#StigmaStops: Testimonis sobre l’estigma en l’hepatitis viral
Junts, les nostres històries poden canviar la forma en què el món veu l’hepatitis viral. Les històries de les persones que pateixen o han estat afectades per l’hepatitis vital poden ajudar a educar i crear consciència, proporcionar suport i inspiració, abordar l’estigma i la discriminació, i destacar el veritable impacte d’aquesta malaltia global.
Cada mes, la World Hepatitis Alliance (WHA) comparteix en la seva publicació hepVoice la història d’algú la vida del qual s’ha vist afectada per l’hepatitis viral. Aquest mes, la Directora Mèdica del Centre per a la Salut d’Àsia en el Centre Mèdic Saint Barnabas i membre de la Junta Directiva de la WHA per a les Amèriques, Su Wang, explica que ha demostrat que ha utilitzat la seva posició única com a professional mèdica i pacient per ajudar a d’altres a superar l’estigma. Com parlar és tan crucial per enfrontar l’estigma, aquest mes hepVoice comparteix tres històries.
Su
Vaig descobrir que tenia hepatitis B quan vaig donar sang a la universitat. Va ser una sorpresa total. Immediatament vaig trucar a la meva germana i li vaig dir: “Acabo de descobrir que tinc hepatitis B. No sé com vaig contraure la malaltia, però no li diguis a la mama!”. La meva germana va respondre: “La mama té hepatitis B, no ho sabies?”. Així és com vaig descobrir que era quelcom que la meva mare podria haver-me transmès. Si no hagués sigut per donar sang, no m’hauria cuidat i probablement hauria viscut en l’oblit. Podria haver tingut por també. Por de no saber si aquesta malaltia era quelcom realment horrible que podria arruïnar la meva vida.
Això és el que veig en el meu paper com a metge. Quan persones recent diagnosticades vénen a mi, sovint senten que és la fi del món. Senten que la seva vida ha acabat i que moriran aviat. Tenen por que no puguin casar-se o tenir fills. Els preocupa no poder estar amb la seva família o no poder menjar a la mateixa taula. Quan veig persones en aquesta situació, quan estan realment preocupades i temoroses, és una oportunitat per compartir les meves pròpies experiències. Jo els hi dic: “Jo sóc com tu. Tinc hepatitis B i visc amb aquesta malaltia. No és la fi del món. Pots tenir una vida molt productiva, feliç i saludable”.
No sempre comparteixo el meu diagnòstic personal amb les persones, però definitivament ajuda quan parlo de les meves experiències amb els pacients. Una de cada tres persones amb hepatitis viral no ho comparteix amb ningú. No els hi diuen als seus familiars, amics o éssers estimats. Ells viuen amb el secret. Però no hi ha res del que avergonyir-se. Com més t’obris al respecte, menys por tindràs. Crec que com més parlem d’això, més ho desestigmatitza per a tota la comunitat.
Allan
El 2016, Allan va anar a extreure’s una dent a la consulta d’un dentista a Melbourne. Després de revelar el seu estat positiu d’hepatitis C, el seu dentista va començar a fer preguntes personals i intrusives i es va negar a realitzar un procediment senzill. Mentre que Allan finalment es va treure la dent amb un altre dentista i des de llavors s’ha curat de la seva hepatitis C, el dolor infligit per aquesta experiència encara persisteix.
Lucinda
Lucinda era oberta sobre tenir hepatitis C, però quan els pares de la seva minyona la van trucar i li van dir que la seva filla ja no aniria més a cada seva, es va sorprendre molt. Ella admet que la seva experiència amb l’estigma va ser només superficial en comparació amb moltes de les experiències que molts grups marginats experimenten, però tot i així li va enfadar i li va molestar.
Pots llegir el volum 23 de hepVoice complet en el següent link: http://ow.ly/iBlu30iIuiU
