics regular les propietats de les part\u00edcules: la seva c\u00e0rrega, l\u2019estabilitat en els ambients amb diferent acidesa, la capacitat de penetrar en les c\u00e8l\u00b7lules, i aix\u00ed successivament. La hibridaci\u00f3 tamb\u00e9 redueix la seva possible toxicitat.<\/p>\n Les nanopart\u00edcules h\u00edbrides poden emprar-se no nom\u00e9s per tractar, sin\u00f3 tamb\u00e9 per diagnosticar malalties hep\u00e0tiques. Si les mol\u00e8cules que s\u2019uneixen espec\u00edficament amb les c\u00e8l\u00b7lules del teixit connectiu del fetge es col\u00b7loquen en la superf\u00edcie d\u2019aquestes part\u00edcules, es pot usar la resson\u00e0ncia magn\u00e8tica per visualitzar les \u00e0rees de la seva acumulaci\u00f3 i aix\u00ed identificar els llocs de cirrosi. El nou m\u00e8tode pot ajudar als pacients a evitar bi\u00f2psies doloroses que actualment es consideren un procediment est\u00e0ndard en el diagn\u00f2stic de la fibrosi hep\u00e0tica.<\/p>\n <\/p>\n