Un estudi pilot troba que el tractament contra el VHC és segur en l’embaràs
Un petit estudi pilot sobre el tractament de l’hepatitis C en dones embarassades va trobar que el tractament va ser efectiu per assolir la curació de l’hepatitis C i no va identificar problemes de seguretat associats amb el tractament, d’acord amb els descobriments presentats al CROI 2019.
Si bé les pautes de la Societat de Malalties Infeccioses d’Amèrica i l’Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties Hepàtiques recomanen que totes les dones es realitzin proves de detecció del VHC a l’inici de l’atenció prenatal, no es recomana el tractament durant l’embaràs. No obstant, la taxa d’infecció per VHC entre les dones embarassades està augmentant als Estats Units, el que augmenta el risc de transmissió perinatal, segons Catherine A. Chappell, MD, MSc, professora assistent d’obstetrícia, ginecologia i ciències reproductives de la Universitat de Pittsburgh i els seus col·legues.
“Durane la última dècada, hi ha hagut un augment de prop del doble en l’hepatitis C entre les dones embarassades que donen a llum al meu hospital”, va explicar Chappell en una conferència de premsa. “Això és particularment important degut als nadons que neixen d’aquestes dones, aproximadament una de cada 20 d’elles tindrà la infecció per hepatitis C perinatal”.
Chappell i els seus col·legues van senyalar que actualment no hi ha dades publicades sobre la seguretat o eficàcia dels antivirals d’acció directa (AADs) contra el VHC en dones embarassades.
“A diferència del VIH i l’hepatitis B, no hi ha res que pugui fer com obstetra per prevenir la transmissió perinatal de l’hepatitis C o per afectar a l’hepatitis C de qualsevol manera durant l’embaràs”, va afirmar Chappell.
L’objectiu d’aquest estudi de fase 1, el primer en la seva classe, obert, va ser identificar la seguretat i la resposta virològica al tractament amb ledipasvir 90 mg i sofosbuvir 400 mg (LDV / SOF) en l’embaràs.
Els investigadors van inscriure a dones VIH negatives amb infecció crònica per VHC genotip 1 que tenien entre 23 i 24 setmanes de gestació, i van començar un curs de 12 setmanes de VDB / FPE. Les càrregues virals del VHC es van avaluar durant el tractament, en el part i després del part per avaluar l’eficàcia del tractament.
Segons Chappell, nou dones van ser incloses en l’estudi i totes eren blanques.
Chappell i els seus col·legues van informar que totes les pacients van tenir una resposta ràpida al tractament i van assolir una resposta virològica sostinguda 12 setmanes després del tractament. A més, tots els events adversos informats relacionats amb el LDV / SOF van ser menors o iguals al grau 2. A més, vuit pacients van tenir un part a terme amb càrregues virals de VHC indetectables mesurades en el moment del part, i la novena pacient es troba entre el part i l’avaluació de la RVS.
“Fins ara, tenim una taxa de curació del 100% entre les dones embarassades”, va dir Chappell. “El tractament va ser ben tolerat i tots els efectes secundaris van ser de lleus a moderats”.
Chappell i els seus col·legues seguiran als nadons durant un any de vida. Actualment, cap dels nadons té VHC i no s’han reportat problemes de seguretat, segons Chappell.
“Aquest va ser un estudi de només nou dones, pel que hem de realitzar un estudi més ampli abans de poder recomanar l’ús generalitzat d’antivirals d’acció directa durant l’embaràs”, va dir Chappell. “Amb sort, això arribarà aviat”, va afegir.
Font: healio.com
Referència: Chappell CA, et al. Abstract 87. Presented at: Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections; March 4-7, 2019; Seattle
Notícia traduïda per l’ASSCAT
