La prevalença global dels nens portadors del virus de l’hepatitis C (VHC) no es coneix bé, principalment degut a que els estudis en aquesta població s’han realitzat principalment en grups d’alt risc i en regions altament endèmiques.
Resum
Els estudis epidemiològics estimen que la prevalença de portadors de RNA-VHC en la població pediàtrica de 0 a 18 anys, és d’un 0,13%, el que correspon a 3,26 milions de nens amb VHC el 2018. La transmissió vertical de mare a fill pot tenir lloc en fins al 5% dels recent nascuts de mares infectades, en especial si tenen alta càrrega viral i/o coinfecció amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i l’ús de drogues injectables seria la causa més freqüent d’infecció per VHC entre els adolescents. Malgrat el fet que el VHC generalment té un curs indolent en nens i adolescents, l’hepatitis C pot progressar a una malaltia hepàtica significativa en un percentatge dels pacients.
En una minoria de pacients pediàtrics amb VHC es pot trobar una malaltia greu o cirrosi el que subratlla la importància del diagnòstic i el tractament precoços per prevenir complicacions a llarg termini. La detecció universal del VHC en dones embarassades és clau per identificar als nadons exposats a tal risc i vincular-los a l’atenció. Recentment, els fàrmacs antivirals d’acció directa (AAD) han demostrat ser tan segurs i eficaços en pacients més joves amb VHC com en adults, i aquests fàrmacs ara estan aprovats pel tractament de pacients pediàtrics des dels 3 anys. Aquesta revisió proporciona una visió general contemporània de la càrrega de malaltia pel VHC als nens, amb l’objectiu del seu diagnòstic i tractament curatiu amb els agents antivirals d’acció directa (AADs).
Punts clau
- El 2018, s’estima que 3,26 milions de nens o adolescents són portadors del VHC.
- La transmissió materna-neonatal és el mode d’infecció més freqüent entre els pacients pediàtrics, el que justifica la detecció del VHC basada en el risc en dones embarassades.
- En la població d’adolescents, les infeccions per injecció de drogues van en augmento.
- L’aclariment espontani del VHC abans de l’edat adulta és freqüent, però l’hepatitis C pot progressar a malaltia hepàtica crònica i amb complicacions en un percentatge de pacients. El VHC crònic també perjudica la qualitat de vida de nens i adolescents (aspectes cognitius i d’aprenentatge).
- El tractament amb els AAD actuals són eficaços front a tots els genotips del VHC, la seva administració és segura, en los pacients adolescents i pediàtrics amb VHC i s’associa amb taxes de curació gairebé completes (98-100%).
Introducció
El virus de l’hepatitis C (VHC) segueix sent una de las principals causes de malaltia hepàtica crònica al món. Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament 72 milions de persones vivien amb VHC crònic el 2015, el que representa aproximadament l’1% de la població mundial. La prevalença del VHC es distribueix de manera desigual a tot el món, amb la prevalença més alta a les regions del Mediterrani oriental (2,3%), Europa (1,5%) i l’Àfrica (1%). Donada la seva alta prevalença, el VHC ha sorgit com una de les principals causes de malaltia hepàtica en etapa terminal, càncer de fetge i també necessitat de trasplantament de fetge. La important càrrega mèdica associada amb el VHC va motivar a l’OMS a establir una estratègia per eliminar el VHC com un problema de salut pública pel 2030.
Al llarg dels anys, la major part de la investigació del VHC es va centrar en els pacients adults. Pel contrari, la prevenció, el diagnòstic i el tractament del VHC en nens o adolescents ha estat molt més limitada. Tenint en compte, que existeixen escasses dades de prevalença del VHC en nens i adolescents, s’estima que la càrrega de virèmia per VHC en la població infantil és menor que en els adults. Segons les dades d’una metanàlisi del 2016, la prevalença del VHC en nens i adolescents era del 0,3%-0,6% en països d’ingressos alts i baixos, respectivament, el que representa un total estimat de 3,5 milions d’infeccions pediàtriques per VHC virèmiques.
Donada la menor prevalença en comparació amb els adults i que el curs de la malaltia per VHC és principalment benigna en nens i adolescents, aquestes infeccions pel VHC en l’edat infantil, s’han passat per alt durant molt de temps des d’una perspectiva de salut pública. Més recentment, no obstant, en aquest panorama apareix una incidència creixent de VHC com a conseqüència de l’epidèmia d’opioides entre els adolescents i el paper cada cop major dels nadons com a súper-propagadors de la infecció. A més cada cop hi ha més proves que indiquen que les infeccions pel VHC adquirides al néixer en realitat tenen un pronòstic més greu del que es pensava anteriorment.
La recent informació sobre el major risc de malaltia hepàtica progressiva en nens amb hepatitis C adquirida neonatalment juntament amb els resultats obtinguts amb els tractaments antivirals AAD, anti-VHC totalment orals, eficaços i fàcils d’administrar ha col·locat recentment la infecció pel VHC als nens, al radar de programes de polítiques públiques dirigides a l’eliminació de l’hepatitis viral. En aquest article, es proporciona una descripció general actualitzada sobre la càrrega de la malaltia per VHC als nens, amb un enfocament particular en el seu tractament en l’era dels agents antivirals d’acció directa (AADs).
Conclusions
El 2018, s’estima que 3,2 milions de nens o adolescents són portadors del VHC al món. La via d’infecció més important en aquesta població consisteix en la transmissió perinatal de mare a fill. Malgrat el fet que el VHC generalment té un curs que sembla indolenta als adolescents, l’hepatitis C pot progressar a una malaltia hepàtica significativa en un percentatge dels pacients. En el passat, la teràpia basada en IFN era l’única opció terapèutica per a nens i adolescents amb VHC, però la seva toxicitat significativa i la seva activitat antiviral subòptima limitaven el seu ús en la pràctica clínica. En els últims anys, els règims amb els AAD han sorgit com a modalitats de tractament segures, còmodes pel pacient i molt efectives per adults amb VHC.
Més recentment, diversos estudis han establert l’eficàcia i seguretat dels AAD en nens i adolescents amb VHC. Avui en dia, els pacients amb VHC, poden rebre tractament a partir dels 3 anys, i ser tractats amb un dels dos règims d’AADs aprovats: SOF / VEL o GLE / PIB, aprovats front a tots els genotips del VHC. La disponibilitat d’aquestes teràpies altament efectives i segures pel pacient probablement augmentarà el número de persones amb VHC més joves que seran tractats. Això no només evitarà les complicacions relacionades amb la malaltia hepàtica en el futur, sinó que també contribuirà a l’objectiu de l’eliminació global de l’hepatitis C pel 2030.
Tanmateix, el problema és que els règims amb els AAD no són assequibles per a molts pacients a tot el món, i serà necessària una cobertura de reemborsament més àmplia d’aquests agents per complir amb aquesta tasca. Com en els adults, un altre pas crític en aquest procés serà simplificar la cascada de diagnòstic i tractament a través de proves i programes de tractament en el lloc d’atenció. Programes com aquest augmentaran el número de pacients diagnosticats i tractats, especialment en poblacions d’alt risc. No obstant, en paral·lel a les proves i al tractament, és precís realitzar una educació específica sobre el VHC i en particular sobre els comportaments relacionats amb la seva transmissió en adolescents i dones en edat fèrtil, fet que serà clau per aconseguir eliminar l’hepatitis per VHC com a problema de salut pública mundial.
*Clicant AQUÍ, podeu descarregar un PDF sobre la “Eliminació de l’hepatitis C en nens” amb més informació elaborat per la Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association).
Font: Liver International
Referència: https://doi.org/10.1111/liv.14810
Article traduït i adaptat per l’ASSCAT
