Segons un estudi, el trasplantament de ronyons infectats amb VHC és possible
El tractament dels receptors d’un ronyó d’un donant amb VHC amb medicaments antivirals d’acció directa (AADs) abans i després del trasplantament és segur i prevé la infecció crònica per VHC, segons els descobriments publicats a ‘Annals of Internal Medicine’.
“En aquest moment, la majoria dels òrgans de donants amb hepatitis C es descarten perquè hi ha molt pocs receptors d’hepatitis C positius a la llista d’espera”, va explicar el doctor Niraj Desai, de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, EUA) en un comunicat de premsa. “Descobrir com usar aquests ronyons és una forma de fer més trasplantaments i salvar més vides”.
Desai i els seus col·legues van realitzar un assaig obert no aleatoritzat per investigar si l’ús d’antivirals d’acció directa abans i després del trasplantament renal de donants amb VHC a receptors sense VHC és factible i ben tolerat.
Els investigadors van inscriure a 10 pacients, de 50 anys o més sense VHC que van rebre un trasplantament de ronyó d’un donant mort amb VHC positiu. Immediatament abans del trasplantament, els pacients van rebre una dosi de Zepatier (100 mg de grazoprevir / 50 mg d’elbasvir, Merck).
Els participants que van rebre ronyons de donants amb infecció per genotip 1 van continuar prenent grazoprevir/elbasvir després del trasplantament durant 12 setmanes. Els receptors de ronyons de donants amb infecció per genotip 2 o 3 van prendre 400 mg de Sovaldi (sofosbuvir, Gilead Sciences), a més de la combinació de grazoprevir/elbasvir durant 12 setmanes.
Les dades van mostrar que els events adversos atribuïbles al tractament no van ser experimentats per cap dels receptors de trasplantament. Després de les 12 setmanes de tractament, no es van trobar proves de l’ARN del VHC en cap dels participants.
“En aquesta era d’escassetat d’òrgans, és difícil veure com es descarten els bons òrgans”, va afirmar la doctora Christine Durant, coautora de l’estudi de la Facultat de Medicina de la Universitat Johns Hopkins, en el comunicat. “Aquesta va ser una gran oportunitat per agafar un recurs de salut pública descuidat i donar-li un bon ús”.
Els investigadors van observar que si aquests resultats es confirmen en estudis més grans, l’ús d’aquest mètode pel trasplantament podria augmentar significativament les opcions d’òrgans i disminuir els riscos de mortalitat.
