[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Tanmateix, rara vegada condueixen a una curaci\u00f3, i els investigadors estan explorant nous enfocs que podrien ser m\u00e9s efectius sols o en combinaci\u00f3.<\/p>\n
Els moduladors d\u2019assemblatge de la c\u00e0psida (CAM) interfereixen amb la prote\u00efna central del VHB, que exerceix un paper en l\u2019empaquetament del material gen\u00e8tic viral en una coberta de nucleoc\u00e0psida. Aix\u00f2 condueix a la producci\u00f3 de virus defectuosos que no es poden replicar. Les CAM tamb\u00e9 inhibeixen la formaci\u00f3 d\u2019ADN circular tancat covalentment de VHB (cccADN), probablement a l\u2019interferir amb el desmuntatge de la c\u00e0psida, un pas preco\u00e7 en la replicaci\u00f3 viral.<\/p>\n
JNJ-56136379 (JNJ-6379 per abreviar) \u00e9s una CAM que est\u00e0 desenvolupant Janssen. Fabien Zoulim, de l\u2019INSERM Cancer Research Institute a Lyon, Fran\u00e7a, va informar els descobriments d\u2019un estudi que va avaluar l\u2019activitat antiviral, la seguretat i la farmacocin\u00e8tica de JNJ-6379 durant 4 setmanes, seguides de 8 setmanes de seguiment, en les persones que van rebre tractament per a l\u2019hepatitis B per primer cop.<\/p>\n
Aquest assaig de fase 1b va incloure a 48 persones amb infecci\u00f3 cr\u00f2nica per VHB i nivells d\u2019ADN del VHB per sobre de 2.000 UI\/ml. M\u00e9s del 80% eren homes, la majoria eren blancs i l\u2019edat mitjana era d\u2019aproximadament 40 anys. Aproximadament una quarta part de les persones amb hepatitis B \u2018e\u2019 (HBeAg) eren positives. En la seva majoria tenien fibrosi hep\u00e0tica lleu o absent (estadi F0-F1); cap tenia fibrosi avan\u00e7ada o cirrosi.<\/p>\n
Els participants van ser assignats a rebre JNJ-6379 en dosis de 25 mg (despr\u00e9s d\u2019una dosi de c\u00e0rrega de 100 mg), 75 mg, 150 mg, 250 mg o un placebo un cop al dia durant 4 setmanes.<\/p>\n
En el Congr\u00e9s Internacional del Fetge de l\u2019EASL del 2018 a l\u2019abril, Zoulim va informar dels primers resultats dels tres primers grups. Despr\u00e9s de 4 setmanes de tractament, l\u2019ADN del VHB va disminuir en -2,16, -2,89 y -2,70 log10 en els grups de 25 mg, 150 mg i 75 mg, respectivament. A The Liver Meeting, va informar que l\u2019ADN del VHB tamb\u00e9 va disminuir en -2,70 log10<\/sub> en el grup de 250 mg a les 4 setmanes. Al final del tractament, el 38% en els grups de 75 mg i 150 mg i el 56% en el grup de 250 mg tenia un ADN del VHB indetectable.<\/p>\n Els nivells virals van comen\u00e7ar a elevar-se despr\u00e9s d\u2019interrompre el tractament. Aquells en el grup de 25 mg van veure com el seu ADN del VHB tornava gaireb\u00e9 al nivell de refer\u00e8ncia. L\u2019augment va ser m\u00e9s lent en els grups de dosi interm\u00e8dia i el nivell es va mantenir baix en el grup de dosi m\u00e9s alta. Al final de les 8 setmanes de seguiment (4 en tractament i 4 fora de tractament), els nivells de l\u2019ADN del VHB van ser -0,27, -1,71, -1,51 i -2,19 log10<\/sub> per sota del nivell de refer\u00e8ncia en els grups de dosis respectius.<\/p>\n Els nivells de l\u2019ARN del VHB van mostrar un patr\u00f3 oposat, caient en -2,30, -1,85, -1,83 i 1,43 log10<\/sub> en els grups respectius. Al final del tractament, el 75% en els grups de 75 mg i 150 mg i el 89% en el grup de 250 mg tenia un ARN del VHB indetectable, per\u00f2 el nombre de pacients amb dades d\u2019ARN era petit.<\/p>\n Els nivells d\u2019ADN i ARN virals van canviar poc en el grup de placebo (-0,11 i -0,02 log10<\/sub>, respectivament). Despr\u00e9s de 4 setmanes de tractament, cap receptor de placebo tenia ADN del VHB per sota del nivell de quantificaci\u00f3, tot i que el 36% tenia ARN del VHB indetectable.<\/p>\n No es van observar canvis notables en els nivells d\u2019antigen de superf\u00edcie de l\u2019hepatitis B (HBsAg) o HBeAg, el que, segons Zoulim, era d\u2019esperar amb un per\u00edode de tractament tan curt.<\/p>\n El tractament va ser generalment ben tolerat. Tres persones van tenir events adversos greus (grau 3-4). Una persona en el grup de 150 mg va suspendre el tractament preco\u00e7 degut a l\u2019elevaci\u00f3 dels enzims hep\u00e0tics.<\/p>\n JNJ-6379 \u201cvan demostrar una potent activitat antiviral al reduir l\u2019ADN del VHB i l\u2019ARN del VHB\u201d<\/em>, van concloure els investigadors.<\/p>\n Notant que va haver-hi un augment limitat en l\u2019activitat antiviral en dosis m\u00e9s altes, Jordan Feld, de la University Health Network a Toronto, qui va presentar un \u201cinforme\u201d dels estudis d\u2019hepatitis viral a The Liver Meeting, va suggerir que podria ser necess\u00e0ria una dosi m\u00e9s alta per interrompre les c\u00e0psides formades i evitar la reposici\u00f3 de cccADN.<\/p>\n Un altre equip d\u2019investigaci\u00f3 va presentar els descobriments d\u2019un assaig de fase 1b d\u2019un altre CAM inhibidor de nucli conegut com ABI-H0731. Aquest estudi va incloure principalment a homes asi\u00e0tics. Novament, els participants van ser assignats a rebre una de les quatre dosis del medicament o un placebo durant 4 setmanes.<\/p>\n Man-Fung Yuen de l\u2019Hospital Queen Mary a Hong Kong va informar que l\u2019ADN del VHB va disminuir en aproximadament -1,5, aproximadament -2,0 i gaireb\u00e9 -3,0 log10<\/sub>, respectivament, en els grups de dosis de 100 mg, 200 mg i 300 mg. Aquells que van ser negatius per HBeAg van veure majors disminucions que aquells que van ser positius per HBeAg. Tot i que nom\u00e9s va haver-hi dos pacients avaluables en el grup de 400 mg, van tenir una caiguda mitjana impressionant de -3,9 log10<\/sub>. Aqu\u00ed, les reduccions d\u2019ARN del VHB es van correspondre amb les disminucions de l\u2019ADN del VHB. De nou, no es van observar canvis significatius en els nivells de HBeAg o HBsAg.<\/p>\n L\u2019equip de Yuen tamb\u00e9 va concloure que ABI-H0731 va conferir \u201cactivitat antiviral potent\u201d<\/em> i va justificar un estudi addicional.<\/p>\n Molts experts creuen que es necessitar\u00e0 un enfoc combinar per aconseguir una curaci\u00f3 funcional per a l\u2019hepatitis B. En base a aquests descobriments, els assajos de fase 2 de JNJ-6379 i ABI-H0731 m\u00e9s antivirals an\u00e0legs de nucle\u00f2sids\/nucle\u00f2tids estan actualment en curs.<\/p>\n <\/p>\n