Segons un estudi, el tractament de la malaltia de les genives pot millorar els símptomes en pacients amb cirrosi

Un estudi troba que la cura bucal de rutina altera els bacteris intestinals i redueix la inflamació i els problemes cognitius.

La cura bucal de rutina per tractar la malaltia de les genives (periodontitis) pot exercir un paper en la reducció de la inflamació i les toxines a la sang (endotoxèmia) i millorar la funció cognitiva en persones amb cirrosi hepàtica, segons un estudi publicar a l’American Journal of Physiology – Gastrointestinal and Liver Physiology.

La cirrosi, que és una epidèmia creixent als EUA, és la presència de teixit cicatricial en el fetge. Quan és sever, pot provocar insuficiència hepàtica. Les complicacions de la cirrosi poden incloure infeccions a tot el cos i encefalopatia hepàtica, una acumulació de toxines en el cervell causada per una malaltia hepàtica avançada. Els símptomes de l’encefalopatia hepàtica inclouen confusió, canvis d’humor i funció cognitiva alterada.

Investigacions anteriors mostren que les persones amb cirrosi tenen canvis a la microbiota salival i a l’intestí (bacteris que poblen el tracte gastrointestinal i la boca) que poden conduir a la malaltia de les genives i a un major risc de complicacions relacionades amb la cirrosi. A més, els estudis han trobat que les persones amb cirrosi tenen nivells elevats d’inflamació a tot el cos, el que s’associa amb encefalopatia hepàtica.

Els investigadors van estudiar dos grups de voluntaris que tenien cirrosi i periodontitis lleu a moderada. Un grup va rebre cura periodontal (“tractat”), inclosa la neteja de les dents i l’eliminació de toxines bacterianes de les dents i les genives. L’altre grup no va ser tractat per malaltia de les genives (“no tractat”). L’equip d’investigació va recol·lectar mostres de sang, saliva i femta abans i 30 dies després del tractament. Cada voluntari va realitzar proves estandarditzades per mesurar la funció cognitiva abans i després del tractament.

El grup tractat, especialment aquells amb encefalopatia hepàtica, van tenir nivells augmentats de bacteris intestinals beneficiosos que podrien reduir la inflamació, així com nivells més baixos de bacteris productors d’endotoxina a la saliva en comparació amb el grup no tractat.

El grup no tractat, d’altra banda, va demostrar un augment en els nivells d’endotoxines a la sang durant el mateix període de temps. La millora en el grup tractat “podria estar relacionada amb una reducció de la inflamació oral que condueixi a una inflamació sistèmica més baixa, o degut a què (bacteris menys nocius) siguin ingerits i afectin a la microbiota intestinal”, va escriure l’equip d’investigació.

La funció cognitiva també va millorar en el grup tractat, el que suggereix que els nivells reduïts d’inflamació en el cos poden minimitzar alguns dels símptomes de l’encefalopatia hepàtica en persones que ja estan rebent teràpies estàndard per a l’afecció. Aquest descobriment és rellevant perquè no hi ha més teràpies aprovades per l’Administració de Medicaments i Aliments dels EUA (FDA, en les seves sigles en anglès). Per alleujar els problemes de cognició en aquesta població, van dir els investigadors, “la cavitat oral podria representar un objectiu de tractament per reduir la inflamació i l’endotoxèmia en pacients amb cirrosi per millorar els resultats clínics”.

Font: eurekalert.org

Notícia traduïda per l’ASSCAT