[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Aquest assessorament cient\u00edfic est\u00e0 centrat en una avaluaci\u00f3 basada en l\u2019evid\u00e8ncia sobre intervencions de salut p\u00fablica, amb l\u2019objectiu d\u2019ajudar als estats membres a desenvolupar estrat\u00e8gies nacionals al respecte.<\/p>\n
En primer lloc, l\u2019informe defineix com a migrant a \u2018qualsevol persona que viu en un pa\u00eds de forma temporal o permanent, lluny del seu lloc de resid\u00e8ncia habitual, durant almenys un any\u2019. Aquesta poblaci\u00f3 de migrants generalment no entranya una amena\u00e7a per a la salut de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds d\u2019acollida, per\u00f2 alguns subgrups com els refugiats, els sol\u00b7licitants d\u2019asil i els migrants irregulars, s\u00f3n m\u00e9s vulnerables a determinades malalties infeccioses i solen presentar un pitjor estat de salut que la poblaci\u00f3 del pa\u00eds d\u2019acollida.<\/p>\n
Amb l\u2019edici\u00f3 de la guia, el Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i el Control de les Malalties tracta de donar suport al marc de la pol\u00edtica sanit\u00e0ria europea Salut 2020, que t\u00e9 com a objectiu millorar de manera estad\u00edsticament significativa la salut i el benestar de les poblacions, reduir les desigualtats en mat\u00e8ria de salut, enfortir la salut p\u00fablica, i garantir sistemes de salut centrats en les persones, que siguin universals, equitatius, sostenibles i d\u2019alta qualitat.<\/p>\n
Per a l\u2019elaboraci\u00f3 del document es va emprar una s\u00e8rie de revisions sistem\u00e0tiques de l\u2019evid\u00e8ncia i grau de les recomanacions, desenvolupament i avaluaci\u00f3 (GRADE), en el marc de l\u2019evid\u00e8ncia de la decisi\u00f3. Es van considerar les opinions d\u2019un panell cient\u00edfic format per 21 experts pertanyents als estats membres de la Uni\u00f3 Europea\/Espai Econ\u00f2mic Europeu, anomenats pel Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i el Control de les Malalties per revisar els documents i expressar les seves opinions sobre les recomanacions basades en l\u2019evid\u00e8ncia, en relaci\u00f3 amb els grups de migrant vulnerables.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, el Centre Europeu per a la Prevenci\u00f3 i el Control de les Malalties va nomenar un grup assessor d\u2019experts en infectologia, que conjuntament amb el panell cient\u00edfic va determinar les malalties infeccioses fonamentals a tenir en compte per a la seva posterior an\u00e0lisi i valoraci\u00f3. Aquestes van ser: tuberculosi activa i infecci\u00f3 tuberculosa latent, virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana, hepatitis B, hepatitis C, estrongiloidiasi i esquistosomiasi, a m\u00e9s de diverses malalties que es poden prevenir per vacunaci\u00f3, com xarampi\u00f3, parotiditis, rub\u00e8ola, dift\u00e8ria, t\u00e8tanus, tosferina, poliomielitis i les causades per Haemophilus influenzae<\/em>\u00a0de tipus b.<\/p>\n Les principals preguntes que es van fer els experts i que van tractar de respondre en aquesta guia van ser sobre la necessitat d\u2019oferir als migrants recent arribats proves de detecci\u00f3 de tuberculosi activa, infecci\u00f3 tuberculosa latent, virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana, hepatitis B i hepatitis C, estrongiloidiasi i esquistosomiasi, aix\u00ed com a qui haurien de dirigir-se i com es realitzarien.<\/p>\n Una altra q\u00fcesti\u00f3 plantejada va ser sobre el fet d\u2019aplicar la vacunaci\u00f3 contra xarampi\u00f3, parotiditis, rub\u00e8ola (triple v\u00edrica), dift\u00e8ria, t\u00e8tanus, tosferina, poliomielitis, Haemophilus influenzae\u00a0<\/em>tipus b i hepatitis B als migrants.<\/p>\n En tercer lloc es va plantejar quines serien les consideracions a tenir presents per a poder implementar-les en els pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Europea\/Espai Econ\u00f2mic Europeu. Quant a la documentaci\u00f3 a valorar es van definir els termes de cerca i les estrat\u00e8gies adequades per obtenir la informaci\u00f3 sobre cada malaltia infecciosa seleccionada, revisant publicacions a PubMed<\/em>, i en les bases de dades de revisions sistem\u00e0tiques Cochrane i\u00a0Embase<\/em>, en el per\u00edode de gener del 2005 al maig del 2016. Tamb\u00e9 es van tenir en compte documentacions com les guies existents i diversos assajos aleatoritzats controlats publicats sobre el tema. Totes les revisions sistem\u00e0tiques que sustenten aquesta guia es van dur a terme d\u2019acord amb les pautes d\u2019informaci\u00f3 PRISMA.<\/p>\n L\u2019enfoc de l\u2019evid\u00e8ncia de decisi\u00f3 GRADE es va utilitzar per avaluar la solidesa de les recomanacions basades en l\u2019evid\u00e8ncia, i aquesta es va catalogar com alta, moderada, baixa o molt baixa. Aquestes evid\u00e8ncies es van desenvolupar i qualificar mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de consens entre el grup assessor i el panell cient\u00edfic d\u2019experts que tamb\u00e9 van completar l\u2019enquesta addicional FACE, que compr\u00e8n una valoraci\u00f3 d\u2019aspectes com Factibilitat, Acceptabilitat, Cost i Equitat, per complementar la guia.<\/p>\n Al respecte es van definir tres categories: alta (m\u00e9s del 75% del panell d\u2019experts), mitja (del 50% al 75%) i baixa (menys del 50%). La revisi\u00f3 de l\u2019evid\u00e8ncia i el proc\u00e9s de desenvolupament d\u2019aquest document van comprendre tres revisions: els descobriments de la revisi\u00f3 de l\u2019evid\u00e8ncia, l\u2019esborrany de les declaracions basades en l\u2019evid\u00e8ncia, i finalment l\u2019esborrany de la pr\u00f2pia guia.<\/p>\n Aquesta guia, com s\u2019ha indicat, es centra en els migrants recent arribats a la Uni\u00f3 Europea\/Espai Econ\u00f2mic Europeu, considerant pa\u00eds d\u2019origen, circumst\u00e0ncies de migraci\u00f3, edat i g\u00e8nere, quan sigui rellevant. L\u2019evid\u00e8ncia disponible suggereix que \u00e9s probable que sigui efica\u00e7 i rendible examinar a nens, adolescents i adults migrants per a la detecci\u00f3 de la tuberculosi activa i infecci\u00f3 tuberculosa latent, virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana, virus d\u2019hepatitis C, virus d\u2019hepatitis B, estrongiloidiasi i esquistosomiasi, i d\u2019altra banda, en general existeix un clar benefici per incloure als migrants en programes de vacunaci\u00f3 i assegurar la seva actualitzaci\u00f3 quan sigui necessari. Tanmateix, aix\u00f2 dep\u00e8n en gran mesura de la c\u00e0rrega de la malaltia en els pa\u00efsos d\u2019origen dels migrants.<\/p>\n A continuaci\u00f3 es detallen les recomanacions de la guia per a cadascuna de les infeccions seleccionades com a priorit\u00e0ries pels experts:<\/p>\n La certesa de l\u2019evid\u00e8ncia segons GRADE va ser catalogada com a baixa. La fortalesa de la recomanaci\u00f3 ha de basar-se en els pa\u00efsos de proced\u00e8ncia que tinguin una incid\u00e8ncia interm\u00e8dia o alta de tuberculosi. Respecte a l\u2019escala FACE, els experts van catalogar aquest cribratge com a prioritat alta, acceptabilitat i factibilitat moderades per dur-lo a terme, i d\u2019alta equitat. Tot i que hi ha poques dades sobre el cost-efectivitat d\u2019aquests cribratges, tamb\u00e9 s\u2019associen a la incid\u00e8ncia de la malaltia del pa\u00eds d\u2019origen.<\/p>\n La certesa de l\u2019evid\u00e8ncia GRADE va ser catalogada com a baixa; la fortalesa de la recomanaci\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0 lligada a la incid\u00e8ncia de tuberculosi en el pa\u00eds d\u2019origen. Respecte a l\u2019escala FACE, es va determinar que aquesta proposta t\u00e9 caracter\u00edstiques id\u00e8ntiques al cribratge de la tuberculosi activa. Quant al cost-efectivitat, sembla ser major en migrants menors de 35 anys i sempre depenent de la incid\u00e8ncia de tuberculosi del pa\u00eds de proced\u00e8ncia.<\/p>\n D\u2019altra banda, \u00e9s necessari oferir la prova a tots els migrants adolescents i adults amb alt risc d\u2019exposici\u00f3 al virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana, i si \u00e9s positiva, donar l\u2019atenci\u00f3 i el tractament pertinents. Ambdues mesures tenen una certesa d\u2019evid\u00e8ncia GRADE baixa; la fortalesa de la recomanaci\u00f3 es va condicionar a que la prevalen\u00e7a del pa\u00eds d\u2019origen sigui major a 1%. Quant a l\u2019escala FACE pel cribratge del virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana, es va establir una prioritat alta, i acceptabilitat, factibilitat i equitat altes.<\/p>\n Quant al cost-efectivitat de la mesura, malgrat haver-hi poques dades, alguns estudis senyalen que una prova preco\u00e7 del virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana i el seu tractament \u00e9s cost-efectiu en poblacions d\u2019alta prevalen\u00e7a, per\u00f2 pel contrari, altres estudis senyalen una xifra molt baixa.<\/p>\n Oferir la immunitzaci\u00f3 completa a tots el migrants nens i adolescents procedents de pa\u00efsos amb una prevalen\u00e7a interm\u00e8dia\/alta en els quals no hi hagi evid\u00e8ncia d\u2019immunitat o vacunaci\u00f3.<\/p>\n La certesa d\u2019evid\u00e8ncia per aquestes recomanacions, segons GRADE, va ser catalogada com a baixa; la fortalesa de les recomanacions pel cribratge va ser condicionada segons la prevalen\u00e7a del pa\u00eds d\u2019origen i forta quant a la immunitzaci\u00f3 de nens i adolescents. A m\u00e9s, respecte a l\u2019escala FACE es va consensuar prioritat alta, acceptabilitat moderada i factibilitat i equitat d\u2019aquestes mesures, altes. El cost-efectivitat del cribratge va ser efectiu fins i tot pels migrants de pa\u00efsos amb baixa prevalen\u00e7a d\u2019hepatitis B. La vacunaci\u00f3 d\u2019adults sense factors de risc addicionals sembla proporcionar un discret benefici de salut pels costos que suposa.<\/p>\n En els migrants positius per aquesta segona prova s\u2019ha de donar atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i tractament de la infecci\u00f3. La certesa d\u2019evid\u00e8ncia GRADE per aquesta mesura va ser moderada, i la fortalesa de la mateixa est\u00e0 condicionada a la prevalen\u00e7a interm\u00e8dia\/alta del virus d\u2019hepatitis C en el pa\u00eds d\u2019origen (igual o major a 2%).<\/p>\n Quant a l\u2019escala FACE, la prioritat es va determinar com a mitjana, la factibilitat de la recomanaci\u00f3 \u00e9s baixa i l\u2019acceptabilitat i equitat s\u00f3n moderades. Respecte al cost-efectivitat, una an\u00e0lisi a Fran\u00e7a va determinar que \u00e9s moderat quant a la detecci\u00f3 d\u2019anticossos en els genotips virals 1 i 4 i la detecci\u00f3 d\u2019ARN pels genotips 2 i 3. La detecci\u00f3 d\u2019anticossos i ter\u00e0pia t\u00e9 un alt impacte en els pressupostos, tot i que podria ser m\u00e9s cost-efectiva del que estimen els estudis analitzats.<\/p>\n La certesa d\u2019evid\u00e8ncia GRADE es va catalogar com a baixa i la fortalesa de la recomanaci\u00f3 est\u00e0 condicionada al pa\u00eds d\u2019origen dels migrants. Respecte a l\u2019escala FACE, es van estipular prioritat mitjana, baixa acceptabilitat i factibilitat i equitat moderades per aquestes recomanacions. Existeixen poques dades del cost-efectivitat de les mesures proposades en aquestes dues malalties infeccioses, per\u00f2 suggereixen (amb una limitada evid\u00e8ncia) que el tractament seria l\u2019estrat\u00e8gia m\u00e9s cost-efectiva, tot i que per la incertesa i diversos motius, no seria traslladable als migrants a la Uni\u00f3 Europea\/Espai Econ\u00f2mic Europeu.<\/p>\n 1) Cribratge de tuberculosi activa:<\/strong> la recomanaci\u00f3 basada en l\u2019evid\u00e8ncia per a la seva detecci\u00f3 consistiria en realitzar una radiografia de t\u00f2rax tan aviat com sigui possible, despr\u00e9s de l\u2019arribada dels migrants procedents de pa\u00efsos amb alta incid\u00e8ncia de tuberculosi. Aquells en els quals es detectin alteracions han de ser remesos a un centre per confirmar la tuberculosi activa i realitzar un cultiu d\u2019esput per detectar Mycobaterium tuberculosis<\/em>.<\/p>\n 2) Tuberculosi latent:<\/strong> la recomanaci\u00f3 basada en l\u2019evid\u00e8ncia proposada va consistir en oferir la realitzaci\u00f3 de la prova de la tuberculina cut\u00e0nia o b\u00e9 la prova d\u2019alliberament d\u2019interfer\u00f3 gamma, tan aviat com sigui possible despr\u00e9s de l\u2019arribada, per a tots les migrants procedents de pa\u00efsos amb alta incid\u00e8ncia de la malaltia, a m\u00e9s de proporcionar la deguda atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i adequat tractament.<\/p>\n 3) Virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana:<\/strong> les recomanacions basades en l\u2019evid\u00e8ncia consistirien en realitzar el cribratge enfront al virus d\u2019immunodefici\u00e8ncia humana als migrants que han viscut en comunitats amb alta prevalen\u00e7a de la malaltia (major o igual a 1%). Si la prova \u00e9s positiva, s\u2019ha de facilitar atenci\u00f3 i tractament segons contemplen les guies cl\u00edniques.<\/p>\n 4) Hepatitis B:<\/strong> les recomanacions proposades basades en l\u2019evid\u00e8ncia consisteixen en proporcionar el cribratge de la determinaci\u00f3 d\u2019antigen de superf\u00edcie de l\u2019hepatitis B, antic\u00f2s del nucli del virus de l\u2019hepatitis B i antic\u00f2s de superf\u00edcie del virus de l\u2019hepatitis B, aix\u00ed com el tractament de l\u2019hepatitis B, als migrants procedents de pa\u00efsos amb una prevalen\u00e7a de la malaltia interm\u00e8dia\/alta (de 2% a 5% d\u2019antigen de superf\u00edcie de l\u2019hepatitis B).<\/p>\n 5) Hepatitis C:<\/strong> les recomanacions basades en l\u2019evid\u00e8ncia consisteixen en oferir un cribratge de detecci\u00f3 d\u2019anticossos enfront al virus de l\u2019hepatitis C als migrants procedents de pa\u00efsos end\u00e8mics pel virus (igual o major a 2%) i una prova addicional d\u2019ARN per a qui presenta anticossos.<\/p>\n 6) Estrongiloidiasi i esquistosomiasi:<\/strong> la recomanaci\u00f3 basada en l\u2019evid\u00e8ncia per estrongiloidiasi consisteix en oferir un cribratge serol\u00f2gic i el seu tractament en els positius per a tots els migrants que procedeixen de pa\u00efsos d\u2019\u00c0sia, \u00c0frica, Orient Mitj\u00e0, Oceania i Llatinoam\u00e8rica, amb alta endemicitat de la infecci\u00f3. Quant a l\u2019esquistosomiasi, es va recomanar oferir el cribratge serol\u00f2gic i el tractament pels positius, a tots els migrants procedents de l\u2019\u00c0frica subsahariana i \u00e0rees focals de transmissi\u00f3 en \u00c0sia, Am\u00e8rica del Sud i nord d\u2019\u00c0frica amb alta endemicitat de la malaltia infecciosa.<\/p>\n 7) Malalties infeccioses que es poden prevenir amb vacunes:<\/strong> les recomanacions basades en l\u2019evid\u00e8ncia proposades s\u00f3n les seg\u00fcents: oferir a tots els migrants nens i adolescents sense registres d\u2019immunitzaci\u00f3 la vacuna contra xarampi\u00f3, rub\u00e8ola i parotiditis (triple v\u00edrica), com una prioritat. La certesa d\u2019evid\u00e8ncia GRADE es va catalogar com a baixa. Alhora, s\u2019ha d\u2019oferir la vacuna triple v\u00edrica a tots els migrants adults sense dades d\u2019immunitzaci\u00f3, fins i tot a aquells que tenen una dosi aplicada i segons els protocols del pa\u00eds hostatger. La certesa d\u2019evid\u00e8ncia GRADE va ser molt baixa. Tamb\u00e9 es proposa oferir com a prioritat la vacunaci\u00f3 enfront a dift\u00e8ria, t\u00e8tanus, tosferina, poliomielitis i\u00a0Haemophylus influenzae<\/em>\u00a0tipus b (DTaP, IPV, Hib) a tots els migrants nens i adolescents sense registres d\u2019immunitzaci\u00f3. Certesa d\u2019evid\u00e8ncia baixa.<\/p>\n D\u2019igual manera, es planteja oferir la vacuna contra aquestes malalties a tot migrant adult sense registres d\u2019immunitzaci\u00f3, d\u2019acord a les pautes existents en el pa\u00eds d\u2019acollida. Si aix\u00f2 no fos possible, a tot migrant adult hauria d\u2019aplicar-se una primera dosi de dift\u00e8ria, t\u00e8tanus i poliu. La certesa d\u2019evid\u00e8ncia \u00e9s molt baixa. La fortalesa d\u2019aquestes recomanacions \u00e9s forta per a nens i adolescents i condicionada pels migrants adults.<\/p>\n El panell d\u2019experts va classificar aquestes mesures com altes quant a prioritat, acceptabilitat, factibilitat i equitat, d\u2019acord a l\u2019escala FACE.<\/p>\n Respecte a cost-efectivitat, tot i que existeix poca literatura sobre el tema en migrants, sembla que les proves serol\u00f2giques s\u00f3n menys cost-efectives que la immunitzaci\u00f3 en els nens migrants. En els refugiats, abans de partir, aquestes vacunacions semblen ser cost-efectives i disminueixen les malalties que es poden prevenir amb vacunes.<\/p>\n El Dr. Jos\u00e9 A. P\u00e9rez Molina, CSUR de Malalties Tropicals, membre del Servei de Malalties Infeccioses de l\u2019Hospital Universitari Ram\u00f3n y Cajal de Madrid, Espanya, i President del Grup d\u2019Estudi de la Sida de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Cl\u00ednica, ha valorat per a Medscape en Espanyol <\/em>diverses q\u00fcestions sobre aquest document.<\/p>\n Respecte als controls que actualment es realitzen a Espanya als migrants regulars a la seva arribada, quant a malalties infeccioses i vacunes es refereix, senyala que \u201ca Espanya existeixen protocols de vacunaci\u00f3 per adults i nens, aix\u00ed com protocols espec\u00edfics per a migrants, que es poden aplicar tant en atenci\u00f3 prim\u00e0ria com especialitzada. Quant al cribratge de malalties infeccioses, \u00e9s possible realitzar-lo en el nostre mitj\u00e0, tot i que no hi ha documents d\u2019aplicaci\u00f3 a nivell nacional i dep\u00e8n bastant de la comunitat aut\u00f2noma o del centre sanitari concret\u201d<\/em>.<\/p>\n El Dr. P\u00e9rez Molina refereix que li sembla factible la implantaci\u00f3 de les recomanacions de cribratge i vacunaci\u00f3 que proposa la guia, \u201cja que es fa de forma habitual en centres especialitzats en patologia importada, o que tenen un percentatge significatiu de poblaci\u00f3 migrant. Les barreres que podem trobar per dur-les a terme fonamentalment s\u00f3n desconeixement de la necessitat de fer cribratge de determinades infeccions menys habituals i manca de mitjans o recursos, cosa que es soluciona amb m\u00e9s formaci\u00f3 i inversi\u00f3, de forma especial en atenci\u00f3 prim\u00e0ria, que \u00e9s el primer recurs sanitari al qual accedeix la poblaci\u00f3 migrant\u201d<\/em>.<\/p>\n Quant a si es va ometre algun agent infecci\u00f3s tant per la seva prevalen\u00e7a com per nocivitat en aquesta guia, el Dr. P\u00e9rez Molina senyala: \u201cM\u2019ha sorpr\u00e8s molt que no inclogui el cribratge de la infecci\u00f3 per T. cruzi, causant de la malaltia de Chagas, en les poblacions de major risc. \u00c9s una infecci\u00f3 end\u00e8mica a Llatinoam\u00e8rica que es cronifica sense donar s\u00edmptomes durant molts anys, i s\u2019estima que a Europa hi ha m\u00e9s de 100.000 casos\u201d<\/em>.<\/p>\n Aix\u00ed mateixa, l\u2019especialista afegeix: \u201cTot i que l\u2019efic\u00e0cia del seu tractament est\u00e0 discutida, \u00e9s una infecci\u00f3 que pot transmetre\u2019s de mare a fill amb les conseq\u00fc\u00e8ncies de morbimortalitat augmentada en aquests nens i la possibilitat que romanguin amb la infecci\u00f3 de per vida si no es diagnostica. El tractament de les mares infectades abans de l\u2019embar\u00e0s evita aquesta transmissi\u00f3. Les proves diagn\u00f2stiques s\u00f3n senzilles, segures i, a m\u00e9s, barates\u201d<\/em>.<\/p>\n Sobre els perills quant a malalties infecto-contagioses que podrien suposar els migrants irregulars, que no contempla la guia, \u201cdes de la derogaci\u00f3 del Reial Decret 16\/2012 a Espanya, qualsevol migrant t\u00e9 dret a l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria, i en el cas de les malalties transmissibles, fins i tot quan estava en vigor, hi havia moltes escletxes legals per atendre\u2019ls. Pel cas concret de les malalties infeccioses, l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria dels migrants, a m\u00e9s d\u2019un dret social b\u00e0sic (com el de qualsevol persona), t\u00e9 l\u2019avantatge de millorar la salut individual, aix\u00ed com la col\u00b7lectiva, a l\u2019evitar la transmissi\u00f3 a la resta de la societat\u201d<\/em>, senyala l\u2019especialista.<\/p>\n \u201cLes infeccions no entenen de la situaci\u00f3 legal de la persona a qui infecten, i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una correcta prevenci\u00f3 i tractament al final ens perjudica a tots. En aquest sentit, destacaria malalties com la tuberculosi, que es transmet per via a\u00e8ria, i pot afectar a qualsevol individu si la font no est\u00e0 correctament estudiada i cuidada\u201d<\/em>, conclou el Dr. P\u00e9rez Molina.<\/p>\n Cap dels membres del panell va declarar tenir algun conflicte d\u2019inter\u00e8s econ\u00f2mic en relaci\u00f3 a la seva participaci\u00f3 en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquesta guia. El Dr. P\u00e9rez Molina ha declarat no tenir cap conflicte d\u2019inter\u00e8s econ\u00f2mic pertinent.<\/p>\n <\/p>\nDonant resposta a preguntes clau<\/h3>\n
Detall de les mesures de cada infecci\u00f3<\/h3>\n
Valoracions de l\u2019expert<\/h3>\n