Una investigació de la UVA analitzarà les propietats de l’oli d’oliva per tractar a pacients amb fetge gras
Una investigació de la Universitat de Valladolid (UVA), en col·laboració amb Bodegues Familiars Matarromera, analitzarà l’activitat que l’oli d’oliva extra té sobre el metabolisme i el dany hepàtic com a tractament en pacients amb fetge gras.
Un projecte que, en paraules del rector de la institució acadèmica, Antonio Largo Calonge, vincula l’activitat de la UVA amb la seva “projecció i servei” a la societat. “Es fa a través d’un centre d’investigació, amb aplicacions clíniques i amb tasca de divulgació social” com és el Centre d’investigació d’Endocrinologia i Nutrició (CIENC).
En la presentació del conveni, el president de Bodegues Familiars Matarromera, Carlos Moro, ha saludat un acord amb una institució cada cop “més oberta” a l’empresa. “Es tracta d’un projecte molt especial perquè està dirigit per professionals de màxim nivell nacional, perquè analitzarà l’oli d’oliva extra que es produeix en la nostra almàssera Oliduero i perquè, a aquest interès industrial i acadèmic, s’uneix el social i el personal com és la seva aplicació en persones amb fetge gras”, ha puntualitzat.
D’altra banda, el director del CIENC, el catedràtic Daniel de Luis, ha advertit de la idoneïtat d’un projecte els assajos clínics del qual comencen “demà” i celebra amb eines com la Fundació General permet “col·laborar amb empreses privades per generar salut”.
Una investigació que estarà coordinada per la professora Rocío Aller que ha avançat com aquest tipus de malaltia, “emergent i que ja pateix el 25% de la societat i fins a un 75% en col·lectius de risc”, està molt relacionada amb els “mals hàbits de vida” i, fins el moment, sense tractament farmacològic, es corregeix a través de l’adquisició d’hàbits “saludables”.
En aquest punt, ha detallat que en el projecte participaran una trentena de pacients amb fetge gras i als quals se’ls hi seguirà durant un any per analitzar l’activitat que l’oli d’oliva extra produït per Bodegues Matarromera a la seva almàssera (Oliduero) té sobre el metabolisme i el dany hepàtic.
Rocío Aller ha senyalat que la malaltia per fetge gras no alcohòlic (EHGNA) és la “causa més freqüent d’hepatopatia crònica en el nostre medi i arriba al rang d’epidèmia”. A més, la seva incidència i prevalença van “en augment” associat a l’increment de l’obesitat tant en la població general com en la població pediàtrica.
L’experiència basada en estudis científics posa de manifest que si bé la pèrdua de pes és la “pedra angular” del tractament, aconseguida mitjançant modificació en els hàbits de vida amb una dieta basada en patró mediterrani i exercici físic, la realitat en la pràctica clínica és la manca d’adherència a aquestes recomanacions, a l’aconseguir només “un 10%” dels pacients perdre el 10% de pes necessari per poder “millorar la fibrosi associada a l’EHGNA”.
“Són necessaris més estudis amb dietes basades en la composició de macro i micronutrients que aportin un benefici addicional en l’evolució de l’EHGNA més enllà de la pèrdua de pes”, ha afegit la professora Aller.
La dieta amb patró mediterrani ha demostrat en diversos estudis la seva eficàcia en la prevenció i tractament de la malaltia de fetge gras no alcohòlic i en especial es deu a la presència de l’oli d’oliva amb propietats antioxidants, rica en omega 9, vitamina E i que ha demostrat modular l’expressió gènica de la inflamació.
“Per això (afirma la investigadora responsable del projecte) la nostra hipòtesi amb aquest treball és demostrar que una dieta amb patró mediterrani, rica en oli d’oliva extra verge pot millorar l’evolució de la malaltia metabòlica hepàtica grassa”, ha conclòs.
Font: 20minutos.es
Notícia traduïda per l’ASSCAT
