[et_pb_section bb_built=”1″ disabled_on=”off|off|off” _builder_version=”3.0.106″ custom_margin=”|||” custom_padding=”0px||0px|” next_background_color=”#000000″][et_pb_row custom_padding=”0px||0px|” _builder_version=”3.0.106″ background_size=”initial” background_position=”top_left” background_repeat=”repeat”][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_post_title author=”off” date_format=”d\/m\/Y” comments=”off” featured_placement=”background” text_background=”on” text_bg_color=”#ffffff” module_class=”ac-post-title-section-0″ _builder_version=”3.0.106″ title_font=”Montserrat|600|||||||” title_text_color=”#2d2d2d” title_letter_spacing=”-1px” title_line_height=”1.2em” meta_font=”Open Sans||||||||” meta_text_color=”rgba(45,45,45,0.5)” text_orientation=”center” custom_margin=”|||” custom_padding=”|20px|20px|20px” title_text_align=”center” meta_font_size=”13px” meta_text_align=”center”]<\/p>\n
<\/p>\n
[\/et_pb_post_title][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section][et_pb_section bb_built=”1″ specialty=”on” _builder_version=”3.0.106″ custom_padding=”0px|||” prev_background_color=”#000000″ next_background_color=”#000000″][et_pb_column type=”2_3″ specialty_columns=”2″][et_pb_row_inner admin_label=”Fila” _builder_version=”3.0.106″][et_pb_column_inner type=”4_4″ saved_specialty_column_type=”2_3″][et_pb_text admin_label=”Contenido Entrada 1″ ul_type=”square” module_class=”ac-posts-content” _builder_version=”3.0.106″ text_orientation=”justified” background_layout=”light”]<\/p>\n
Durant anys o d\u00e8cades, la infecci\u00f3 cr\u00f2nica pel virus de l\u2019hepatitis B o C (VHB o VHC), el consum excessiu d\u2019alcohol, la malaltia del fetge gras o altres causes de dany hep\u00e0tic poden conduir al desenvolupament de cirrosis i CHC, el tipus m\u00e9s com\u00fa de c\u00e0ncer que s\u2019origina en el fetge. El CHC sovint es diagnostica en una etapa tardana, \u00e9s dif\u00edcil de tractar i \u00e9s una de les principals causes de mort per c\u00e0ncer a tot el m\u00f3n.<\/p>\n
Un creixent cos d\u2019investigaci\u00f3 suggereix que l\u2019aspirina pot ajudar a reduir el risc de c\u00e0ncer. Tamb\u00e9 s\u2019ha demostrat que l\u2019aspirina di\u00e0ria en dosis baixes, recomanada per prevenir la malaltia cardiovascular en les persones amb alt risc, redueix el risc de c\u00e0ncer colorrectal. Tamb\u00e9 sembla reduir la probabilitat de desenvolupar altres tipus de c\u00e0ncer. Per\u00f2 l\u2019\u00fas regular d\u2019aspirina tamb\u00e9 comporta riscos, incl\u00f2s el sagnat gastrointestinal.<\/p>\n
La Dra. Tracey Simon, de l\u2019Hospital General de Massachusetts a Boston i els seus col\u00b7legues, van avaluar l\u2019efecte de l\u2019\u00fas de l\u2019aspirina sobre el risc de desenvolupar c\u00e0ncer de fetge en dos grans estudis de cohort. L\u2019estudi de salut d\u2019infermeres va inscriure a 121.706 dones el 1976 i l\u2019estudi de seguiment de professionals de salut va inscriure a 51.529 homes el 1986. L\u2019an\u00e0lisi agrupada va incloura a 133.371 individus que van respondre preguntes de salut inicials.<\/p>\n
L\u2019\u00fas regular d\u2019aspirina es va definir com prendre almenys 325 mg d\u2019aspirina com a m\u00ednim dos cops per setmana. Un total de 58.855 persones van dir que usaven regularment aspirina, mentre que 74.516 no ho feien.<\/p>\n
En ambd\u00f3s grups, aproximadament dos ter\u00e7os eren dones, gaireb\u00e9 totes eren blanques, l\u2019edat mitjana era a principis dels anys seixanta i poc m\u00e9s del 10% eren fumadors actuals. Els usuaris regulars d\u2019aspirina eren m\u00e9s propensos que els no usuaris a tenir pressi\u00f3 arterial alta (37% enfront al 26%, respectivament) i a usar estatines (12% enfront al 6%). Al voltant del 20% tamb\u00e9 va informar haver usat medicaments antiinflamatoris no astero\u00efdeus (AINEs).<\/p>\n
Durant el seguiment, es van diagnosticar 37 casos nous de CHC entre els usuaris habituals d\u2019aspirina (1,738.231 persones\/any de seguiment) i es van detectar 71 casos entre no usuaris (2,493.957 persones\/any).<\/p>\n
El risc de desenvolupar CHC es va reduir en un 49% entre els usuaris d\u2019aspirina en comparaci\u00f3 amb els no usuaris en una an\u00e0lisi multivariada que va incloure dades demogr\u00e0fiques, \u00edndex de massa corporal, consum d\u2019alcohol, tabaquisme, activitat f\u00edsica i factors de risc cardiovascular. Es va observar un grau similar de reducci\u00f3 de risc tant per dones com per homes (51% i 46%, respectivament).<\/p>\n
A l\u2019observar les dosis acumulades al llarg del temps, es va observar una reducci\u00f3 significativa en el risc de CHC entre les persones que van usar almenys 1,5 tauletes d\u2019aspirina (487,5 mg) per setmana, o l\u2019equivalent d\u2019aproximadament 70 mg per dia.<\/p>\n
Quant a la durada de l\u2019\u00fas, entre els usuaris actuals d\u2019aspirina va haver-hi una major reducci\u00f3 del risc de CHC amb un \u00fas m\u00e9s prolongat. L\u2019\u00fas regular per fins a cinc anys es va associar amb una reducci\u00f3 del 13%, de 5 a 10 anys amb una reducci\u00f3 del 41% i de 10 o m\u00e9s anys amb una reducci\u00f3 del risc del 49%. Entre aquells que van utilitzar anteriorment l\u2019aspirina, el risc de CHC va tornar al nivell dels no usuaris vuit anys despr\u00e9s de deixar de prendre\u2019ls.<\/p>\n
En conjunt, un benefici significatiu de l\u2019aspirina va ser evident despr\u00e9s de cinc o m\u00e9s anys d\u2019\u00fas amb una dosi mitjana d\u2019almenys 1,5 tauletes per setmana, segons Simon. En contrast, no va haver-hi una reducci\u00f3 aparent del risc de CHC associada amb l\u2019\u00fas d\u2019acetaminof\u00e8n o AINEs sense aspirina.<\/p>\n
\u201cEls nostres descobriments suggereixen que els efectes quimio-preventius potencials de l\u2019aspirina poden estendre\u2019s m\u00e9s enll\u00e0 del c\u00e0ncer colorrectal\u201d<\/em>, van concloure els investigadors. \u201cComprendre la base mec\u00e0nica d\u2019aquestes associacions pot ajudar a informar el desenvolupament de noves estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria antiinflamat\u00f2ries de CHC\u201d<\/em>.<\/p>\n Amb respecte als mecanismes biol\u00f2gics subjacents a l\u2019efecte, Simon va suggerir que l\u2019efecte antiinflamatori de l\u2019aspirina podria retardar la progressi\u00f3 de la fibrosi o reduir directament el risc de CHC. Va dir que tamb\u00e9 hi ha dades que mostren que l\u2019aspirina redueix l\u2019acumulaci\u00f3 de l\u00edpids en el fetge, el que podria exercir un paper en la prevenci\u00f3 del CHC en persones amb malaltia del fetge gras.<\/p>\n <\/p>\n