“Reducció de danys, COVID-19 i oportunitat d’accés de nous pacients a les unitats d’addiccions”

Dres. Francina Fonseca i Marta Torrens, Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques-IMIM, Barcelona; Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, Parc de Salut Mar de Barcelona, Barcelona; Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Universitat Autònoma de Barcelona.

L’actual crisi generada per la pandèmia per COVID-19 ha provocat especial preocupació pel grup de pacients consumidors de substàncies, principalment en els usuaris de drogues per via intravenosa (UDVI). Aquest grup, a més d’afrontar els factors de risc de la població general, també està exposat a riscos addicionals pels següents motius¹:

• La presència de comorbiditat mèdica i les vies de consum d’algunes substàncies incrementen el risc de desenvolupar formes més greus de la malaltia; per exemple, el consum per via fumada tant de tabac com d’altres substàncies (cocaïna, metanfetamina, cànnabis…); els efectes vasoconstrictors dels psicoestimulants que poden incrementar el risc de malaltia cardiovascular; la comorbiditat amb altres infeccions com el VIH, les hepatitis víriques i les neoplàsies hepàtiques.
• Increment del risc d’infeccions al compartir material d’injecció i una altra parafernàlia associada amb el consum. El menor accés als centres de reducció de danys a causa del confinament pot reduir l’accés també a material d’injecció estèril i incrementar el risc de sobredosi per substàncies.
• Major exposició al virus, tant per consum en llocs amb alta concentració de persones, com per la manca d’accés a domicilis i alta prevalença de persones sense llar entre els UDVI.
• Risc de violència contra la dona durant el període de confinament al conviure amb el possible perpetrador.

Des de diferents agències nacionals i comunitàries s’han difós recomanacions per minimitzar l’impacte de la infecció per COVID-19 en els pacients amb consum de substàncies².

Els centres de tractament d’addiccions i els centres de reducció de danys s’han adaptat per poder mantenir una atenció als usuaris. Aquests canvis han consistit principalment en:

• Organització assistencial per equips, per evitar el contacte entre treballadors.
• Reducció de les hores d’apertura del centre.
• Reducció dels tràmits administratius.
• Limitar les visites presencials a les essencials i foment del teletreball; no obstant, s’ha mantingut l’atenció presencial per a primeres visites i demandes urgents.
• Ampliació del temps de recollida de medicació (metadona i altres tractaments substitutius).
• Limitació de les proves complementàries.
• Anul·lació de la teràpia grupal.
• S’han preparat protocols per a detecció de casos sospitosos d’infecció COVID i s’han realitzat proves PCR prèvies als ingressos i protocols de derivació i aïllament en pacients simptomàtics.

Les primeres anàlisis de la situació a Europa, després del període de confinament, han mostrat una reducció global del consum de substàncies, probablement per canvis a les rutines (menor activitat social) i menor disponibilitat de les substàncies; aquesta reducció del consum s’ha observat principalment en el cas de la cocaïna i el MDMA. En el cas d’altres substàncies, el seu consum s’ha vist incrementat (alcohol i benzodiazepines), o bé hi ha dades molt variables (en el cas del cànnabis, per exemple, s’han detectat més cerques per Internet). És d’interès ressenyar que pel que respecta a l’heroïna, s’han sol·licitat més inicis de tractament substitutiu, realitzant-se més derivacions a tractament des de centres de reducció de danys³.

L’experiència al centre de Reducció de Danys de La Mina (Sant Adrià del Besós, Barcelona) quan vam comparar el nombre de consums durant els mesos de març, abril i maig del 2020 amb els del 2019, s’observa una reducció del nombre de consums totals. En canvi, no s’ha observat el mateix percentatge de reducció en el nombre de sobredosi ateses al centre (Taula 1).

Taula 1. Comparativa entre els mesos de març, abril i maig del 2019 i el 2020 quant a consums i sobredosis ateses a la sala de reducció de danys de La Mina.

En relació a les primeres visites ateses als centres de tractament de les addiccions que depenen del Parc de Salut Mar durant aquest període, en comparació amb l’any 2019, si bé el nombre de primeres visites s’ha reduït en un 38%, les primeres visites en què la substància principal és heroïna, s’han mantingut o s’han incrementat d’un 28% del total el 2019 a un 47% del total en el mateix període del 2020. Aquest increment en les demandes de tractament per heroïna suposa una oportunitat tant per abordar el consum problemàtic de la substància, com pel tractament de la comorbiditat que presenten aquests pacients, en concret de les infeccions víriques com el VIH i l’hepatitis C. En aquest moment, existeixen diversos programes de microeliminació del virus de l’hepatitis C, que integren el tractament de l’addicció amb el de la infecció per VHC; aquests programes es caracteritzen per reduir el nombre de visites i els tràmits burocràtics, externalització de la farmàcia, amb dispensació del tractament en els mateixos centres de tractament d’addiccions i seguiment i abordatge de les possibles reinfeccions.

Per concloure, podem fer una reflexió sobre el paper dels professionals en el tractament de les addiccions durant la situació de pandèmia⁴:

• Hem de mantenir una actitud activa, mantenint l’atenció a les primeres visites, ja que hem vist, pot tractar-se d’una oportunitat per a pacients motivats; alternar les visites telemàtiques amb visites presencials, el que suposa una millora de la retenció de les persones en tractament; hem de mantenir-nos alerta sobre canvis o nous patrons de consum de substàncies.
• També tenim un paper rellevant en la prevenció: educació sanitària amb missatges clars per evitar la propagació de la malaltia; un paper de vigilància en els efectes del confinament i la distància social entre els nostres usuaris; a més de continuar amb l’atenció a les comorbiditats que presenten els pacients, tant mèdiques (infeccions per VIH, hepatitis víriques…) com psicopatològiques (depressió, trastorns d’ansietat…).
• Revisar la freqüència de l’administració de tractaments, escollint si és possible formulacions de llarga durada, incrementant el temps de dispensació de tractaments (take-home) i revisant les interaccions dels tractaments.
• Avaluar els efectes de la crisi en poblacions de risc, principalment dones⁵ i grups en risc d’exclusió.
• Y finalment, formar-se, investigar i implementar recursos i activitats amb eficàcia demostrada.

Referències:

1. European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA) 2020. EMCDDA update on the implications of COVID-19 for people who use drugs (PWUD) and drug service providers https://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/12879/emcdda-covid-update-1-25.03.2020v2.pdf. Acceso el 29/09/2020.
2. Departament de Salut 2020. Recomanacions per a un confinament saludable per a persones que tenen una addicció i per a les que les envolten https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/ciutadania/persones-amb-problemes-de-salut-mental-i-adiccions/persones-amb-addiccions Acceso el 29/09/2020.
3. European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA) 2020. Impact of COVID-19 on patterns of drug use and drug-related harms in Europe, EMCDDA Trendspotter briefing, Lisbon. https://www.emcdda.europa.eu/system/files/publications/13130/EMCDDA-Trendspotter-Covid-19-Wave-2_1.pdf Acceso el 29/09/2020.
4. Luykx JJ, Vinkers CH. 2020. Psychiatry in Times of the Coronavirus Disease 2019 (COVID-19) Pandemic: An Imperative for Psychiatrists to Act Now. JAMA Psychiatry. 2020 May 27. doi: 10.1001/jamapsychiatry.2020.1225. Online ahead of print.
5. Connor J, Madhavan S, Mokashi M, Amanuel H, Johnson NR, Pace LE, Bartz D. 2020. Health risks and outcomes that disproportionately affect women during the Covid-19 pandemic: A review. Soc Sci Med. 2020 Sep 13;266:113364. doi: 10.1016/j.socscimed.2020.113364. Online ahead of print.

Autores: Dres. Francina Fonseca i Marta Torrens, Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques-IMIM, Barcelona; Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, Parc de Salut Mar de Barcelona, Barcelona; Departament de Psiquiatria i Medicina Legal Universitat Autònoma de Barcelona.

Entrevista publicada a la revista asscatinForma nº 25