Es denomina ascites a l’acumulació de fluid a la cavitat peritoneal. Aquesta cavitat, normalment, té fluid amb finalitats lubricants, però si s’acumula es produeix distensió abdominal, dificultat per poder respirar i dificultats per alimentar-se.

En ocasions pot convertir-se en una síndrome hepatorrenal o peritonitis bacteriana.

L’ascites: tot el que has de saber sobre aquesta afecció

A l’ascites se l’associa freqüentment amb cirrosi, que és la seva causa principal, i també amb altres malalties hepàtiques severes, trastorns cardiovasculars, càncer i altres malalties com la síndrome de Budd-Chiari.

La cavitat abdominal comprèn a l’espai que està entre les vèrtebres, els músculs de la paret abdominal, el diafragma i el sòl pelvià. En ella es troben molts òrgans com els ronyons, l’estómac, la bufeta, el fetge i altres vísceres.

És freqüent confondre on s’ha produït l’ascites. El peritoneu està entre la paret abdominal i els òrgans de la cavitat abdominal i és en l’espai que queda entre el peritoneu parietal (capa externa) i el peritoneu visceral (capa interna) on s’acumula el fluid. L’altra possibilitat és que es presenti a la cavitat abdominal.

En el 80% dels casos d’ascites, la causa és cirrosi. En segon lloc, el càncer i en tercer lloc les malalties cardiovasculars.

La quantitat de fluid normal en la cavitat peritoneal és de 25 a 50 ml. I d’acord a la seva aparença i al seu volum, es poden diferenciar diversos graus d’ascites.

L’ascites grau 1 no és detectable a simple vista, només amb ultrasons, escàner, tomografia o proves similars. La de grau 2 és detectable a la palpació i la de grau 3 és clarament visible.

Els símptomes que presenten l’ascites grau 1 i grau 2 són pràcticament indetectables, però en la seva forma severa, que produeix distensió abdominal, són clarament visibles.

Si augmenta massa, el pacient pateix pesadesa abdominal i la pressió que exerceix sobre els altres òrgans li provoca molèsties, fonamentalment per respirar, per la pressió que fa sobre el diafragma.

Quan el pacient es reclina cap enrere es pot apreciar millor la malaltia. En aquesta posició, el fluid va cap als costats del cos i aquests s’inflen. I si es percudeix en un sol costat es produeix una onda que es pot notar al costat oposat.

Un altre dels símptomes pot ser que s’inflin les cames i que apareguin hematomes, hematèmesi, ginecomàstia o alguns canvis mentals per encefalopatia, en aquells casos molt avançats de cirrosi o fibrosi hepàtica.

Font: okdiario.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT