Un full de ruta per integrar al farmacèutic en l’equip assistencial

La Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH) ha llançat un full de ruta per a la integració del farmacèutic d’hospital en l’equip assistencial. El model proposat s’emmarca dins del Mapa Estratègic d’Atenció Farmacèutica al Pacient Extern (Mapex). “Volem col·laborar al nucli de l’equip assistencial amb aquesta competència transformada i adaptada a les necessitats i expectatives del pacient”, explica José Manuel Martínez Sesmero, director d’Investigació i Innovació de la SEFH i un dels coordinadors del projecte juntament amb Ramón Morillo, especialista en Farmàcia Hospitalària de l’Hospital Universitari de Valme.

Les línies d’aquest projecte es troben recollides en el document ‘Model de millora contínua de la integració del farmacèutic especialista en l’equip assistencial’. Aquesta incorporació del farmacèutic hospitalari suposa “una sèrie de responsabilitats coordinades amb la resta de l’equip assistencial i fonamentades en les seves competències en farmacoteràpia per un millor resultat en salut en un pacient concret. Aquí podem incloure la personalització del tractament, l’ajustament de la dosi, l’avaluació d’interaccions, l’avaluació econòmica, el posicionament terapèutic, el seguiment farmacoterapèutic, el foment de l’adherència, la valoració de la satisfacció del pacient, la qualitat de vida…”, resumeix Martínez Sesmero.

Els experts coincideixen en l’actualitat que el sistema sanitari requereix una reforma per ser més eficient. Martínez Sesmero considera que el farmacèutic pot jugar un paper en aquest objectiu. “Existeixen noves percepcions que al sistema se li estan escapant i on veiem que el farmacèutic pot aportar”. Amb aquesta finalitat, la SEFH ha posat sobre la taula “models de valor amb exemples d’èxit perquè altres companys amb diferents mitjans o diferents condicionants tinguin un full de ruta en el qual mirar-se o reflectir-se”.

La SEFH ha situat el seu horitzó més enllà de l’hospital davant dels diferents entorns en què es mou el pacient. “El nostre àmbit competencial és l’hospital però sabem que l’esdevenir del pacient en el sistema sanitari públic és complex. De vegades està a l’hospital, de vegades està a primària, de vegades en el context sociosanitari. Estem evolucionant lentament cap a una gestió més integrada i per això és la col·laboració amb la resta és més important”, va destacar.

En un context marcat per la necessitat de mesurar resultats, Martínez Sesmero va destacar que aquesta iniciativa “està molt relacionada amb un segell de qualitat. Podríem catalogar als hospitals per diferents nivells d’excel·lència en l’atenció farmacèutica i integració dels equips. Crec que això també a banda d’autoavaluar-nos ens serveix per marcar-nos un objectiu al qual hem d’aspirar per un millor resultat”.

Un dels objectius de futur en els quals se li ha atribuït al farmacèutic un paper clau és en fer als pacients més adherents. “És la garantia o part de la garantia per aconseguir el millor resultat farmacoterapèutic. Es tracta d’un factor intermedi per aconseguir que el tractament sigui efectiu, segur, que millori la qualitat de vida del pacient i que la inversió que es faci respongui als criteris d’eficiència i de cost-oportunitat”, va subratllar.

Existeixen ja experiències en hospitals espanyols. Una de les patologies en què més s’ha seguit aquesta línia d’integració és en l’esclerosi múltiple. Però existeixen altres experiències com en el cas del VIH, que ha estat objecte d’un estudi multicèntric de la SEFH, o en el de les malalties immunomediades en reumatologia i en dermatologia.

El procés d’integració avança, tot i que de manera desigual. Ni tan sols és uniforme dins d’una mateixa comunitat autònoma, depèn de la iniciativa dels professionals. “No significa que un servei regional aporti una difusió d’un model d’èxit per a la resta dels seus hospitals”, afirma l’especialista, qui insisteix en què el model d’integració proposat per la SEFH és “versátil” i s’adapta “a les condicions de cada hospital”.

Martínez Sesmero adverteix que el farmacèutic “està en un procés de transformació amb el convenciment mutu dels col·legues mèdics. Al final cada hospital és com una espècie de microcosmos i cada servei de farmàcia és un altre microcosmos dins de l’arquitectura hospitalària. En els últims 15 anys ha canviat la percepció del farmacèutic d’hospital. Aquest perfil economicista, de gestió, distribució, logística del medicament i una comissió de farmàcia amb una perspectiva més restrictiva ha passat a una perspectiva més col·laborativa i integradora del farmacèutic d’hospital i d’una visió global. Ara mateix estem parlant d’un model d’integració en les unitats interdisciplinàries amb una vessant més clínica”, destaca l’especialista.

Existeixen diferents experiències d’èxit que han servit per a l’elaboració d’aquest model. En l’àmbit internacional s’han analitzat metodologies de feina als Estats Units (BPS, NorthShore University HealthSystem, UC San Diego Health, Psychosocial Readiness Evaluation and Preparation for Hepatitis C Treatment), Gran Bretanya (Model d’acreditacions farmacèutiques de la Royal Pharmaceutical Society), Canadà (Perspectiva dels membres d’un equip multidisciplinari sobre la integració del farmacèutic al seu equip de reumatologia), Fraça (El valor afegit del farmacèutic: anàlisi de les interaccions fàrmac-fàrmac en l’hepatiits C) i Austràlia (El potencial del farmacèutic en una clínica multidisciplinària especialitzada o en un equiop multidisciplinari de cures pal·liatives comunitaris).

A Espanya també existeixen experiències com els PROA, el Programa e-Conecta-Concilia, el Model CMO (Capacitat, Motivació i Oportunitat) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat), entre d’altres.