Primera crònica de la Cimera Mundial de l’Hepatitis 2017 a São Paulo, Brasil

06/11/2017 | Activisme

Durant els propers dies, publicarem a la nostra web una sèrie d’articles amb les dades i les sessions més destacades de la Cimera Mundial de l’Hepatitis 2017, que va tenir lloc de l’1 al 3 de novembre a São Paulo, Brasil. L’autora d’aquestes cròniques és Teresa Casanovas, hepatòloga i presidenta de l’ASSCAT, qui ha assistit a la Cimera i ens explica de primera mà totes les novetats en l’àmbit de les hepatitis.

Aquesta reunió que s’ha celebrat a São Paulo de l’1 al 3 de novembre del 2017, ha estat organitzada per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) i la WHA (Aliança Mundial contra les Hepatitis) i ha comptat amb nombrosos sponsors, entre ells, el govern de Brasil i els responsables polítics de São Paulo. La Cimera Mundial de l’Hepatitis no és un congrés mèdic, sinó de polítiques públiques en salut per a l’eliminació de les hepatitis a nivell mundial.

Els temes discutits es van centrar en les direccions estratègiques que han marcat l’OMS conjuntament amb la WHA, així com les organitzacions que treballen en polítiques de salut, les quals han dissenyat un programa molt important. Brasil ha estat el país amfitrió i va rebre amb honor la “Cimera Mundial de l’Hepatitis 2017”, que ha estat un exemple d’organització i planificació per a l’èxit de l’event.

Durant aquests tres dies, més de 900 delegats de 110 països van participar activament en les activitats per compartir les experiències i ser conscients del molt que falta per a l’eliminació global de les hepatitis víriques. En cadascuna de les sessions, es va poder palpar la realitat de cada país i els esforços i innovacions aportats pels diferents països van ser mol comentades.

Eren sessions on ha va haver-hi una gran participació de l’audiència, molt enriquidora, considerant que a la reunió hi havia representacions diverses, ja que a més dels polítics assistien economistes de la salut, epidemiòlegs, especialistes de salut pública, associacions de pacients (societat civil), metges clínics, equips sociosanitaris, agències d’informació sanitària, etc. de tot el món.

Una presentació que, en la meva opinió, permet fer-se una idea de la gran tasca sanitària, social i d’investigació que es realitza a Brasil va ser el projecte que tenen per lluitar enfront a l’hepatitis D a l’Amazònia.

A la sessió de l’accés a la medicació antiviral es va parlar d’un tema d’impacte com és la dispensació per a la igualtat. Es tracta d’un tema polític i econòmic i, tot i que l’accés a les medicines és fonamental, és només una part del problema. En qualsevol sistema polític, la veu dels pacients que tenen hepatitis, demana que s’apliqui una estratègia per arribar a tots els afectats, amb vinculació a la cura i a la curació i amb el seguiment segons les evidències científiques. L’accés als medicaments s’ha d’integrar en programes específics, i els pacients haurien de rebre els tractaments el més aviat possible per tallar el risc de transmissió. Per això, entre d’altres requisits, s’ha de disposar de formes de finançament sostenibles.

El 2015, segons estimacions de l’OMS, 325 milions de persones tenien hepatitis crònica i 1,34 milions de persones van morir a causa d’aquesta malaltia. Al tractar-se d’un greu problema de salut pública global, es va discutir la preocupació per la manca de progrés en la seva prevenció i control en alguns països en desenvolupament, en especial a l’Àfrica, degut a la manca d’un abordatge integrat de les mesures de prevenció i control, així com un accés no adequat ni programat als tractaments i cures.

El 2016, 1,5 milions de persones que tenien hepatitis C s’han curat, 350.000 han mort per causes relacionades amb el virus C i portadors del virus C van morir per causes no directament relacionades. La prevalença del virus C va disminuint, gràcies al tractament i mesures preventives, però això no succeeix a tots els països. S’ha objectivat que a Rússia la prevalença ha augmentat un 4%, a Espanya ha disminuït un 9%, a Egipte s’ha reduït en un 11%, a Austràlia ha disminuït un 13%, a Brasil ha baixat un 4%, però a la majoria dels països de l’Àsia i l’Àfrica ha augmentat. A més, el 2016 també s’ha vist un augment de casos nous especialment a Sudamèrica.

Per tant, és urgent que existeixi un abordatge global per eliminar les hepatitis víriques com un problema de salut pública a través d’integrar una major informació a la ciutadania, la prevenció, el diagnòstic, el tractament i vigilància i control de totes les formes de virus de les hepatitis, especialment en les hepatitis cròniques B i C, que tenen les majors taxes de morbiditat i mortalitat.

També va ser discutida la necessitat que els països adoptin l’estratègia del sector de salut mundial sobre hepatitis víriques 2016-2021, adoptada per la resolució de la WHA 69.22, així com les resolucions de l’Assemblea Mundial de la Salut WHA 45.17, WHA 63.18, WHA 67.6 y WHA 69.11, i la Declaració de la primera Cimera Mundial de l’Hepatitis que va tenir lloc a Glasgow el 2015. Les directrius ja existeixen, ara és el moment que cada país pugui i vulgui executar-les.

El món ha de reconìxer que la introducció de nous productes farmacèutics innovadors per a les hepatitis B i C, ha aconseguit en els últims anys la curació de l’hepatitis C i la millora dels tractaments per a l’hepatitis B. A més, amb la vacuna anti-hepatitis B s’ha aconseguit eliminar aquesta hepatitis en zones on era endèmica, com Alaska, on cap persona menor de 25 anys té ja hepatitis B gràcies al programa actiu de prevenció i vacunació.

Finalment, després de discutir, debatre i formular solucions, la Cimera Mundial de l’Hepatitis 2017 va arribar al seu final amb la signatura de la Declaració de São Paulo sobre Hepatitis Víriques en la qual més de 250 organitzacions de la societat civil es van unir per demanar als representants dels governs que assegurin les necessitats de les persones que viuen amb la malaltia.

La Declaració de São Paulo sobre Hepatitis Víriques, liderada per l’Aliança Mundial contra l’Hepatitis (WHA), exigeix que els governs otorguin a les hepatitis víriques la mateixa prioritat que tenen el VIH/SIDA, la malària i la tisi, que l’estigma i la discriminació siguin adequadament abordats i que els governs compleixin els compromisos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible perquè “ningú sigui deixat enrere”.

La Declaración de São Paulo no és només un tros de paper, és una qüestió de vida i mort per a més de 300 milions de persones a tot el món.

Font: ASSCAT

Pots llegir la Declaració de São Paulo sobre Hepatitis (Cimera Mundial de l’Hepatitis 2017) a continuació:

Nosaltres, els representants d’alt nivell dels governs que es van reunir a la Cimera Mundial de l’Hepatitis a São Paulo, Brasil, de l’1 al 3 de novembre del 2017:

  1. Tenim en compte, amb profunda preocupació, que 325 milions de persones vivien amb infeccions d’hepatitis cròniques a tot el món i 1,34 milions de persones van morir d’hepatitis viral el 2015.
  2. Considerem que l’hepatitis viral és un greu problema de salut pública mundial i expressem la nostra preocupació per la manca de progrés en la seva prevenció i control en els països en desenvolupament, principalment degut a la manca d’un enfoc integrat de les mesures de prevenció i control, així com l’accés inadequat a un tractament i cura assequible i apropiat.
  3. Tenim en compte que les hepatitis A i B poden prevenir-se mitjançant vacunació i que existeix una curació per a l’hepatitis C i el tractament de l’hepatitis B, al temps que es reconeix que l’hepatitis C encara no es pot prevenir mitjançant la vacunació.
  4. Reconeixem la necessitat d’un enfoc global per eliminar l’hepatitis viral com un problema de salut pública mitjançant la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la vigilància de totes les formes d’hepatitis viral, amb especial èmfasi a les hepatitis virals B i C, que tenen les majors taxes de morbiditat i mortalitat.
  5. Expressem la nostra profunda preocupació per la salut pública, l’impacte econòmic i social de l’hepatitis viral i la resposta inadequada a nivell mundial fins a la data.
  6. Reafirmem l’estratègia del sector sanitari global sobre hepatitis viral 2016-2021 adoptada per la Resolució WHA 69.22 i les Resolucions de l’Assemblea Mundial de la Salut WHA 45.17, WHA 63.18, WHA 67.6 y WHA 69.11 i recordant la Declaració de Glasgow del 2015 sobre l’hepatitis.
  7. Posem èmfasi en la importància d’un enfoc integral, integrat i multisectorial que inclogui la implementació de mesures de prevenció i control de l’hepatitis viral d’alt impacte, tal i com es descriu en l’Estratègia global del sector de la salut per a l’hepatitis viral 2016-2021.
  8. Reconeixem els objectius dels països per aconseguir la cobertura sanitària universal i la importància de l’enfortiment dels sistemes de salut a aquest respecte, inclosos la provisió i l’accés a serveis comunitaris complets i per a la prevenció i el control de l’hepatitis viral, prestant especial atenció a les poblacions més afectades i en risc, i que cada país hauria de definir les poblacions específiques dins del seu país que estan més afectades per les epidèmies d’hepatitis viral i la resposta ha de basar-se en el context epidemiològic i social.
  9. Reconeixem, a més, la necessitat d’enfortir els sistemes de salut i els enfocs integrats de col·laboració i les sinèrgies entre les mesures de prevenció i control de l’hepatitis viral i les malalties infeccioses com el VIH i d’altres infeccions transmeses sexualment i transmeses per la sang, les malalties transmissibles de mare a fill i els de càncer i d’altres malalties no transmissibles.
  10. Reconeixem la importància de comptar amb sistemes d’informació sanitària estratègics sòlids i integrats que puguin proporcionar informació pública a la vegada que garanteixin la protecció de les dades personals, inclosos els sistemes de vigilància epidemiològica per informar millor als prenedors de decisions, enfocar i millorar la planificació nacional, establir objectius i monitorejar resposta nacional i global.
  11. Ressaltem la necessitat de mobilitzar recursos adequats i predibles per a la resposta a l’hepatitis viral, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans, i millorar l’accés equitatiu i la disponibilitat de diagnòstics, vacunes, serveis i tractaments de qualitat, efectius i segurs i fer-los assequibles a nivell de país per combatre l’hepatitis i eliminar l’hepatitis viral com amenaça per a la salut pública pel 2030.
  12. Reconeixem amb apreci la introducció de nous productes farmacèutics basats en la inversió en innovació per a l’hepatitis B i C en els últims anys, i observar amb gran preocupació el cost creixent pels sistemes de salut i els pacients i també reconèixer la necessitat d’abordar aquesta situació, fins i tot promoure sinèrgies en aquest context.
  13. Recordem que l’apropiació nacional i un enfoc integral són elements clau per a l’èxit de la resposta a l’hepatitis viral, així com la disponibilitat de recursos financers adequats i sostinguts i recursos humans capacitats, complementats amb recursos internacionals i assistència tècnica quan sigui necessari.
  14. Sol·licitem als governs que incloguin vacunes contra l’hepatitis B en els programes nacionals d’immunització, inclosos els treballadors de salut segons sigui necessari, factible i apropiat, amb respecte a la situació epidemiològica nacional, i expressant preocupació perquè actualment s’estima que la cobertura global de vacuna contra l’hepatitis B per lactants és del 84% i per tant està per sota del 90% de l’objectiu mundial, i preocupada perquè la cobertura mundial actual de la dosi de la vacuna contra l’hepatitis B per prevenir la transmissió de mare a fill és només del 39%2, inferior a l’objectiu mundial del 50% pel 2020 i l’objectiu del 90% pel 2030.
  15. Reafirmem també els drets dels governs a l’ús ple de les flexibilitats de l’Acord de l’OMC (Organització Mundial del Comerç) sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) per augmentar l’accés a medicaments assequibles, segurs, efectius i de qualitat, i prendre nota que, entre d’altres, els drets de propietat intel·lectual són un incentiu important en el desenvolupament de nous productes de salut.
  16. Reconeixem la necessitat de nous models de prestació de serveis centrats en les persones, fins i tot pel diagnòstic precoç, si volem aconseguir objectius globals d’hepatitis viral d’acord amb els objectius i prioritats establerts a nivell nacional per assolir la Cobertura Universal de Salut.
  17. Reafirmem el dret de tota persona al gaudi del més alt nivell possible de salut física i mental i resolem complir les nostres obligacions i compromisos internacionals en aquest sentit i, en el context de l’hepatitis viral, amb especial atenció a les poblacions més afectades i la majoria en risc i que cada país hauria de definir les poblacions específiques dins del seu país que són les més afectades per les epidèmies d’hepatitis viral i la resposta ha de basar-se en el context epidemiològic i social.
  18. Implementarem plenament l’estratègia del sector de la salut mundial sobre l’hepatitis viral 2016-2021, adaptada a les prioritats nacionals, la legislació i els contextos específics, i reafirmarem les seves cinc direccions estratègiques: informació per una acció centrada; intervencions per a l’impacte; lluita per la igualtat; finançament per a la sostenibilitat; i innovació per a l’acceleració, cap a l’objectiu d’eliminar l’hepatitis viral com amenaça per a la salut pública pel 2030.
  19. Accelerarem la implementació de les intervencions bàsiques esbossades en l’estratègia del sector de salut mundial sobre hepatitis viral 2016-2021, adaptada a les prioritats nacionals, la legislació i contextos específics: vacunació contra l’hepatitis B; prevenció de la transmissió de l’hepatitis B de mare a fill; seguretat de la sang; seguretat de les injeccions; reducció de danys: serveis de prova i tractament.
  20. Accelerarem la implementació de les accions prioritàries segons es descriu en cadascuna de les cinc direccions estratègiques de l’estratègia del sector sanitari mundial sobre hepatitis viral 2016-2021, adaptades a la legislació nacional, les prioritats i els contextos.
  21. Seguirem enfortint la cooperació internacional per assolir els objectius de l’estratègia del sector sanitari mundial sobre l’hepatitis viral 2016-2021, inclosa la millora de la capacitat de fabricació sostenible, nacional i regional per a vacunes i tecnologies de qualitat, segures, eficaces i assequibles mitjançant la col·laboració i l’intercanvi, segons sigui apropiat.
  22. Desenvoluparem i aplicarem, segons procedeixi, programes i plans nacionals d’hepatitis finançats en col·laboració amb l’OMS i altres parts interessades per obtenir resultats efectius i sostenibles.
  23. Continuarem millorant la mobilització de recursos adequats i predibles per a la resposta a l’hepatitis viral, especialment en països d’ingressos baixos i mitjans, i promovent l’accés equitatiu i la disponibilitat de diagnòstics, vacunes, serveis i tractaments de qualitat, efectius i segurs, i fent-los assequibles a nivell de país.
  24. Fem una crida a l’OMS perquè proporcioni suport tècnic i assistència amb la finalitat d’accelerar l’aplicació de l’estratègia del sector de la salut mundial sobre l’hepatitis viral 2016-2021 cap a l’eliminació de l’hepatitis com una amenaça per a la salut pública.
  25. Agraïm al Govern de Brasil per patrocinar i donar suport a aquesta Cimera Mundial de l’Hepatitis.

06/11/2017

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES RRSS

ET PODRIA INTERESSAR

Desde aquí puedes compartir esta publicación. ¡Gracias!

Related Post