Una dieta rica en greixos i en fructosa altera el metabolisme lipídic del fetge

16/10/2019 | Notícies de premsa

Els resultats d’una nova investigació revelen com una dieta rica en greixos i en fructosa altera la capacitat del fetge per metabolitzar els lípids.

L’estudi, recent publicat a la revista Cell Metabolism, és obra d’un equip internacional en el qual han participat les investigadores Dolors Serra i Laura Herrero de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), adscrit al CIBER d’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN). L’equip l’han dirigit especialistes de l’Escola de Medicina de la Universitat de Harvard (Estats Units).

La investigació es va posar en marxa per estudiar la interacció de les begudes ensucrades amb fructosa i la dieta alta en greixos, ja que els menús que es serveixen en restaurants de menjar ràpid sovint combinen aquests elements. “L’evidència anecdòtica suggeria que la ingesta combinada d’aquests aliments conduïa a pitjors resultats de salut, però es desconeixia el mecanisme pel qual això podia ser cert”, afirmen Serra i Herrero, que són professores de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona.

La fructosa és un sucre simple que abunda a les fruites. És també un dels edulcorants més habituals en la indústria alimentària i genera uns efectes que no presenten altres sucres similars com la glucosa. En aquest treball, els experts van comparar els efectes metabòlics dels dos sucres més consumits, fructosa i glucosa, en grups de ratolins sotmesos a sis dietes diferents: menjar regular, menjar alt en fructosa, menjar alt en glucosa, dieta alta en greixos, dieta alta en greixos amb elevats nivells de fructosa i dieta alta en greixos amb alt contingut de glucosa.

Per determinar l’efecte de cadascuna d’elles van analitzar diferents marcadors de fetge gras com són els nivells d’acilcarnitines, que es produeixen durant l’oxidació de greixos en el fetge. Un nivell alt d’aquestes molècules és indicador que es crema molt greix en el fetge. En aquest estudi, els nivells d’acilcarnitines van ser més alts en els animals que seguien una dieta alta en greixos i fructosa.

Els experts també van monitoritzar l’activitat de l’enzim CPT1a, clau en la combustió dels lípids. En el cas de la dieta alta en greixos i fructosa, els investigadors van poder observar que tant els nivells com l’activitat de la CPT1a eren baixos, un descobriment que indicava que les mitocòndries no funcionaven correctament.

Aquests descobriments, juntament amb l’estudi d’altres marcadors estudiats, constaten que les dietes altes en greixos i fructosa alteren el funcionament de les mitocòndries els orgànuls cel·lulars responsables de la producció d’energia i l’oxidació de greixos i provoquen que el fetge sintetitzi i emmagatzemi greix en lloc de cremar-la.

Entre els descobriments més significatius de l’estudi es troba el fet que la ingesta de begudes endolcides amb fructosa (no amb glucosa) en una dieta alta en greixos condueix a una menor utilització del greix en les cèl·lules del fetge. Això és degut a la major propensió de la fructosa a estimular la formació de nous greixos en el fetge.

A l’estudi, els investigadors també van constatar que la fructosa suprimeix l’expressió de gens que estan involucrats en l’oxidació dels greixos a través de la cetohexocinasa (un enzim involucrat en el metabolisme lipídic). A més, el treball constata que la suplementació amb fructosa (no amb glucosa) deteriora la funció mitocondrial. Finalment, segons les conclusions la fructosa també modifica les proteïnes involucrades en l’oxidació dels greixos, un descobriment que comporta un nou mecanisme pel qual el sucre modifica l’oxidació dels greixos.

 

Font: noticiasdelaciencia.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT

16/10/2019

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post