Totes les dones embarassades als Estats Units haurien de sotmetre’s a exàmens de detecció d’hepatitis C, segons els especialistes
Els especialistes en hepatitis C de diverses de les escoles de medicina més grans dels Estats Units diuen que els canvis en l’epidemiologia de l’hepatitis C durant l’última dècada fan que sigui essencial canviar a una política de detecció universal en dones embarassades. La seva recomanació es publica com un article de ‘Punt de vista’ a la revista Clinical Infectious Diseases.
Senyalen el recent augment en els diagnòstics d’hepatitis C entre els consumidors de drogues joves, de raça blanca i de zones no urbanes en estats com Indiana i Kentucky.
Un estudi del 2017 realitzat pels Centres pel Control i la Prevenció de Malalties dels EUA, va estimar que entre l’1,25% i l’1,63% de les dones embarassades eren positives al virus de l’hepatitis C (VHC) als Estats Units. L’estudi va concloure que prop de 29.000 dones amb VHC van donar a llum cada any i 1.700 nadons van tenir infecció per VHC.
L’orientació actual de la Societat de Medicina Materno-Fetal i el Col·legi Nord-americà d’Obstetrícia i Ginecologia és que les dones embarassades han de sotmetre’s a exàmens de detecció d’hepatitis C si informen factors de risc per l’hepatitis C, com antecedents de consum de drogues injectables.
Però els autors del ‘Punt de vista’ diuen que s’estan passant per alt massa casos d’hepatitis C perquè els proveïdors d’atenció mèdica no pregunten sobre els possibles factors de risc i les dones embarassades poden no voler divulgar informació sobre el consum de drogues.
D’altra banda, les dones embarassades són més propenses que d’altres a acceptar les proves i seguir involucrades en l’atenció degut a les preocupacions sobre la salut del seu fill per néixer, diuen els autors. A més, és probable que un diagnòstic de VHC matern condueixi a proves de lactants exposats a VHC i de parelles. També es podria proporcionar assessorament sobre la reducció de danys pels usuaris actuals de drogues.
El diagnòstic durant l’embaràs també permetria canvis en la pràctica obstètrica per evitar procediments invasius que podrien augmentar el risc de transmissió del VHC.
Com ja es van prendre mostres de sang per analítiques de sang, rubèola, hepatitis B i VIH en l’embaràs, afegir una prova per a l’hepatitis C no suposaria una càrrega addicional per a les dones embarassades o els proveïdors d’atenció mèdica. És probable que la detecció sigui cost-efectiva ja que la prevalença del VHC és més alta que per altres proves de detecció en l’embaràs que ja han demostrat ser rendibles, especialment la infecció pel VIH.
L’argument més fort per a la detecció, diuen els autors, és que les dones no poden beneficiar-se del tractament curatiu fins que hagin estat diagnosticades. Pel moment, no s’autoritza l’administració d’antivirals d’acció directa durant l’embaràs (tot i que un assaig clínic en curs està provant el règim de sofosbuvir/ledipasvir [Harvoni] en dones embarassades). Si les dones van ser diagnosticades durant l’embaràs, un règim de 8 setmanes té el potencial de curar el VHC i prevenir la transmissió del VHC al fetus, abans del part.
És més, diuen els autors, fins que el cribratge universal descobreixi l’abast real de la infecció pel VHC en les dones embarassades i els proveïdors exigeixin tractament per a les dones durant l’embaràs, “les companyies farmacèutiques no consideraran a aquesta població com a teràpia”.
“En l’era actual de l’ús de drogues injectables i l’augment de casos de VHC, la millor estratègia de salut pública per reduir la prevalença i incidència del VHC és la identificació i el tractament del major nombre possible d’adults joves per reduir la reserva d’individus capaços d’infectar a d’altres”.
Font: infohep.org
Referència: Jhaveri R et al. Universal screening of pregnant women for hepatitis C: the time is now. Clinical Infectious Diseases, advance online publication, 12 September 2018.
Notícia traduïda per l’ASSCAT
