Valdecilla investiga l’efecte d’un enzim en fetge gras no alcohòlic

16/03/2020 | Notícies de premsa

L’estudi ha demostrat que en el transcurs de la malaltia té lloc una reprogramació del metabolisme.

El Servei de Digestiu de l’Hospital Universitari Marqués de Valdecilla ha participat en un estudi interdisciplinari liderat pel Centre d’Investigació CIC Biogune que revela que l’enzim hepàtic glutaminasa 1 (GLS1) està augmentada en la malaltia del fetge gras no alcohòlic. Per tant, el seu silenciament suposa un enfocament terapèutic potencial pel tractament de la mateixa.

En concret, segons ha informat el Govern de Cantàbria en un comunicat, l’estudi, publicat a la revista Cell Metabolism, ha demostrat que, en el transcurs de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, té lloc una reprogramació del metabolisme en el qual s’altera el catabolisme hepàtic de l’aminoàcid glutamina. En aquestes condicions, s’incrementa la producció de l’enzim hepàtic glutaminasa 1 (GLS1), el que promou la utilització de glutamina per alimentar la demanda energètica de la cèl·lula.

La malaltia hepàtica per dipòsit de greix (EHDG) és una de les principals àrees del grup d’investigació Clínica i Traslacional de Malalties Digestives de la Fundació Instituto de Investigació Sanitaria Valdecilla (Idival), liderat pel cap del Servei de Digestiu de Valdecilla, Javier Crespo.

De fet, a l’hospital s’han realitzat diversos estudis sobre aquesta malaltia ja que a Cantàbria en torn a un 24% dels càntabres pateix esteatosi o fetge gras, percentatge molt similar al d’altres comunitats autònomes d’Espanya i, en general, en línia amb les dades al món occidental.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic és un trastorn molt comú que comprèn un grup d’afeccions que comparteixen com a característica comuna l’acumulació de greix al fetge. La malaltia varia des de l’esteatosi simple fins a l’esteatohepatitis no alcohòlic, caracteritzada per inflamació i fibrosi hepàtica, i que pot evolucionar cap a la fibrosi avançada i la cirrosi.

Aquesta investigació, que ha estat liderades per les doctores Teresa Cardoso Delgado (investigadora del CIC Biogune) i Malu Martínez Chantar, directora del Laboratori de Liver Disease, del CIC Biogune i cap del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (Ciberehd), és fruit d’una col·laboració interdisciplinària en la qual han participat la Plataforma Metabolòmica del CIC bioGUNE (Ciberehd), el laboratori de Precision Medicine and Metabolism en CIC Biogune (Ciberehd), el Departament de Fisiologia de la Facultat de Medicina i Infermeria (UPV/EHU), l’empresa de biotecnologia OWL Metabolomics i el Departament de Fisiologia de la Universitat de Santiago de Compostela, CIMUS (Ciberobn).

Col·laboració internacional

A més a més, en el treball han participat col·laboradors internacionals com el Departament de Gastroenterologia de la Universitat de Mòdena (Itàlia) i la Divisió de Malalties Digestives i del Fetge, Departament de Medicina, Centre Mèdic Cedars-Sinaí de Los Angeles (Estats UnitS), juntament amb centres hospitalaris espanyols, com la Unitat pel Maneig Clínic de Malalties Digestives de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío i el Servei de Digestiu de Valdecilla, ambdós membres del Ciberehd.

Malgrat dels números alarmants associats amb la patologia de la malaltia del fetge gras no alcohòlic i la gran quantitat de teràpies emergents que s’estan avaluant actualment en assajos clínics, encara no existeix una farmacoteràpia aprovada pel seu tractament clínic.

 

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

16/03/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post