Alguns dels tractaments per a la patologia de la pell generen complicacions en la seva comorbiditat.

La psoriasi és una malaltia dermatològica que comporta un bon nombre de comorbiditats, i una de les principals és la malaltia per fetge gras no alcohòlic. Així ho ha posat de manifest una revisió apareguda a la Revista Española de Enfermedades Digestivas, on s’incideix en la necessitat d’una major treball conjunt entre dermatpolrgs i hepatòlegs a l’hora de tractar aquestes patologies.

“Aproximadament, la meitat dels pacients amb psoriasi greu pateixen fetge gras no alcohòlic”, explica Antonio Olveira, hepatòleg de l’Hospital Universitari La Paz i un dels autors de la revisió. “Aquesta prevalença és el doble de l’esperat en població sense psoriasi, ajustats per edat i sexe”. Matisa: “L’associació és més intensa en la psoriasi greu”.

Ambdues malalties comparteixen un transfons inflamatori crònic mediat per citoquines. De fet, es realimenten com si fos un cercle viciós, basat en un diàleg inflamatori entre teixit adipós, pell i fetge, amb implicacions metabòliques que provoquen un empitjorament de les patologies.

El dermatòleg és el principal detector

Malgrat que l’associació és clara, s’ha hagut d’esperar fins l’any passat per a què es tingui en compte a les guies clíniques. “La recent actualització de la guia clínica en fetge gras no alcohòlic de l’AASLD (Associació Americana per a l’Estudi de les Malalties del Fetge) fa referència explícita, per primer cop, a la psoriasi com a malaltia associada al fetge gras”, comenta Olveira.

Això fa que les peculiaritats d’aquesta associació siguin més conegudes, “avui en dia, per part del dermatòleg que de l’hepatòleg”, comenta Olveira. “Tot i que els dermatòlegs som conscients de la relació entre les dues patologies s’hauria de treballar més amb el Servei d’Aparell Digestiu”, reconeix, per part seva, Ignacio García Doval, de la Unitat d’Investigació de l’Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).

No és un tema baladí: la revisió conclou que, tot i que és l’especialista en la pell qui “ha de ser el principal detector d’hepatopatia”, l’hepatòleg ha de ser conscient de la major gravetat que revesteixen els pacients amb psoriasi.

Tradicionalment, el despistatge de la malaltia per fetge gras a les consultes de Dermatologia es basa en la xifra de transaminases, el que ha provocat una infraestimació de la prevalença i la gravetat de la malaltia hepàtica, donat que pot existir independentment de les transaminases, pel que es recomana el despistatge de fetge gras en tots els pacients amb psoriasi greu que presentin factors de risc de síndrome metabòlica.

Fàrmacs biològics

La part més delicada d’aquesta associació està en el tractament. Medicaments com acitretina, la ciclosporina o el metotrexat poden ser perjudicials per a l’hepatopatia, senyala la revisió, que apunta a la major seguretat dels fàrmacs biològics per tractar la psoriasi.

“L’ús de medicaments biològics és cada cop més freqüent, tant en psoriasi com en altres malalties”, explica Olveira. “Avui en dia, no existeixen dades per recomanar el seu ús amb la finalitat específica de la malaltia hepàtica”, però “són una alternativa segura per evitar l’hepatotoxicitat d’altres medicaments, com metotrexat, en aquests pacients i, potser, en el futur demostrar el seu benefici en el fetge gras associat a psoriasi”.

“Les comissions de farmàcia no entren en la discussió sobre la relació entre psoriasi a i fetge gras”, senyala De la Cueva. Tanmateix, les restriccions canvien segons els centres. “Revisar-les tindria sentit si tinguéssim la certesa que el tractament de la psoriasi millora el fetge gras, però avui en dia no la tenim”, conclou el dermatòleg.

Font: redaccionmedica.com

Notícia traduïda per l’ASSCAT