[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
\u201cEls resultats d\u2019aquest assaig suggereixen que bulevirtide \u00e9s un tractament prometedor per a la infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHD, i que la combinaci\u00f3 de bulevirtide i peg-IFN-alfa t\u00e9 el potencial de curar la coinfecci\u00f3 VHB\/VHD en alguns pacients\u201d<\/em>, va explicar el professor Heiner Wedemeyer, de l\u2019Hospital Universitari d\u2019Essen a Alemanya.<\/p>\n L\u2019hepatitis delta \u00e9s un virus defectu\u00f3s que nom\u00e9s es pot replicar en pres\u00e8ncia del VHB. Durant anys o d\u00e8cades, l\u2019hepatitis B cr\u00f2nica pot conduir a una malaltia hep\u00e0tica avan\u00e7ada que inclou cirrosi, c\u00e0ncer de fetge i insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica terminal. La progressi\u00f3 de la malaltia hep\u00e0tica \u00e9s m\u00e9s agressiva en les persones amb coinfecci\u00f3 per VHB\/VHD que en aquelles nom\u00e9s amb VHB.<\/p>\n Actualment no existeix una ter\u00e0pia aprovada per VHD, tot i que de vegades es tracta amb peg-IFN-alfa. Els antivirals de nucle\u00f2sids\/nucle\u00f2tids per a l\u2019hepatitis B, com tenofovir disoproxil fumarato (Viread), tenofovir alafenamida (Vemlidy) i entecavir (Baraclude), poden suprimir la replicaci\u00f3 del VHB durant la ter\u00e0pia, per\u00f2 pel general no condueixen a una cura, com ho indica l\u2019antigen de superf\u00edcie de l\u2019hepatitis B (HBsAg) depuraci\u00f3 i seroconversi\u00f3 d\u2019anticossos.<\/p>\n Bulevirtide \u00e9s un inhibidor d\u2019entrada experimental que s\u2019uneix al receptor que el VHB usa per ingressar a les c\u00e8l\u00b7lules hep\u00e0tiques (conegut com polip\u00e8ptid de transport de taurocolat de sodi o NTCP), el que interfereix amb el cicle de vida del VHB i evita la replicaci\u00f3 del VHD.<\/p>\n Wedemeyer va presentar els resultats d\u2019un assaig cl\u00ednic de fase 2b que va avaluar la seguretat i l\u2019efic\u00e0cia de bulevirtide m\u00e9s interfer\u00f3 pegilat alfa-2a. A la reuni\u00f3 de l\u2019EASL de l\u2019any passat, es va presentar un estudi de bulevirtide en combinaci\u00f3 amb tenofovir DF. Aquest estudi va mostrar que, tot i que bulevirtide va suprimir la replicaci\u00f3 del VHB i el VHD, generalment no va conduir a una cura.<\/p>\n El present estudi va incloure a 60 persones amb coinfecci\u00f3 per VHB\/VHD. Van ser assignats a l\u2019atzar a quatre bra\u00e7os de tractament:<\/p>\n Peg-IFN-alfa-2a es va administrar com una injecci\u00f3 subcut\u00e0nia un cop per setmana, mentre que el bulevirtide es va administrar com una injecci\u00f3 di\u00e0ria. Tots els participants van ser tractats durant 48 setmanes amb un per\u00edode de seguiment de 24 setmanes despr\u00e9s de completar la ter\u00e0pia.<\/p>\n Els nivells de c\u00e0rrega viral de VHD van caure abruptament durant el tractament en els dos bra\u00e7os de ter\u00e0pia de combinaci\u00f3 i modestament en els bra\u00e7os de monoter\u00e0pia amb bulevirtide i peg-IFN-alfa. Per\u00f2 mentre els nivells d\u2019ARN del VHD es van recuperar despr\u00e9s d\u2019interrompre el tractament en els dos grups de monoter\u00e0pia i de combinaci\u00f3 de 5 mg, va romandre suprimit en el bra\u00e7 combinat de 2 mg, segons Wedemeyer.<\/p>\n Nou de 15 persones (60%) que van prendre la combinaci\u00f3 de 2 mg de bulevirtida i sis de 15 (40%) que van prendre la combinaci\u00f3 de 5 mg van assolit un ARN del VHD indetectable al final del tractament en la setmana 48, en comparaci\u00f3 amb dues persones (13%) a cada bra\u00e7 de monoter\u00e0pia. A les 72 setmanes, vuit (53%) i quatre (27%) persones en els respectius bra\u00e7os combinats encara havien suprimit el VHD, per\u00f2 cap en els bra\u00e7os de monoter\u00e0pia va tenir una supressi\u00f3 sostinguda.<\/p>\n A m\u00e9s, sis de les 15 persones en el bra\u00e7 combinat de 2 mg i dues de les 15 en el grup combinat de 5 mg van tenir una disminuci\u00f3 major que 1 logar\u00edtmica o HBsAg indetectable en la setmana 72. A l\u2019observar ambd\u00f3s bra\u00e7os combinats, el 27% va tenir una p\u00e8rdua de HBsAg i 20% de seroconversi\u00f3 experimentada, considerada una cura funcional, segons Wedemeyer. Cap dels que van prendre monoter\u00e0pia va tenir p\u00e8rdua de HBsAg o seroconversi\u00f3.<\/p>\n La normalitzaci\u00f3 de l\u2019enzim hep\u00e0tic ALT es va observar en el 37% de les persones que van prendre les combinacions i en el 67% dels que van prendre bulevirtide nom\u00e9s a les 48 setmanes. Per\u00f2 mentre que la normalitzaci\u00f3 d\u2019ALT es va mantenir en els bra\u00e7os combinats, es va perdre en el bra\u00e7 de monoter\u00e0pia bulevirtide.<\/p>\n \u201cEl tractament va ser generalment segur i ben tolerat. No es van produir events adversos greus durant el per\u00edode de tractament i no va haver-hi interrupcions degut als efectes secundaris relacionats amb el bulevirtide\u201d<\/em>, va informar Wedemeyer. Es van observar un total de 155 events adversos relacionats amb bulevirtide fins a la setmana 72, la majoria d\u2019ells lleus. Les sals biliars van augmentar durant el tractament, per\u00f2 van tornar a la normalitat poc despr\u00e9s d\u2019interrompre el tractament. La majoria dels events adversos es van relacionar amb peg-IFN-alfa, que es sap que \u00e9s dif\u00edcil de tolerar.<\/p>\n \u201cLa inhibici\u00f3 de l\u2019entrada amb bulevirtide en combinaci\u00f3 amb peg-IFN-alfa-2a t\u00e9 un potencial curatiu en pacients amb coinfecci\u00f3 cr\u00f2nica d\u2019hepatitis B\/D\u201d<\/em>, van concloure els investigadors. \u201cLes dades presentades indiquen un paper futur pel tractament de l\u2019hepatitis B cr\u00f2nica\u201d<\/em>.<\/p>\n Wedemeyer va notar que aquest \u00e9s l\u2019assaig cl\u00ednic m\u00e9s gran i els millors resultats mai vistos pel VHD. Donat que els nivells del virus es van recuperar despr\u00e9s d\u2019interrompre la ter\u00e0pia, va dir que s\u2019exploraran les durades m\u00e9s prolongades del tractament en els estudis de fase III.<\/p>\n <\/p>\n\n