[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Les\u00a0malalties del fetge per dip\u00f2sit de greix<\/strong> (NAFLD, en les seves sigles en angl\u00e8s) i les relacionades amb l\u2019alcohol <\/strong>(ALD, en les seves sigles en angl\u00e8s) s\u00f3n actualment les principals causes de cronificaci\u00f3, c\u00e0ncer i mortalitat <\/strong>relacionades amb aquest \u00f2rgan en pa\u00efsos desenvolupats.<\/p>\n Els malalts en fases avan\u00e7ades tenen mal pron\u00f2stic tant en superviv\u00e8ncia com en qualitat de vida. De forma similar al c\u00e0ncer, les malalties hep\u00e0tiques en estadis prematurs s\u00f3n asimptom\u00e0tiques<\/strong>, i per tant, la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis avan\u00e7ats. Tanmateix, hi ha una manca d\u2019estrat\u00e8gies de cribratge en l\u2019\u00e0mbit de la salut p\u00fablica per a la detecci\u00f3 de la fibrosi hep\u00e0tica<\/strong>.<\/p>\n Un estudi publicat recentment al\u00a0Journal of Hepatology<\/em><\/strong>, elaborat dins del consorci europeu LiverScreen<\/strong>, amb la participaci\u00f3 del\u00a0Centre d\u2019Investigaci\u00f3 en Economia i Salut<\/strong>\u00a0(CRES-UPF) i l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona<\/strong>, juntament amb experts de diverses universitats internacionals en el marc del projecte LiverScreen, s\u2019ha proposat explorar la rendibilitat d\u2019una estrat\u00e8gia de cribratge en atenci\u00f3 prim\u00e0ria de l\u2019elastografia transit\u00f2ria<\/strong> (ET). Es tracta d\u2019una prova no invasiva <\/strong>que avalua l\u2019elasticitat i la rigidesa hep\u00e0tica mitjan\u00e7ant ultrasons, com a m\u00e8tode de cribratge per detectar fibrosi hep\u00e0tica en l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria.<\/p>\n Miquel Serra-Burriel, investigador del Centre d\u2019Investigaci\u00f3 en Economia de la Salut\u00a0\u00a0(CRES-UPF) afirma: \u201cLa implementaci\u00f3 d\u2019un programa de cribratge per a la detecci\u00f3 de fibrosi hep\u00e0tica, en els centres d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, \u00e9s una intervenci\u00f3 altament cost-efectiva. Aquest plantejament podria representar una valuosa estrat\u00e8gia de salut p\u00fablica. De fet, el National Institute for Health and Care Excellence (NICE, en les seves sigles en angl\u00e8s) ja el recomana en pacients de risc\u201d<\/em>.<\/p>\n Per dur a terme la investigaci\u00f3, es van incloure un total de 6.295 participants de sis pa\u00efsos diferents<\/strong>\u00a0(Fran\u00e7a, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Hong Kong). Corresponen a set estudis prospectius independents realitzats amb anterioritat (una cohort per pa\u00eds, exceptuant Espanya, amb dos), en els quals es van emprar ET com a m\u00e8tode diagn\u00f2stic de fibrosi hep\u00e0tica<\/strong>.<\/p>\n Les cohorts dels diferents pa\u00efsos van estar formades per persones de diverses edats i factors de risc <\/strong>de patir malalties hep\u00e0tiques cr\u00f2niques, com un elevat consum d\u2019alcohol. Les cohorts de Dinamarca, Espanya, Fran\u00e7a i el Regne Unit van ser dissenyats per obtenir bi\u00f2psies per confirmar la fibrosi hep\u00e0tica. \u201cUtilitzem dades d\u2019un subconjunt de pacients que havien estat sotmesos a una bi\u00f2psia hep\u00e0tica<\/em><\/strong>. Un cop definits els millors indicadors, els apliquem a les nostres cohorts per avaluar les taxes de prevalen\u00e7a de fibrosi significativa aix\u00ed com la precisi\u00f3 del diagn\u00f2stic\u201d<\/em>, afirma l\u2019investigador del CRES-UPF.<\/p>\n L\u2019estudi demostra que la detecci\u00f3 de fibrosi hep\u00e0tica amb algoritmes optimitzats \u00e9s una intervenci\u00f3 de salut p\u00fablica altament rendible<\/strong>, especialment en les primeres etapes de fibrosi, amb una probabilitat del 12% d\u2019estalviar costos. \u201cCom era d\u2019esperar, quan ens centrem en pacients amb factors de risc de malalties hep\u00e0tiques cr\u00f2niques, inclosos pacients amb diabetis, obesitat o consum perill\u00f3s d\u2019alcohol, el programa de cribratge \u00e9s encara m\u00e9s rendible\u201d<\/em>, afegeix Miquel Serra-Burriel.<\/p>\n Segons els autors de l\u2019estudi, per aplicar el cribratge hep\u00e0tic a partir d\u2019ET, hauria d\u2019invertir entre 2.500 (poblaci\u00f3 de risc) a 6.500 euros (poblaci\u00f3 general) adaptats a la paritat del poder adquisitiu <\/strong>(PPP) per obtenir un any m\u00e9s de vida, ajustat per qualitat de vida.<\/p>\n En comparaci\u00f3 amb les etapes posteriors de la malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica, els cribratges de fibrosi hep\u00e0tica significativa donen com a resultat una millora deu cops major d\u2019efici\u00e8ncia<\/strong>, destacant la rellev\u00e0ncia de la identificaci\u00f3 preco\u00e7, la derivaci\u00f3 i la vigil\u00e0ncia d\u2019aquests pacients.<\/p>\n Els autors afirmen que de cara a futurs estudis, s\u2019hauria de provar si un enfoc basat en dos passos<\/strong>, amb l\u2019\u00fas de biomarcadors s\u00e8rics seguits d\u2019ET<\/strong>, seria rendible, i analitzar l\u2019estalvi de costos que comportaria aquest sistema combinat en el cribratge de la poblaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\nIntervenci\u00f3 de salut p\u00fablica eficient<\/h3>\n