Tots els curats del coronavirus desenvolupen anticossos, segons un estudi de Nature

Els experts diuen que amb “tota probabilitat” els anticossos d’una persona que hagi patit el coronavirus ens protegeixen contra una nova infecció, però no s’assegura encara que la immunitat sigui total ni que sigui per a tota la vida.

“La vacuna contra el coronavirus disponible al desembre pels més fràgils”, afirma el president d’una societat italiana associada a la Universitat d’Oxford.

Acord amb la multinacional AstraZeneca per a la producció i distribució a escala global

“Tot i que en quantitats variables, els pacients curats de COVID-19 produeixen anticossos contra el virus. Això fa que el diagnòstic serològic sigui fiable i, si els anticossos són protectors, promet una bona immunitat”. Així ho destaca a Twitter el més cèlebre viròleg italià, Roberto Burioni, la “bona notícia” publicada a Nature, signada per científics de la Universitat de Medicina de Chongqing. “Es tracta d’un article que mostra que 285 de 295 (100%) pacients amb COVID-19 desenvolupen anticossos IgG contra Sars-CoV-2 dins dels 19 dies des de l’inici dels símptomes clínics”, resumeix Guido Silvestri, professor de Virologia de la prestigiosa Universitat Emory d’Atlanta, on dirigeix un dels laboratoris d’investigació més avançats en Microbiologia i Immunologia.

Silvestri considera que és una “gran píndola d’optimisme”, i explica en el web científic italià Medical Facts per què és rellevant l’estudi de Nature, una de les revistes científiques més prestigioses del món: “L’estudi és important, ja que confirma que el nostre sistema immunitari munta una resposta d’anticossos contra el virus, una resposta que amb tota probabilitat, basada en el SARS-1 i MERS anteriors, així com en models animals d’infecció per coronavirus, protegeix per no ser contagiat novament o almenys contra el retorn de la malaltia. Encara no podem saber quant dura aquesta resposta, però els precedents amb virus similars suggereixen que hauria de durar almenys 12-24 mesos”.

En definitiva, els experts diuen que amb “tota probabilitat” els anticossos d’una persona que hagi patit la COVID-19 ens protegeixen contra una nova infecció de coronavirus, però no s’assegura encara que la immunitat sigui total ni que sigui per a tota la vida. “Els resultats són bons, l’optimisme és just, però encara no s’ha de destapar l’ampolla de xampany”, assegura el professor Pierangelo Clerici, president de l’Associació de Microbiòlegs Clínics.

Precisament, el professor Burioni recorda, parlant d’anticossos, que moltes malalties només en pateixen un cop a la vida perquè l’organisme produeix anticossos que ens protegeixen per sempre; però en altres malalties pot haver-hi una “recaiguda” si els anticossos produïts no ens protegeixen per a tota la vida, com passa amb l’hepatitis C.

Es considera important i nou aquest estudi que acaba d’aparèixer a Nature perquè l’Organització Mundial de la Salut havia precisat a propòsit de la immunitat: “Fins a la data, 24 d’abril del 2020, cap estudi ha avaluat si la presència d’anticossos a la COVID-19 confereix immunitat front a una futura infecció per aquest virus en els éssers humans”. 

Optimisme sobre vacuna

A aquesta bona notícia, s’afegeix una altra esperançadora des de Roma i Oxford, perquè el temps per obtenir la primera vacuna podria ser extraordinàriament curt, si l’experimentació iniciada resulta eficaç i segura, tot i que la producció a gran escala per a tot el món necessitarà més temps. El mèrit es dividiria en parts iguals entre l’empresa italiana, Advent-Irbm de Pomezia (Lazio), que està desenvolupant l’immunitzador en col·laboració amb els científics de l’Institut Jenner de la Universitat d’Oxford. Ambdues han arribat a un acord amb la multinacional farmacèutica AstraZeneca per imposar una major acceleració en la finalització de la vacuna contra COVID-19.

Segons l’acord, AstraZeneca serà responsable del desenvolupament, producció i distribució de la vacuna a tot el món. Així ho ha confirmat Matteo Liguori, gerent de la companyia italiana, a l’agència italiana AdnKronos. Per la situació d’emergència, se’ls hi ha permès passar a l’experimentació amb persones després de les proves de laboratori amb macacos, el genoma del qual coincideix en un 97,5% amb l’humà. En aquests experiments s’ha comprovat la seva eficàcia i seguretat, doncs no és tòxic. Ja s’ha iniciat l’experimentació amb 500 voluntaris sans i si els resultats són positius començarà la fase posterior amb 5.000 persones a finals de maig. L’optimisme és tal que el president d’Irbm, Pietro Di Lorenzo, avança una data concreta per aplicar la vacuna, si es comprova també la seguretat i eficàcia en humans: “Pel desembre, si totes les proves donen els resultats positius que esperem, hi haurà un primer estoc de la vacuna Pomezia-Oxford disponible per començar a vacunar algunes categories més fràgils”.

“Mai s’ha vist una carrera semblant”

Sorprèn la carrera que s’ha començat, sense precedents, per l’objectiu d’una vacuna i teràpia contra el coronavirus a Alberto Mantovani, director científic de l’Institut Clínic Humanitas a Rozzano (Milà) i professor de la Universitat Humanitas, l’immunòleg italià més citat a la literatura científica mundial. “Parlem molt entre col·legues a tots els països (diu al diari La Repubblica); en 40 anys d’investigació no recordo haver compartit un moment més intens i transparent que aquest. Però quan la paraula passi a producció i intercanvi, tinc por que les regles del joc canviaran. Tenim a més de cent equips d’investigació treballant a tot el món. Es segueixen camins molt diferents, i aquest és un bon senyal. Mai hem creat una vacuna de coronavirus. Sabem que hi ha dificultats tècniques importants. Tenir tants cavalls involucrats a la mateixa carrera, cadascun amb una tàctica de carrera diferent, ens dóna una excel·lent oportunitat que algú realment arribi a la meta”.

Font: abc.es

Notícia traduïda per l’ASSCAT