Un estudi del Camerun mostra que el tractament de l’hepatitis C és factible i altament efectiu a l’Àfrica subsahariana

Es poden assolir altes taxes de curació per a l’hepatitis C al Camerun, però el cost del tractament segueix fora de l’abast de tots, excepte dels més rics, segons els resultats d’un estudi de demostració de teràpia antiviral d’acció directa publicat a Tropical Medicine & International Health.

Es va estimar que més de 10 milions de persones vivien amb hepatitis C a l’Àfrica subsahariana el 2015. El tractament antiviral d’acció directa per a l’hepatitis C segueix fora de l’abast de la majoria dels països africans degut a la manca de programes nacionals de detecció i tractament, manca de fons pel tractament i tractament inassequible.

Encara que els preus escalonats i els acords de llicència voluntària pels països de baixo i mitjans ingressos ha reduït els preus dels antivirals d’acció directa, la manca de finançament nacional vol dir que el tractament ha de ser pagat pels afectats. El Camerun va negociar un preu de 1.203 dòlars per un curs de 12 setmanes de sofosbuvir / ledipasvir el 2016.

La Fundació Pharmacess, la Universitat d’Amsterdam i la Universitat de Yaundé van dur a terme l’estudi pilot HepC-IMPACT al Camerun per investigar la viabilitat d’administrar un tractament antiviral d’acció directa a clíniques a Yaundé, la capital del Camerun.

L’estudi va reclutar a 161 persones amb hepatitis C crònica diagnosticades degut a símptomes relacionats amb el fetge o després de la detecció d’una donació de sang. L’estudi va excloure a persones amb cirrosi descompensada o carcinoma hepatocel·lular, malaltia renal i persones amb infecció crònica per hepatitis B. Les persones que viuen amb el VIH eren elegibles per unir-se a l’estudi si tenien una càrrega viral indetectable en la teràpia antiretroviral, un recompte de cèl·lules CD4 superior a 350 i cap infecció oportunista.

Els participants de l’estudi tenien una edat mitjana de 61 anys, el 65% eren dones, el 6% eren VIH positius, el 50% tenien infecció per genotip 4, el 35% per infecció per genotip 1 i la resta, el genotip 2. La meitat tenia fibrosi F0-F2, el 18% fibrosi F3 i el 31% fibrosi F4 (cirrosi).

Els factors de risc més comuns per a la infecció per hepatitis C van ser antecedents d’exposició a la vacunació col·lectiva (75%), cicatrius o tatuatges (60%), cirurgia invasiva (43%) o tractaments mèdics tradicionals amb objectes punxants (36%).

Un total de 161 persones van començar el tractament amb sofosbuvir / ledipasvir (12 setmanes) (94); sofosbuvir / ledipasvir / ribavirina (12 setmanes) (39); sofosbuvir / ribavirina (21); sofosbuvir / ledipasvir (24 setmanes) (6); o sofosbuvir / ledipasvir / ribavirina (16 setmanes).

158 persones van completar el tractament i 152 (96%) van assolir una resposta virològica sostinguda (RVS), inclosos onze pacients que van experimentar interrupcions del tractament. El 75% dels participants de l’estudi van informar una bona adherència al llarg del seu curs de tractament, però no va haver-hi diferències significatives en els resultats virològics segons el nivell d’adherència.

Els events adversos més comuns van ser astènia (12,0%), mal de cap (11,4%) i marejos (18,9%). Tres persones van morir durant el tractament de comorbiditats no associades amb el tractament. Els participants de l’estudi tenien una alta càrrega de comorbiditats (el 42% tenia hipertensió i el 18% tenia diabetis).

Cinc de les sis persones que no van assolir una resposta virològica sostinguda tenien mutacions d‘hepatitis C NS5A i NS5B associades amb resistència a ledipasvir i sofosbuvir, però els investigadors diuen que no està clar si aquestes mutacions van contribuir al fracàs del tractament o si eren mutacions naturals que circulaven en subtipus de genotip 1 al Camerun.

El cost total del tractament, incloses las proves de laboratori, va ser de 1.914 euros. El cost mig dels medicaments va ser de 477 euros. Els participants en aquest estudi van pagar el 25% dels costos dels medicaments. Els investigadors indiquen que el cost del tractament s’hauria reduït en 293 euros si haguessin usat una combinació antiviral d’acció directa pangenotípica per evitar el genotipatge i només haguessin utilitzat anàlisi de sang per determinar la fibrosi.

Els investigadors de l’estudi diuen que a més de les reduccions en els costos del tractament, serà necessària la descentralització del tractament de clíniques especialitzades, com a part d’una estratègia nacional contra l’hepatitis que desplega la detecció i el tractament de l’hepatitis en centres de salut no especialitzats.

Font: infohep.org

Referència: Coyer L et al. Achieving a high cure rate with direct-acting antivirals for chronic hepatitis C infection in Cameroon: a multi-clinic demonstration project. Tropical Medicine & International Health, advance online publication, 5 June 2020. https://doi.org/10.1111/tmi.13450

Notícia traduïda per l’ASSCAT