Aquest simpòsium va ser moderat pel Dr. Rafael Esteban de Barcelona i el Dr. Seng Gee Lim de Singapur.

De la primera ponència presentada pel Dr. Seng Gee Lim, cridava l’atenció el títol: “L’eliminació de l’hepatitis B és realista?”. Centrant-se en el concepte que actualment es disposa d’una vacuna preventiva, eficaç i barata i d’algoritmes simplificats i modificats pel diagnòstic i indicació del tractament, es podrà aconseguir un control del VHB però no una curació (eliminació). A més, es sap que només els països d’América del Nord i Europa Occidental podran assolir els objectius d’eliminació, ja que estan millor situats que els països amb un dèficit crònic de programes de prevenció.

La segona ponència, a càrrec de la Dra. María Buti, va versar sobre el paper del TAF (tenofovir alafenamida) en la seguretat del tractament de l’hepatitis B. La Dra. Buti va comentar les evidències científiques sobre la prevenció del dany renal i ossi a les poblacions tractades amb TAF i la millora observada. Així mateix, va presentar el tractament amb TAF per a la prevenció de la transmissió vertical (de mare al nadó) en dones xineses embarassades que tenien una elevada virèmia, a qui se’ls hi va administrar TAF en el tercer trimestre, mostrant una reducció de l’ADN-VHB en el moment del part, i el més important, es va demostrar una negativitat del VHB en tots els recents nascuts.

El Dr. Fabien Zoulim va explicar l’evolució dels estudis sobre els nous tractaments en estudi per a l’hepatitis B. Els va resumir segons el seu possible mecanisme d’acció: els que actuen a nivell d’algun punt del cicle vital del virus B, els que actuen inhibint l’expressió de partícules del virus B, i altres teràpies que són factors que estimulen les respostes immunes de l’hoste com, per exemple, vacunes terapèutiques. El següent pas van ser les seves explicacions sobre eventuals combinacions i alguns resultats.

L’apartat de qüestions i comentaris va ser molt il·lustratiu. En primer lloc, se li va preguntar a la Dra. Buti si ja s’havia demostrat que el tractament amb TAF disminueix la incidència d’hepatocarcinoma a l’igual que ho fa el Tenofovir disiproxil, la seva resposta va ser que el seguiment encara no és suficient i, per tant, faltarien dades.

Davant la preocupació sobre l’escàs percentatge de persones tractades a l’Àfrica, van preguntar quin era el motiu. La raó no és només que hi ha barreres per arribar al diagnòstic, ja que és cert que moltes persones no saben que són portadores del VHB, però també i, segons les guies clíniques actuals i amb els tractaments dels quals disposem, no tots els diagnosticats tindran indicació de rebre un tractament, per exemple, els “portadors asimptomàtics” no han de rebre el tractament actual.

Així mateix, el Dr. Zoulim va ser preguntat sobre el tractament de l’Hepatitis Delta amb myrcludex a França, fa poc autoritzat per l’EMA (Agència Europea del Medicament). Com s’administra? Depenent de la situació del pacient s’ha d’administrar en pacients amb hepatitis crònica compensants, la dosi és de 2 mg/dia i es pot combinar amb NUCs o amb interferó. Tot dependrà del metge i de la replicació del VHB. El tractament amb interferó actua a nivell del virus delta i també disminueix la concentració del HBsAg a les cèl·lules infectades. No obstant, en alguns pacients es prefereix no administrar interferó degut a experiències prèvies no favorables.

També al Dr. Zoulim se li va preguntar sobre quina seria, en la seva opinió, entre els fàrmacs en estudi el més prometedor. No va respondre directament, donat que són temes en curs, només va indicar que els assajos clínics estan ben dissenyats i a nivell de cada fàrmac és precís debatre cada punt com la seva farmacocinètica, perfil de seguretat, models d’administració, etc.

Un tema clau i que molts pacients preguntes és quan es podrà disposar dels tractaments combinats, que ja fa 10 anys ens estan prometent. En aquest punt, el Dr. Zoulim es va mostrar optimista, donat que els assajos clínics amb els tractaments combinats es troben en fase 2, i va explicar que veurem resultats de la disminució del HBsAg i la seva negativització que es manté en el temps després de retirar els fàrmacs. Per això va suggerir que en uns 5 anys es tindran aquests fàrmacs registrats.

Al parlat de respostes sostingudes de més d’1 any mantenint la negativització del HBsAg, el Dr. Zoulim va ser molt prudent i va afirmar que s’ha d’esperar per confirmar-ho. Sembla que veuen d’una forma associada a aquesta resposta favorable una restauració de les respostes de la immunitat cel·lular de la persona. El Dr. Fabien Zoulim pensa que s’associa a la restauració de la funció de les cèl·lules de tipus T.

 

Font: ASSCAT

Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)