Una prova no invasiva detectaria el fetge gras no alcohòlic
La microbiota intestinal aportaria dades suficients per detectar una esteatosi hepàtica no alcohòlica, segons demostra un estudi pilot a Cell Metabolism.
L’esteatosi hepàtica no alcohòlica, condicií que pot derivar en cirrosi i càncer, no sol detectar-se fins que estigui avançada. Fins i tot llavors, el diagnòstic requereix una biòpsia del fetge. Un equip de científics del Centre d’Investigació en Esteatosi Hepàtica No Alcohòlica, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, de la companyia Human Longevity i de l’Institut J. Craig Venter mostra en un estudi pilot que la microbiota intestinal, determinada a partir d’una mostra de femta d’un pacient, pot servir per detectar la presència de fetge gras en fase avançada, amb una precisió del 88 al 94%.
L’estudi, que constitueix una prova de concepte de la detecció no invasiva del fetge gras, ha inclòs a 135 participants. Els resultats es publiquen a Cell Metabolism.
El primer signant del treball, Rohit Loomba, professor del Departament de Gastroenterologia a la Universitat de Califòrnia a San Diego, estima que “fins a 100 milions d’adults i nens als Estats Units poden tenir esteatosi hepàtica no alcohòlica. Determinar exactament qui la pateix o està en risc de presentar-la és una necessitat mèdica important encara no coberta. Hi ha prop de 50 fàrmacs pel fetge gras en estudi, incloent uns cinc que probablement arribaran a la clínica en els dos propers anys. Si som més capaços de diagnosticar aquesta condició, millorarà la inclusió dels pacients en aquests assajos, i en última instància estarem millor preparats per prevenir i tractar-la“.
La causa exacta del fetge gras no alcohòlic es desconeix, però sembla que la dieta i la genètica tenen papers importants. De fet, es calcula que la meitat de les persones obeses tenen aquesta alteració. Donat que cada cada vegada hi ha més proves que suggereixen que la composició de la microbiota intestinal pot influir en el seu risc d’obesitat, aquests científics es van preguntar si també podria estar relacionat amb la malaltia hepàtica associada amb l’obesitat i, per tant, podria detectar-se a través de la femta.
Per respondre a aquestes preguntes, van examinar a dos grups de pacients: el primer va incloure a 86 amb la malaltia hepàtica, diagnosticats per biòpsia. D’ells, 72 tenien la forma lleu i moderada i 14 tenien la malaltia avançada. Al seqüenciar els gens microbians extrets de la mostra de femta, van poder determinar les espècies bacterianes concretes. Així van trobat 37 espècies que distingien el fetge gras lleu o moderat de la malalti avançada, permetent-los predir qui la patia amb un 93,6% de precisió.
L’equip va validar aquest descobriment amb un segon grup d’estudi que va incloure 16 pacients i 33 persones sanes com a controls. En aquest cas, van trobar nou espècies de bacteris el nombre relatiu de les quals els va permetre distingir als pacients amb l’esteatosi hepàtica dels voluntaris sans, amb un 88% de precisió.
Els quatre tipus principals de bacteris que es troben a l’intestí humà són Firmicutes, Proteobacteri, Bacteroidetis i Actinobacteri. Els pacients amb fetge gras en fase avançada tendeixen a tenir més Proteobacteri i menys Firmicutes en la seva femta que aquells amb la malaltia en fase precoç. També van detectar una presència molt marcada d’Escherichia coli, que va ser tres cops més abundant en pacients amb el fetge gras en fase avançada que en aquells que estaven a les etapes inicials.
Per això, l’autora principal de l’estudi, Karen E. Nelson, presidenta de l’Institut J. Craig Venter, considera que el treball serveix de base per desenvolupar una prova que analitza mostres de femta per detectar la fibrosi hepàtica avançada a partir de patrons microbians. “Almenys, ens ajudarà a reduir el nombre de pacients que han de sotmetre’s a biòpsies hepàtiques“.
