Virus d’Immunodeficiència Humana i fetge: l’impacte de la coinfecció amb virus hepatotròpics
El virus de la immunodeficiència humana (VIH) predisposa al dany hepàtic durant la coinfecció amb el virus de l’hepatitis E (VHE) i augmenta la replicació del virus de l’hepatitis C (VHC).
Les coinfeccions pel virus del VIH-hepatitis B (VHB) són comunes. A Mèxic, els virus hepatotròpics són els principals agents causants de la malaltia hepàtica. Tanmateix, la informació sobre les coinfeccions per VIH és limitada al país.
1) Introducció
La malaltia hepàtica és una característica comuna de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) no tractada i tractada amb antiretrovirals. Actualment, la malaltia hepàtica representa la segona causa de mortalitat en la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) que representa el 14-18% de totes les morts, i el 50% de les morts entre pacients hospitalitzats amb infecció per VIH en teràpia antiretroviral (TAR).
El VIH en si pot afectar al fetge. En pacients monoinfectats per VIH, les altes càrregues de VIH constitueixen un factor de risc independent per a l’esteatosi crònica i l’elevació d’alanina aminotransferasa (ALT). Una càrrega de VIH detectable combinada amb aspartat aminotransferasa (AST) – índex de proporció de plaquetes (APRI) major que 1,5 és un factor de risc de desenvolupament de malaltia hepàtica i precisa per a fibrosi significativa [1].
El fetge pot tenir un paper important en la filtració i eliminació del VIH de la sang i, per tant, pot concentrar virus infecciosos i productes virals [2]. Mentre que es troba principalment en els macròfags hepàtics, les evidències mostren que el VIH també pot ser internalitzat pels hepatòcits, on pot romandre infecciós o fins i tot patir un baix nivell de replicació [3]. Després de la TAR, la persistència del VIH sembla estar associada amb una penetració deficient de les drogues en diversos teixits, inclòs el fetge. A més, la presència duradora del VIH en el fetge estimula la inflamació crònica i la fibrogènesi [1]. Les baixes concentracions locals de fàrmacs poden promoure un baix nivell de replicació del VIH, el que ha demostrat ser suficient per afavorir l’expressió d’altres antígens del virus hepàtic. De fet, s’accepta que els virus hepatotròpics contribueixen en gran mesura a la lesió hepàtica en pacients infectats pel VIH [2].
Fins fa uns anys, el virus de l’hepatitis C (VHC) i el virus de l’hepatitis B (VHB) es consideraven els principals virus hepatotròpics relacionats amb la lesió hepàtica crònica. Avui en dia, s’entén que el virus de l’hepatitis E (VHE), el principal agent causant de l’hepatitis aguda a tot el món, també pot induir infeccions hepàtiques cròniques en persones immunocompromeses, incloses les infectades pel VIH [4].
Amb l’objectiu principal de l’eradicació de l’hepatitis viral el 2030 recolzar per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la identificació de la situació mundial actual de coinfeccions amb VIH i virus hepatotròpics és prioritària, particularment en regions geogràfiques on les malalties hepàtiques representen una preocupació important.
A Mèxic, la lesió hepàtica constitueix la quarta causa de mort en adults (http://www.conapo.gob.mx http://pda.salud.gob.mx/cubos/). No obstant, hi ha pocs estudis sobre les coinfeccions per VIH/VHB i VIH/VHC i l’estudi de la coinfecció per VIH/VHE no s’ha documentat al país. És necessari dissenyar millors estratègies de diagnòstic sobre la base de la comprensió de l’epidemiologia i la fisiopatologia de la coinfecció per VIH amb virus hepatotròpics.
2) VIH: coinfecció amb VHB i VHC
Mèxic té la taxa de mortalitat més alta a Amèrica Llatina degut a la cirrosi hepàtica. La malaltia hepàtica per alcohol i el VHC són les causes més freqüents de cirrosi al país, seguides d’infeccions per VHB (http://www.inegi.org.mx/est/contenidos/proyectos/registros/vitales/mortalidad/tabulados/ConsultaMortalidad.asp). Segons l’agència de salut del govern local a Mèxic (Secretaria de Salut, SSA) del 1983 al 2018, s’han reportat un total de 196.227 casos de VIH/sida (http://www.gob.mx/censida). A nivell mundial, s’accepta que una alta proporció de pacients VIH+ viuen amb VHC. Al nord de Mèxic, s’ha informat una baixa seroprevalença de coinfecció per VIH/VHC [6]. Malgrat això, l’anàlisi de pacients infectats per VIH amb fibrosi hepàtica ha mostrat una malaltia hepàtica accelerada en condicions de coinfecció per VHC i, l’abús del consum d’alcohol augmenta significativament el risc de fibrosi avançada i cirrosi en la coinfecció per VIH/VHC en diferents poblacions a tot el món [1]. Per tant, es necessiten estudis més profunds en regions geogràfiques on la malaltia hepàtica és comuna per definir el paper exacte de la coinfecció per VIH/VHC en la funció hepàtica.
S’accepta que un 10% dels pacients amb VHB+ estan coinfectats amb VIH a tot el món i la mortalitat relacionada amb el fetge és significativament major en individus coinfectats amb VIH/VHB que en aquells infectats amb VIH o VHB sols. A més, s’ha trobat hepatitis oculta B (OBI) definida com infecció per VHB amb nivells indetectables d’HBsAg en pacients immunodeprimits. A Mèxic, l’OBI s’ha documentat en individus infectats pel VIH [7] i s’ha documentat una incidència del 29% de coinfecció per VIH/VHB relacionada amb malaltia hepàtica avançada en poblacions de baixos ingressos de Mèxic [8]. L’estudi del VIH en coinfecció amb VHB i VHC és particularment rellevant tenint en compte que aquests virus comparteixen mecanismes de transmissió.
3) VIH i VHE
El VHE representa un important problema de salut pública com el principal promotor de l’hepatitis viral aguda a tot el món i, en el context de la immunosupressió, pot causar infeccions cròniques i promoure el dany hepàtic. Un gran nombre de les infeccions cròniques relacionades amb el VHE descrites en la data corresponen a pacients que reben òrgans i hi ha disponible informació limitada sobre la coinfecció amb VIH.
La prevalença global de la coinfecció de VIH/VHE no està ben establerta, amb taxes variables que depenen de l’àrea geogràfica i la població d’estudi, així com l’anàlisi de detecció de VHE emprat (PCR, immunotransferència o ELISA). Per exemple, quan es considera la prevalença d’anticossos IgG en sèrum contra el VHE (anti-VHE) en pacients amb VIH, varia entre l’1% i el 45% de la població. A més, s’han informat casos en els quals la detecció per PCR és positiva pel VHE, però negativa per IgG i/o IgM anti-VHE probablement degut a la deficiència en la producció d’anticossos coma resultat de la infecció per VIH [9].
El VHE té una alta incidència en els països en desenvolupament, on pot tenir lloc la transmissió vertical [5]. A Mèxic, la SSA no reporta casos de VHE+. No obstant, recentment vam informar sobre la circulació del genotip 1 del VHE a l’oest de Mèxic [10] i els genotips 2 i 3 s’han informat prèviament de fonts humanes i animals, respectivament, al país [5].
Els estudis de diferents regions geogràfiques han caracteritzat factors de risc com l’ús de drogues, orientació sexual, cria i/o consum de carn de porc, recompte de limfòcits CD4 a la sang, càrrega viral del VIH, ús d’ART, etapa de la sida, coinfecció amb VHA, VHB, VHC, cirrosi i edat. Dins d’aquests factors, el recompte de limfòcits CD4+ de <100-200 cèl·lules/mm3, una immunosupressió severa, és el factor més associat amb la infecció per VHE en pacients infectats per VIH a tot el món [9]. Tanmateix, l’estudi de regions específiques, inclòs Mèxic, amb la finalitat d’establir els factors de risc per a la coinfecció per VIH/VHE encara està en progrés.
4) Observacions
En els últims anys, els escenaris epidemiològics del VHB, VHC, VHE i VIH han canviat, i les dades precises sobre la prevalença de les taxes d’infecció/coinfecció encara són limitades. A Mèxic, entre els pacients infectats pel VIH, particularment en aquells amb un baix nivell socioeconòmic, l’hepatitis viral en coinfecció amb VIH pot exercir un paper central en els escenaris epidemiològics de la lesió hepàtica. Tanmateix, existeixen estudis limitats sobre coinfeccions per VIH/VHB i VIH/VHC. A més, donat que el VHE no es prova comunament com un agent causant de la malaltia hepàtica a Mèxic, l’impacte de la coinfecció per VIH/VHE en la malaltia hepàtica és desconegut al país.
Actualment, es desconeixen quins factors de risc predisposen a les coinfeccions; quins genotips de VHB, VHC i VHE circulen en pacients infectats amb VIH i el seu paper en el desenvolupament de malaltia hepàtica en regions específiques.
Es requereixen estudis sistemàtics i un coneixement més profund de la coinfecció per VIH amb virus hepatotròpics. És necessari aclarir els factors de risc, complicacions i epidemiologia, tant a nivell regional com global. En total, els metges podran gestionar millor la malaltia hepàtica.
Font: sciencedirect.com
Referències:
[1] M. Ganesan, L.Y. Poluektova, K.K. Kharbanda, N.A. Osna. Liver as a target of human immunodeficiency virus infection. World J Gastroenterol, 24 (2018), pp. 4728-4737. CrossRefView Record in ScopusGoogle Scholar
[2] M.B. Kaspar, R.K. Sterling. Mechanisms of liver disease in patients infected with HIV. BMJ Open Gastroenterol (2017), p. 4. Google Scholar
[3] J.K. Wong, S.A. Yukl. Tissue reservoirs of HIV. Curr Opin HIV AIDS, 11 (2016), pp. 362-370. View Record in ScopusGoogle Scholar
[4] S. Narayanan, A. Abutaleb, K.E. Sherman, S. Kottilil. Clinical features and determinants of chronicity in hepatitis e virus infection. J Viral Hepat (2019). Google Scholar
[5] M. Realpe-Quintero, O. Viera-Segura, N.A. Fierro. Hepatitis E virus: still an enigma in Mexico. Ann Hepatol, 17 (2018), pp. 544-546. ArticleDownload PDFView Record in ScopusGoogle Scholar
[6] A.M. Rivas-Estilla, E. Ramírez-Valles, R. Martinez-Hernández, C. Charles-Niño, E. Ramírez-Camacho, F. Rositas-Noriega, et al. Hepatitis C virus infection among HIV-1 infected individuals from northern Mexico. Hepatol Res, 37 (2007), pp. 311-336. View Record in ScopusGoogle Scholar
[7] R. Torres-Baranda, B.E. Bastidas-Ramírez, M. Maldonado-González, L.V. Sánchez-Orozco, E. Vázquez-Vals, E. Rodríguez-Noriega, et al. Occult hepatitis B in Mexican patients with HIV, an analysis using nested polymerase chain reaction. Ann Hepatol, 5 (2006), pp. 34-40. ArticleDownload PDFView Record in ScopusGoogle Scholar
[8] A. Jose-Abrego, A. Panduro, N.A. Fierro, S. Roman. High prevalence of HBV infection, detection of subgenotypes F1B, A2, and D4, and differential risk factors among Mexican risk populations with low socioeconomic status. J Med Virol, 89 (2017), pp. 2149-2157. CrossRefView Record in ScopusGoogle Scholar
[9] J.D. Debes, M.B. Pisano, M. Lotto, V. Re. Hepatitis E virus infection in the HIV-positive patient. J Clin Virol, 80 (2016), pp. 102-106. ArticleDownload PDFView Record in ScopusGoogle Scholar
[10] M. Realpe-Quintero, S. Mirazo, O. Viera-Segura, E.D. Copado-Villagrana, A. Panduro, S. Roman, et al. Virus genotype 1 and hepatitis A virus dual infection in pediatric patients with a low socioeconomic status from Mexico. Intervirology, 61 (2018), pp. 105-110
Article traduït per l’ASSCAT
