Trasplantaments de fetge i COVID-19

Els especialistes en fetge a Nova York informen d’una alta freqüència de casos greus de COVID-19 en receptors de trasplantaments d’òrgans que es van infectar amb SARS-CoV-2.

Mentre que els especialistes italians informen que 15 de 17 pacients que es van sotmetre a trasplantaments de fetge al nord d’Itàlia des de principis de febrer estan lliures de SARS-CoV-2, en els primers informes sobre l’impacte de COVID-19 en els trasplantaments d’òrgans publicats a l’American Journal of Transplantation.

Les persones sotmeses a trasplantaments d’òrgans tenen un major risc d’infecció per SARS-CoV-2 degut a l’hospitalització. També poden estar en risc de resultats més greus de COVID-19 després de la infecció degut a la immunosupressió, tot i que falten dades per respondre a aquesta pregunta.

Però els trasplantaments no poden posposar-se, pel que es necessita més informació sobre el que passa si les persones que s’han sotmès recentment a un trasplantament s’infecten amb SARS-CoV-2 i quina proporció de pacients s’infecten.

També falta informació sobre el que els hi passa als receptors de trasplantaments a llarg termini que adquireixen SARS-CoV-2.

Els metges de trasplantaments de la Universitat de Columbia i el Col·legi Mèdic Weill Cornel a Nova York van informar sobre la seva experiència en les primeres tres setmanes del brot a la ciutat. Van identificar 90 casos de COVID-19, confirmats per proves de PCR, en persones que havien rebut un trasplantament d’òrgan sòlid en les seves clíniques. No indiquen el nombre total de receptors de trasplantaments que reben atenció a través de les seves clíniques.

Tretze de 90 van ser receptors de trasplantament de fetge. La resta van ser receptors de ronyó (46), pulmó (17) i cor (9), i cinc receptors de múltiples òrgans.

Les persones diagnosticades amb COVID-19 havien rebut un trasplantament fa una mitjana de sis anys; només tres es trobaven en el període immediat posterior al trasplantament (<1 mes) i 13 havien rebut un trasplantament menys d’un any abans del diagnòstic amb COVID-19.

L’edat mitjana dels pacients va ser de 57 anys, el 22% eren negres i 68 dels 90 van ingressar a l’hospital. 27 de 90 es van classificar com a casos severs que requereixen ventilació mecànica i cures intensives, la resta van ser casos lleus (ambulatoris) o moderats (pacients hospitalitzats, sense ventilació).

Els casos severs van ser significativament més propensos a tenir hipertensió (78% vs. 60%, p = 0,001) i tenir 60 anys o més (70% vs. 30%).

En comparació amb les cohorts xineses de pacients hospitalitzats, els investigadors diuen que la proporció de pacients trasplantats amb malaltia greu semblava major. Un de cada 4 pacients trasplantats ingressats a l’hospital amb COVID-19 va morir i el 18% de tots els pacients trasplantats que es van presentar amb COVID-19 van morir.

La immunosupressió no es va associar amb la gravetat de la malaltia en aquesta població i no va haver-hi diferències en el resultat entre els receptors de trasplantament de pulmó i altres receptors d’òrgans.

Els investigadors diuen que degut a l’alta taxa de mortalitat en pacients trasplantats, existeix una necessitat urgent d’identificar les estratègies de tractament més efectives per aquest grup de pacients.

L’ús de medicaments immunosupressors podria prolongar la virèmia en pacients amb COVID-19 i provocar malalties més greus, però la reducció del tractament immunosupressor podria conduir al rebuig de l’empelt, segons els investigadors. Les dosis de fàrmacs immunosupressors antimetabòlits es van reduir o mantenir en el 88% dels pacients (42 de 48), però les dosis d’esteroides es van reduir en només 3 de 43 pacients i inhibidors de la calcineurina en 10 de 56 pacients. No es van detectar casos de rebuig durant el període d’observació de 20 dies.

Resultats del trasplantament de fetge a Itàlia

Investigadors italians a Llombardia, la regió més afectada per COVID-19, van informar sobre els resultats de 17 trasplantaments de fetge realitzats entre el 23 de febrer i el 10 d’abril del 2020. Dos pacients han estat diagnosticats amb SARS-CoV-2 després del trasplantament i un pacient va morir de COVID-19, 30 dies després del trasplantament. La resta de pacients estan vius i 10 ja han estat donats d’alta de l’hospital.

Els donants van ser seleccionats per SARS-CoV2 utilitzant rentat bronqui alveolar (BAL) per obtenir mostres d’esput. Els receptors també van ser avaluats pel SARS-CoV-2, abans de les pautes italianes emeses a mitjans de març, i els investigadors suggereixen que BAL hauria d’emprar-se com un mètode de mostreig addicional per avaluar als receptors.

Les lliçons clau apreses a l’operar un servei de trasplantament de fetge durant el brot de COVID-19 inclouen:

• Trasplantaments de fetge de reserva per a pacients amb molt mal pronòstic o carcinoma hepatocel·lular avançat.
• Realitzar BAL per a la prova de SARS-CoV-2 en tots els donants i una tomografia computeritzada del tòrax si està disponible.
• Evitar enviar equips d’obtenció d’òrgans a hospitals locals; intentar aconseguir hospitals locals per dur a terme l’extracció d’òrgans.
• Provar als receptors amb un hisop nasofaringe a l’arribar i BAL en la intubació.
• Durant el seguiment postoperatori del pacient internat, limitar el transport dels pacients a altres unitats, com radiologia o endoscòpia. No es permeten familiars / visitants al costat del llit.
• Després de l’alta, minimitzar als pacients que van a hospitals per un seguiment ambulatori, a no ser que sigui estrictament necessari.

Font: infohep.org

Referències:

Pereira M et al. COVID-19 in solid organ transplant recipients: report from the US epicentre. Am J Transplant, online publication 24 April 2020, https://doi.org/10.1111/ajt.15941

Maggi U et al. The impact of the COVID-19 programme on liver transplantation programmes in northern Italy. Am J Transplant, online publication 24 April 2020 https://doi.org/10.1111/AJT.15948

Notícia traduïda per l’ASSCAT