[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u201c\u00c9s l\u2019evoluci\u00f3, est\u00fapids!\u201d, podr\u00edem dir perfectament. Sembla mentida que no ho h\u00e0gim previst o que, tot i saber-ho, no hi h\u00e0gim fet res fins ara que ja \u00e9s un problema de salut de primer ordre. Cada vegada hi ha m\u00e9s bacteris resistents als antibi\u00f2tics, que a Europa provoquen cada any 25.000 morts, segons el Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i el Control de Malalties (ECDC, per les sigles angleses).<\/p>\n
I \u00e9s l\u2019evoluci\u00f3, s\u00ed. Els bacteris experimenten canvis en el seu material gen\u00e8tic que es produeixen a l\u2019atzar. Aquestes mutacions els poden conferir resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics. Si aquests medicaments s\u2019utilitzen quan no s\u00f3n necessaris, s\u2019acaben exterminant els bacteris sensibles i nom\u00e9s sobreviuen els resistents, que es reprodueixen i proliferen amb m\u00e9s facilitat.<\/p>\n
Amb l\u2019objectiu d\u2019analitzar el problema i de trobar-hi solucions, es van celebrar a Barcelona les jornades B\u00b7Debate, organitzades per Biocat, La Caixa i l\u2019Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).<\/p>\n
La trobada va coincidir amb la Setmana Mundial de Conscienciaci\u00f3 sobre l\u2019\u00das dels Antibi\u00f2tics, que l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) ha fixat l\u2019objectiu de fomentar bones pr\u00e0ctiques entre la poblaci\u00f3 general, els treballadors de la salut i els responsables de les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n
Un dels l\u00edders cient\u00edfics de l\u2019esdeveniment va ser Jordi Vila, director de la Iniciativa de Resist\u00e8ncies Antimicrobianes de l\u2019Institut de Salut Global i cap del departament de microbiologia cl\u00ednica de l\u2019Hospital Cl\u00ednic.<\/p>\n
Quina \u00e9s la tend\u00e8ncia actual de la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics?<\/strong><\/p>\n \u00c9s evident que est\u00e0 augmentant d\u2019una manera progressiva, m\u00e9s en uns pa\u00efsos que en altres, com demostren les dades de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n Quina difer\u00e8ncia hi ha entre pa\u00efsos?<\/strong><\/p>\n Hi ha una l\u00ednia que separa molt b\u00e9 el nord i el sud. Els pa\u00efsos escandinaus, Holanda inclosa, tenen nivells de resist\u00e8ncia molt m\u00e9s baixos que els pa\u00efsos del Mediterrani com Gr\u00e8cia o It\u00e0lia, que se n\u2019enduen la palma, o Espanya i Portugal.<\/p>\n La causa d\u2019aquest augment \u00e9s l\u2019ab\u00fas d\u2019antibi\u00f2tics, i no nom\u00e9s en humans.<\/strong><\/p>\n S\u00ed, perqu\u00e8 del consum mundial d\u2019antibi\u00f2tics, el 70% est\u00e0 destinat a animals i el 30% a humans. I els bacteris que es tornen resistents en els animals poden arribar a les persones. Per aix\u00f2 l\u2019OMS va encunyar fa uns anys el concepte\u00a0One health<\/em>\u00a0(Una salut), perqu\u00e8 els animals, els \u00e9ssers humans i el medi ambient no es poden considerar compartiments estancs no connectats. En aquest sentit, el ministeri est\u00e0 duent a terme una s\u00e8rie d\u2019accions per controlar l\u2019aparici\u00f3 i disseminaci\u00f3 de bacteris resistents a Espanya. El problema, per\u00f2, \u00e9s que en pa\u00efsos com Anglaterra es destina un pressupost de 42 milions de lliures a aquestes accions i a Espanya la xifra no arriba als dos milions d\u2019euros.<\/p>\n Com poden passar als humans els bacteris resistents dels animals?<\/strong><\/p>\n Per contacte directe i a trav\u00e9s de la cadena aliment\u00e0ria. A l\u2019ISGlobal, per exemple, vam col\u00b7laborar amb un treball de recerca d\u2019una estudiant de batxillerat que va analitzar els bacteris resistents en el tracte intestinal dels gossos. Un dels resultats m\u00e9s curiosos de l\u2019estudi es va trobar en una fam\u00edlia que acabava de tenir un fill. El gos de la fam\u00edlia era portador de bacteris resistents, i tamb\u00e9 se\u2019n van trobar en la femta del nad\u00f3. Procedien del gos, \u00e9s clar.<\/p>\n Quins problemes poden produir en aquests casos els bacteris resistents?<\/strong><\/p>\n Els bacteris resistents poden viure mesos o anys als budells sense que passi res. El problema ve quan es produeix una infecci\u00f3 provocada per aquests bacteris. Llavors la probabilitat de tractar correctament la infecci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s baixa.<\/p>\n Segons l\u2019OMS la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics \u00e9s un dels principals problemes de salut a escala mundial.<\/strong><\/p>\n L\u2019OMS va publicar fa poc un llistat de deu amenaces a la salut, entre les quals hi ha els bacteris resistents. A m\u00e9s, hi ha unes dades for\u00e7a esfere\u00efdores de quan David Cameron governava a Anglaterra. Cameron va prendre consci\u00e8ncia que la resist\u00e8ncia als antibi\u00f2tics era un problema important i va encarregar a l\u2019economista Jim O\u2019Neill que estudi\u00e9s la situaci\u00f3 i en fes una projecci\u00f3 cap al futur. Segons l\u2019informe final, el 2016 hi havia a tot el m\u00f3n 700.000 morts anuals de pacients amb bacteris resistents, i les previsions per al 2050 eren de deu milions anuals de morts. Tenint en compte que cada any moren uns nou milions de persones de c\u00e0ncer, cal fer-hi alguna cosa.<\/p>\n Qu\u00e8 s\u2019hi pot fer?<\/strong><\/p>\n Fins i tot en els pa\u00efsos que estan prenent mesures importants per lluitar contra el mal \u00fas dels antibi\u00f2tics hi ha un increment de bacteris resistents. Per tant, a m\u00e9s de racionalitzar l\u2019\u00fas d\u2019antibi\u00f2tics i evitar la disseminaci\u00f3 dels bacteris resistents, a la llarga es necessitaran nous antibi\u00f2tics. El problema \u00e9s que des del moment que es troba una mol\u00e8cula que t\u00e9 un efecte antibi\u00f2tic fins que arriba al mercat poden passar entre vuit i deu anys. O sigui que ens hem de posar les piles ja, perqu\u00e8 tal com est\u00e0 evolucionant la resist\u00e8ncia, d\u2019aqu\u00ed cinc o deu anys ens trobarem amb un problema molt m\u00e9s greu.<\/p>\n Per\u00f2 cada vegada es creen menys antibi\u00f2tics nous.<\/strong><\/p>\n Efectivament, en els \u00faltims 30 anys s\u2019han produ\u00eft dos nous antibi\u00f2tics. I el problema \u00e9s que dels 42 que actualment estan en fase cl\u00ednica, \u00e9s a dir, que s\u2019estan provant en humans, nom\u00e9s n\u2019hi ha un que tingui un mecanisme d\u2019acci\u00f3 nou i que es pugui considerar realment un nou antibi\u00f2tic. La resta s\u00f3n derivats d\u2019antibi\u00f2tics que ja existeixen.<\/p>\n Sense antibi\u00f2tics nous, qu\u00e8 es pot fer?<\/strong><\/p>\n Per una banda, hem d\u2019evitar que apareguin bacteris resistents. Aix\u00f2 s\u2019aconsegueix fent un bon \u00fas dels antibi\u00f2tics. En primer lloc, als hospitals. Ja ho fem en la majoria d\u2019hospitals, perqu\u00e8 tenim malalts immunodeprimits i no volem que pateixin cap infecci\u00f3. En un altre nivell, tots hem de fer un bon \u00fas dels antibi\u00f2tics. No ens hem d\u2019automedicar ni prendre\u2019n sense recepta m\u00e8dica, mesures que no ens cansem de repetir per\u00f2 que sembla que la gent no s\u2019acaba de fer seves. Els veterinaris tamb\u00e9 han d\u2019anar amb compte i utilitzar b\u00e9 els antibi\u00f2tics en els animals. I, finalment, hi ha les farm\u00e0cies, que, tal com diu la llei, no haurien de subministrar antibi\u00f2tics sense prescripci\u00f3 m\u00e8dica. A nivell estatal tamb\u00e9 s\u2019han d\u2019establir i posar en pr\u00e0ctica plans d\u2019acci\u00f3. L\u2019OMS hauria de liderar la integraci\u00f3 dels plans de tots els pa\u00efsos i no ho est\u00e0 fent prou.<\/p>\n Quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 aquesta manca de coordinaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n Fa uns anys vam fer un estudi per mesurar si la gent que va de vacances a pa\u00efsos tropicals i subtropicals tornava amb bacteris resistents. I vam veure que un 25% arribava amb aquests bacteris. Quan ho vam analitzar en funci\u00f3 del pa\u00eds visitat, vam descobrir, per exemple, que dues de cada tres persones que havien anat a l\u2019\u00cdndia tornaven amb bacteris resistents. Si aquestes persones no tenen una infecci\u00f3, poden no tenir cap problema, per\u00f2 els bacteris van passant al nostre ecosistema. Ens trobem que estem fent un esfor\u00e7 per evitar l\u2019aparici\u00f3 de bacteris resistents i ens arriben d\u2019altres pa\u00efsos.<\/p>\n A m\u00e9s d\u2019evitar la generaci\u00f3 de bacteris resistents, qu\u00e8 es pot fer per evitar que s\u2019escampin?<\/strong><\/p>\n Al hospitals fem una vigil\u00e0ncia di\u00e0ria. Quan detectem bacteris resistents en un pacient, l\u2019a\u00efllem en una habitaci\u00f3 individual, prenem mesures de barrera i netegem exhaustivament les habitacions. A m\u00e9s, quan ingressem malalts amb una gastroenteritis i sabem que venen de pa\u00efsos com l\u2019\u00cdndia, controlem si s\u00f3n portadors de bacteris resistents. Si el resultat \u00e9s positiu, els a\u00efllem. En un hospital de C\u00f2rdova, per exemple, tenen un problema greu amb un bacteri anomenat\u00a0Klebsiella<\/em>, que ha provocat moltes infeccions. Aquest bacteri \u00e9s molt abundant a It\u00e0lia i resulta que va arribar a trav\u00e9s d\u2019una estudiant d\u2019Erasmus que hi vivia i va tenir un accident. La van atendre en un hospital itali\u00e0, all\u00e0 es va contaminar i despr\u00e9s va tornar cap aqu\u00ed. No es van fer controls i el bacteri es va disseminar per tot l\u2019hospital. Al cap d\u2019un any encara tenen problemes.<\/p>\n I fora dels hospitals qu\u00e8 es pot fer?<\/strong><\/p>\n A nivell ciutad\u00e0, la mesura principal per evitar la disseminaci\u00f3 \u00e9s tan senzilla com rentar-se les mans. Despr\u00e9s de viatjar en transport p\u00fablic o despr\u00e9s de visitar un malalt, cal rentar-se les mans.<\/p>\n A quines conclusions s\u2019ha arribat en el B\u00b7Debate?<\/strong><\/p>\n Per una banda, hi ha conclusions que permeten un cert optimisme. La recerca b\u00e0sica en aquest camp \u00e9s molt activa i hi ha moltes mol\u00e8cules que s\u00f3n bones candidates a erigir-se com a nous antibi\u00f2tics. El problema \u00e9s que els assajos cl\u00ednics per provar-les en humans s\u00f3n molt cars. Aix\u00f2 ho hauria d\u2019assumir la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, per\u00f2 hi ha moltes empreses que no ho fan.<\/p>\n Com es pot aconseguir que ho facin?<\/strong><\/p>\n Una possibilitat \u00e9s augmentar el temps de patent perqu\u00e8 no es produeixin antibi\u00f2tics gen\u00e8rics tan aviat i no baixin els preus del medicament. Tamb\u00e9 es pot plantejar la possibilitat de cofinan\u00e7ar els assajos cl\u00ednics des d\u2019institucions p\u00fabliques. Una altra mesura interessant consistiria en canviar la regulaci\u00f3 dels antibi\u00f2tics per agilitzar-ne el proc\u00e9s d\u2019aprovaci\u00f3 oficial.<\/p>\n La creaci\u00f3 d\u2019una farmac\u00e8utica p\u00fablica europea no tindria sentit?<\/strong><\/p>\n Que els governs assumissin el rol de farmac\u00e8utica seria l\u2019opci\u00f3 ideal, per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil de posar en pr\u00e0ctica perqu\u00e8 \u00e9s complicat posar d\u2019acord tots els pa\u00efsos. L\u2019opci\u00f3 que avui dia sembla m\u00e9s factible \u00e9s la del cofinan\u00e7ament.<\/p>\n <\/p>\n