[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u201cABI-H0731, d\u2019Assembly Biosciences, va ser ben tolerat i les r\u00e0pides i profundes disminucions en l\u2019ADN del VHB i l\u2019ARN del VHB podrien promoure la p\u00e8rdua de l\u2019ADNccNA (ADN circular covalentment tancat), una forma interm\u00e8dia que persisteix en el nucli de les c\u00e8l\u00b7lules hep\u00e0tiques i present una barrera per a una cura\u201d<\/em>, va dir el Dr. Jay Lalezari de Quest Clinical Research a San Francisco.<\/p>\n El cccDNA del VHB pot romandre latent en les c\u00e8l\u00b7lules hep\u00e0tiques, el que estableix un reservori de material gen\u00e8tic viral que evadeix tant el sistema immunol\u00f2gic com el tractament est\u00e0ndards. Durant anys o d\u00e8cades, la infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHB pot provocar cirrosi hep\u00e0tica, hepatocarcinoma i insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica terminal que requereix un trasplantament.<\/p>\n Els antivirals de nucle\u00f2sids\/nucle\u00f2tids com tenofovir disoproxil fumarato (Viread), tenofovir alafenamida (Vemlidy) i entecavir (Baraclude) poden suprimir la replicaci\u00f3 del VHB durant la ter\u00e0pia a llarg termini, per\u00f2 no eliminen completament el virus, no impedeixen la formaci\u00f3 de cccDNA i generalment no ho fan, no condueix a una cura, com ho indica la p\u00e8rdua de l\u2019antigen de superf\u00edcie de l\u2019hepatitis B (HBsAg).<\/p>\n ABI-H0731 \u00e9s un modificador al\u00b7lost\u00e8ric de la prote\u00efna central (CpAM) que es dirigeix a la prote\u00efna central del VHB e interfereix amb m\u00faltiples passos del cicle de vida viral, inclosa la formaci\u00f3 d\u2019ADNccNA.<\/p>\n El Dr. Lalezari va presentar els resultats provisionals d\u2019un parell d\u2019estudis de fase IIa que van avaluar ABI-H0731 en persones amb hepatitis B cr\u00f2nica i fibrosi hep\u00e0tica absent a moderada (estadi F0-F2).<\/p>\n L\u2019Estudi 201 va incloure 47 persones amb antigen d\u2019hepatitis B \u2018e\u2019 (HBeAg) positives i 26 persones amb HBeAg negatives en an\u00e0legs de nucle\u00f2sids\/nucle\u00f2tids (en la seva majoria tenofovir) amb ADN del VHB suprimit. Es van assignar a l\u2019atzar per afegir ABI-H0731 oral o placebo un cop al dia.<\/p>\n L\u2019Estudi 202 va incloure a 25 persones amb HBeAg positives sense tractament previ amb VHB no suprimit. Van ser aleatoritzats per rebre entecavir m\u00e9s ABI-H0731 o placebo. Despr\u00e9s de 24 setmanes, les persones en ambd\u00f3s estudis podrien optar per unir-se a un estudi d\u2019extensi\u00f3 d\u2019etiqueta oberta en curs (Estudi 211).<\/p>\n En ambd\u00f3s estudis, el r\u00e8gim de combinaci\u00f3 va conduir a descensos m\u00e9s r\u00e0pids, m\u00e9s pronunciats i majors en la c\u00e0rrega viral del VHB a partir de la setmana 2. En l\u2019Estudi 201, les persones que van afegir ABI-H0731 van tenir una disminuci\u00f3 mitjana de l\u2019ARN del VHB de 2,34 log10 a les 12 setmanes, en comparaci\u00f3 con 0,05 log10 en el grup placebo. Tot i que la majoria de les persones encara no havien assolit aquest punt temporal, les disminucions a les 24 setmanes van ser de 2,20 log10 i 0,15 log10, respectivament.<\/p>\n En l\u2019Estudi 202, aquells que van iniciar el tractament amb virus no suprimits, l\u2019ADN del VHB va disminuir en 4,54 log10 en la setmana 12 i en 5,94 log10 en la setmana 24 en el grup de ter\u00e0pia de combinaci\u00f3, en comparaci\u00f3 amb 3,29 log10 i 3,99 log10, respectivament, en el grup de monoter\u00e0pia amb entecavir. A l\u2019observar l\u2019ARN del VHB, els nivells van disminuir en 2,27 log10 en la setmana 12 i en 2,54 log10 en la setmana 12 en el grup de combinaci\u00f3 versus 0,44 log10 i 0,61 log10, respectivament, en el grup de nom\u00e9s entecavir.<\/p>\n Entre els participants de l\u2019Estudi 201 que van assolir el punt temporal de 24 setmanes, les proves sensibles per detectar ADN del VHB de baix nivell, capa\u00e7os de mesurar fins a 2-5 UI\/ml, van mostrar que el virus residual no es va eliminar usant an\u00e0legs de nom\u00e9s nucle\u00f2sids\/nucle\u00f2tids, per\u00f2 va caure per sota del nivell de detecci\u00f3 en cinc de les sis persones que van afegir ABI-H0731.<\/p>\n El tractament va ser generalment segur i ben tolerat i no es van informar events adversos greus, interrupcions del tractament ni interrupcions relacionades amb el tractament.<\/p>\n Segons Lalezari, probablement es requerir\u00e0 l\u2019eliminaci\u00f3 de l\u2019ADN del VHB residual per prevenir la formaci\u00f3 de nou ADNccNA, i aquesta ser\u00e0 una fita cr\u00edtica per a una cura. Va dir que s\u2019anticipa que la descomposici\u00f3 de l\u2019ADNccNA i les disminucions en HBeAg i HBsAg seguiran l\u2019eliminaci\u00f3 del virus residual, i aix\u00f2 s\u2019explorar\u00e0 en l\u2019estudi d\u2019extensi\u00f3.<\/p>\n \u201cTot i que en ambd\u00f3s estudis s\u2019han observat disminucions de HBeAg i HBsAg en alguns estudis, \u00e9s massa aviat per treure conclusions significatives sobre aquest punt final\u201d<\/em>, va explicar Lalerazi en un comunicat de premsa de la confer\u00e8ncia. \u201cLa disminuci\u00f3 accelerada i la p\u00e8rdua significativa de la vir\u00e8mia basal d\u2019ARN i ADN suggereixen que la ter\u00e0pia de combinaci\u00f3 amb un inhibidor central m\u00e9s an\u00e0legs de nucle\u00f2sid\/nucle\u00f2tid pot augmentar la p\u00e8rdua d\u2019ADNccNA i antigen viral un cop que la vir\u00e8mia residual s\u2019hagi eliminat per complet\u201d<\/em>.<\/p>\n Malgrat aquests descobriments prometedors, l\u2019Assemblea ha decidit no seguir desenvolupant ABI-H0731 a favor d\u2019inhibidors de la prote\u00efna central m\u00e9s potents, inclosos ABI-H2158 i ABI-H3733. Un p\u00f2ster d\u2019\u00faltima hora en la confer\u00e8ncia va informar que ABI-H2158 va ser ben tolerat i va demostrar una farmacocin\u00e8tica favorable en un assaig de Fase Ia; s\u2019est\u00e0 realitzant un estudi de Fase Ib de determinaci\u00f3 de dosis. S\u2019espera que ABI-H3733 entre en els estudis de Fase Ia a principis del proper any, segons la companyia.<\/p>\n <\/p>\n