[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat” disabled=”on”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
La demanda d\u2019\u00f2rgans excedeix en gran mesura a l\u2019oferta, el que limita el nombre de transplantaments realitzats. Nom\u00e9s la meitat dels 14.000 pacients que el 2016 es trobaven a la llista nacional de transplantament van rebre un fetge. La possible acceptaci\u00f3 dels \u00f2rgans de donants portadors del virus de l\u2019hepatitis C (VHC), va ser una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00e8mica donat que permetria augmentar el nombre de donants.<\/p>\n
Molts dels \u00f2rgans de donants positius pel VHC provenen de persones mortes per sobredosi de drogues, que van augmentar de 7 a 21 per cada 100.000 habitants entre els anys 1999 i 2016. Per\u00f2 si aquests donants potencials complien amb els criteris habituals per a la donaci\u00f3, aix\u00f2 permetria millorar l\u2019oferta. L\u2019\u00fas d\u2019aquests \u00f2rgans podria no nom\u00e9s estendre el grup de donants pels potencials receptors, sin\u00f3 tamb\u00e9 millorar la superviv\u00e8ncia durant la llista d\u2019espera.<\/p>\n
Es van establir criteris per identificar als donants amb factors de risc de transmissi\u00f3 de malalties infeccioses, a trav\u00e9s del trasplantament d\u2019\u00f2rgans, com el VHC. Aix\u00f2 permet que els centres de trasplantament redueixin el risc de transmissi\u00f3 o tamb\u00e9 assegurin el tractament adequat en els receptors en cas d\u2019una infecci\u00f3 posterior al trasplantament. Tanmateix, una acceptaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia d\u2019aquests \u00f2rgans (incloent els morts per sobredosi de drogues) podria millorar substancialment les taxes de transplantament. La taxa d\u2019aquells que es van descartar va ser significativa: en cas dels ronyons obtinguts de donants amb major risc, la proporci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans extrets per\u00f2 no trasplantats va assolir el 20% el 2016.<\/p>\n
Per\u00f2 la tend\u00e8ncia est\u00e0 canviant. En el passat, els \u00f2rgans amb VHC es descartaven o b\u00e9 s\u2019oferien nom\u00e9s als pacients amb el VHC positiu. No obstant, l\u2019efic\u00e0cia i la tolerabilitat de la ter\u00e0pia amb els antivirals d\u2019acci\u00f3 directa (AAD) ha fet que estigui justificat l\u2019\u00fas d\u2019\u00f2rgans de donants infectats pel VHC, incl\u00f2s el seu trasplantament en receptors que no tinguin VHC. De fet, un nombre creixent d\u2019hospitals ara ofereix \u00f2rgans amb VHC positius a pacients sense infecci\u00f3 per VHC. Els seus resultats, despr\u00e9s del trasplantament d\u2019\u00f2rgans de donants VHC positiu i morts per sobredosi han estat similars als obtinguts amb donants VHC negatiu. El 2018, es van trasplantar un total de 1.631 \u00f2rgans amb VHC positiu, dels quals 1.058 es van destinar a pacients sense infecci\u00f3 per VHC. Al poder recuperar els \u00f2rgans d\u2019aquests donants s\u2019ha associat amb llistes d\u2019espera de trasplantaments m\u00e9s curtes.<\/p>\n
Es segueix debatent aquesta opci\u00f3. Recentment va cridar l\u2019atenci\u00f3 un article del Wall Street Journal<\/em> titulat: \u2018El cirurgi\u00e0 de trasplantaments necessitava un nou cor, tot i que tingu\u00e9s hepatitis C\u2019. Robert Montgomery, un fam\u00f3s cirurgi\u00e0 de trasplantament de rony\u00f3 que va defensar durant molt de temps que els seus pacients acceptin \u00f2rgans trasplantats infectats amb VHC, ara serveix com a exemple viu, ja que va rebre un cor d\u2019un usuari d\u2019hero\u00efna infectat amb VHC que va morir per sobredosi. Tot i que el Dr. Montgomery va donar positiu al VHC poc despr\u00e9s del seu trasplantament, va ser tractat exitosament amb els AAD per eliminar la infecci\u00f3. \u201cAquesta va ser una oportunitat tant per poder tenir un \u00f2rgan que probablement no s\u2019hauria usat com per actuar en la l\u00ednia moral amb la qual creia i amb la qual havia informat als pacients\u201d<\/em>, va afirmar.<\/p>\n Pot ser el moment per a qu\u00e8 la comunitat de trasplantaments en general defineixi la log\u00edstica que envolta l\u2019\u00fas d\u2019\u00f2rgans amb VHC positiu i tamb\u00e9 documenti els resultats d\u2019aquests trasplantaments.<\/p>\n El protocol d\u2019estudi dels donants est\u00e0 ben establerta per agents infecciosos i s\u2019ha millorat mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de proves d\u2019\u00e0cid nucleic (RNA-VHC) que detecten la vir\u00e8mia per VHC i redueixen el per\u00edode d\u2019infecci\u00f3 no detectable (\u00e9s a dir, el \u201cper\u00edode finestar\u201d). Hi ha dos subgrups diferents de donants de major risc relacionats amb el VHC. El segon d\u2019aquests ofereix la major promesa per expandir el grup de donants:<\/p>\n Recentment, es van publicar els resultats dels trasplantaments en receptors els donants dels quals van morir per sobredosi de drogues. Es van identificar 7.313 donants morts per traumes o altres causes i 19.897 trasplantaments de donant de mort per sobredosi i es van comparar els resultats. Donada la seva edat, predominantment m\u00e9s jove, els donants morts per sobredosi tenien menys probabilitats de tenir hipertensi\u00f3, diabetis o antecedents d\u2019infart de miocardi; no obstant, degut a l\u2019\u00fas de drogues, era m\u00e9s probable que tinguessin VHC, la prevalen\u00e7a del qual ha augmentat des de l\u2019any 2000. Tanmateix, les taxes estandarditzades de superviv\u00e8ncia dels pacients als 5 anys aix\u00ed com la superviv\u00e8ncia de l\u2019empelt van ser similars pels receptors d\u2019\u00f2rgans de donants morts per sobredosi en comparaci\u00f3 amb els donants morts per trauma o per altres causes.<\/p>\n En un altre estudi, es va seguir prospectivament a 25 receptors de trasplantaments consecutius sense VHC que van rebre un fetge de donants, morts per sobredosi i amb VHC positiu. Dels 25 receptors avaluats, la transmissi\u00f3 del VHC es va produir nom\u00e9s en quatre pacients (16%). Tres pacients van ser tractats amb \u00e8xit amb la ter\u00e0pia amb AAD. El quart pacient va morir per complicacions post-operat\u00f2ries.<\/p>\n En un altre estudi es van examinar els resultats de la superviv\u00e8ncia de l\u2019empelt en m\u00e9s d\u201911.000 receptors amb i sense infecci\u00f3 per VHC i que van rebre fetges de donants amb VHC positiu. Independentment de l\u2019emparellament (RNA-VHC del donant positiu o negatiu amb RNA-VHC del receptor positiu o negatiu), les taxes de superviv\u00e8ncia de l\u2019empelt als 2 anys van ser similars en tots els grups.<\/p>\n En una an\u00e0lisi de pacients sotmesos a trasplantament card\u00edac, es van analitzar els resultats del trasplantament de donants VHC positiu i trasplantats a receptors no infectats. Dels 20 pacients que van acceptar ser inclosos a la llista de cors amb VHC positiu, 10 van ser sotmesos a trasplantament. Als 3 dies posteriors al trasplantament, es va detectar el VHC en tots els receptors i es van tractar amb elbasvir\/grazoprevir. Nou pacients van respondre en les 4 setmanes posteriors a l\u2019inici de la ter\u00e0pia. El des\u00e8 pacients va morir per problemes relacionats amb el trasplantament.<\/p>\n L\u2019\u00fas d\u2019\u00f2rgans positius pel VHC \u00e9s factible gr\u00e0cies a disposar de la ter\u00e0pia AAD. En un estudi recent, es van comparar els resultats de dos grups de trasplantament hep\u00e0tic, morts i necessitat de trasplantament en individus infectats pel VHC en l\u2019era pre-AAD (2002-2013) en comparaci\u00f3 amb l\u2019era post-AAD (despr\u00e9s del 2014). No \u00e9s sorprenent que en l\u2019era anterior als AAD, els pacients infectats pel VHC tenien una major probabilitat de frac\u00e0s de l\u2019empelt i una menor superviv\u00e8ncia general del pacient en comparaci\u00f3 amb els pacients no infectats. En contrast, en l\u2019era posterior als AAD, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en la superviv\u00e8ncia global o de l\u2019empelt entre els pacients amb trasplantament infectats i els no infectats.<\/p>\n L\u2019administraci\u00f3 preventiva de la ter\u00e0pia amb AAD podria prevenir la infecci\u00f3 en receptors de trasplantament negatius pel VHC. Un assaig de prova de concepte d\u2019un sol centre va avaluar recentment aquesta estrat\u00e8gia i va incloure a pacients en llista d\u2019espera que van expressar la seva disposici\u00f3 a acceptar un cor d\u2019un donant amb VHC positiu. Quan el pacient rebia una oferta d\u2019un \u00f2rgan, s\u2019iniciava la ter\u00e0pia preventiva amb glecaprevir\/pibrentasvir. La primera dosi de tractament s\u2019administrava abans del seu trasllat al quir\u00f2fan. Despr\u00e9s, cada pacient va completar un curs de 8 setmanes de ter\u00e0pia amb els AAD post-trasplantament. Tots els pacients tenien VHC indetectable o no quantificable el dia 7 despr\u00e9s del trasplantament i s\u2019han mantingut negatius posteriorment. A m\u00e9s, l\u2019an\u00e0lisi preliminar va indicar que el temps d\u2019espera pel trasplantament va ser menor en aquells pacients disposats a acceptar un cor amb VHC positiu.<\/p>\n El cost, sempre una consideraci\u00f3, tamb\u00e9 va ser avaluat pels investigadors. Es va adaptar un model matem\u00e0tic de Markov per simular un assaig virtual de pacients amb VHC negatiu a la llista d\u2019espera de trasplantament de fetge, comparant els resultats cl\u00ednics i econ\u00f2mics a llarg termini en pacients disposats a acceptar nom\u00e9s fetges amb VHC negatiu amb els quals estan disposats a acceptar qualsevol fetge (sigui VHC negatiu o VHC positiu). Van concloure que el trasplantament de fetge amb VHC positiu en pacients amb VHC negatiu als quals s\u2019administra ter\u00e0pia amb AAD preventiva \u00e9s una estrat\u00e8gia eficient i rendible que podria millorar els resultats de salut. Tamb\u00e9 van destacar els beneficis potencials quant a l\u2019estalvi de costos per un enfoc reactiu, o sigui tractar nom\u00e9s si t\u00e9 lloc una infecci\u00f3.<\/p>\n Conclouen que calen m\u00e9s estudis per avaluar m\u00e9s a fons els resultats cl\u00ednics associats amb aquests \u00f2rgans d\u2019alt risc, per\u00f2 \u00e9s probable que l\u2019administraci\u00f3 de ter\u00e0pia preventiva minimitzi el dany al pacient.<\/p>\n En resum, on estem ara?<\/p>\n Sobre la base de les dades disponibles, s\u2019est\u00e0 informant d\u2019aquesta opci\u00f3 amb els candidats per a trasplantaments i les seves fam\u00edlies en els centres de trasplantament. Com s\u2019esperava, inicialment expressen la seva preocupaci\u00f3 per la possibilitat d\u2019adquirir el VHC, per\u00f2 es senten tranquil\u00b7litzats fins a cert punt quan se\u2019ls hi explica els riscos i beneficis a l\u2019acceptar o rebutjar \u00f2rgans de donants amb VHC.<\/p>\n Abans que l\u2019\u00fas d\u2019\u00f2rgans infectats pel VHC es generalitzi, ser\u00e0 necessari abordar diversos problemes, espec\u00edficament el cost i l\u2019acc\u00e9s al tractament i la variaci\u00f3 dels donants d\u2019\u00f2rgans segons les regions geogr\u00e0fiques (als Estats Units). A m\u00e9s, \u00e9s possible que els donants morts per sobredosi puguin albergar altres agents pat\u00f2gens diferents del VHC, inclosos els relacionats amb endocarditis o bacteri\u00e8mia.<\/p>\n Per tant, ser\u00e0 molt important continuar avaluant la transmissi\u00f3 de la malaltia i els resultats en estudis a llarg termini, per\u00f2 els resultats actuals s\u00f3n encoratjadors donant suport al trasplantament d\u2019\u00f2rgans infectats pel VHC en receptors seleccionats amb i sense infecci\u00f3 pel VHC, sempre que s\u2019apliquin criteris clars al seleccionar la parella donant-receptor.<\/p>\n <\/p>\nAvaluaci\u00f3 est\u00e0ndard de donants per detectar el VHC<\/h3>\n
\n
Estudis recents aclareixen els resultats<\/h3>\n
Ter\u00e0pia preventiva: una altra estrat\u00e8gia a considerar<\/h3>\n
Una opci\u00f3 que ara est\u00e0 damunt de la taula<\/h3>\n