Aquesta reunió, que és el primer cop que es fa totalment online, va comptar amb la moderació del Dr. Graham Foster des de Londres amb panelistes des de diferents països: Austràlia, Alemanya, Barcelona, Grècia, Dinamarca i Hong Kong.
La reunió va durar 1 hora i es va enfocar en els punts més nous i importants.
Els panelistes, procedents de diferents camps que treballen en la detecció i tractament de les hepatitis víriques, van exposar l’impacte que la COVID-19 ha tingut i té en les poblacions que atenen, en especial usuaris de drogues.
La Dra. Marta Torrens, psiquiatra i amb gran experiència des del punt de vista de les addiccions, les malalties psiquiàtriques i les infeccions va comentar que, en les circumstàncies actuals, han de treballar de manera conjunta amb altres especialistes fent que el procés de visites, diagnòstic i tractament sigui el més fàcil possible per a l’usuari. Els programes realitzats pel seu equip han tingut molt bona acceptació en poblacions que tenen dificultats d’accés, explicant que aconsegueixen una retenció del 92%, similar a la de la població general. Fan la visita inicial amb una avaluació de la problemàtica en cada cas i el segon dia ofereixen al pacient el tractament. En aquest procés, que és presencial, el pacient està sempre acompanyat per una persona procedent d’alguna associació comunitària (igual) o per un educador social. L’objectiu és caminar junts i donar-los una explicació i tractament integral.
Els problemes relatius al “linkage to care” es veuen de forma diferent a Hong Kong, Austràlia o Alemanya. A Austràlia es centren en el programa d’eliminació de les hepatitis a les presons; a Hong Kong, on la prevalença d’hepatitis B és elevada, abans de plantejar un possible tractament anti-VHC, realitzen screening del VHB per si la persona precisa de vacunació / tractament, per prevenir una reactivació durant el tractament anti-VHC. A Austràlia, reconeixen una prevalença del 5% de portadors del HBsAg, i això ho veuen com una oportunitat en l’estratègia de reducció de danys.
Al preguntar al representant de Grècia si actualment es precisa screening del VHB abans de plantejar el tractament del VHC, la seva resposta és que s’ha de considerar l’screening en la població general, no només en els portadors del VHC i això és una oportunitat per millorar el programa d’eliminació de les hepatitis.
La Dra. Marta Torrens va recordar la importància de disposar del FibroScan® i de l’screening del VHB, a més de l’avaluació de l’hepatòleg. Però no només s’ha de pensar en les hepatitis víriques, també eventualment es poden diagnosticar VIH, tuberculosi, etc. En un dia es disposarà de tota aquesta informació, que és crucial tant pel pacient individual com des del punt de vista de salut pública. Al segon dia, ja amb el “fast track” en marxa, s’accedeix a la resta d’exploracions i tractament(s) si és necessari. Al seu centre, treballen els professionals d’una forma interdisciplinària seguint el model que es va iniciar amb l’assistència a les persones amb VIH. Han vist que en aquestes persones és important considerar i tenir en compte l’estigma associat que pateixen. Els pacients no volen anar a altres centres i els atenen els mateixos professionals. En aquest moment COVID s’empra, en moltes ocasions, el diagnòstic de les hepatitis víriques per venopunció juntament amb altres modalitats diagnòstiques com el diagnòstic mitjançant la gota de sang seca, que s’envia a un laboratori central per evitar desplaçaments.
Un tema que preocupa molt és que s’està introduint la possibilitat de fer visites mèdiques per via telemàtica, es disposa de la telemedicina, però és això una solució? S’ha vist que és eficaç en pocs casos, en la majoria de poblacions i per diversos motius és un repte amb importants dificultats associades a la seva implantació. Encara hi ha moltes barreres, que es van enumerar durant la reunió: en relació a l’staff (per manca d’hàbit i formació específica), quant als pacients perquè la tecnologia no és barata i hem de ser conscients que en el context COVID les persones fan front a reptes per una possible manca de confidencialitat, per l’estigma i per “fake news”.
A Alemanya veuen barreres en la implantació de la telemedicina, que persisteixen a les àrees rurals, als usuaris de metadona, etc., i creuen que per implantar aquesta tecnologia hauran de dotar dels dispositius necessaris als usuaris. No obstant, el problema inicial és com arribar als usuaris, ja que en ocasions no tenen adreça estable ni telèfon. En resum, a dia d’avui, la telemedicina s’està implantant en casos molt seleccionats i en pocs països.
Es va preguntar a la Dra. Marta Torrens sobre si els pacients es poden reunir per treballar en grup i, en la seva opinió, no ho veu factible. Només ho seria en els casos seleccionats i que ja coneixem. Actualment, i com a oportunitat a partir de la COVID-19, han assistit a pacients nous que han assistit als centres d’addiccions per obtenir ajuda en el tema d’addiccions i tenen l’oportunitat de rebre tractament per hepatitis, etc. Es busca el contacte amb els grups que ha tractat prèviament a aquestes persones, metges de família, treballadors socials, grups de pacients, etc.
D’una banda, els panelistes veuen la COVID-19 com una amenaça, però també com una oportunitat en el camí de l’eliminació de les hepatitis. És necessari buscar suports, es reconeixen les dificultats en relació amb l’ús de la telemedicina, accepten realitzar visites presencials en els nous casos, fer el seguiment per via telefònica, tenen dubtes sobre l’adherència requerida i creuen necessari que hi hagi connexions amb l’entorn, amb la comunitat, la col·laboració amb els treballadors socials, etc. Així mateix, reconeixen que moltes persones no tenen accés a la tecnologia.
D’altra banda, en relació amb l’epidèmia COVID-19 i les malalties hepàtiques, el consens és que s’ha de seguir treballant i reconèixer les situacions d’urgència. Es va parlar de la població atesa en albergs i que han rebut ajuda des d’un punt de vista holístic. Encara que tenim una oportunitat per detectar i tractar a més persones, que buscaran tractament substitutiu, es precisa continuar amb els programes d’eliminació de les hepatitis, amb el compromís polític i el treball dels grups comunitaris. La base segueix sent l’educació, el treball constant en equip i seguir amb els reptes i oportunitats actuals.
En conclusió, recomanen continuar amb l’screening ampli, FibroScan®, el diagnòstic per mitjans no invasius, pensar en l’hepatitis B, compartir iniciatives, reservar les visites presencials per a casos concrets i, per últim, l’opinió més general sobre la telemedicina és que no és tan fàcil la seva implementació com semblava.
Font: ASSCAT
Autora: Dra. Teresa Casanovas, hepatòloga, presidenta de l’ASSCAT i coordinadora del Comitè Científic de l’ELPA (European Liver Patients’ Association)
