Tractar el VHC en població reclusa: el repte continua

El valor potencial que pot obtenir-se intensificant les proves de detecció i el tractament de les malalties infeccioses en la població reclusa ha cobrat especial importància després del compromís de la Unió Europea d’eradicar el virus de l’hepatitis C.

El consum de drogues per via parenteral és la principal forma de transmissió d’aquesta transmissió. Ara es disposa de nous tractaments eficaços, però “segueix sent un repte garantir que els pacients infectats tinguin accés a ells”. Així ho assegura l’Informe Europeu sobre Drogues 2018, publicat per la Comissió Europea.

Segons aquest document, “pot aconseguir-se un gran benefici per a la comunitat si s’avalua als consumidors de drogues i s’aborden les seves necessitats sanitàries i socials abans de la seva excarceració”. Per aquest motiu, l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA, en les seves sigles en anglès) té previst donar suport a una nova iniciativa per augmentar la conscienciació i fomentar l’accés a les proves de detecció i el tractament de l’hepatitis C en la població reclusa.

El consum de drogues il·legals és un factor reconegut que contribueix a la càrrega de morbimortalitat global. Entre els problemes crònics associats al seu consum es troben la dependència i l’aparició de malalties infeccioses relacionades amb les drogues. L’Informe Europeu sobre Drogues 2018 actualitza l’estat de situació amb les més importants i, en el cas de l’hepatitis C, constata grans diferències entre països en termes de prevalença.

Hepatitis C: diferències entre països

Les hepatitis víriques en general, i en particular la causada pel virus de l’hepatitis C, tenen una elevada prevalença entre els consumidors de drogues per via parenteral a Europa. Per cada 100 persones amb infecció per VHC, de 75 a 80 desenvoluparan, segons l’informe, una infecció crònica. Aquesta dada té, segons els seus autors, importants conseqüències a llarg termini, ja que la infecció crònica pel VHC, que sovint empitjora pel consum excessiu d’alcohol, provocarà més morts i casos d’hepatopaties greus, com cirrosi i càncer, entre els consumidors d’edat més avançada de drogues d’alt risc.

El 2015-2016, la prevalença d’anticossos del VHC, indicatius d’infecció present o passada, a les mostres nacionals de consumidors de drogues per via parenteral va variar entre el 15% i el 82%, tot i que sis dels 13 països que disposaven de dades nacionals van notificar nivells superiors al 50%. Entre els països que disposaven de dades de tendències nacionals durant el període 2010-2016, es va observar una disminució de la prevalença del VHC entre els consumidors de drogues per via parenteral a quatre països, mentre que en altres dos es va apreciar un augment.

VIH: descens i diagnòstic tardà

L’actualització 2018 de l’Informe Europeu sobre Drogues indica que les conductes de risc relatives a l’administració de drogues per via parenteral continua exercint un paper essencial en la transmissió, no només del virus de l’hepatitis C, sinó també del virus del VIH. El 2016, es van notificar a la UE 1.027 diagnòstics nous de VIH en persones infectades per consum de drogues per via parenteral, el que suposa el 5% de tots els diagnòstics de VIH en els quals es coneix la via de transmissió. Es tracta d’un percentatge que s’ha mantingut baix i estable en l’última dècada en la major part dels països europeus, registrant-se un descens general del 51% entre el 2007 i el 2016.

No obstant, l’administració de drogues per via parenteral continua exercint un paper essencial en la transmissió d’infeccions en alguns països: el 2016, segons les dades comunicades al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties, més d’una quarta part dels nous diagnòstics de VIH van ser atribuïts al consum de drogues per via parenteral a Lituània (47%), Luxemburg (29%) i Letònia (27%).

Quan va haver-hi dades disponibles, la meitat dels nous diagnòstics de VIH atribuïts al consum de drogues per via parenteral a la Unió Europea el 2016 es van diagnosticar tard, és a dir, quan el virus ja havia començat a danyar el sistema immunitari. A Grècia i Romania, al voltant de 2 de cada 3 nous casos es van diagnosticar tard. El diagnòstic tardà del VIH, destaca l’informe, s’associa a retards en el començament del tractament antiretrovíric i a una major morbimortalitat. En canvi, afegeixen els seus autors, el diagnòstic precoç i l’inici del tractament antiretrovíric proporcionen a les persones infectades una esperança de vida normal.

Font: elglobal.net

Notícia traduïda per l’ASSCAT