[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” disabled=”on”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Quatre setmanes despr\u00e9s de l\u2019aparici\u00f3 de la malaltia hep\u00e0tica, les c\u00e8l\u00b7lules astroc\u00edtiques (vermelles) en els cervells dels ratolins malalts mostren una morfologia alterada amb escur\u00e7ament i reducci\u00f3 en el nombre de les seves extensions.<\/p>\n
Investigadors su\u00efssos han observat per primer cop en un model de ratol\u00ed que una disfunci\u00f3 del fetge provoca alteracions moleculars cerebrals en dues setmanes, tot i que no s\u2019observin s\u00edmptomes f\u00edsics. A m\u00e9s, es tracta de diverses mol\u00e8cules, dues d\u2019elles desconegudes fins ara.<\/p>\n
Els resultats de la investigaci\u00f3, publicats a la revista Journal of Hepatology<\/em>, podrien ajudar a detectar el dany cerebral relacionat amb les malalties hep\u00e0tiques a trav\u00e9s d\u2019una an\u00e0lisi cerebral abans que l\u2019estat de salut d\u2019un individu es deteriori.<\/p>\n Quan el fetge est\u00e0 malalt, com en el cas de la cirrosi, una s\u00e8rie de subst\u00e0ncies ja no es filtren, el que pot causar trastorns psicol\u00f2gics, motors i neurocognitiu en els adults. Aquesta malaltia, anomenada encefalopatia hep\u00e0tica, pot manifestar-se en un ampli espectre de s\u00edmptomes, fins i tot en coma. Es sap que un dels actors de l\u2019encefalopatia hep\u00e0tica \u00e9s l\u2019amoni.<\/p>\n \u201cL\u2019amoni \u00e9s una subst\u00e0ncia produ\u00efda quan les prote\u00efnes es descomponen, part de la qual es dirigeix al cervell, on es transforma en glutamina, utilitzada per a la producci\u00f3 de neurotransmissors, mentre que l\u2019altra part \u00e9s filtrada pel fetge i excretada en l\u2019orina\u201d<\/em>, explica una de les autores de l\u2019estudi, Val\u00e9rie McLin, professora del Departament de Pediatria, Ginecologia i Obstetr\u00edcia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Ginebra.<\/p>\n Tanmateix, si el fetge funciona malament, causa un exc\u00e9s d\u2019amoni en el cervell i, per tant, la producci\u00f3 de glutamina, que pot desencadenar edema cerebral i, en alguns casos, encefalopatia hep\u00e0tica. La investigadora puntualitza que encara existeixen dos factors desconeguts: si existeixen altres actors moleculars responsables de l\u2019encefalopatia hep\u00e0tica, i quant de temps triga el cervell en veure\u2019s afectat per una disfunci\u00f3 hep\u00e0tica.<\/p>\n En un intent per respondre a aquestes q\u00fcestions, els investigadors van observar ratolins amb malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica durant vuit setmanes. Van rastrejar a cada animal individualment posant-lo en una resson\u00e0ncia magn\u00e8tica d\u2019alt camp cada dues setmanes per realitzar una espectrosc\u00f2pia d\u2019alta resoluci\u00f3 (MRS). Aix\u00ed, van poder observar les alteracions moleculars \u201cmolt precisament\u201d<\/em> des de l\u2019inici de la malaltia hep\u00e0tica.<\/p>\n Els cient\u00edfics van trobar que els canvis moleculars afecten al cervell des de la segona setmana de la malaltia hep\u00e0tica. I, no obstant, els ratolins tenen s\u00edmptomes m\u00ednims de la malaltia. \u201cBasant-nos en estudis anteriors, pensem que es necessitarien unes sis setmanes per veure un impacte, \u00e9s a dir, al principi del deteriorament de la salut del animal\u201d<\/em>, apunten els autors.<\/p>\n Els signes externs de la malaltia apareixen entre la quarta i l\u2019octava setmana: icter\u00edcia, desnutrici\u00f3 o aigua en el ventre. \u201cA partir d\u2019aquell moment, vam observar que a m\u00e9s de l\u2019exc\u00e9s d\u2019amoni, en el cervell, la concentraci\u00f3 de les altres dues mol\u00e8cules disminueix: la vitamina C, antioxidant, i la creatina, que compleix moltes funcions, incloses les relacionades amb l\u2019energia\u201d<\/em>, detallen.<\/p>\n Aquest \u00e9s el primer cop que es demostra visiblement el paper que aquests dos nous actors, que apareixen en una segona fase despr\u00e9s de l\u2019elevaci\u00f3 dels nivells d\u2019amoni en sang, exerceixen en la malaltia.<\/p>\n <\/p>\nDes de la segona setmana de la malaltia<\/h3>\n