[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
El treball publicat per Marina Garc\u00eda Macia, investigadora de l\u2019Institut de Biologia Funcional i Gen\u00f2mica (IBFG), centre mixt de la USAL i el Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), demostra que la inhibici\u00f3 de la prote\u00efna Methyl-CpG binding protein 2 (MeCP2) atura el desenvolupament de la fibrosi hep\u00e0tica en experiments in vivo duts a terme en ratolins.<\/p>\n
El descobriment, publicat a la revista Gastroenterology<\/em>, obre la via al desenvolupament de nous f\u00e0rmacs que siguin capa\u00e7os de desactivar la replicaci\u00f3 cel\u00b7lular que es posa en marxa per l\u2019acci\u00f3 d\u2019aquesta prote\u00efna, entre d\u2019altres, donant lloc al desenvolupament de la fibrosi hep\u00e0tica, segons han explicat fonts de la USAL.<\/p>\n \u201cAquesta prote\u00efna controla a les c\u00e8l\u00b7lules estrellades (anomenades aix\u00ed per la seva forma) m\u00e0ximes responsables del desenvolupament d\u2019aquesta malaltia i quan pateixen un dany, s\u2019activen i posen en marxa la proliferaci\u00f3 cel\u00b7lular\u201d<\/em>, ha assegurat la investigadora, alhora que ha afegit que quan \u201cmodifiques aquesta prote\u00efna directament, la fibrosi hep\u00e0tica va molt m\u00e9s lenta, s\u2019atura, perqu\u00e8 les c\u00e8l\u00b7lules no es poden diferenciar\u201d<\/em>.<\/p>\n Aix\u00ed, l\u2019alteraci\u00f3 d\u2019aquesta prote\u00efna actua \u201ccom una m\u00e0 m\u00e0gica\u201d<\/em>, ha afegit Garc\u00eda, ressaltant a m\u00e9s que \u00e9s un proc\u00e9s \u201crelativament senzill per poder-lo desenvolupar en un f\u00e0rmac\u201d<\/em>.<\/p>\n La investigadora de la USAL ha partit de la base que la prote\u00efna MeCP2 es requereix pel desenvolupament de la fibrosi hep\u00e0tic en ratol\u00ed i per aix\u00f2 va realitzar l\u2019experiment in vivo en ratolins.<\/p>\n La fibrosi hep\u00e0tica constitueix un problema sanitari a nivell mundial per la seva creixent prevalen\u00e7a i la manca d\u2019aproximacions terap\u00e8utiques efectives, degut fonamentalment als efectes de la infecci\u00f3 de l\u2019hepatitis, el fetge gras, el deteriorament hep\u00e0tic associat al consum d\u2019alcohol o tractaments hormonals especialment agressius.<\/p>\n La incid\u00e8ncia estimada dels tumors hep\u00e0tics a Espanya \u00e9s de 5.862 casos (4.252 homes i 1.610 dones) i \u00e9s el set\u00e8 c\u00e0ncer diagnosticat en homes i el disset\u00e8 en dones.<\/p>\n <\/p>\n