Un nou coronavirus emergeix

20/03/2020 | Notícies de premsa

Els coronavirus són una família de virus que generalment causen infeccions lleus del tracte respiratori superior, però les mutacions en les proteïnes de la superfície del virus poden conduir a infeccions greus del tracte respiratori inferior, com la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS-CoV) i la Síndrome Respiratòria Aguda Severa (SARS-CoV).

Actualment, una nova versió d’un coronavirus està causant epidèmies de malalties greus i mort en humans. Com s’ha demostrat per altres epidèmies virals, aquesta és una altra zoonosi, infeccions transmeses d’animals a persones.

Els coronavirus tenen un reservori animal, generalment animals salvatges, i poden transmetre’s als humans. Un cop que el virus infecta als humans, pot evolucionar a soques no identificades prèviament. Recentment, el primer cas d’un nou tipus de coronavirus, que causa pneumònia, es va trobar al desembre del 2019 i es va relacionar amb el mercat de mariscos més gran de Wuhan (Xina). Aquest nou coronavirus ha estat designat com a 2019-nCoV per l’Organització Mundial de la Salut, segons el determinat per seqüenciació del genoma viral d’ARN. Molts pacients van estar exposats en el mercat de mariscos a diversos animals salvatges que actuen com a reservoris, com aus de corral, serps, ratpenats i altres animals de granja. L’anàlisi de seqüència i el biaix relatiu de l’ús de codons sinònims (RSCU) dels coronavirus coneguts suggereixen que 2019-nCoV és un virus recombinant procedent d’un coronavirus de ratpenat i un altres coronavirus no conegut. La recombinació entre les dues espècies de virus es va produir a nivell de la glicoproteïna que reconeix els receptors de la superfície cel·lular. Els resultats suggereixen que algunes serps puguin ser el reservori silvestre més probable pel 2019-nCoV. Cal destacar que aquest és un resultat preliminar i s’estan realitzant altres anàlisis filogenètiques. Els animals peridomèstics poden servir com a hostatgers intermedis, facilitant la recombinació del virus i servint com a hostatgers d’amplificació.

Els coronavirus són virus d’ARN de cadena positiva embolcats que pertanyen a la família Coronaviridae que es poden dividir en 4 gèneres: alfa, beta, delta i gamma. La majoria de les infecciones causades per coronavirus en humans són lleus, però dos beta coronavirus, SARS-CoV i MERS-CoV van conduir a més de 10.000 casos en les últimes dues dècades, amb una taxa de mortalitat del 10% en el cas de SARS-CoV i del 37% en el cas de MERS-CoV. En el cas de 2019-nCoV, el nombre de casos confirmats per laboratori segueix augmentant amb una taxa de mortalitat reportada de prop del 3%, i el nombre de transmissions entre 1,5 i 3,5. S’han confirmat casos en tots els continents excepte Àfrica. L’esforç continu per contenir el brot és significatiu, les ciutats han estat efectivament bloquejades, les escoles han estat tancades i els trens i vols han estat cancel·lats. S’han construït dues noves instal·lacions, amb capacitat per a 1.000 llits, i 1.500 llits en poc més d’una setmana a Wuhan, l’epicentre del brot. No obstant, la magnitud i la trajectòria de l’epidèmia és difícil de predir, ja que la Xina ha reprimit les crítiques dels seus esforços actuals i ha controlat tots els mitjans, incloses les xarxes socials. Això ha provocat que alguns ciutadans perdin credibilitat en les seves declaracions.

Una anàlisi de 41 pacients amb infecció per 2019-nCoV confirmada per laboratori va mostrar que la majoria eren homes, menys de la meitat tenia una afecció subjacent amb una edat mitjana de 49 anys. Els símptomes comuns a l’inici de la malaltia van ser febre, tos seca i miàlgia o fatiga. Tanmateix, alguns pacients poden estar asimptomàtics i/o sense febre i encara poden transmetre la infecció. Això va ser el mateix vist en la pandèmia d’influenza H1N1 2009 que va començar a Mèxic i els Estats Units. La dispnea es va desenvolupar en la meitat dels pacients amb una mitjana de temps de desenvolupament de 8,0 dies. Tots els pacients tenien descobriments anormals en la TC de tòrax, que mostraven àrees de consolidació lobars múltiples o subsegmentàries bilaterals. Les complicacions van incloure fracàs respiratori agut en 29%, lesió cardíaca aguda (12%) i infeccions secundàries (12%). Un terç dels pacients va requerir ingrés a la UCI i sis (15%) van morir. Degut a l’alta producció de citoquines induïdes per coronavirus, s’han utilitzat corticosteroides per reduir la lesió pulmonar inflamatòria. No obstant, l’evidència actual mostra que els pacients que van rebre corticosteroides no van tenir benefici i van tenir un aclariment viral retardat. Donat que 2019-nCoV és un virus emergent, no es sap si els fàrmacs emprats per MERS-CoV com el beta-interferó, lopinavir-ritonavir o remdesivir (un profàrmac de nucleòtid antiviral d’ampli espectre) seran efectius.

Actualment, hi ha en estudi una vacuna per MERS-CoV i s’han iniciat tres programes per desenvolupar vacunes contra el 2019-nCoV. Existeixen noves tecnologies que acceleren la producció de productes de vacunes. Existeix la “tecnologia de plataforma”, un sistema que utilitza una estructura amb els mateixos components bàsics i que el seu ús pot adaptar a diferents patògens mitjançant la inserció de noves dianes genètiques o seqüències proteiques. Una altra tecnologia utilitzada per a les vacunes s’anomena “abraçadora molecular”. Els virus capsulats, com la grip, tenen proteïnes antigèniques a la seva superfície; tot i que les proteïnes poden provocar una resposta immunològica, són inestables. Un enfocament per mantenir la immunogenicitat de les proteïnes de superfície consisteix en unir-les a un ancoratge (abraçadora molecular), per mantenir la seva estructura estable, el que facilita que el sistema immunitari indueixi una resposta. Aquest antigen sintètic es pot purificar i fabricar ràpidament en una vacuna, tan ràpid com 16 setmanes posteriors a la identificació del patogen.

Finalment, només les mesures preventives portaran a l’epidèmia a la seva fi. Per a la població en general, qualsevol que visiti els mercats d’animals ha de practicar mesures generals d’higiene, inclòs el rentat regular de mans després de tocar animals o productes d’origen animal, evitar tocar-se els ulls, el nas o la boca amb les mans i evitar el contacte amb animals malalts. Qualsevol contacte amb animals salvatges en el mercat han d’evitar-se estrictament. S’ha d’evitar el consum de productes crus o poc cuits. La carn crua, la llet o els òrgans animals han de manipular-se amb cura per evitar la contaminació creuada amb aliments poc cuits. Pels metges, s’ha d’obtenir un historial de viatge detallat en aquells pacients amb febre i símptomes respiratoris. Pels pacients amb aquests símptomes que van estar a Wuhan a partir de l’1 de desembre del 2019 i van tenir la malaltia dins de les 2 setmanes posteriors a la sortida, s’ha de considerar la possibilitat d’una infecció causada per 2019-nCoV. Indiqui als pacients que usin una mascareta quirúrgica tan aviat com siguin identificats. Realitzi la seva avaluació en una habitació privada amb la porta tancada, idealment en una sala d’aïllament d’infeccions a l’aire, si està disponible. El personal que ingressa a l’habitació ha d’usar precaucions estàndard, precaucions de contacte i usar protecció pels ulls (ulleres o careta). També s’han de realitzar esforços de salut pública a nivells més alts, com el tancament dels mercats, el tancament del transport i els aeroports per evitar la propagació de persona a persona. Dissabte 25 de gener del 2020, la Xina va ordenar la suspensió de visites turístiques. El president Xi Jinping va advertir de l’existència d’una situació de crisi “accelerada”.

Es desconeix el curs d’aquest brot progressiu, però la història mostra que és necessari estar preparat per a les epidèmies de microorganismes que inicialment es van considerar inofensius. Aquests són temps incerts, i les prediccions sobre l’evolució de l’epidèmia de coronavirus són prematures. Però com responem a les epidèmies ens defineix com a societat. En el futur, necessitarem ciència, compassió, investigació àgil i informació veraç.

 

Font: Revista Clínica Española

Referència: https://doi.org/10.1016/j.rce.2020.01.001

Article traduït per l’ASSCAT

20/03/2020

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Related Post