Utilitat de la remissió bioquímica i l’elastografia transitòria en el seguiment del curs de la malaltia en l’hepatitis autoimmune
L’elastografia transitòria és una eina no invasiva per controlar el desenvolupament de la fibrosi en l’hepatitis autoimmune.
Resum
L’hepatitis autoimmune (HAI) és una malatia inflamatòria del fetge que, si no es tracta o en cas de resposta insuficient al tractament, pot progressar a cirrosi. Algunes directrius prèvies han definit que la remissió bioquímica (normalització de marcadors bioquímics per a la inflamació del fetge com són els nivells de les transaminases i de la IgG) són l’objectiu principal en el tractament de l’hepatitis autoimmune.
No obstant, les dades sobre la rellevància pronòstica d’aquesta definició són escassos. En aquest treball es demostra que la definició actual de remissió bioquímica és un resultat que reflecteix la correcta evolució de la malaltia i la millora de l’activitat inflamatòria en l’avaluació histològica. A més, s’estableix l’elastografia transitòria, mètode no invasiu per mesurar la cicatrització i fibrosi del teixit hepàtic en el curs de l’hepatitis autoimmune.
Punts destacats
- Aquest estudi confirma per primer cop que la remissió bioquímica completa, la qual es defineix com transaminases sèriques i IgG repetidament normals com un substitut fiable de la baixa activitat de la malaltia a nivell histològic i la manca de progressió de la malaltia a llarg termini.
- S’estableix el FibroScan®, elastografia transitòria, com una eina no invasiva per controlar l’evolució de la fibrosi en l’hepatitis autoimmune.
- Els resultats d’aquest estudi poden millorar la monitorització del tractament en pacients amb hepatitis autoimmune i reduir la necessitat d’una biòpsia hepàtica de seguiment en el futur.
- Les dades presentades demostren que els pacients amb hepatitis autoimmune tenen una alta probabilitat de regressió de la fibrosi si la inflamació hepàtica està suficientment suprimida, especialment en pacients amb fibrosi greu o amb cirrosi a l’inici de l’estudi.
Context
En pacients amb hepatitis autoimmune (HAI) sota tractament pot passar tant una regressió de la fibrosi hepàtica com la seva progressió. Existeix una necessitat de marcadors no invasius que substitueixin la necessitat de realitzar una biòpsia hepàtica pel control de l’evolució de la fibrosi en l’HAI per guiar millor el tractament immunosupressor.
Objectius
Els objectius de l’estudi van ser avaluar l’impacte de la remissió bioquímica completa definida com la normalització de les transaminases i de la IgG sobre l’activitat histològica i el desenvolupament de la fibrosi, i el valor del mesurament repetit de l’elastografia transitòria (FibroScan®) per controlar la progressió de la malaltia en l’hepatitis autoimmune.
Mètodes
Es van avaluar 131 biòpsies hepàtiques de 60 pacients amb hepatitis autoimmune (HAI) i més de 900 elastografies transitòries (FibroScan®) corresponents a 125 casos d’HAI, 130 colangitis biliar primàries (CBP) i 100 pacients amb colangitis esclerosant primària (CEP). Els intervals de temps entre elastografies transitòries van ser de com a mínim 12 mesos. Els pacients amb HAI van rebre tractament durant 6 mesos abans d’iniciar el control amb l’elastografia transitòria.
Resultats
En contrast amb la colangitis biliar primària (CBP) i la colangitis esclerosant primària (CEP), es va observar una disminució de la rigidesa hepàtica en tots els pacients amb hepatitis autoimmune. La major disminució de rigidesa hepàtica, es va observar en pacients amb fibrosi severa a l’inici de l’estudi (F4: -11,7%/any). La remissió bioquímica completa es va relacionar amb la regressió de la rigidesa hepàtica (“remissió”: -7,5%/any vs. “sense remissió”: + 1,7%/any).
De forma similar, la remissió bioquímica completa va predir una baixa activitat de la malaltia histològica i va ser l’únic predictor independent de regressió de fibrosi histològica. Els pacients amb estadis de fibrosi F3 i F4 que van romandre en remissió bioquímica van mostrar una disminució considerable de l’estadi de fibrosi (3,7 ± 0,5 a 1,8 ± 1,7) en el seguiment histològic.
Conclusions
Aquest estudi demostra que la remissió bioquímica completa és un predictor fiable d’un bon pronòstic en l’hepatitis autoimmune en tractament i té lloc en paral·lel a una regressió de la fibrosi que pot controlar-se mitjançant elastografia transitòria.
Reflexió de l’ASSCAT
Considerem que la temàtica d’aquest article és molt important, ja que pel diagnòstic de la malaltia és obligatòria una biòpsia, però pel seguiment es podrien seguir les pautes indicades en aquest article i seria molt més segur pel pacient.
