Tres claus per millorar l’abordatge de l’hepatitis C en el primer nivell
Semfyc, Semergen i Semg impulsen les Jornades Europees per a l’eliminació de la malaltia.
Les tres societats científiques de metges d’atenció primària participen de forma activa a les Jornades Europees per a l’Eliminació de l’Hepatitis C que es celebren del 9 al 20 d’abril a Madrid. Durant la seva presentació, la plataforma de pacients que les ha impulsat, la PLAFHC, ha destacat la necessitat que l’atenció primària disposi de formació i mitjans per desenvolupar les polítiques de prevenció, cribratges i prescripció. Elements que, sota la perspectiva dels pacients, ajudarien a accelerar l’eliminació de la malaltia.
Des de les societats mèdiques, els professionals recullen el guant. Per a José María Molero, membre del Grup de Treball de Malalties Infeccioses de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC), hi ha tres claus fonamentals.
Una d’elles passa per aconseguir la implicació dels metges de família per evitar nous casos, actuant sobre hàbits i activitats de risc (consum de drogues, pràctiques sexuals amb risc de sagnat, tècniques que incloguin punció, etc.). La segona clau és el diagnòstic, continua, extremant l’atenció als pacients que poden estar infectats. “Amb una simple pregunta sobre antecedents i hàbits de risc es pot facilitar. Hem d’estar alerta també quan de vegades indiquem una punció hepàtica per altres causes i ens surten alterades”, indica.
Informació sobre la malaltia
El tercer aspecte que destaca està relacionat amb la proximitat al pacient i la seva família. En aquest sentit, subratlla que és fonamental proporcionar informació sobre la malaltia, perspectives de tractament, etc. una tasca essencial que el metge de família ja realitza en d’altres malalties.
El portaveu de SEMFYC incideix en què la participació de l’atenció primària és fonamental per aconseguir els objectius de l’eliminació de l’hepatitis C a Espanya i a nivell mundial. El paper està centrat fonamentalment en diversos aspectes, prevenció primària per evitar nous contagis, per exemple. S’han identificat clarament els grups de risc i són grups que habitualment assisteixen als centres de salut, pacients als quals els metges de família i infermers poden realitzar activitats de promoció i prevenció relacionats amb el contagi.
En aquesta línia, Pedro Javier Cañones, responsable del grup de Treball de Malalties Digestives de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), coincideix en què com en qualsevol altra patologia, el metge d’atenció primària pot intervenir en qualsevol de les fases de l’abordatge.
En prevenció primària, amb la difusió d’informació a la població sobre mesures sanitàries per evitar el contagi, com el coneixement de les vies de transmissió i de les pràctiques de risc que poden donar lloc a la infecció. En secundària, prossegueix, amb el diagnòstic precoç d’individus susceptibles o sospitosos d’haver contret la malaltia, mitjançant la determinació de dades serològiques i de la PCR en el seu cas.
A més, en prevenció terciària, amb el tractament exhaustiu dels pacients coneguts mitjançant les diferents pautes de fàrmacs antivirals.
Prevenir la progressió
D’altra banda, Molero afegeix que una altra tasca importantíssima està relacionada amb la prevenció de la progressió de la malaltia. “Els tractaments actuals curen la malaltia, però molts pacients ja tenen un alt grau de fibrosi i tot i que s’ha curat la malaltia, si hi ha altres factors com l’obesitat o el consum de tòxics, es pot agreujar la malaltia que ha quedat aturada i que pot empitjorar. Aquí el metge de família té molt a fer i un paper fonamental en prevenir la reinfecció”, puntualitza.
D’igual manera, el portaveu de SEMFYC admet que és cert que els nous tractaments han suposat un canvi en el maneig clínic de l’hepatitis C, coneguda pels professionals. “Es necessita actualitzar què suposen els nous tractaments en eficàcia clínica, pronòstic i possibilitats que s’ofereix al pacient per millorar la qualitat de vida i les expectatives que estaven més limitades”, remarca.
Amb respecte a la possibilitat d’implantar un cribratge universal en hepatitis C, els especialistes consultats remarquen que en aquest moment no hi ha recomanació de fer-ho extensiu a tots. No obstant, Molero indica que estan pendents d’un estudi de seroprevalença del Ministeri i que, arribat el cas, podria estar justificat en un grup de població, entre els 45 i 65 anys, si es confirma que aquest pot ser un grup en què es concentren casos no detectats. A partir d’aquí, una estratègia podria ser entrar en aquesta cohort d’edat de forma universal, informant a aquest grup sobre la conveniència de fer-se una analítica.
