Reinfecció després de la curació de l’hepatitis C predita per infeccions de transmissió sexual (ITS)

La detecció d’infeccions de transmissió sexual en persones coinfectades amb VIH i hepatitis C durant o poc després de completar el tractament antiviral d’acció directa per curar l’hepatitis C pot predir quins pacients tenen un major risc de reinfecció per hepatitis C, segons un estudi realitzat a San Diego.

L’estudi va trobar que les persones que es van tornar a infectar després de curar-se tenien significativament més probabilitats de donar positiu en una prova de detecció de gonorrea-clamídia durant el tractament o en les 12 setmanes posteriors a la seva finalització.

La reinfecció per hepatitis C després de curar-se del virus mitjançant un tractament antiviral d’acció directa (AAD) és més comuna en homes homosexuals o bisexuals amb VIH que en persones que s’injecten drogues. Els estudis a Europa i els EUA han informat d’altes taxes de reinfecció:

• Un estudi multicèntric a ciutats d’Europa occidental va descobrir que un de cada quatre homes homosexuals i bisexuals amb VIH curats de l’hepatitis C es van tornar a infectar en tres anys. Aquest estudi va trobar grans variacions entre ciutats.
• Un estudi multicèntric a Alemanya va trobar que un de cada set homes homosexuals i bisexuals amb VIH curats de l’hepatitis C es van tornar a infectar després d’una mitjana d’un any.
• Un estudi dels EUA va trobar una taxa de reinfecció de quatre casos per cada 100 persones / any de seguiment a la ciutat de Nova York en homes homosexuals i bisexuals amb VIH després de curar-se.

La reinfecció sembla ser deguda principalment a la transmissió sexual, no a l’intercanvi d’equips d’injecció.

Predir qui podria estar en major risc de reinfecció i oferir educació, mesures de reducció de danys i suport per reduir el risc de reinfecció és essencial per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C entre els homes homosexuals i bisexuals amb VIH.

Per investigar la taxa de reinfecció entre persones amb VIH a San Diego, investigadors de la Universitat de Califòrnia a San Diego van dur a terme un estudi prospectiu entre totes les persones amb VIH curades d’hepatitis C entre el 2014 i el 2019.

L’estudi va inscriure a 200 persones amb VIH, 85% homes, 56% homes homosexuals o bisexuals i 23% no blancs. El 59% dels participants tenia antecedents de consum de drogues injectables, inclòs aproximadament un terç dels homes homosexuals o bisexuals.

Durant el tractament, els participants van ser examinats per detectar infeccions de transmissió sexual i es van sotmetre a exàmens de detecció de drogues a l’orina en cada visita clínica. El cribratge també es va dur a terme a cabo 12 setmanes després de la finalització del tractament. Els participants van ser avaluats per detectar el virus de l’hepatitis C durant el període de seguiment. Els investigadors de l’estudi no van recopilar informació sobre l’intercanvi d’equips d’injecció, l’ús de condons o ChemSex.

La reinfecció es va definir com el virus de l’hepatitis C detectable després d’una resposta virològica sostinguda al tractament.

Durant un període de seguiment mig d’1,38 anys, vuit de cada 200 persones es van reinfectar amb hepatitis C (2,44 casos per 100 persones / any de seguiment). Cinc casos van tenir lloc en homes homosexuals i bisexuals, dos en homes homosexuals i bisexuals que s’injecten drogues i un en un usuari de drogues injectables heterosexual. No es van produir reinfeccions en dones, malgrat que el 83% tenia antecedents de consum de drogues injectables. Encara que la diferència en la taxa de reinfecció entre els grups d’exposició no va ser estadísticament significativa, va haver-hi una tendència cap a una major taxa de reinfecció en homes homosexuals i bisexuals i en persones de 30 a 39 anys.

La reinfecció no es va associar amb una prova de detecció de drogues en orina positiva durant el tractament antiviral d’acció directa, però es va associar amb una prova de detecció de gonorrea-clamídia positiva. El 25% de les persones amb un resultat positiu de gonorrea-clamídia abans d’assolir una resposta virològica sostinguda es van reinfectar, en comparació amb el 3% d’aquelles sense una prova de detecció positiva (p = 0,04).

Degut al petit nombre de reinfeccions, no va ser possible determinar si un examen positiu de gonorrea-clamídia a un lloc específic (rectal, faringi o orina) es va associar més fortament amb la reinfecció, tot i que no es van produir reinfeccions en persones que només van donar positiu a la prova (examen d’orina o de coll).

Els investigadors de l’estudi diuen que les proves d’ITS poden ajudar a identificar a les persones en risc de reinfecció, però reconeixen que l’assessorament sembla tenir una eficàcia limitada per influir en els comportaments que augmenten el risc de reinfecció per hepatitis C. No obstant, els resultats positius de les proves de detecció d’ITS poden emprar-se com una indicació per a l’assessorament intensificat abans de completar el tractament, el que podria millorar l’eficàcia de l’assessorament.

Font: infohep.org

Referència: Hill L et al. Screening for sexually transmitted infections during hepatitis C treatment to predict reinfection among people with HIV. Open Forum Infectious Diseases, 8 (2), ofaa643, 2021

Notícia traduïda per l’ASSCAT