[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Mentre que els \u201cbaby boomers\u201d han tingut tradicionalment la taxa m\u00e9s alta d\u2019hepatitis C als Estats Units, la incid\u00e8ncia del VHC est\u00e0 augmentant entre les persones m\u00e9s joves, rastrejant l\u2019epid\u00e8mia d\u2019opioides en curs. Aix\u00f2 vol dir que m\u00e9s dones en edat f\u00e8rtil estan infectades amb el VHC i en risc de transmetre el virus als seus nadons, per\u00f2 hi ha hagut poca investigaci\u00f3 sobre l\u2019\u00fas d\u2019antivirals d\u2019acci\u00f3 directa (AADs) com a tractament per aquest grup.<\/p>\n
La Dra. Catherine Chappell de l\u2019Hospital Magee-Women’s del Centre M\u00e8dic de la Universitat de Pittsburgh va realitzar un estudi pilot de fase I per avaluar la seguretat i l\u2019efic\u00e0cia de sofosbuvir \/ ledipasvir en dones embarassades.<\/p>\n
\u201cDurant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, les taxes d\u2019hepatitis C entre les dones embarassades que reben atenci\u00f3 a Magee s\u2019han duplicat i en els \u00faltims anys almenys el 2% de totes les dones que van donar a llum a l\u2019hospital tenien VHC\u201d<\/em>, va dir Chappell. Actualment no hi ha res a oferir a aquestes dones pel seu propi tractament o per prevenir la transmissi\u00f3 perinatal. Per\u00f2 l\u2019embar\u00e0s \u00e9s una \u201cfinestra d\u2019oportunitat per a l\u2019atenci\u00f3 m\u00e8dica que podria incloure el tractament de l\u2019hepatitis\u201d<\/em>, va afegir.<\/p>\n L\u2019assaig va incloure a dones embarassades amb genotip 1, 4, 5 o 6 d\u2019infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHC; es van excloure aquells amb VIH o coinfecci\u00f3 amb hepatitis B. Van ser inscrits aproximadament als sis mesos d\u2019embar\u00e0s. L\u2019Administraci\u00f3 de Medicaments i Alimentaci\u00f3 dels EUA (FDA, en les seves sigles en angl\u00e8s) no va permetre el tractament de dones recent embarassades, segons Chappell, ja que els medicaments que pren la mare poden tenir un efecte m\u00e9s nociu en el fetus durant la gestaci\u00f3 preco\u00e7.<\/p>\n De les 29 dones examinades per a l\u2019estudi, la majoria no es van unir perqu\u00e8 tenien genotips de VHC 2 o 3 (10 dones), seguien consumint drogues il\u00b7l\u00edcites (quatre dones) o per altres raons. Al final, nou dones van ser inscrites. Tots eren blancs i l\u2019edat mitjana era de 31 anys (rang de 25 a 38 anys). Una s\u2019havia infectat perinatalment a si mateixa i les altres vuit havien usat drogues injectables, incloent quatre que rebien tractament assistir per medicaments per a l\u2019addicci\u00f3. Tots menys un tenien el genotip 1a del VHC.<\/p>\n Les participants van ser tractades amb sofosbuvir \/ ledipasvir un cop al dia (400\/90 mg) durant 12 setmanes. \u201cL\u2019estudi va prendre molt de temps per inscriure\u2019s i al principi aquest va ser l\u2019\u00fanic r\u00e8gim lliure de ribavirina disponible\u201d<\/em>, va anotar Chappell. El criteri de valoraci\u00f3 principal de l\u2019estudi va ser la resposta virol\u00f2gica sostinguda, o l\u2019ARN del VHC indetectable continu tres mesos despr\u00e9s de completar el tractament, que es considera una curaci\u00f3.<\/p>\n \u201cTotes les dones tractades van experimentar una resposta r\u00e0pida\u201d<\/em>, va informar Chappell. Vuit dones es van curar i una encara est\u00e0 completant el seguiment de la RVS. Les nou van dur els seus embarassos a terme i totes tenien VHC no detectable en el moment del part. Tots menys un dels nadons van ser entregats a terme i tenien un pes normal. Cap dels nadons mostra evid\u00e8ncia d\u2019infecci\u00f3 pel VHC, inclosos cinc que han estat seguits durant un any.<\/p>\n El tractament amb sofosbuvir \/ ledipasvir va ser segur i ben tolerat. Tots els efectes secundaris relacionats amb el tractament van ser lleus o moderats. \u201cFins a la data, no s\u2019han identificat problemes de seguretat en els nadons exposats als medicaments durant la gestaci\u00f3\u201d<\/em>, va afirmar Chappell.<\/p>\n Tot i que sembla segur i efectiu, Chappell va dir que es necessiten estudis m\u00e9s amplis abans de poder recomanar aquest enfoc de tractament. Notant que una proporci\u00f3 substancial de dones no eren elegibles per a l\u2019estudi perqu\u00e8 tenien genotips de VHC 2 o 3, va destacar la import\u00e0ncia d\u2019estudiar r\u00e8gims pangenot\u00edpics en dones embarassades, com sofosbuvir \/ velpatasvir (Epclusa) o glecaprevir \/ pibrentasvir (Maviret). Tamb\u00e9 va recomanar la integraci\u00f3 de la ter\u00e0pia contra el VHC i el tractament de l\u2019addicci\u00f3 en l\u2019atenci\u00f3 prenatal.<\/p>\n <\/p>\n