[et_pb_section bb_built=”1″ inner_shadow=”on” fullwidth=”on” _builder_version=”3.0.106″ background_color_gradient_direction=”20deg” custom_margin=”|||” custom_padding=”|||” next_background_color=”#000000″][et_pb_fullwidth_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_align=”center” title_text_color=”#333333″ title_line_height=”1.2em” meta_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” background_color=”rgba(0,0,0,0.6)” border_color_bottom=”rgba(51,51,51,0.31)” border_style_bottom=”inset” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”200px||50px|” custom_padding_phone=”50px||50px|” custom_padding_last_edited=”on|tablet” animation_style=”fade” box_shadow_style=”preset6″ title=”on” meta=”on” date=”on” categories=”on” featured_image=”on” text_color=”dark”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_fullwidth_post_title][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Durant la reuni\u00f3, a la qual van assistir-hi m\u00e9s de 9.000 especialistes involucrats en la salut del fetge de 93 pa\u00efsos, es van presentar m\u00e9s de 2.000 resums (abstracts) i diverses reunions paral\u00b7leles. Per aquesta ra\u00f3, en aquest article, una selecci\u00f3 personal cobrir\u00e0:<\/p>\n
La pr\u00e0ctica de l\u2019hepatologia est\u00e0 experimentant canvis importants alimentats pel descobriment de biomarcadors de malalties i aven\u00e7os tecnol\u00f2gics que ajuden en l\u2019estadificaci\u00f3 i el seguiment dels cursos cl\u00ednics. Durant el curs de postgrau, els assistents van realitzar presentacions sobre com aquests aven\u00e7os poden afectar a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica.<\/p>\n
\u201cLa medicina de precisi\u00f3\u201d<\/em>, va explicar, \u201c\u00e9s una comprensi\u00f3 de la malaltia a un nivell m\u00e9s profund per predir millor els resultats de la malaltia, aix\u00ed com per desenvolupar ter\u00e0pies m\u00e9s espec\u00edfiques\u201d<\/em>.<\/p>\n \u201cAlbert Einstein va dir un cop quelcom com \u2018La nostra imaginaci\u00f3 \u00e9s un anticipi de les properes atraccions de la vida\u2019\u201d<\/em>, va dir el Dr. Lazaridis. \u201cAra imagini si es redueix la c\u00e0rrega de la malaltia heredit\u00e0ria. Les malalties cr\u00f2niques estan millor classificades i tractades. El c\u00e0ncer s\u2019intercepta m\u00e9s comunament, i les receptes de medicaments es tornin m\u00e9s segures, m\u00e9s efectives i espec\u00edfiques. Aquesta \u00e9s la promesa de la medicina de precisi\u00f3\u201d<\/em>, va afegir.<\/p>\n El Dr. Lazaridis va discutir l\u2019\u00fas de medicina de precisi\u00f3 per a malalties no diagnosticades<\/strong>, que poden afectar entre 300.000 i 1 mili\u00f3 de persones als Estats Units. Va detallar el cas d\u2019un nen de 8 mesos d\u2019edat que va ingressar amb insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica aguda (IHA), i, tot i que tractat amb \u00e8xit, va ser hospitalitat quatre cops m\u00e9s en els propers dos anys per ALF.<\/p>\n Per ajudar a aquest pacient, els seus metges van realitzar una seq\u00fcenciaci\u00f3 de l\u2019exoma i van identificar una variant de la prote\u00efna 1 que interactua amb RAD50 (RINT1<\/em>), que es va demostrar que interactua amb NBAS<\/em>, un gen recentment implicat en ALF recurrent. Exemples com aquest mostren com la seq\u00fcenciaci\u00f3 de l\u2019exoma ha perm\u00e8s als metges realitzar aquest tipus de descobriment i proporcionar informaci\u00f3 important al pacient i a la fam\u00edlia.<\/p>\n La medicina de precisi\u00f3 tamb\u00e9 podria ajudar en el diagn\u00f2stic de malalties cr\u00f2niques<\/strong>. Un article del 2019 de Groopman i els seus col\u00b7legues van detallar la seq\u00fcenciaci\u00f3 de l\u2019exoma de 3.315 pacients amb malaltia renal cr\u00f2nica. Es van trobar variats de diagn\u00f2stic en el 9,3% dels pacients, que abasten 66 trastorns monog\u00e8nics diferents. En 18 pacients, els descobriments van reclassificar la malaltia, i en 39 pacients remesos amb nefropatia d\u2019origen desconegut, les proves van identificar la causa molecular de la nefropatia.<\/p>\n \u201cAquest coneixement informa sobre la ter\u00e0pia<\/strong> i ens permet tractar millor als nostres pacients\u201d<\/em>, va dir el Dr. Lazaridis.<\/p>\n \u201cLa medicina de precisi\u00f3 tamb\u00e9 es pot aprofitar en l\u2019\u00e0rea de farmacogen\u00f2mica<\/strong> per ajudar a comprendre com els pacients metabolitzen els medicaments\u201d<\/em>, va explicar el Dr. Lazaridis. \u201cUn mili\u00f3 i mig de ciutadans tenen reaccions adverses als medicaments anualment\u201d<\/em>. \u201cAix\u00f2 t\u00e9 un cost molt gran\u201d<\/em>. Les dades del Protocol DRET de la Cl\u00ednica Mayo van mostrar que entre un grup de 1.013 pacients, el 99% tenia una variant farmacogen\u00e8tica en almenys un gen.\u00a0<\/em><\/p>\n Tot i que la medicina de precisi\u00f3 no est\u00e0 exempta de reptes, est\u00e0 \u201caqu\u00ed per a quedar-se i les l\u00ednies de servei ja estan afectant a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica\u201d<\/em>. \u201cNecessitem fer m\u00e9s estudis per avaluar el valor de la medicina de precisi\u00f3 en l\u2019atenci\u00f3 al pacient, i hem d\u2019augmentar els nostres esfor\u00e7os per educar a la nostra for\u00e7a laboral\u201d<\/em><\/strong>.<\/p>\n Despr\u00e9s, Bernd Schnabl de la Universitat de Calif\u00f2rnia, San Diego, va aprofundir en l\u2019\u00fas de la medicina de precisi\u00f3 per examinar la influ\u00e8ncia del microbioma en el fenotip i el resultat de la malaltia hep\u00e0tica.<\/p>\n Primer, va discutir els factors que modulen el microbioma intestinal que permeten la seva transici\u00f3 d\u2019un estat saludable a un estat de disbiosi. Un dels factors m\u00e9s importants \u00e9s la dieta, per\u00f2 altres coses com medicaments, factors gen\u00e8tics, immunitat alterada i m\u00e9s poden tenir un efecte.<\/p>\n Un estudi que va examinar el microbioma va examinar a pacients amb hepatitis alcoh\u00f2lica (HA) amb disbiosi bacteriana intestinal i va descobrir que els pacients amb HA tenien taxes m\u00e9s altes d\u2019una toxina anomenada citolisina, amb un augment de 3.000 cops en comparaci\u00f3 amb els controls. Investigacions posteriors van mostrar que la pres\u00e8ncia d\u2019enterococcus faecalis citolisina es va associar amb la mortalitat en pacients amb HA.<\/p>\n A m\u00e9s dels bacteris, els fongs i els virus tamb\u00e9 juguen paper en el microbioma. Per exemple, s\u2019ha trobat disbiosi f\u00fangica en pacients amb ab\u00fas d\u2019alcohol, i aquests pacients tenen una pres\u00e8ncia molt major de Candida<\/em>.<\/p>\n A continuaci\u00f3, el Dr. Schnabl va parlar sobre com es poden emprar enfocs de precisi\u00f3 per restaurar home\u00f2stasi del microbioma de l\u2019hoste<\/strong>. Un dels m\u00e8todes m\u00e9s primitius i crus de fer-ho \u00e9s a trav\u00e9s del trasplantament de microbiota fecal (FMT). Per exemple, un petit estudi de vuit pacients no elegibles per a esteroides amb HA que es van sotmetre a FMT diari durant vuit dies va mostrar una millor superviv\u00e8ncia en comparaci\u00f3 amb els controls hist\u00f2rics.<\/p>\n Tanmateix, la FMT no est\u00e0 exempta de riscos, pel que \u00e9s important examinar quins altres m\u00e8todes podrien usar-se per restaurar l\u2019ecologia microbiana, com l\u2019\u00fas de bacteri\u00f2fags per eliminar selectivament els microbis nocius.<\/p>\n Amb tot aix\u00f2 en ment, no obstant, el Dr. Schnabl va emfatitzar que els metges no han d\u2019oblidar tractar tamb\u00e9 l\u2019etiologia de la malaltia hep\u00e0tica. \u201cAquests pacients no contraurien malaltia hep\u00e0tica nom\u00e9s pel microbioma mateix\u201d<\/em>, va afirmar.<\/p>\n Va explicar un cas cl\u00ednic d\u2019un pacient de 56 anys amb icter\u00edcia indolora, picor i p\u00e8rdua de pes, despr\u00e9s de fer l\u2019avaluaci\u00f3 habitual, els metges han de fer preguntes clau al respecte: Com fer un diagn\u00f2stic de DILI?, Qu\u00e8 prediu el risc de DILI (susceptibilitat)?, Es recomanen les proves de pretractament per algun medicament?, Quines eines poden predir els resultats (pron\u00f2stics)?<\/p>\n Va comentar sobre DILI idiosincr\u00e0sic (Gastroenterology 2013; 144: 1419), la gravetat i el pron\u00f2stic de DILI amb nous marcadors pron\u00f2stics en DILI es van publicar recentment (Hepatology 2019, Gastroenterology 2019 online, \u00edndex de comorbiditat de Charlson). Va parlar sobre si hi ha polimorfismes gen\u00e8tics comuns associats amb la susceptibilitat a DILI. La resposta va ser que \u00e9s una manca de descobriments de GWAS que suggereixin que la susceptibilitat gen\u00e8tica pot deure\u2019s a variants m\u00e9s rares o s\u00f3n espec\u00edfiques del medicament.<\/p>\n El pron\u00f2stic de gravetat de DILI es basa en la histologia hep\u00e0tica, mal pron\u00f2stic si DILI est\u00e0 relacionat amb insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica aguda, la llei cl\u00e0ssica de Hy i la puntuaci\u00f3 MELD (sent AUROC per a MELD> 19 de 0,83 i per a la llei de Hy de 0,60). Recentment es va publicar una calculadora de mortalitat DILI (Hepatology 2019; 69: 760). Es poden trobar alguns recursos a Internet: lloc web de la FDA, CPIC (Consorci d\u2019Implementaci\u00f3 de Farmacogen\u00e8tica Cl\u00ednica) i Ci\u00e8ncies M\u00e8diques Generals de PharmaGKB-NIH.<\/p>\n Conclusions:<\/strong> DILI \u00e9s una causa rara per\u00f2 important de malaltia hep\u00e0tica. La susceptibilitat a DILI \u00e9s probable (en part) mitjan\u00e7ada gen\u00e8ticament i associada amb una morbiditat i mortalidad substancials. Es necessita un major progr\u00e9s abans que les proves de farmacogen\u00e8tica s\u2019incorporin a les estrat\u00e8gies de diagn\u00f2stic, tractament o prevenci\u00f3 de DILI.<\/p>\n Sobre la base d\u2019un caso cl\u00ednic, va comentar el diagn\u00f2stic diferencial entre descompensaci\u00f3 hep\u00e0tica aguda versus ACLF. Els objectius van ser:<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s ACLF, definici\u00f3 de consens (Jalan R et al. Gastroenterology 2014 i Hepatology 2018). Es pot distingir de la malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica, la cirrosi compensada i la cirrosi descompensada tradicional.<\/p>\n En l\u2019actualitat existeixen tres cohorts multic\u00e8ntrics: APASL ACLF Research Consortium amb 5.228 pacients, www.aclf.in<\/a>, EASL Insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica cr\u00f2nica (EASL-CLIF) amb 1.343 pacients www.efclif.com<\/a> i North American Consortium for the Study of End-Stage Liver Disease (NACSELD) amb 2.675 pacients www.nacseld.org<\/a>. Va explicar algunes de les difer\u00e8ncies en els tres sistemes de puntuaci\u00f3.<\/p>\n L\u2019ACLF representa la disfunci\u00f3 de m\u00faltiples \u00f2rgans: fetge, ronyons, cervell, circulatori i pulmons. Cada puntuaci\u00f3 t\u00e9 components clau per a un model de predicci\u00f3 espec\u00edfic amb l\u2019objectiu de l\u2019avaluaci\u00f3 de la gravetat, predir la mortalitat, refinar les prediccions basades en la resposta a l\u2019atenci\u00f3 i seleccionar els models de predicci\u00f3 per escenari. Les puntuacions s\u00f3n crucials per a respondre a les necessitats cl\u00edniques que identifiquen pacients per a dispositius de suport hep\u00e0tic, finestra per a trasplantament. Facilita les converses (equips m\u00e8dics i familiars) i considera la inutilitat en un context de malaltia hep\u00e0tica greu.<\/p>\n Conclusions:<\/strong> l\u2019aplicaci\u00f3 sistem\u00e0tica de models de predicci\u00f3 cl\u00ednica a pacients amb malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica que estan hospitalitzats amb descompensaci\u00f3 aguda pot ajudar-nos a estandarditzar i optimitzar l\u2019atenci\u00f3 que oferim a cada pacient, en tot moment.<\/p>\n La magnitud del problema, NAFLD, afecta a milions de persones, tot i que nom\u00e9s un petit percentatge desenvolupa problemes greus i rellevants. Coneixem alguns factors de pron\u00f2stic que poden ser: no modificables com l\u2019origen \u00e8tnic, la gen\u00e8tica, el g\u00e8nere, l\u2019edat, els factors endocrins i modificables com: obesitat, dieta, estil de vida, resist\u00e8ncia a la insulina, diabetis mellitus i dislip\u00e8mia.<\/p>\n Recentment s\u2019han publicat alguns treballs sobre l\u2019impacte de les variants gen\u00e8tiques en el dany hep\u00e0tic: els genotips PNPLA3 i la seva prevalen\u00e7a estimada (Younossi Nature Reviews 2018, Romeo, Nature Genetic 2008, Dongiovanni J Int Med 2017).<\/p>\n Estan sorgint alguns biomarcadors per predir el resultat pel diagn\u00f2stic de NASH. El biomarcador ideal ha de ser biol\u00f2gicament prec\u00eds i reprodu\u00efble, mentre que tamb\u00e9 ha de ser r\u00e0pid, econ\u00f2mic, no invasiu, f\u00e0cilment disponible i adequat pel cribratge, el diagn\u00f2stic i la monitoritzaci\u00f3. Es correlacionaria amb l\u2019activitat de la malaltia i l\u2019etapa de fibrosi.<\/p>\n El diagn\u00f2stic no invasiu de NASH segueix sent dif\u00edcil, tot i que estan sorgint enfocs prometedors. Tanmateix, s\u2019han informat regles de predicci\u00f3 cl\u00ednica per identificar fibrosi avan\u00e7ada i pacients amb alt risc, i la combinaci\u00f3 de FIB 4 i NAFLD Fibrosis Score, quan \u00e9s molt baixa \u00e9s \u00fatil, t\u00e9 un valor predictiu negatiu (Cheung i Rinella 2019).<\/p>\n La rigidesa hep\u00e0tica avaluada mitjan\u00e7ant elastografia \u00e9s m\u00e9s confiable per descartar malaltia avan\u00e7ada. Recomanacions:<\/strong> obtenir un escaneig de qualitat i saber qu\u00e8 afecta a la rigidesa hep\u00e0tica (no dej\u00fa, congesti\u00f3, col\u00e8stasi, alcohol).<\/p>\n La pregunta crucial \u00e9s si es necessita una bi\u00f2psia hep\u00e0tica i si canviar\u00e0 el maneig.<\/p>\n Comen\u00e7ant amb la presentaci\u00f3 sobre prediccions de mortalitat o trasplantament de fetge. Primers resultats hep\u00e0tics o no hep\u00e0tics. La sarcop\u00e8nia \u00e9s un risc de fibrosi NASH. L\u2019alcohol t\u00e9 un impacte negatiu, el pron\u00f2stic d\u2019afegir alcohol a NASH representa un risc de tenir 70% de CHC als 10 anys. Les publicacions sobre el risc de CHC en la cirrosi NASH depenen de: edat, homes, IMC, diabetis, alcohol, colesterol (Angulo Gastroenterology 2015, Vilar Gomez Gastroenterology 2018).<\/p>\n Comentaris sobre la toxicitat hep\u00e0tica que associa productes o tractaments amb herbes per a baixar de pes amb medicaments habituals com: estatines, antihipertensius i antidiab\u00e8tics.<\/p>\n S\u2019ha demostrat que el caf\u00e8 millora la NAFLD, el llindar \u00e9s m\u00e9s de 3 tasses per dia (Chen Clin Nutr 2018). Millora addicional de NAFLD amb exercici aer\u00f2bic o de resist\u00e8ncia (Hashida J Hepatol 2016) i comentari molt interessant sobre els efectes dels edulcorants artificials que augmenten l\u2019obesitat i la diabetis.<\/p>\n L\u2019examen de detecci\u00f3 de CHC no \u00e9s tan regular com pensem (Mittal Clin Gastro Hepatol 2015). A m\u00e9s, l\u2019obesitat \u00e9s un dels grans obstacles per obtenir imatges \u00f2ptimes, com m\u00e9s profunda viatja l\u2019ona en el cos, m\u00e9s d\u00e8bil es torna.<\/p>\n Algunes conclusions:<\/strong> la p\u00e8rdua de pes necessita orientaci\u00f3. Educar i comprometre el control de pes segur i con\u00e8ixer els riscos.<\/p>\n Esquema:<\/strong> Cas cl\u00ednic i conceptes b\u00e0sics. Patog\u00e8nia de les implicacions de fibrosi, reversibilitat de la fibrosi. Preguntes cl\u00edniques espec\u00edfiques.<\/p>\n Objectius d\u2019aprenentatge:<\/strong> obtenir una comprensi\u00f3 de la patog\u00e8nesi i, per tant, apreciar el potencial de reversibilitat de la fibrosi hep\u00e0tica. Familiaritzi\u2019s amb els resultats esperats de fibrosi associats amb diferents opcions de tractament de NASH. Recon\u00e8ixer els problemes clau de maneig cl\u00ednic en pacients amb fibrosi.<\/p>\n L\u2019orador va comen\u00e7ar a explicar l\u2019efecte de la cirurgia bari\u00e0trica (BS, en les seves sigles en angl\u00e8s) a trav\u00e9s d\u2019una metan\u00e0lisi, q\u00fcestionant la regressi\u00f3 de la fibrosi despr\u00e9s de la cirurgia bari\u00e0trica, els resultats van ser una resoluci\u00f3 completa de la fibrosi en el 40%.<\/p>\n Pautes actuals de l\u2019AASLD (Chalasani N Hepatology 2018): la cirurgia d\u2019obesitat clarament condueix a una millora en l\u2019esteatosi, inflamaci\u00f3, globus d\u2019hepat\u00f2cits i fibrosi amb una resoluci\u00f3 completa de NASH en alguns. L\u2019evid\u00e8ncia \u00e9s majorment en dones amb Roux en Bypass G\u00e1strico Y (RYGB) i en etapes tempranes de fibrosi. Les dades tamb\u00e9 suggereixen que hi ha una millora en la funci\u00f3 hep\u00e0tica. Per\u00f2 diu: \u201c\u00c9s prematur considerar el BS del intest\u00ed anterior com una opci\u00f3 establerta per tractar espec\u00edficament la NASH. En la cirrosi compensada, la cirurgia del intest\u00ed anterior pot considerar-se cas per cas\u201d<\/em>.<\/p>\n Conclusions:<\/strong> els medicaments examinats en NASH poden tenir certa efectivitat, per\u00f2 es requereixen moltes m\u00e9s dades per comprendre millor com predir qui i per qu\u00e8.<\/p>\n Cas cl\u00ednic, amb CBP t\u00edpic en una dona d\u2019uns 40 anys, amb picor i fatiga.<\/p>\n Quines opcions de tractament estan disponibles pel pacient? Com es pot monitoritzar la resposta al tractament? Com es pot tractar la seva picor i fatiga?<\/p>\n L\u2019orador va presentar la ter\u00e0pia guiada per resposta CBP, primera l\u00ednia UDCA 13-15 mg x Kg x d. La majoria dels pacients aconsegueixen una resposta bioqu\u00edmica, per\u00f2 el presentador va explicar que alguns d\u2019ells necessitarien una ter\u00e0pia de segona l\u00ednia amb OCA, bezafibrat o budesonida (en casos amb s\u00edndrome de superposici\u00f3 amb HAI). La resposta a la ter\u00e0pia es guiaria segons les pautes actuals de l\u2019AASLD i l\u2019EASL. Un altre aspecte interessant va ser considerar el maneig m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019UDC en CBP, m\u00e9s que \u201cnom\u00e9s la colangitis\u201d<\/em>, tamb\u00e9 s\u2019han d\u2019abordar s\u00edmptomes i complicacions com fatiga, picor, s\u00edndrome de Sicca, osteoporosi, varius esof\u00e0giques i carcinoma hepatocel\u00b7lular.<\/p>\n En el maneig de la fatiga, que pot ser multifactorial, consideri altres causes: hipotiro\u00efdisme, depressi\u00f3, an\u00e8mia, apnea de la son. No es recomana la ter\u00e0pia autoritzada per a la fatiga (ondansentrom, fluoxetina, modafinil, rituximab) perqu\u00e8 no han demostrat benefici. L\u2019educaci\u00f3 i l\u2019assessorament dels pacients \u00e9s fonamental. El Dr. Trauner va explicar l\u2019enfoc TRACE per gestionar la fatiga.<\/p>\n Un altre aspecte interessant relacionat amb la CBP va ser el maneig de la picor, els consells es van realitzar en un enfoc gradual que aborda: intervencions d\u2019estil de vida, resines d\u2019intercanvi ani\u00f2nic, plasmaf\u00e8resi, i recorda que la picor intractable pot ser una indicaci\u00f3 v\u00e0lida pel trasplantament de fetge.<\/p>\n Despr\u00e9s de presentar el registre cl\u00ednic d\u2019un pacient diagnosticar amb CEP, es van fer algunes consideracions sobre els nivells d\u2019IgG4 que haurien de considerar-se en el context variable de CEP. L\u2019orador va parlar sobre algunes publicacions que comparen les puntuacions pron\u00f2stiques \u201ccl\u00e0ssiques\u201d amb altres puntuacions noves i simplificades. El Dr. Karlsen va exposar certa informaci\u00f3 nova relacionada amb el pron\u00f2stic a curt o llarg termini en la CEP, tamb\u00e9 incorporant imatges i histologia, per\u00f2 la introducci\u00f3 m\u00e9s notable d\u2019alguns canvis \u00e9s la rigidesa hep\u00e0tica i els marcadors de fibrosi en el fetge i el nivell biliar.<\/p>\n Hem de tenir cura amb el deteriorament cl\u00ednic \u201cr\u00e0pid\u201d o \u201csobtat\u201d i hem de preguntar-nos si val la pena la vigil\u00e0ncia del colangiocarcinoma. La resposta \u00e9s s\u00ed, la superviv\u00e8ncia als 5 i 10 anys \u00e9s significativament major en el grup de vigil\u00e0ncia. Molt interessant va ser la informaci\u00f3 sobre el nivell de biomarcador CA 19-9 i quins factors podrien influir en ell.<\/p>\n En conclusi\u00f3:<\/strong> no existeix una prova perfecta pel diagn\u00f2stic preco\u00e7 de CCA (colangiocarcinoma) en la CEP, s\u2019ha demostrat la creixent utilitat de l\u2019endosc\u00f2pia \/ colangiosc\u00f2pia avan\u00e7ada i la investigaci\u00f3 en curs sobre futurs marcadors de displ\u00e0sia biliar. El Dr. Karlsen va exposar els seus punts de resum sobre el diagn\u00f2stic i seguiment de PSC publicats (Karlsen et al. J Hep 2017).<\/p>\n Despr\u00e9s de presentar la hist\u00f2ria cl\u00ednica d\u2019un pacient de 12 anys que va ser diagnosticat amb Hepatitis Autoimmune (HAI). El Dr. Miethke va presentar el resum de la seva xerrada: epidemiologia, avaluaci\u00f3 de diagn\u00f2stic, espectre fenot\u00edpic, presentaci\u00f3 cl\u00ednica i tractament i estudis retrospectius (per veure publicacions a Digestive Liver Sciences Journal).<\/p>\n El que est\u00e0 clar \u00e9s que les iniciatives de salut p\u00fablica han d\u2019implementar-se per prevenir la malaltia i establir un diagn\u00f2stic preco\u00e7. La hist\u00f2ria natural d\u2019HAI en nens \u00e9s especial degut a la freq\u00fcent superposici\u00f3 d\u2019HAI amb MII (malaltia inflamat\u00f2ria intestinal i CEP de conducte petit) (Deneau, Hepatology 2017).<\/p>\n El protocol de tractament d\u2019HAI, nom\u00e9s en centres especialitzats, compr\u00e8n la inducci\u00f3 de remissi\u00f3, manteniment i intent de retirada (Sokollik J Autoimmunity 2018 i Mieli-Vergani JPGN 2018).<\/p>\n En resum:<\/strong> els sistemes de puntuaci\u00f3 HAI convencionals no s\u2019apliquen a la malaltia hep\u00e0tica autoimmune pedi\u00e0trica. Els factors de risc gen\u00e8tic es defineixen en gran mesura pels genotips HLA. Les recomanacions de tractament, especialment per a CEP, no tenen assajos controlats.<\/p>\n Les preocupacions m\u00e9s importants s\u00f3n con\u00e8ixer els factors de risc i les proves de diagn\u00f2stic de millor exercici per a l\u2019atr\u00e8sia biliar. I, quina \u00e9s la probabilitat que el pacient sobrevisqui fins a l\u2019edat adulta i com controlar la morbiditat?<\/p>\n Es van mencionar alguns paradigmes nous per a l\u2019atr\u00e8sia biliar, com la gen\u00e8tica, algunes lesions (virus, vasculars, toxines) durant l\u2019embar\u00e0s en una susceptibilitat de desenvolupament especial. Posteriorment, despr\u00e9s que els nens van rebre la intervenci\u00f3 de Kasai amb porto-enterostomia, es van mencionar alguns factors de bon pron\u00f2stic i la superviv\u00e8ncia despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de Kasai va ser del 29% (Chardot et al. J Hepatol 2013).<\/p>\n Es van presentar proves de diagn\u00f2stic per assolir el diagn\u00f2stic simple i assajos recents. Una molt sorprenent va ser la imatge d\u2019una dona japonesa que \u00e9s la supervivent m\u00e9s gran despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 de Kasai, va n\u00e9ixer el 1955 i ara es mant\u00e9 b\u00e9. Tanmateix, el missatge al final va ser: la superviv\u00e8ncia amb el fetge natiu fins a l\u2019edat adulta est\u00e0 plena de complicacions relacionades amb la cirrosi i els pacients han de ser monitorejats d\u2019a prop.<\/p>\n La presentaci\u00f3 va ser sobre el risc que els pacients cirr\u00f2tics del VHC desenvolupin CHC despr\u00e9s de la RVS, prediguin el risc i considerin els possibles tractaments disponibles. Despr\u00e9s de la RVS, el risc de CHC es redueix, en pacients amb cirrosi, el risc sense RVS \u00e9s del 3,3% cada any i despr\u00e9s de la RVS \u00e9s de l\u20191,05%. Els beneficis de vigil\u00e0ncia en cirr\u00f2tics s\u2019han demostrat pr\u00e8viament.<\/p>\n La vigil\u00e0ncia d\u2019HCC \u00e9s obligat\u00f2ria, algunes preguntes importants: qui? Pacients amb cirrosi, quan? Mentre el pacient sigui elegible per a un tractament curatiu, com? Fent US amb o sense determinaci\u00f3 d\u2019alfa fetoprote\u00efna (AFP).<\/p>\n El risc varia amb factors individuals: fibrosi, expressi\u00f3 g\u00e8nica i biomarcadors. S\u2019han publicat alguns models cl\u00ednics: estratificaci\u00f3 del risc de CHC segons FIB-4, (Ioannou 2019), FIB-4> 3,25 o <3,25, quatre anys despr\u00e9s de la RVS, per\u00f2 el risc persisteix fins i tot 10 anys despr\u00e9s de la RVS. Pot produir-se certa regressi\u00f3 de la fibrosi despr\u00e9s que RVS i FibroScan\u00ae puguin avaluar els canvis en el fetge. La rigidesa pot indicar un risc menor si disminueix un 30% (Ravaioli F et al 2018, Rinaldi 2019).<\/p>\n Desenvolupament de models i alguns predictors. Com podem reduir el risc de CHC?: modificar qualsevol factor de risc: factors virals, estil de vida, factors de risc metab\u00f2lic (diabetis, obesitat, hipertensi\u00f3) i prevenci\u00f3 amb dieta, caf\u00e8, activitat f\u00edsica o medicaments (metformina i estatines).<\/p>\n Elimini algunes idees sobre la prevenci\u00f3 del CHC: les estrat\u00e8gies de vigil\u00e0ncia han de personalitzar-se per a un risc individual predit, inclosa l\u2019atenci\u00f3 a factors virals, d\u2019estil de vida i metab\u00f2lics.<\/p>\n En l\u2019actualitat, el diagn\u00f2stic de CHC es realitza a trav\u00e9s de m\u00e8todes no invasius, en general s\u2019evita la bi\u00f2psia del tumor. Els radi\u00f2legs segueixen l\u2019algoritme LI-RADS, enfront a una lesi\u00f3 hep\u00e0tica la classifiquen com a maligna o benigna, segons la seva apari\u00e8ncia, mida, necrosi infiltrativa o isqu\u00e8mia greu, etc. Si la lesi\u00f3 t\u00e9 caracter\u00edstiques t\u00edpiques de CHC, el diagn\u00f2stic \u00e9s directe per\u00f2 de vegades la lesi\u00f3 \u00e9s at\u00edpica o s\u2019assembla a altres possibles neopl\u00e0sies, com colangiocarcinoma (CC), tumors combinats (CC + HCC), malaltia metast\u00e0sica, altres neopl\u00e0sies (limfoma, sarcoma) o rarament lesiones benignes (hemangiomes esclerosats). Revisi\u00f3 sistem\u00e0tica publicada per Van der Pol, Gastroenterology 2018.<\/p>\n Conclusions:<\/strong> l\u2019algoritme de diagn\u00f2stic LI-RADS CT \/ MRI caracteritza les masses hep\u00e0tiques en pacients amb risc de CHC. Les categories de diagn\u00f2stic de LI-RADS proporcionen probabilitat de CHC. Les lesions classificades com LR-M sovint es sotmeten a bi\u00f2psia per establir el diagn\u00f2stic, gaireb\u00e9 totes s\u00f3n malignes i el diagn\u00f2stic diferencial afavoreix els tumors primaris hepatocel\u00b7lulars sobre CHC at\u00edpic.<\/p>\n Josep Maria Llovet va presentar l\u2019historial cl\u00ednic d\u2019un home de 61 anys amb cirrosi alcoh\u00f2lica. En la resson\u00e0ncia magn\u00e8tica de rutina, es va descobrir que tenia una massa inusual de 2 cm en el segment hep\u00e0tic VI amb una vora gruixuda destacada viable. El diagn\u00f2stic final va ser LI-RADS M, aix\u00f2 significa 36% de CHC i 93% de malignitat, en aquesta categoria, es necessita histologia.<\/p>\n L\u2019esquema va ser la Medicina de Precisi\u00f3 (MP) per guiar la ter\u00e0pia en el c\u00e0ncer de fetge: informaci\u00f3 relativa al diagn\u00f2stic, definir biologia i classes moleculars, pron\u00f2stic, tractament \u00f2ptim. Qu\u00e8 \u00e9s la bi\u00f2psia l\u00edquida i el seu potencial en l\u2019avaluaci\u00f3 de CHC i les seves aplicacions en la vigil\u00e0ncia i predicci\u00f3 de la resposta al tractament.<\/p>\n El Dr. Llovet va explicar la classificaci\u00f3 molecular i immune del CHC, tamb\u00e9 les caracter\u00edstiques del colangiocarcinoma intrahep\u00e0tic. El seu equip i altres han estat treballant en els \u00faltims anys per integrar l\u2019estadificaci\u00f3 del CHC amb el tractament per HCC-2019 avan\u00e7at (Llovet JM, Nat Rev Clin Oncol 2018). Tractament basat en biomarcadors en CHC amb Ramucirumab indicat com una segona l\u00ednia en CHC avan\u00e7at amb AFP> 400 ng \/ ml. (Zhu et al, Lancet Oncology 2019).<\/p>\n Considerant el colangiocarcinoma intrahep\u00e0tic, va comentar les pautes d\u2018ILCA, J Hepatol 2014.<\/p>\n El Dr. Llovet va presentar les sol3licituds de vigil\u00e0ncia i predicci\u00f3 de la resposta al tractament amb imatges de publicacions recents (Wan et al, Nat Rev Cancer 2017 y Villanueva et al, NEJM 2019).<\/p>\n La Dra. Kulik va explicar els mals resultats, especialment per iCCA i HCC, i alguns factors de risc coneguts. Va explicar que es necessita una distinci\u00f3 entre iCCA i HCC. Les explicacions i el coneixement sobre HCC han estat ben establerts (converses anteriors). Tanmateix, tenint en compte la manca de consens sobre iCCA i els mals resultats relatius, sembla important abordar aquest problema. El trasplantament de fetge per iCCA est\u00e0 contraindicat a tot el m\u00f3n.<\/p>\n S\u2019han publicat algunes experi\u00e8ncies sobre la ter\u00e0pia d\u2019ablaci\u00f3 per iCCA i tamb\u00e9 es va recopilar informaci\u00f3 amb els resultats obtinguts a llarg termini despr\u00e9s de la resecci\u00f3 hep\u00e0tica que proporciona una cura per iCCA, publicada per autors japonesos (Sakamoto Y et al. C\u00e1ncer 2016).<\/p>\n Els resultats despr\u00e9s del trasplantament de fetge per iCCA \u201cmolt preco\u00e7\u201d es van publicar juntament amb els resultats de 17 centres internacionals.<\/p>\n Conclusi\u00f3:<\/strong> els pacients amb cirrosi i iCCA molt preco\u00e7 poden ser candidats pel trasplantament de fetge. Es necessita un assaig cl\u00ednic prospectiu multic\u00e8ntric per confirmar encara m\u00e9s aquests resultats (Sapisochin G et al. Hepatology 2016).<\/p>\n Presentaci\u00f3 d\u2019un caso d\u2019una dona de 32 anys que tenia una mutaci\u00f3 heterocig\u00f2tica en ABCB4. Tenia dolor abdominal cr\u00f2nic i antecedents d\u2019icter\u00edcia intermitent. Tamb\u00e9 va tenir picor cap al final dels seus dos embarassos. En consulta amb el seu prove\u00efdor d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, ella va perseguir un ampli perfil gen\u00e8tic en un laboratori comercial.<\/p>\n El Dr. Keitel va explicar els gens associats amb la col\u00e8stasi intrahep\u00e0tica heredit\u00e0ria, la formaci\u00f3 de bilis a trav\u00e9s de la membrana hepatocit\u00e0ria canalicular i algunes variants que subratllen un ampli espectre de malalties hep\u00e0tiques colest\u00e0siques (Williamson et al. Obstet Gynecol 2014; 124: 120-137, Reichert i Lammert, Sem Liv Dis 2018; 38: 299-307, Droge et al. J Hepatol 2017; 67: 1253-1264).<\/p>\n Les variants ABCB4 poden ser evidents en l\u2019edat adulta. La malaltia hep\u00e0tica associada a ABCB4 (MDR3) es va demostrar a Isl\u00e0ndia: c\u00e0lculs biliars, ICP, HCC \/ CCA i cirrosi (Gudbjartsson et al. Nat Genet 2015; 47: 435-444).<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019avaluar la hist\u00f2ria cl\u00ednica de la pacient presentada i degut a la seva predisposici\u00f3 al desenvolupament de fibrosi \/ cirrosi, es va ordenar tractament amb UDCA i monitoreig de vigil\u00e0ncia un cop a l\u2019any, amb sang, ultras\u00f2 i elastografia.<\/p>\n Despr\u00e9s, el Dr. Keitel va explicar l\u2019exemple de les variants ABCB4 identificades en pacients amb malaltia hep\u00e0tica colest\u00e0sica. (Cohort de D\u00fcsseldorf). (Droge et al. J Hepatol 2017).<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019explicar la patog\u00e8nesi de la PIC, va presentar el resultat fetal i matern en la PIC, la PIC greu que \u00e9s deguda a les variants combinades ABCB11 i ABCB4 i possibles opcions terap\u00e8utiques. Proves gen\u00e8tiques: quan i qui? Les seves consideracions, siguin bastant cauteloses, sempre s\u00f3n \u00fatils si 3 generacions es veuen afectades en una fam\u00edlia, abans en els nens, per\u00f2 probablement tinguin \u00e8xit si es poden avaluar a diverses persones afectades.<\/p>\n El paradigma actual del tractament del VHB est\u00e0 canviant, avui el tractament \u00e9s supressiu, l\u2019objectiu \u00e9s la supressi\u00f3 de l\u2019ADN del VHB amb l\u2019administraci\u00f3 a llarg termini o indefinida de nucle\u00f2tids. El futur seria la cura funcional. Significa objectius fora de tractament de la p\u00e8rdua d\u2019HBsAg, supressi\u00f3 de l\u2019ADN del VHB fora del tractament amb cursos finits de ter\u00e0pia.<\/p>\n Definici\u00f3 de cura, pot ser:<\/strong> cura parcial, cura funcional, cura completa, cura esterilitzant (Charre C, Antiviral Res 2019). Amb el tractament actual, la cura funcional s\u2019assoleix en pocs casos. A difer\u00e8ncia del VHC cr\u00f2nic, el tractament del VHB \u00e9s individualitzat i les pautes cl\u00edniques es centren en: quan comen\u00e7ar i quan parar, perqu\u00e8 ara en alguns centres experimentats els equips han comen\u00e7at a suspendre el tractament en pacients molt seleccionats.<\/p>\n Criteris per comen\u00e7ar el tractament anti-VHB:<\/strong> fibrosi \/ cirrosi avan\u00e7ada, hepatitis cr\u00f2nica activa (HCB), sota immunosupressi\u00f3, antecedents familiars de CHC, coinfecci\u00f3 (VIH, VHC, VHD), apla\u00e7ar el tractament en alguns casos perqu\u00e8 HCB inactiu, immunotolerant o CHB en molt jove. Quan comen\u00e7ar, dep\u00e8n de 3 criteris: nivell d\u2019ALT, ADN del VHB i gravetat de la malaltia. Tanmateix, una proporci\u00f3 significativa de pacients (38%) t\u00e9 valors d\u2019ALT i ADN de VHB en \u201czona gris\u201d. La quantificaci\u00f3 d\u2019HBsAg podria ajudar a identificar i monitorejar pacients en la \u201czona gris\u201d.<\/p>\n Quan aturar les ter\u00e0pies de nucle\u00f2tids? En cirrosi: mai. En l\u2019hepatitis cr\u00f2nica HBeAg-positiva fins a la conversi\u00f3 a HBeAg-negativa i m\u00e9s d\u2019un any despr\u00e9s d\u2019aconseguir-ho, l\u2019alternativa podria ser si es produeix la negativitzaci\u00f3 d\u2019HBsAg espont\u00e0niament i una possible seroconversi\u00f3. En l\u2019hepatitis cr\u00f2nica que \u00e9s HBeAg negativa, la recomanaci\u00f3 \u00e9s la ter\u00e0pia indefinida. Algunes publicacions han reportat resultats i riscos potencials, especialment brots d\u2019hepatitis en el context de la retirada de nucle\u00f2tids.<\/p>\n En l\u2019actualitat, s\u2019han informat resultats mixtes amb la retirada de nucle\u00f2tids en l\u2019hepatitis cr\u00f2nica HBeAg negativa, el rang de p\u00e8rdua de HBsAg \u00e9s del 2-26%, la majoria roman fora del tractament 42-74%. Hi ha alguns reptes reconeguts en la interpretaci\u00f3 dels resultats despr\u00e9s de la interrupci\u00f3 dels nucle\u00f2tids.<\/p>\n Molts objectius nous que apunten a la cura del VHB es centren en la nova investigaci\u00f3 de noves ter\u00e0pies i biomarcadors que intenten assolir la cura total del VHB.<\/p>\n Esquema:<\/strong> avui en dia compartir RME (Registre M\u00e8dic Electr\u00f2nic) \u00e9s essencial per promoure l\u2019atenci\u00f3 longitudinal efectiva de pacients cirr\u00f2tics. Els sistemes de recordatori han d\u2019incorporar-se en el maneig d\u2019aquests pacients en el seu RME compartit. Les noves oportunitats amb el RME i la telesalut haurien de ser \u00fatils per monitorejar i prevenir complicacions.<\/p>\n La inform\u00e0tica cl\u00ednica i les persones que donen suport la presa de decisions juguen un paper clau en l\u2019atenci\u00f3 cr\u00f2nica de pacients amb cirrosi. L\u2019atenci\u00f3 de cirrosi \u00e9s un continu: identificaci\u00f3 de casos, vinculaci\u00f3 amb l\u2019atenci\u00f3 del fetge, avaluaci\u00f3, atenci\u00f3 cont\u00ednua de la cirrosi. El maneig de la pr\u00e0ctica ha d\u2019implementar-se i navegar cap endavant per millorar el resultat de la cirrosi. \u00das d\u2019un sistema d\u2019informaci\u00f3 automatitzat per a pacients amb cirrosi (compensat o descompensat), per exemple, si hi ha sagnat gastrointestinal o encefalopatia hep\u00e0tica, \u00fas de residus per a la vigil\u00e0ncia del CHC, sempre telemedicina per a l\u2019atenci\u00f3 cont\u00ednua de la cirrosi.<\/p>\n Kanwal advoca per crear equips per a Cirrhosis Quality Collaborative (CQC), compartint dades entre pacients (dades PRO) i dades cl\u00edniques (metge general, infermeres i equip especialitzat d\u2019atenci\u00f3).<\/p>\n Conclusi\u00f3:<\/strong> el RME, especialment en els sistemes de salut integrats, ofereix una oportunitat sense precedents per monitorejar i millorar l\u2019atenci\u00f3 longitudinal de pacients amb cirrosi.<\/p>\n Es va presentar un cas cl\u00ednic d\u2019un home de 44 anys que va ingressar en l\u2019hospital amb icter\u00edcia. Va comen\u00e7ar a beure alcohol als 16 anys. Va patir les conseq\u00fc\u00e8ncies del consum excessiu d\u2019alcohol: hospitalitzacions i va tenir una condemna per conduir sota els efectes de l\u2019alcohol. Va continuar bevent alcohol fins a l\u2019ingr\u00e9s a l\u2019hospital degut a l\u2019hepatitis alcoh\u00f2lica. La seva \u00faltima puntuaci\u00f3 MELD va ser 29, la creatinina va ser 1,7 mg \/ dL i el pacient t\u00e9 variants en el gen PNPLA3.<\/p>\n La discussi\u00f3 entre els dos experts es va centrar en les ter\u00e0pies que podrien considerar-se i alguns elements que poden predir la recaiguda alcoh\u00f2lica. Escala HRAR, (De Gottardi Arch Intern Med 2007), SALT (Hepatology 2019), SIPAT (Avaluaci\u00f3 per a trasplantament de fetge, Maldonado 2012).<\/p>\n Es va publicar un marc per determinar quan el trasplantament de fetge \u00e9s in\u00fatil (JC Lai, Clin Liver Dis 8 (6): 137-139). Tanmateix, en el present cas prendre decisions \u00e9s molt dif\u00edcil, es necessitarien millors eines. Elements que prediuen la recaiguda alcoh\u00f2lica, per\u00f2 que s\u00f3n factors pron\u00f2stics per a un major risc de recaiguda: a\u00efllament social, manca de coneixement sobre l\u2019addicci\u00f3, antecedents de molts intents frustrats de rehabilitaci\u00f3, comorbiditats psiqui\u00e0triques. El Dr. Lucey va explicar el \u201cmodel franc\u00e8s\u201d per seleccionar pacients amb hepatitis alcoh\u00f2lica per a trasplantament de fetge, per a pacients que no responen a la ter\u00e0pia m\u00e8dica i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019un equip multidisciplinari (infermera, resident, company, especialista en addicions, hepat\u00f2leg, cirurgi\u00e0 i anestesista), (Clinical Liver Disease 2016, 6 (6): 149-152).<\/p>\n Conclusions interessants i \u00fatils:<\/strong> predir el consum futur d\u2019alcohol en candidats a trasplantament de fetge \u00e9s un art inexacte, els sistemes de puntuaci\u00f3 poden oferir orientaci\u00f3 per\u00f2 no s\u00f3n llindars i el proc\u00e9s de selecci\u00f3 ha de ser multidisciplinari i buscar el consens a trav\u00e9s del di\u00e0leg.<\/p>\n El Dr. Szabo va presentar la patog\u00e8nia de la malaltia hep\u00e0tica alcoh\u00f2lica i la seva progressi\u00f3. Va ser molt interessant la validaci\u00f3 de PNPLA3 com a modificador de la gravetat de la malaltia hep\u00e0tica alcoh\u00f2lica (perqu\u00e8 augmenta la icter\u00edcia). L\u2019hepatitis alcoh\u00f2lica \u00e9s una complicaci\u00f3 espec\u00edfica amb pron\u00f2stic sever i opcions terap\u00e8utiques limitades. L\u2019hepatitis alcoh\u00f2lica severa s\u2019associa amb complicacions com a infeccions i insufici\u00e8ncia multiorg\u00e0nica i mortalitat elevada. En pacients amb cirrosi, la presentaci\u00f3 cl\u00ednica d\u2019hepatitis alcoh\u00f2lica greu es superposa amb la definici\u00f3 d\u2019ACLF.<\/p>\n El Dr. Szabo, considerant la possible ter\u00e0pia despr\u00e9s que el pacient ha fallat els esteroides, va dir que no s\u2019han provat altres tractaments m\u00e8dics en aquest moment, nom\u00e9s atenci\u00f3 de suport, tractament d\u2019infeccions, millor nutrici\u00f3 i tractament del trastorn per consum d\u2019alcohol. Tamb\u00e9 va presentar la resposta de l\u2019hoste en l\u2019hepatitis alcoh\u00f2lica. (Revisi\u00f3 per Szabo G. Clinics in Liver Disease 2019; 14 (3): 103-106).<\/p>\n Algunes observacions finals. Preguntes obertes. Qui ha de gestionar als pacients amb malaltia hep\u00e0tica alcoh\u00f2lica? Hepat\u00f2leg? Psiquiatra? Psic\u00f2loga i treballadora social? Com millorar la prevenci\u00f3 de recaigudes?<\/p>\n On estem avui amb la medicina de precisi\u00f3 (MP) en hepatologia? El Dr. Friedman, va informar sobre alguns casos d’\u00e8xit i exemples: col\u00e8stasi heredit\u00e0ria, PNPLA3 en NAFLD, MMP7 en atr\u00e8sia biliar, IL-28SNP i resposta a l’alfa-interfer\u00f3, paisatge immune d’HCC per a bloqueig de punts de control, farmacogen\u00f2mica de Ioci de susceptibilitat en DILI, productes de Microbioma vinculat a la malaltia.<\/p>\n Per\u00f2 queden alguns reptes: les hist\u00f2ries d’\u00e8xit s\u00f3n espor\u00e0diques i no sistem\u00e0tiques, moltes malalties han vist poc progr\u00e9s en MP: CEP, CBP, HAI, malaltia hep\u00e0tica alcoh\u00f2lica, DILI, HCC. Els estudis necessaris s\u00f3n intensius en dades i cars. Els descobriments hauran de refinar-se en informaci\u00f3 “processable” que pugui canviar el maneig del pacient al costat del llit. El reemborsament \u00e9s incert i requereix un estalvi de costos per a la justificaci\u00f3.<\/p>\n El Dr. Friedman va explicar algunes hist\u00f2ries de descobriments de drogues impulsades per la gen\u00f2mica en NASH, per exemple. HDS17B13: un nou objectiu farmacol\u00f2gic impulsat per la gen\u00f2mica. L’examen gen\u00f2mic en medicina preventiva seria un objectiu futur per a persones sanes. El futur amb models pel descobriment de malalties i f\u00e0rmacs i integrar tota la informaci\u00f3 gen\u00f2mica en l’atenci\u00f3 cl\u00ednica \u00e9s un lloc ideal.<\/p>\n En conclusi\u00f3:<\/strong> la millor justificaci\u00f3 per a la inversi\u00f3 en MP seran millors resultats que redueixin els costos i millorin la satisfacci\u00f3 del pacient.<\/p>\n Declaraci\u00f3 final:<\/strong> \u201cEl creixement \u00e9s dolor\u00f3s. El canvi \u00e9s dolor\u00f3s. Per\u00f2, res \u00e9s tan dolor\u00f3s com quedar-se atrapat on no pertanys\u201d<\/em>, va senyalar N.R. Narayana Murthy, industrial \u00edndia, fundadora d\u2019InfoSys.<\/p>\n <\/p>\n Font: Dra. Teresa Casanovas, hepat\u00f2loga, presidenta de l\u2019ASSCAT i coordinadora del Comit\u00e8 Cient\u00edfic de la European Liver Patients\u2019 Association (ELPA).<\/p>\n [\/et_pb_text][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” custom_padding=”0px|||” _builder_version=”3.0.105″ custom_margin=”|||”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_post_title admin_label=”Metadatos – Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n” title=”off” author=”off” date_format=”d\/m\/Y” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” _builder_version=”3.0.106″ title_text_align=”left” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_align=”left” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”#0082ca” border_width_top=”1px” border_color_top=”#cccccc” custom_margin=”50px|||” custom_padding=”10px|||” custom_css_before=”content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;” saved_tabs=”all” meta=”on” date=”on” featured_placement=”below” text_color=”dark” text_background=”off” global_module=”3449″]<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_post_title][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_sidebar orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_8″ module_class=”ac-posts-sidebar” _builder_version=”3.0.106″ global_module=”3198″ saved_tabs=”all”]<\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_sidebar][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss”][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” disabled=”on”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\nEl Dr. Robert Fontana, va presentar Medicina de precisi\u00f3 en pacients amb risc de lesi\u00f3 hep\u00e0tica indu\u00efda per f\u00e0rmacs (DILI, en les seves sigles en angl\u00e8s).<\/h3>\n
Jennifer C. Lai va presentar els models cl\u00ednics i l\u2019avaluaci\u00f3 del risc: insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica aguda cr\u00f2nica (ACLF, en les seves sigles en angl\u00e8s) com a paradigma.<\/h3>\n
\n
Malaltia del fetge gras no alcoh\u00f2lic (NAFLD, en les seves sigles en angl\u00e8s): fenotip no invasiu. Mary Rinella, qui va comen\u00e7ar amb 3 preguntes cl\u00edniques: Els pacients tenen NASH o esteatosi hep\u00e0tica a\u00efllada? Est\u00e0 present la fibrosi? Si \u00e9s aix\u00ed, en quina mesura?, i la malaltia hep\u00e0tica del pacient afectar\u00e0 el seu resultat general o relacionat amb el fetge?<\/h3>\n
Fenotipatge NAFLD: estratificaci\u00f3 de riscos i gesti\u00f3 de comorbiditats, Kymberly Watt<\/h3>\n
Revertir la fibrosi hep\u00e0tica: predir i controlar els canvis estructurals, Don Rockey<\/h3>\n
Ter\u00e0pia de precisi\u00f3 en pacients amb colangitis biliar prim\u00e0ria (CBP), Michael Trauner<\/h3>\n
Predicci\u00f3 de progressi\u00f3 de la malaltia i complicacions en la colangitis esclerosante prim\u00e0ria (CEP), Tom H Karlsen\u00a0<\/strong><\/h3>\n
Malaltia hep\u00e0tica autoimmune en pacients m\u00e9s joves: creuament de l\u00edmits fenot\u00edpics. Alexander Miethke<\/h3>\n
Atr\u00e8sia biliar: biomarcadors de malaltia i predictors de resultats. Cara Mack<\/h3>\n
Maneig de pacients cirr\u00f2tics del VHC despr\u00e9s d\u2019assolir la RVS: Qui progressar\u00e0 per desenvolupar carcinoma hepatocel\u00b7lular (CHC)? Tushar Patel<\/h3>\n
Avaluaci\u00f3 no invasiva de petites lesions hep\u00e0tiques. Kathryn Fowler<\/h3>\n
Medicina de precisi\u00f3 per guiar la ter\u00e0pia en el c\u00e0ncer de fetge. Josep Maria Llovet<\/h3>\n
Opcions de tractament emergents per CHC i colangiocarcinoma intrahep\u00e0tic (iCCA). Laura Kulik<\/h3>\n
Proves gen\u00e8tiques en adults amb malaltia hep\u00e0tica: millora dels algoritmes de diagn\u00f2stic. Verena Keitel<\/h3>\n
Tractament de precisi\u00f3 del VHB: previsi\u00f3 de ter\u00e0pies curatives. Norah Terrault<\/h3>\n
Personalitzaci\u00f3 de la cura longitudinal de pacients amb cirrosi. Fasiha Kanwal<\/h3>\n
Debat basat en casos: equilibrant els costos i beneficis de la medicina individualitzada sobre la malaltia hep\u00e0tica greu per alcohol. Debats: Michael Lucey i Gyongiy Szabo<\/h3>\n
De la ci\u00e8ncia del descobriment a l’atenci\u00f3 cl\u00ednica: cap a on volem anar? Scott Friedman<\/h3>\n
Desde aqu\u00ed puedes compartir esta publicaci\u00f3n. \u00a1Gracias!<\/h5>\n