[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center” title=”on” meta=”on” date=”on” categories=”on” featured_image=”on” text_color=”dark”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
La prevalen\u00e7a mundial de NAFLD i NASH est\u00e0 augmentant i la cirrosi i la insufici\u00e8ncia hep\u00e0tica associades amb NAFLD i NASH es reconeixen com una indicaci\u00f3 creixent pel trasplantament de fetge. Per tant, els pacients han d\u2019estar ben informats i controlats per evitar les complicacions associades a NAFLD\/NASH com s\u00f3n els events cardiovasculars greus.<\/p>\n
Avui en dia encara no tenim medicaments espec\u00edfics, per\u00f2 disposem del diagn\u00f2stic, consells m\u00e8dics i, de vegades, derivacions a l\u2019hospital. Com representants de pacients, hem de centrar-nos en treballar en la necessitat de difondre la informaci\u00f3 pels pacients, i en la necessitat de crear equips d\u2019avaluaci\u00f3 espec\u00edfics i multidisciplinaris pel seu tractament i seguiment.<\/p>\n
Aquest simp\u00f2sium va ser moderat per la professora Helena Cortez-Pinto<\/strong>, de Lisboa (Portugal), consellera de pol\u00edtiques de l\u2019EASL a la UE i amb una llarga experi\u00e8ncia en NAFLD\/NASH; i la Dra. Teresa Casanovas<\/strong>, de Barcelona (Espanya) y l\u00edder del comit\u00e8 cient\u00edfic de l\u2019ELPA.<\/p>\n El president de l\u2019ELPA, Marko Korenjak<\/strong>, va donar la benvinguda a tots els participants i va agrair la seva pres\u00e8ncia als assistents i tamb\u00e9 a l\u2019EASL per haver disposat en aquest ILC 2019 una sala m\u00e9s gran que en els anys anteriors. L\u2019enorme assist\u00e8ncia al simp\u00f2sium \u00e9s una mostra de l\u2019inter\u00e8s que suscita la informaci\u00f3 als pacients.<\/p>\n Obrir el torn de presentacions, el Dr. Emmanuel Tsochatzis, del Regne Unit<\/strong>, qui va parlar sobre \u201cDiagn\u00f2stic de NAFLD\/NASH, \u00fas de criteris per a l\u2019estratificaci\u00f3 del risc i vies de derivaci\u00f3 a l\u2019atenci\u00f3 secund\u00e0ria\u201d<\/strong>. La malaltia del fetge gras no alcoh\u00f2lic afecta fins al 30% de la poblaci\u00f3, per\u00f2 nom\u00e9s una minoria dels casos desenvolupen una malaltia hep\u00e0tica greu. Els estudis de detecci\u00f3 en persones amb risc de NAFLD han demostrat una prevalen\u00e7a de fibrosi avan\u00e7ada del 5%, el que subratlla la necessitat de vies s\u00f2lides per a l\u2019estratificaci\u00f3 del risc en l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, i derivar-lo a l\u2019hospital si \u00e9s necessari.<\/p>\n El Dr. E. Tsochatzis et al. han desenvolupat i avaluat un algoritme que ha estat publicat recentment. Presenten a la seva investigaci\u00f3 el maneig dels pacients amb malaltia del fetge gras no alcoh\u00f2lic (NAFLD, en les seves sigles en angl\u00e8s) mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de sang per estratificar la seva gravetat en atenci\u00f3 prim\u00e0ria, per millorar la detecci\u00f3 de casos de fibrosi avan\u00e7ada i cirrosi, i evitar derivacions innecess\u00e0ries. El seu estudi ha demostrat que l\u2019\u00fas de les anal\u00edtiques de sang establertes (FIB-4 i score de fibrosi NAFLD) en l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria en els pacients amb malaltia del fetge gras, redueix les consultes no necess\u00e0ries en un 80% i millora la detecci\u00f3 de casos de fibrosi avan\u00e7ada 5 cops i si tenen cirrosi la seva detecci\u00f3 \u00e9s 3 cops major.<\/p>\n La Dra. Shira Zelber-Sagi, nutricionista d\u2019Israel<\/strong>, va parlar sobre \u201cNAFLD\/NASH i la import\u00e0ncia d\u2019una nutrici\u00f3 adequada\u201d<\/strong>. Va presentar els efectes beneficiosos de la reducci\u00f3 de pes en NAFLD, va actualitzar l\u2019an\u00e0lisi cur\u00f3s de la composici\u00f3 de la dieta i va subratllar la necessitat de fer activitat f\u00edsica. El seu missatge va ser que l\u2019adici\u00f3 de sucre als aliments est\u00e0 directament relacionada amb la diabetis, l\u2019obesitat i les complicacions cardiovasculars. Ella va mencionar que els sucres afegits s\u00f3n perillosos per a la salut i que justifiquen el seu control de manera similar a l\u2019alcohol.<\/p>\n En l\u2019evoluci\u00f3 humana, el sucre va estar disponible pels nostres avantpassats com a fruita i nom\u00e9s durant uns pocs mesos a l\u2019any (en el moment de la collita), o com mel, que estava protegida per les abelles. Per\u00f2 en els \u00faltims anys, el sucre s\u2019ha afegit a gaireb\u00e9 tots els aliments processats, el que limita l\u2019elecci\u00f3 del consumidor. NAFLD est\u00e0 relacionat amb el consum de begudes ensucrades. El consell de la Dra. Zelber-Sagi va ser reduir el consum de sucre, el que s\u2019ha demostrat que t\u00e9 un efecte r\u00e0pid en la reducci\u00f3 de pes. En un estudi amb nens obesos, els investigadors van observar que la restricci\u00f3 de fructosa en la dieta redu\u00efa, a curt termini, el greix hep\u00e0tic. Aix\u00ed mateix, va comentar els riscos relacionats amb els aliments i begudes ultraprocessats, que s\u00f3n una font important de sucre afegit, els aliments densos d\u2019alta energia i que contenen baix valor nutricional.<\/p>\n La Dra Zelber-Sagi va parlar sobre la conveni\u00e8ncia de reduir en la dieta tant la carn vermella com la carn processada perqu\u00e8 el consum de carn processada s\u2019associa a NAFLD i a resist\u00e8ncia a la insulina. Va informar sobre els valors de la dieta mediterr\u00e0nia: la dieta mediterr\u00e0nia tradicional es caracteritza per una alta ingesta d\u2019oli d\u2019oliva, nous, fruites i verdures, llegums i peix i una baixa ingesta de carns vermelles, carns processades i dol\u00e7os (vi en moderaci\u00f3). La dieta mediterr\u00e0nia sembla ser m\u00e9s efectiva que la dieta baixa en greix <\/strong>per induir canvis en els factors de risc cardiovascular i marcadors inflamatoris a llarg termini i es conclou la seva efic\u00e0cia en el tractament de NAFLD.<\/p>\n Va comentar diversos estudis sobre la p\u00e8rdua de pes i intervencions en l\u2019estil de vida dissenyades per promoure una alimentaci\u00f3 saludable, reduir el consum d\u2019energia i augmentar l\u2019activitat f\u00edsica, en els quals es demostra una reducci\u00f3 de l\u2019esteatosi hep\u00e0tica i millora de la resist\u00e8ncia a la insulina. Idealment, els pacients haurien de tractar de perdre m\u00e9s del 10% del seu pes corporal per\u00f2 la proporci\u00f3 de pacients que aconsegueixen aix\u00f2 i romandre estables \u00e9s baix (prop del 50%). La Dra. Zelber-Sagi va explicar com aconsellar als pacients sobre el consum d\u2019alcohol perqu\u00e8 \u00e9s un tema complex. Es reconeix i hem de tenir en compte que la manca d\u2019informaci\u00f3 sobre el consum d\u2019alcohol significa que alguns pacients etiquetes de NAFLD, en realitat poden tenir una malaltia hep\u00e0tica alcoh\u00f2lica o una combinaci\u00f3 d\u2019ambdues.<\/p>\n Va destacar el \u201ctriple cop\u201d que suposa pel fetge tenir una mala alimentaci\u00f3, un comportament sedentari i una baixa activitat f\u00edsica. Aix\u00f2 t\u00e9 efectes adversos independents i directes sobre la salut cardiometab\u00f2lica, inclosa la malaltia hep\u00e0tica per greix, NAFLD. En conclusi\u00f3, va presentar alguns estudis que resumeixen els \u201caliments bons\u201d: verdures, fibra, peix, dieta mediterr\u00e0nia, etc. i els \u201caliments dolents\u201d, afavorint el c\u00e0ncer: carn vermella, colesterol, sucre, tabac, etc.<\/p>\n El Dr. Antoni Amor, endocrin\u00f2leg de Barcelona<\/strong> (Espanya) va parlar sobre \u201cLa informaci\u00f3 clara que \u00e9s la clau pels pacients amb NAFLD\u201d<\/strong>. Va presentar a la seva pon\u00e8ncia els seg\u00fcents punts:<\/p>\n NAFLD \u00e9s una malaltia multisist\u00e8mica, que t\u00e9 relaci\u00f3 amb complicacions cardiovasculars i altres malalties extrahep\u00e0tiques. Les societats m\u00e8diques europees: EASL (pel fetge), EASD (per a la diabetis) i EASO (per a l\u2019obesitat), han participat en la redacci\u00f3 de les Guies Cl\u00edniques Europees de Maneig de NAFLD (Diabetologia 2016; 59: 1121-1140). El Dr. Amor va explicar les diferents malalties relacionades amb NAFLD, com la diabetis tipus 2 (DMT2), malalties cardiovasculars, malalties malignes, malaltia renal cr\u00f2nica, etc. Sent els principals trastorns cardiovasculars de NAFLD: DMT2, dislip\u00e8mia, hipertensi\u00f3, etc.<\/p>\n El pron\u00f2stic de NAFLD dep\u00e8n de la progressi\u00f3 de la malaltia. NAFLD compr\u00e8n un ampli espectre de lesions hep\u00e0tiques relacionades amb la malaltia: esteatosi hep\u00e0tica, inflamaci\u00f3, fibrosi i cirrosi. L\u2019evid\u00e8ncia acumulada suggereix que l\u2019estat inflamatori sist\u00e8mic cr\u00f2nic i de baix grau cr\u00f2nic, conferit per l\u2019obesitat s\u2019associa amb un empitjorament de la resist\u00e8ncia a la insulina i evoluci\u00f3 progressiva de NAFLD. Un cop que s\u2019ha desenvolupat la cirrosi, els pacients poden presentar les complicacions de la malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica com l\u2019hepatocarcinoma (HCC) i les relacionades amb la hipertensi\u00f3 portal. La mortalitat associada a NAFLD podria ser de causa hep\u00e0tica, per\u00f2 les malalties cardiovasculars i les neopl\u00e0sies extrahep\u00e0tiques s\u2019observen amb major freq\u00fc\u00e8ncia. La morbiditat en cas de NAFLD avan\u00e7ada i amb fibrosi, s\u2019associa a la descompensaci\u00f3 hep\u00e0tica i a les neopl\u00e0sies extrahep\u00e0tiques; l\u2019HCC pot apar\u00e8ixer en casos de cirrosi per NAFLD.<\/p>\n Pel maneig de NAFLD, l\u2019enfoc hauria de ser avaluar i optimitzar els factors de risc cardiovascular, ja que la malaltia cardiovascular \u00e9s la causa m\u00e9s comuna de mort entre aquests pacients, idealment podr\u00edem administrar ter\u00e0pies antifibr\u00f2tiques i ter\u00e0pies cardiometab\u00f2liques, per\u00f2 no es disposa d\u2019elles. Per aix\u00f2, en l\u2019actualitat, la ter\u00e0pia haur\u00e0 de centrar-se en reduir el pes concentrant-se en la dieta mediterr\u00e0nia i en el canvi de l\u2019estil de vida. Estudis recents han observat que la dieta i l\u2019exercici van produir una reducci\u00f3 del 30% de les manifestacions cardiovasculars amb la millora de la diabetis, el colesterol, el colesterol HDL i la pressi\u00f3 arterial; i tot i que no hi hagi un tractament farmacol\u00f2gic aprovat per a NAFLD, hi ha medicaments aprovats en el mercat amb un impacte benefici\u00f3s en la malaltia cardiovascular, com s\u00f3n les estatines.<\/p>\n El Dr. Amor va explicar els pros i contres de les estatines, especialment en pacients amb hepatopatia i, en la seva opini\u00f3, les estatines tenen beneficis potencials en els pacients amb NAFLD.<\/p>\n Amb respecte a la informaci\u00f3 correcta sobre el risc cardiovascular en la poblaci\u00f3 general, va explicar que es realitza avaluant el gruix de la paret vascular (eco doppler). En els estudis publicats es va observar una millora despr\u00e9s d\u20191 any de tractament, especialment en aquells amb major risc.<\/p>\n Hem d\u2019admetre que existeix informaci\u00f3 err\u00f2nia sobre el risc cardiovascular en la poblaci\u00f3 general. Aix\u00f2 s\u2019ha observat en un estudi dan\u00e8s en qu\u00e8, entre els usuaris d\u2019estatines, els autors destaquen que entre els que van suspendre preco\u00e7ment les estatines, van tenir una pitjor evoluci\u00f3 amb un 26% d\u2019augment en l\u2019infart de miocardi i una major mortalitat, del 18%.<\/p>\n Mentre esperen l\u2019aprovaci\u00f3 de medicaments espec\u00edfics dirigits al fetge, el Dr. Amor va resumir la seva presentaci\u00f3 amb el seg\u00fcent missatge: \u201cDiversos medicaments cardioprotectors que estan en el mercat s\u00f3n \u00fatils per fer front a la seva principal causa de mort (malaltia cardiovascular) i la informaci\u00f3 correcta sobre el risc cardiovascular \u00e9s la clau per abordar NAFLD com un tot\u201d.<\/p>\n El professor Laurent Castera, <\/strong>de Paris, va parlar sobre el \u201cPaper de l\u2019elastografia transit\u00f2ria (FibroScan\u00ae) en NAFLD\u201d<\/strong>. Va presentar la seva confer\u00e8ncia en quatre seccions: diagn\u00f2stic de NAFLD (esteatosi), diferenciaci\u00f3 de NASH de l\u2019esteatosi simple, identificaci\u00f3 de pacients amb fibrosi avan\u00e7ada i control de la progressi\u00f3\/regressi\u00f3 de la malaltia. Va comen\u00e7ar a explicar les limitacions de les diferents t\u00e8cniques d\u2019elastografia. Per diagnosticar NAFLD, es necessita CAP (FibroScan\u00ae).<\/p>\n Recentment, es va publicar una metan\u00e0lisi sobre el rendiment del diagn\u00f2stic de la PAC i les conclusions van ser que, en els pacients amb NAFLD, les dades eren limitades i el rendiment afectat per: NAFLD, IMC i diabetis, i hauria de fer-se nom\u00e9s amb la sonda M. El professor Castera va explicar el tall \u00f2ptim i els criteris de qualitat de la PAC i tamb\u00e9 sobre la comparaci\u00f3 entre PAC i MRI-PDFF (te\u00f2ricament l\u2019est\u00e0ndard d\u2019or) a trav\u00e9s de diverses publicacions.<\/p>\n En resum:<\/p>\n En relaci\u00f3 amb la pregunta sobre la diferenciaci\u00f3 entre NASH i NAFLD, l\u2019elastografia no pot discriminar de forma confiable NASH d\u2019una esteatosi simple.<\/p>\n La identificaci\u00f3 de pacients amb fibrosi avan\u00e7ada \u00e9s b\u00e0sica perqu\u00e8 es relaciona amb el risc de mortalitat en els pacients amb NAFLD, que va augmentant segons l\u2019estadi de fibrosi. El professor Castera va presentar alguns estudis sobre el risc de mortalitat relacionada amb el fetge i tamb\u00e9 la mortalitat associada a totes les causes. La metan\u00e0lisi ha demostrat que l\u2019elastografia transit\u00f2ria (ET) t\u00e9 una alta precisi\u00f3 per a F3-F4. Aquesta evid\u00e8ncia es va basar en un alt nombre de pacients. A m\u00e9s, la comparaci\u00f3 dels biomarcadors s\u00e8rics amb l\u2019elastografia per a la cirrosi en relaci\u00f3 amb NAFLD\/NASH, l\u2019elastografia supera als biomarcadors del s\u00e8rum per diagnosticar la cirrosi. La comparaci\u00f3 entre els resultats de l\u2019elastografia i la resson\u00e0ncia pel diagn\u00f2stic de fibrosi F3-F4 en NAFLD va mostrar una precisi\u00f3 similar, tot i que amb un frac\u00e0s menor amb la resson\u00e0ncia (0-4,2 vs. 6,7-18,2%), no obstant, els estudis tenien un nombre limitat de pacients.<\/p>\n Pel control de la progressi\u00f3\/regressi\u00f3 de la malaltia va mostrar que l\u2019avaluaci\u00f3 de la rigidesa hep\u00e0tica mitjan\u00e7ant el FibroScan\u00ae per diagnosticar la progressi\u00f3 de la fibrosi, en aix\u00f2 s\u00ed que el Fibroscan\u00ae \u00e9s \u00fatil. La rigidesa hep\u00e0tica t\u00e9 valor pron\u00f2stic en NAFLD i alguns estudis relacionen els valors de rigidesa hep\u00e0tica amb la superviv\u00e8ncia i el risc de complicacions. Per\u00f2 no totes les cirrosi s\u00f3n iguals i es classifiquen segons el gruix dels septes o la mida dels n\u00f2duls, la classificaci\u00f3 de l\u2019etapa de fibrosi seria F4: 4a, 4b o 4c. S\u2019ha observat reversi\u00f3 de fibrosi de 4b a 4a, per\u00f2 no des de 4c (la informaci\u00f3 gr\u00e0fica va ser cortesia del professor Pierre Bedossa).<\/p>\n Molt interessants van ser els comentaris sobre l\u2019apr\u00e8s en el camp de l\u2019hepatitis viral.<\/p>\n La rigidesa hep\u00e0tica disminueix a l\u2019aconseguir la RVS en pacients amb VHC, per\u00f2 hem de ser cautelosos, els estudis publicats tenen algunes advert\u00e8ncies. En la seva majoria s\u00f3n retrospectius, amb una mida de mostra petit, molts tractaments basats en IFN, amb un seguiment curt i sense bi\u00f2psies hep\u00e0tiques comparatives. Tot i que en un petit grup de pacients, les publicacions han documentat el seu \u00fas pel diagn\u00f2stic de la regressi\u00f3 de la fibrosi despr\u00e9s de la RVS en la cirrosi pel VHC. No existeixen resultats per a NAFLD.<\/p>\n En resum: en l\u2019hepatitis viral, l\u2019eradicaci\u00f3 o virosupressi\u00f3 s\u2019associa amb una disminuci\u00f3 de la rigidesa del fetge al llarg del temps. En abs\u00e8ncia de bi\u00f2psies de fetge parellades \u00e9s dif\u00edcil distingir si aix\u00f2 est\u00e0 relacionat amb una millora en la inflamaci\u00f3 o en la fibrosi. La rigidesa del fetge no es pot usar actualment com un bon substitut de la regressi\u00f3 de la cirrosi. No es disposa d\u2019una definici\u00f3 estandarditzada de millora de la rigidesa hep\u00e0tica i no s\u2019ha demostrat cap correlaci\u00f3 amb els punts de tall cl\u00ednicament rellevants. Va mencionar el projecte LiverScreen, liderat pel professor Pere Gin\u00e9s, de l\u2019Hospital Cl\u00ednic de Barcelona, que ha demostrat una prevalen\u00e7a de F2 o m\u00e9s en la poblaci\u00f3 general, en diferents publicacions del 5,6%-18% i de F4-cirrosi de 0,7%-11%, sent la malaltia per NAFLD la causa m\u00e9s comuna.<\/p>\n Com a conclusi\u00f3, el professor Castera, va indicar que la CAP \u00e9s una t\u00e8cnica assistencial prometedora per a la detecci\u00f3 i quantificaci\u00f3 r\u00e0pida i estandarditzada de l\u2019esteatosi hep\u00e0tica, per\u00f2 ha de comparar-se amb els resultats de l\u2019ecografia.<\/p>\n El FibroScan\u00ae \u00e9s \u00fatil per identificar NAFLD en pacients amb fibrosi avan\u00e7ada, que tenen el major risc de progressi\u00f3 de la malaltia i apareix com el m\u00e8tode d\u2019elecci\u00f3 en els centres de refer\u00e8ncia.<\/p>\n El valor de la rigidesa hep\u00e0tica com un substitut de la regressi\u00f3 de la fibrosi encara no s\u2019ha demostrat i disminuci\u00f3 de la rigidesa hep\u00e0tica ha de correlacionar-se avui en dia amb els resultats cl\u00ednics.<\/p>\n El seg\u00fcent pas ser\u00e0 l\u2019\u00fas del FibroScan\u00ae i altres proves no invasives per detectar la malaltia hep\u00e0tica en la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n La seg\u00fcent oradora va ser la Dra. Isabel Graupera, hepat\u00f2loga de Barcelona<\/strong> (Espanya), qui va presentar el projecte europeu: \u201cCom trobar als pacients: el projecte d\u2019investigaci\u00f3 LiverScreen\u201d <\/strong>en el qual l\u2019ELPA, com a representant de pacients del fetge a Europa, \u00e9s un dels participants.<\/p>\n La Dra. Graupera va presentar la seva xerrada informant sobre diversos estudis publicats sobre el cribratge basat en la poblaci\u00f3. En els resultats, els autors han observat factors associats a l\u2019augment de la rigidesa hep\u00e0tica en la poblaci\u00f3 general, com la DMT2, l\u2019ALT\/AST elevada, la s\u00edndrome metab\u00f2lica, l\u2019obesitat, el consum d\u2019alcohol, la hipertensi\u00f3 arterial, etc.<\/p>\n El projecte \u201cLiverScreen\u201d \u00e9s un estudi que analitza la fibrosi hep\u00e0tica i es basa en la poblaci\u00f3 general, en 8 regions europees (Fran\u00e7a, Alemanya, It\u00e0lia, Cro\u00e0cia, Pa\u00efsos Baixos, Catalunya, Regne Unit i Dinamarca).<\/p>\n Aquest \u00e9s un programa de detecci\u00f3 amb un m\u00e8tode no invasiu pel diagn\u00f2stic de fibrosi hep\u00e0tica que pot ser \u00fatil per detectar individus amb fibrosi hep\u00e0tica avan\u00e7ada. Aix\u00f2 permetria que la implementaci\u00f3 del tractament aturi la progressi\u00f3 o fins i tot afavoreixi la regressi\u00f3 de la fibrosi, evitant aix\u00ed el desenvolupament de complicacions de la malaltia hep\u00e0tica, com la cirrosi hep\u00e0tica, el c\u00e0ncer de fetge o altres complicacions associades amb la malaltia del fetge.<\/p>\n NAFLD \u00e9s un problema de salut en augment i tenim m\u00e8todes de diagn\u00f2stic no invasius disponibles que poden ajudar a diagnosticar als pacients en les primeres etapes de la malaltia per aplicar el tractament o aturar la progressi\u00f3. El Projecte LiverScreen proporcionar\u00e0 informaci\u00f3 sobre el cribratge en massa en la poblaci\u00f3 general i ajudar\u00e0 a definir la poblaci\u00f3 objectiu pel cribratge en el futur, aix\u00ed com les millors vies per a la detecci\u00f3 de NAFLD i en la derivaci\u00f3 a l\u2019atenci\u00f3 secund\u00e0ria. Tamb\u00e9 es podr\u00e0 analitzar la rendibilitat de l\u2019estrat\u00e8gia de detecci\u00f3 i ajudar a definir algoritmes d\u2019implementaci\u00f3 entre atenci\u00f3 prim\u00e0ria i secund\u00e0ria.<\/p>\n Disseny del projecte:<\/strong> el reclutament de casos es realitza per carta, trucada telef\u00f2nica o persones que hi assisteixen per altres causes: la primera visita es realitza en el centre d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, la segona visita (si \u00e9s necessari) es fa a l\u2019hospital.<\/p>\n La VISITA 1 la fa una infermera i inclou: historial m\u00e8dic, examen f\u00edsic, q\u00fcestionaris, an\u00e0lisis de sang + mostres per a banc i elastografia transit\u00f2ria (ET).<\/p>\n Q\u00fcestionaris: q\u00fcestionaris de qualitat de vida relacionats amb la salut: EQ-5D-3L: 5 preguntes relacionades amb la mobilitat \/ autocures \/ activitats habituals, dolor, ansietat. Enquesta de salut percebuda mitjan\u00e7ant el SF-12: 12 preguntes autoavaluades relacionades amb la salut. Test AUDIT de consum d\u2019alcohol: 10 preguntes relacionades amb el consum excessiu d\u2019alcohol.<\/p>\n Segons els resultats de l\u2019elastografia i ALT, les persones examinades es classifiquen en 3 categories: grup 1, amb elastografia \u2265 8 Kpa o ALT \u22651,5 x ULN, grup 2, indeterminat o fallida de l\u2019elastografia, i grup 3, amb elastografia <8 Kpa o ALT <1,5 x ULN.<\/p>\n Situaci\u00f3 de les persones en el grup 3: fi de l\u2019estudi (Fase 1) amb recomanacions sobre modificacions en l\u2019estil de vida si els pacients tenen factors de risc.<\/p>\n Els grups 1 i 2 necessitaran una Visita 2 realitzada per un hepat\u00f2leg: els pacients es sotmetran a ex\u00e0mens de sang per a la detecci\u00f3 de la malaltia hep\u00e0tica cr\u00f2nica, ecografia abdominal, elastografia i bi\u00f2psia hep\u00e0tica. La intervenci\u00f3 es centra en la modificaci\u00f3 de l\u2019estil de vida o assajos cl\u00ednics, seguiment psicol\u00f2gic i tractament etiol\u00f2gic (antivirals, esteroides).<\/p>\n El que s\u2019espera del programa LiverScreen:<\/p>\n El professor Jeffrey Lazarus,<\/strong> de Dinamarca, va presentar, en nom de la Fundaci\u00f3 Internacional del Fetge de l\u2019EASL (EILF, en les seves sigles en angl\u00e8s), el Programa de Pol\u00edtiques de NAFLD, \u201cRevisi\u00f3 de pol\u00edtiques de NAFLD\/NASH a Europa\u201d<\/strong>. Els quatre pilars del programa s\u00f3n: investigaci\u00f3, educaci\u00f3, intervencions i sensibilitzaci\u00f3.<\/p>\n Va parlar sobre l\u2019alta prevalen\u00e7a de NAFLD i va revisar la pol\u00edtica per a NAFLD een diferents pa\u00efsos d\u2019Europa; el seu objectiu \u00e9s animar a les parts interessades a Europa a unir-se en torn a la lluita contra NAFLD\/NASH. Els objectius principals s\u00f3n: sensibilitzar sobre NAFLD\/NASH a tot Europa; avaluar fins a quin punt els pa\u00efsos membres de la Uni\u00f3 Europea tenen pol\u00edtiques i pautes per abordar NAFLD\/NASH; identificar les barreres i oportunitats de millora en les pol\u00edtiques i pautes de NAFLD\/NASH; i mobilitzar accions de seguiment.<\/p>\n El m\u00e8tode d\u2019estudi va ser un instrument d\u2019enquesta en angl\u00e8s de 24 \u00edtems; mitjan\u00e7ant una combinaci\u00f3 de preguntes d\u2019opci\u00f3 m\u00faltiple i preguntes obertes que es van presentar en sis categories: (i) pol\u00edtiques\/directrius; (ii) sensibilitzaci\u00f3 i educaci\u00f3 m\u00e8dica cont\u00ednua; (iii) seguiment i dades; (iv) prevenci\u00f3, proves i diagn\u00f2stic; (v) avaluaci\u00f3 cl\u00ednica; i (vi) tractament. La recol\u00b7lecci\u00f3 de dades i els participants es van reclutar a trav\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s de mostreig intencional. Es va seleccionar un expert de NAFLD de cada pa\u00eds. A cada l\u00edder de l\u2019enquesta se li va assignar la tasca de completar una \u00fanica enquesta pel seu pa\u00eds i va rebre una guia per escrit en la qual recomanava que creessin un equip informal espec\u00edfic pel pa\u00eds de 5-6 membres.<\/p>\n La recopilaci\u00f3 de dades es va realitzar des del febrer del 2016 al mar\u00e7 del 2018 i el professor Lazarus va presentar alguns resultats preliminars. Es va destacar la manca d\u2019una estrat\u00e8gia nacional o pla d\u2019acci\u00f3 NAFLD\/NASH en la majoria dels pa\u00efsos d\u2019Europa; tot i que nom\u00e9s un petit percentatge dels pa\u00efsos t\u00e9 un pla, el 50% dels pa\u00efsos tenen algunes guies cl\u00edniques nacionals.<\/p>\n Diversos pa\u00efsos han promogut campanyes de conscienciaci\u00f3 sobre: obesitat, diabetis, consum nociu d\u2019alcohol, dislip\u00e8mia i hipertensi\u00f3. Dos pa\u00efsos: Portugal i Espanya, han implementat registres de les malalties NAFLD\/NASH (nom\u00e9s per atenci\u00f3 secund\u00e0ria).<\/p>\n L\u2019enquesta identifica quin prove\u00efdor d\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica sol ser responsable de l\u2019atenci\u00f3 dels pacients NAFLD\/NASH despr\u00e9s del diagn\u00f2stic, i en la majoria dels pa\u00efsos s\u00f3n hepat\u00f2legs o gastroenter\u00f2legs i en una minoria de metges d\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria o equips multidisciplinaris.<\/p>\n Els propers passos seran: expansi\u00f3 als restants pa\u00efsos de la UE actualment en curs, expansi\u00f3 de l\u2019estudi a regions m\u00e9s enll\u00e0 de la UE-28 (2020), event sobre pol\u00edtiques a la Cimera NASH de l\u2019EASL (programada al setembre del 2019) i per construir una coalici\u00f3 per abordar NAFLD\/NASH a nivell global.<\/p>\n El seg\u00fcent orador, Marko Korenjak, presidente de l\u2019ELPA<\/strong>, va explicar els projectes europeus en els quals l\u2019ELPA est\u00e0 involucrada actualment.<\/p>\n Julio Burman, representant dels pacients de l\u2019ELPA d\u2019Israel<\/strong>, va parlar sobre \u201cFetge gras: Somos conscients?\u201d<\/strong>. En l\u2019actualitat, tot i que s\u2019han registrat 136 assajos cl\u00ednics pel tractament de NASH, encara no tenim farmacoter\u00e0pia per a NAFLD.<\/p>\n Tenim un futur brillant, per\u00f2 no tenim suficient temps, pel que seria obligatori ajudar a les persones que pateixen NAFLD (20-35% de la poblaci\u00f3 general) i especialment als nens. L\u2019obesitat infantil est\u00e0 augmentant. Sabem que entre el 3% i el 10% dels nostres nens tenen sobrep\u00e8s, i aix\u00f2 \u00e9s una gran preocupaci\u00f3 per a les fam\u00edlies, els mestres i els metges.<\/p>\n En com conscients? Qu\u00e8 podem fer avui? El moment \u00e9s ara i la clau est\u00e0 a les nostres mans, \u00e9s crucial educar als pares, mestres i metges generals. El m\u00e9s important \u00e9s crear nous h\u00e0bits i podem fer-ho junts. Julio Burman va presentar un v\u00eddeo educatiu per a nens amb un missatge clar, a la campanya \u201cAugmenti la seva consci\u00e8ncia i educaci\u00f3\u201d<\/strong>. Aquest v\u00eddeo, basat en caricatures, va ser molt exit\u00f3s (i molt comentat despr\u00e9s per l\u2019audi\u00e8ncia). Julio Burman va destacar que en el v\u00eddeo mai es menciona la paraula \u201cobesitat\u201d perqu\u00e8 els psic\u00f2legs infantils desaconsellen el seu \u00fas en l\u2019entorn escolar per evitar situacions d\u2019assetjament escolar o estigma. Va acabar amb l\u2019esl\u00f2gan: \u201cPetites accions que involucren a moltes persones crearan un gran impacte\u201d.<\/p>\n El simp\u00f2sium va ser molt participatiu amb comentaris i preguntes pr\u00e0ctiques, alguns problemes no es van poder abordar degut a les limitacions de temps. Esperem que hagi estat \u00fatil per a la informaci\u00f3 dels pacients, el p\u00fablic en general, els metges i els responsables pol\u00edtics.<\/p>\n <\/p>\n Font: Teresa Casanovas, hepat\u00f2loga, presidenta de l\u2019ASSCAT i membre del Comit\u00e8 Cient\u00edfic de l\u2019ELPA<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_gallery admin_label=”Galer\u00eda de im\u00e1genes” gallery_ids=”4875,4876,4877,4878,3573,3578,2115,2114,2113,2112,2111,2110″ db_images_per_row=”4″ db_image_max_width_tablet=”51″ db_image_max_height_tablet=”501″ db_image_row_spacing_tablet=”51″ db_image_center_titles=”left” db_image_object_fit=”initial” show_title_and_caption=”off” _builder_version=”3.0.106″ pagination_font_size_tablet=”51″ pagination_line_height_tablet=”2″ background_color=”#000000″ border_width_all_image=”1px” border_color_all_image=”#ffffff” custom_margin=”50px||50px|” custom_padding=”12px|12px|12px|12px” saved_tabs=”all” show_pagination=”on” fullwidth=”off” orientation=”landscape” zoom_icon_color=”#e20611″ hover_overlay_color=”rgba(255,255,255,0.9)” background_layout=”light” \/][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” custom_padding=”0px|||” _builder_version=”3.0.105″ custom_margin=”|||”][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_post_title admin_label=”Metadatos – Fecha \u00daltima actualizaci\u00f3n” title=”off” author=”off” date_format=”d\/m\/Y” categories=”off” comments=”off” featured_image=”off” _builder_version=”3.0.105″ title_text_align=”left” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_align=”left” meta_font_size=”13px” meta_text_color=”#0082ca” border_width_top=”1px” border_color_top=”#cccccc” custom_margin=”50px|||” custom_padding=”10px|||” custom_css_before=”content:%22\u00daltima actualizaci\u00f3n:%22;” global_module=”1706″ saved_tabs=”all” \/][\/et_pb_column_inner][\/et_pb_row_inner][\/et_pb_column][et_pb_column type=”1_3″][et_pb_sidebar orientation=”right” area=”et_pb_widget_area_8″ module_class=”ac-posts-sidebar” _builder_version=”3.0.106″ global_module=”3198″ saved_tabs=”all” \/][\/et_pb_column][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”||0px|” prev_background_color=”#000000″ module_class=”ac-post-section-share-rrss”][et_pb_row custom_padding=”||0px|” custom_margin=”|||” _builder_version=”3.0.105″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_text _builder_version=”3.0.106″ text_font=”Montserrat||||||||” text_text_color=”#e20611″ text_orientation=”center” custom_margin=”||0px|” custom_padding=”|||” background_layout=”light” disabled=”on”]<\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_divider color=”#e20611″ show_divider=”on” divider_style=”ridge” _builder_version=”3.0.106″ \/][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]<\/p>\n\n
\n
\n
Desde aqu\u00ed puedes compartir esta publicaci\u00f3n. \u00a1Gracias!<\/h5>\n