[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” disabled=”on”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Centre d\u2019Investigaci\u00f3 en Xarxa de Malalties Hep\u00e0tiques i Digestives (Institut de Salut Carlos III), l\u2019estudi es publica a la portada de la revista Annals of New York Academy of Sciences.<\/em><\/p>\n Els cient\u00edfics han ideat un nou m\u00e8tode per buscar a l\u2019ARN actual elements de l\u2019ARN antic que han estat reprimits, desdibuixats o reorganitzats al llarg de l\u2019evoluci\u00f3. El procediment, denominat Arqueologia de l\u2019ARN codificant<\/em>, podria tenir aplicacions en virologia, ja que obre la porta a trobar petites mol\u00e8cules capaces d\u2019impedir la replicaci\u00f3 de determinats virus pat\u00f2gens, com el de l\u2019hepatitis C.<\/p>\n Els investigadors proposen estudiar el passat molecular de l\u2019ARN missatger (ARNm), l\u2019\u00e0cid ribonucleic d\u2019una sola cadena que transfereix a les prote\u00efnes la informaci\u00f3 continguda en l\u2019ADN cel\u00b7lular. L\u2019objectiu \u00e9s determinar si aquestes mol\u00e8cules d\u2019aRN codificant amaguen en el seu interior elements estructurals capa\u00e7os de ser reconeguts per enzims actuals amb or\u00edgens arcaics i si aquests formen patrons.<\/p>\n \u201cTots aquests factors remeten d\u2019una o una altra forma al passat remot de la vida dins de l\u2019etapa del seu origen, que coneixem com a \u2018m\u00f3n de l\u2019ARN\u2019. Es tracta, per tant, de descriure la hist\u00f2ria evolutiva de l\u2019ARN observant-la amb \u2018ulls d\u2019enzim\u2019. D\u2019aquesta forma, treballem com l\u2019arque\u00f2leg que explora el passat remot i l\u2019interpreta en funci\u00f3 dels objectes que troba en els estrats m\u00e9s antics\u201d<\/em>, explica l\u2019investigador Jordi G\u00f3mez, que ha liderat aquest treball des de l\u2019Institut de Parasitologia i Biomedicina L\u00f3pez Neyra.<\/p>\n Usant aquest m\u00e8tode, l\u2019equip de G\u00f3mez va trobar, entre d\u2019altres resultats, que l\u2019antibi\u00f2tic geneticina inhibeix tamb\u00e9 la replicaci\u00f3 del virus de l\u2019hepatitis C en c\u00e8l\u00b7lules infectades.<\/p>\n Els investigadors han identificat petits elements estructurals d\u2019ARN que, en l\u2019etapa de l\u2019origen de la vida, haurien pogut circular lliurement, quedant despr\u00e9s integrats en mol\u00e8cules d\u2019ARN de major mida i amb capacitat codificant (despr\u00e9s de la fixaci\u00f3 del codi gen\u00e8tic): els ARN missatgers cel\u00b7lulars i virals actuals.<\/p>\n L\u2019objectiu, per tant, \u00e9s obrir una porta a l\u2019enteniment de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019ARN des del punt de vista dels \u2018perdedors\u2019 en el proc\u00e9s. Tant durant la concatenaci\u00f3 d\u2019aquells elements circulants primitius, com en la seva posterior participaci\u00f3 en la codificaci\u00f3 necess\u00e0ria per a la s\u00edntesi proteica, aquests haurien perdut molts dels seus graus de llibertat evolutiva i funcional originals.<\/p>\n Els factors empleats pels cient\u00edfics en l\u2019estudi (la \u2018caixa d\u2019eines\u2019) han estat la ribozima (enzim d\u2019ARN) Ribonucleasa P humana i bacteriana, i l\u2019enzim Ribonucleasa III del bacteri\u00a0Escherichia coli<\/em>. A m\u00e9s, han estudiat la radiaci\u00f3 ultraviolada C (UV-C), que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019activar una autoescissi\u00f3 espec\u00edfica en algunes estructures locals terci\u00e0ries de l\u2019ARN. El terreny estudiat ha estat el conjunt d\u2019ARNm dels hepat\u00f2cits, l\u2019ARN gen\u00f2mic (que funciona com ARNm) del virus de l\u2019hepatitis C i d\u2019altres virus relacionats evolutivament.<\/p>\n \u201cEs tracta d\u2019un m\u00e8tode, alternatiu i complementari a la filog\u00e8nia molecular, per buscar i identificar elements d\u2019ARN del passat, amb independ\u00e8ncia que les seves seq\u00fc\u00e8ncies s\u2019hagin difuminat i la seva funci\u00f3 hagi canviat\u201d<\/em>, destaca un altre dels autors del treball, l\u2019investigador Esteban Domingo, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (centre mixt del CSIC i la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid).<\/p>\n Amb els assajos realitzats, els cient\u00edfics han analitzat la capacitat de l\u2019ARN per recon\u00e8ixer o ser reconegut pels factors estudiats, el que aporta informaci\u00f3 directa sobre els aspectes materials (com composici\u00f3, patrons moleculars, activitat catal\u00edtica o localitzaci\u00f3) dels ARN antics.<\/p>\n \u201cLa difer\u00e8ncia entre el sistema d\u2019investigaci\u00f3 evolutiva que hem posat a punt i els m\u00e8todes filogen\u00e8tics convencionals \u00e9s clara, ja que aquests basen les seves an\u00e0lisis en representacions, en comparar les seq\u00fc\u00e8ncies de bases de l\u2019ARN, que, en el fons, no s\u00f3n sin\u00f3 els mapes i plans de les seves estructures\u201d<\/em>, indica un altre dels autors del treball, l\u2019investigador Carlos Briones, del Centre d\u2019Astrobiologia (mixt del CSIC i l\u2019INTA).<\/p>\n <\/p>\nIdentificar als \u2018perdedors\u2019<\/h3>\n
La biologia molecular des d\u2019un altre prisma<\/h3>\n