Una metanàlisi mostra que el tractament de l’hepatitis C és altament efectiu pels usuaris de drogues

El tractament antiviral d’acció directa és altament efectiu per curar l’hepatitis C en persones que s’injecten drogues i en persones que reben teràpia de substitució d’opioides (OST, en les seves sigles en anglès), mostra una revisió sistemàtica i metanàlisi de 38 estudis publicats a The Lancet Gastroenterology and Hepatology.

Experts del principal centre d’investigació de l’hepatitis C d’Austràlia diuen que els descobriments de la revisió demostren que les polítiques que neguen el tractament de l’hepatitis C per a les persones que consumeixen drogues són inacceptables.

Els descobriments es van publicar coincidint amb el Setè Simpòsium Internacional sobre la Cura de l’Hepatitis en Usuaris de Substàncies, que va tenir lloc del 19 al 21 de setembre a Portugal.

Malgrat la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que les persones que usen drogues rebin tractament antiviral d’acció directa per a l’hepatitis C, alguns països no ofereixen tractament a usuaris actius de drogues i els metges sovint citen la preocupació per l’adherència com a motiu per negar el tractament als usuaris actius de drogues.

Però és poc probable que s’assoleixi l’eliminació de l’hepatitis C en persones que s’injecten drogues a no ser que es pugui reduir el nombre de persones amb hepatitis C que comparteixen l’equip d’injecció. Això només pot aconseguir-se mitjançant una combinació de subministrament d’agulles estèrils i equip d’injecció per reduir l’ús compartit, teràpia de substitució d’opioides per reduir el tractament antiretroviral d’injecció i d’acció directa per reduir el nombre de persones que poden transmetre l’hepatitis C.

Per investigar si les persones que s’injecten drogues tenen respostes més pobres al tractament antiviral d’acció directa, els investigadors de l’Institut Kirby van cercar tots els estudis que van informar els resultats del tractament antiviral d’acció directa en cohorts que incloïen usuaris de drogues actuals o recents (dins dels 12 mesos), o persones que reben teràpia de substitució d’opioides. La revisió va incloure assajos clínics i estudis observacionals.

La revisió va identificar 38 estudis amb 3.634 participants, inclosos cinc assajos clínics aleatoritzats (634 participants) i cinc anàlisis d’assajos clínics realitzats després de completar l’assaig per investigar les respostes en persones que van consumir drogues (517 participants).

Les definicions d’ús de drogues o ús recent de drogues en els estudis van variar; 19 estudis van informar sobre consumidors de drogues actuals (classificats com actuals si usaven drogues a l’inici de l’estudi o durant l’estudi) i 19 sobre consumidors de drogues recents (des del mes anterior fins els 12 mesos previs a l’inici del tractament). Més de la meitat dels estudis (25) es van dur a terme en persones que van rebre teràpia de substitució d’opioides. Els participants poden estar usant drogues a la vegada que reben teràpia de substitució d’opiacis.

Combinant els descobriments dels estudis, la metanàlisi va mostrar una taxa de resposta virològica sostinguda del 87,7% en usuaris de drogues recents (1.408 participants, IC 95% 84,2-91,3%) i una taxa de resposta virològica sostinguda del 90,7% en receptors de teràpia de substitució d’opioides (2.987 participants , IC del 95% 88,5-93%). Les taxes de finalització del tractament van ser altes (97,5% tant en usuaris de drogues recents com en receptors de teràpia de substitució d’opiacis).

Quan l’anàlisi es va limitar a persones amb consum recent de drogues intravenoses, en lloc d’utilitzar-ho tot, la taxa de RVS va ser del 87,4% (la taxa de finalització del tractament va ser del 96,9%).

Les taxes de curació van ser més altes en els assajos clínics que en els estudis d’observació (93,9% enfront a 88,8%) i els participants en assajos clínics van tenir menys probabilitats de perdre’s durant el seguiment. Els investigadors diuen que la menor taxa de pèrdua durant el seguiment en els assajos és probablement una conseqüència de visites clíniques més freqüents i un seguiment més actiu dels participants de l’estudi.

“No han de negar-se a la gent els tractaments que salven vides, simplement degut al seu ús recent de drogues”, va explicar el Professor Associat Jason Grebely de l’Institut Kirby de la Universitat de Nova Gales del Sud.

“Les polítiques que neguen el tractament de l’hepatitis C per a les persones que usen o injecten drogues són inacceptables; es basen en la discriminació i no en l’evidència. Espero que la nostra investigació encoratgi als països a canviar aquestes polítiques i permetre el tractament a totes les persones amb hepatitis C, independentment del consum de drogues actual o anterior. De fet, donades les altes taxes de prevalença, les persones que s’injecten drogues realment haurien de tenir prioritat pel tractament”, va afegir. El Professor Associat Grebely també és President de la Xarxa Internacional d’Hepatitis en Usuaris de Substàncies (INHSU).

“L’Organització Mundial de la Salut s’ha fixat l’objectiu d’eliminar l’hepatitis C pel 2030”, va dir el Professor Associat Grebely. “Les nostres dades proporcionen evidència sòlida per informar les pautes clíniques mundials, i esperem que millori la política de salut pública pel tractament de l’hepatitis C per a les persones que usen drogues a nivell internacional. Això ens aproparà a l’ambiciós objectiu de l’eliminació mundial”, va afirmar.

Font: infohep.org

Referència: Hajarizadeh B et al. Direct-acting antiviral treatment for hepatitis C among people who use of inject drugs: a systematic review and meta-analysis. Lancet Gastroenterology and Hepatology,advance online publication, 20 September 2018.

Notícia traduïda per l’ASSCAT