[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Aquesta prote\u00efna, anomenada clatrina, \u00e9s coneguda pel seu paper clau en el proc\u00e9s d\u2019internalitzaci\u00f3 de mol\u00e8cules de l\u2019espai extracel\u00b7lular cap a l\u2019interior de la c\u00e8l\u00b7lula, anomenat endocitosi. En aquest proc\u00e9s, la membrana de la c\u00e8l\u00b7lula es replega i forma ves\u00edcules, l\u2019estructura de les quals est\u00e0 recoberta de clatrina.<\/p>\n
Gr\u00e0cies als nous resultats, analitzar els nivells d\u2019expressi\u00f3 de clatrina en bi\u00f2psies de pacients de carcinoma hepatocel\u00b7lular ajudar\u00e0 a seleccionar aquells malalts que es beneficiaran d\u2019una ter\u00e0pia molt m\u00e9s dirigida i personalitzada.<\/p>\n
L\u2019equip, liderat per Isabel Fabregat, professora de la Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut de la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d\u2019Investigaci\u00f3 Biom\u00e8dica en Xarxa de Malalties Hep\u00e0tiques i Digestives (CIBEREHD), ha posat en evid\u00e8ncia que les c\u00e8l\u00b7lules hep\u00e0tiques amb caracter\u00edstiques invasives presenten alts nivells de clatrina, prote\u00efna per a la qual no es coneixia la seva implicaci\u00f3 en c\u00e0ncer de fetge.<\/p>\n
En concret, s\u2019ha demostrat que una elevada expressi\u00f3 de clatrina correlaciona amb l\u2019afavoriment de la via protumorog\u00e8nica d\u2019un conegut actor de la carcinog\u00e8nesi hep\u00e0tica: el TGF-\u03b2. En aquest sentit, el treball aporta un coneixement completament nou i cl\u00ednicament valu\u00f3s a l\u2019hora d\u2019entendre el complex i controvertir paper del TGF-\u03b2 en aquest tipus de c\u00e0ncer.<\/p>\n
El TGF-\u03b2, que pertany a un ampli grup de prote\u00efnes anomenades citoquines, t\u00e9 un paper dual: en condicions normals, o en estadis preco\u00e7os de carcinog\u00e8nesi, exerceix un paper supressor tumoral, promovent la mort cel\u00b7lular i reduint el creixement del tumor.<\/p>\n
Per\u00f2 en estadis avan\u00e7ats de c\u00e0ncer de fetge, on la seva via de senyalitzaci\u00f3 est\u00e0 molt activada, les c\u00e8l\u00b7lules tumorals han adquirit capacitats per escapar a les seves funcions supressores i responen a ell induint la migraci\u00f3 cel\u00b7lular i la invasi\u00f3, i contribuint, per tant, a la disseminaci\u00f3 del tumor.<\/p>\n
Treballs anteriors del grup de Fabregat havien demostrat que per a qu\u00e8 tingui lloc aquest canvi de comportament cel\u00b7lular, el TGF-\u03b2 activa en les c\u00e8l\u00b7lules tumorals la via del receptor d\u2019EGF (EGFR), la sobreexpressi\u00f3 i la hiperactivitat del qual s\u2019ha associat a un gran nombre de c\u00e0ncers.<\/p>\n
Els nous resultats han posat en evid\u00e8ncia que la clatrina \u00e9s imprescindible pel proc\u00e9s d\u2019endocitosi (mecanisme per incorporar grans quantitats de mol\u00e8cules extracel\u00b7lulars de forma massiva) de l\u2019EGFR, pas determinant per a l\u2019activaci\u00f3 d\u2019aquesta via pel TGF-\u03b2. Els experiments in vitro del recent estudi han perm\u00e8s demostrar que els nivells cel\u00b7lulars de clatrina determinen, via EGFR, la funci\u00f3 del TGF-\u03b2.<\/p>\n
Si s\u2019elimina l\u2019expressi\u00f3 de clatrina, les c\u00e8l\u00b7lules moren. Pel contrari, elevats nivells de clatrina promouen el car\u00e0cter proinvasiu i tumorigen de les c\u00e8l\u00b7lules. El motiu d\u2019aquest efecte s\u2019ha de buscar-lo en la funcionalitat de la via de l\u2019EGFR: l\u2019eliminaci\u00f3 de la clatrina es tradueix en una inhibici\u00f3 d\u2019aquesta via de senyalitzaci\u00f3.<\/p>\n
Els investigadors han demostrat, tamb\u00e9, que el TGF-\u03b2 \u00e9s capa\u00e7 d\u2019induir la s\u00edntesi de clatrina, incentivant, en definitiva, un bucle d\u2019autoestimulaci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019estudi tamb\u00e9 demostra que l\u2019expressi\u00f3 de clatrina augmenta durant la tumorog\u00e8nesi hep\u00e0tica en humans i ratolins, i la seva expressi\u00f3 canvia la resposta al TGF-\u03b2 a favor dels senyals antiapopt\u00f2tics \/ protumorog\u00e8nics. Existeix una correlaci\u00f3 positiva entre l\u2019expressi\u00f3 de TGF-\u03b2 i clatrina en mostres de pacients de carcinoma hepatocel\u00b7lular. Els pacients que expressen alts nivells de TGF-\u03b2 i clatrina van mostrar un pitjor pron\u00f2stic i una menor superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
Segons Fabregat, \u201cdeterminar els nivells d\u2019expressi\u00f3 de clatrina en mostres de pacients de carcinoma hepatocel\u00b7lular pot ser de gran ajut a l\u2019hora de seleccionar aquells als quals se\u2019ls hi pot administrar una ter\u00e0pia basada en inhibidors de la via del TGF-\u03b2\u201d<\/em>.<\/p>\n L\u2019estudi ha comptat amb la participaci\u00f3 activa de les diferents institucions sanit\u00e0ries que integren l\u2019IDIBELL. Les an\u00e0lisis dels tumors humans han estat realitzades per E. Ramos i T. Serrano, de l\u2019Hospital Universitari de Bellvitge. D\u2019altra banda, X. Sol\u00e9 i A. Alay, de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Oncologia, han dut a terme el tractament bioinform\u00e0tic de les dades. A m\u00e9s, s\u2019ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Universitat Complutense de Madrid.<\/p>\n <\/p>\n