Prescripció en la malaltia hepàtica

Els pacients amb malaltia hepàtica sovint requereixen de teràpia amb medicaments. Donat que el fetge és l’òrgan principal per a la desintoxicació i l’eliminació dels medicaments en el cos, la necessitat d’administrar teràpia ha d’avaluar-se curosament en cada pacient.

L’elecció del fàrmac, la seva dosi i la durada de la teràpia han de considerar-se cas per cas per evitar efectes adversos. Idealment, s’hauria d’escollir un medicament amb una elevada eficàcia, que no tingui interaccions amb altres fàrmacs, que no sigui tòxic pel fetge i a poder ser que s’elimini per via renal.

Tanmateix, el medicament ideal amb aquestes propietats sovint no existeix i en aquests casos, el medicament i la dosi prescrita s’ha d’individualitzar per a cada pacient, que haurà de ser controlat, mantenint la durada del tractament el més curta possible. A les guies farmacològiques es pot obtenir informació útil sobre medicaments que s’han d’evitar o modificar la seva dosi en pacients amb malaltia hepàtica.

Els pacients amb malaltia hepàtica sovint requereixen tractament amb medicaments, ja sigui per la seva malaltia hepàtica i les seves complicacions, o per altres afeccions concomitants. No obstant, la malaltia hepàtica té efectes importants en la resposta al fàrmac, el que exposa a aquests pacients a un major risc d’interaccions farmacològiques (DDI, en les seves sigles en anglès).

En una enquesta, el 13% de totes les DDI va provocar una reacció adversa al fàrmac, sent més freqüent en els pacients amb insuficiència hepàtica més greu. Els prescriptors han de conèixer la forma en què la resposta al fàrmac pot veure’s afectada en pacients amb malaltia hepàtica.

Per garantir una teràpia segura i eficaç, les agències reguladores de medicaments, com l’Agència Europea del Medicament (EMA, en les seves sigles en anglès) i/o l’Administració de Medicaments i Aliments als Estats Units (FDA, en les seves sigles en anglès) requereixen, abans d’aprovar el l’ús d’un fàrmac, que se realitzin estudis farmacocinètics (veure la concentració que aconsegueix el fàrmac en sang, d’una forma dinàmica després d’una administració) en pacients amb insuficiència hepàtica, si el metabolisme hepàtic representa el 20% o més de l’eliminació d’un nou medicament en desenvolupament i/o si el medicament té un baix índex terapèutic.

Quines són les novetats?

Cada cop és més evident que la malaltia hepàtica pot tenir efectes importants en la fàrmaco-dinàmica (accions biològiques, distribució en l’organisme de la persona, etc.) dels fàrmacs. Per tant, els efectes complexos i els dèficits associats a la malaltia hepàtica proporcionen una explicació mecànica de per què el risc de les interaccions farmacològiques i les reaccions adverses als medicaments augmenta en aquests pacients, el que ressalta la necessitat d’administrar la dosi més baixa i amb la menor durada possible.

A tenir en compte en la pràctica

La malaltia hepàtica afecta tant a les variables farmacocinètiques com a les fàrmaco-dinàmiques, les quals augmenten el risc d’interaccions farmacològiques i possibles reaccions adverses als medicaments.

Les dosis d’alguns medicaments, haurien de ser més baixes en les persones amb hepatopatia, cosa que requereix una reducció en les dosis inicials i també en les de manteniment. En casos de dubte, s’aconsella iniciar a dosis baixes, augmentant la dosi amb un control curós; evitant l’ús concomitant de medicaments que interactuen i que podrien conduir a efectes greus en aquests pacients.

Els efectes d’una hepatotoxicitat induïda per medicaments són més greus en pacients amb una malaltia hepàtica prèvia degut a la reducció de la reserva hepàtica.

Font: El Sevier

Referència: Pirvohamed M. Prescribing in liver disease. Medicine 2015; 43(10): 577-580.

Article traduït i adaptat per l’ASSCAT